Han passat ja tres dies d'una altra Diada multitudinària, i ja fa cinc anys en què el món sobiranista surt al carrer exigint el dret a decidir el nostre futur com a nació. Aquest any semblava encara més difícil que mai: mantenir el nivell de mobilització no és fàcil, descentralitzar la concentració en cinc punts podia donar una imatge no tan espectacular que els anys precedents... Però malgrat tot, centenars de milers de persones vam sortir al carrer per dir al món que estem a punt per engegar la República Catalana.
En els darrers tres-cents anys, mai com ara hem estat tan a prop de recuperar les llibertats perdudes. El tram recorregut des de 2010 ençà ha estat espectacular, però ara queda el més difícil, culminar el procés i passar la pantalla democràtica que validi la decisió presa per la ciutadania de Catalunya. En definitiva, es tracta de conjugar paraules com 'llibertat' i 'democràcia', que en canvi, del costat de l'unionisme genera incomoditat, per dir-ho finament.
Què es respirava a la manifestació de diumenge? Que la gent està disposada a sortir tantes vegades com faci falta, que no hi ha cansament... però que això no treu que tothom comparteix la idea que en els següents deu-dotze mesos estem en mans dels polítics, que ara són ells els qui tenen la pilota a la seva teulada, i a ells els correspon seguir el full de ruta compartit que faci possible l'anhel d'una part important del país.
Què més es pot dir d'aquell dia? Que convindria que segons quines persones -no únicament d'Espanya, sinó també de Catalunya- vinguessin a comprovar que ens hi apleguem gent vinguda de llocs ben diferents -ciutats grans, ciutats petites i mitjanes, pobles-; que s'hi parla català i castellà indistintament, quan no les altres llengües dels nous catalans; que segur que votem opcions polítiques diferents; que ens dediquem a feines diverses; que segur que no tots estimem igual; que ens divertim de manera diferent; que hi ha gent de totes les edats... Per tant, potser que almenys es deixi de mentir sobre la manca de transversalitat i d'inclusió d'un moviment que representa societat que és diversa i que s'ha anat enriquint de les diferents aportacions al llarg de la història.
Mirem enrere amb la satisfacció d'estar protagonitzant les majors mobilitzacions hagudes a l'Europa contemporània, i sobretot mirem endavant amb el repte d'anar sumant voluntats per fer un país millor.
Seguim en marxa! Som el somni!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada