diumenge, 30 de novembre del 2014

Victus, d'Albert Sánchez Piñol

Parlar de Victus és parlar d'un dels darrers èxits editorials de l'escriptor Albert Sánchez Piñol. Escrita originalment en castellà, i posteriorment traduïda al català, així com en d'altres idiomes en què ja ha estat adaptada o ja s'han venut els drets de traducció (rus, alemany, holandès, italià, portuguès, francès i coreà).
Victus, en plena efemèride del Tricentenari, és l'obra, almenys quant a lectors, més exitosa que s'hagi fet sobre la Guerra de Successsió i el setge de Barcelona. És una novel·la històrica, però que no sempre ho sembla, ja que l'argument té prou tremp que es manté per sí sola. Ara bé, totes les referències històriques acaben modelant un relat vibrant.
El protagonista és Martí Zuviría, i és ell qui relata la història. Ens dóna un punt de vista diferent a les versions oficials, i encara més, a les versions dels vencedors. Ho fa dictant les seves memòries des de Viena, als seus 98 anys. Zuviría és ajudant del tinent mariscal Antonio de Villarroel durant el llarg setge de tretze mesos que va patir Barcelona. Però abans d'arribar al setge, Zuviría passa per moltes vicissituds, des de la seva formació com a enginyer militar del marquès de Vauban, al castell de Bazoches, fins a la seva participació en el conflicte en el bàndol borbònic -participa com a enginyer en el setge a Tortosa de 1708. Després de la caiguda de Tortosa, torna a la ciutat de Barcelona, en companyia de l'Amelis, que ha conegut en el setge. Poc després, s'allista al bàndol aliat.
La sort de les campanyes aliades per terres espanyoles no està de la seva part, i els esdeveniments polítics que se succeeixen a Europa tampoc ajuden, així que el bàndol aliat va quedant arraconat a Catalunya, fins que el juliol de 1713 comença el setge a Barcelona, que acabarà l'11 de setembre de 1714. Aquests mesos mostren la vida a la ciutat, a la Coronela, els debats entre les institucions de l'època, el paper de Rafael Casanova, no del tot reeixit, i especialment, d'Antonio de Villarroel, que va defensar la ciutat de Barcelona tot i saber que difícilment podrien fer front a l'exèrcit borbònic.
***
La Diada de Sant Jordi de 2013 Victus va encapçalar les llistes de vendes tant en català com en castellà. Sembla que pel proper Sant Jordi, Victus tindrà continuïtat. Estarem amatents.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Vaig per la meitat, llàstima que sabem com acaba.

Josep M. Raduà ha dit...

Tot i saber el final, la trama argumental és una capsa de sorpreses. Bona lectura!