2021

Arriba a la fi un any 2020 marcat per la pandèmia. 

Són moltes les emocions encara a flor de pell, que no oblidarem.

Encarem el nou any amb esperança i amb els millors desitjos de salut, amistat i amor.

FELIÇ 2021!

Instagram 2020 @josepmradua

Agenda de Nadal 2020-2021

Ja fa uns dies que està en marxa una agenda amb les activitats nadalenques organitzades per les àrees de Cultura, Joventut i Festes de l'ajuntament d'Ascó, però també d'algunes entitats locals que han pogut tirar endavant algunes activitats condicionades per la Covid-19.

Les activitats, en alguns casos, no són tal com estàvem acostumats, sinó que s'han hagut d'adaptar a les restriccions sanitàries vigents.

Ara és quan cal reivindicar la seguretat de la cultura, i donar suport en aquests moments tan complexos per la seva supervivència.

Clicant a la imatge, podeu accedir al programa d'actes.

Medalles d'Or de la Generalitat 2020

Aquesta setmana s'ha realitzat el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat al cantautor, escriptor i polític Lluís Llach "pel seu compromís amb el país"; i a la mestra i pedagoga Maria Teresa Codina "per honorar una de les persones referents en el món de la pedagogia a Catalunya".

La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l’Executiu. Es va crear l’any 1978 per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

MARIA TERESA CODINA i MIR

Maria Teresa Codina i Mir va néixer a Barcelona el 6 de març de 1927. Va obtenir el títol de mestra (1951) i la llicenciatura de Filosofia i Lletres en l'especialitat de Filologia Clàssica (1952). Posteriorment va fer una estada a França, on va rebre una intensa formació pedagògica al Centre d'Études Pédagogiques dirigit per Pierre Faure, a més d'altres cursos a la Sorbonne. De retorn a Catalunya, després d'iniciar i abandonar els estudis de Pedagogia a la Universitat de Barcelona per trobar-los excessivament teòrics i descontextualitzats, es va decantar pel treball educatiu al Col·legi Internat La Molina, dirigit per Jordi Galí i Herrera, on va obtenir una sòlida experiència que va orientar definitivament la seva vocació pedagògica a través d'una acció educativa rigorosa i científica.

La trajectòria de Maria Teresa Codina s'emmarca plenament en l'evolució de l'educació del segle XX a Catalunya, en la qual hi té un protagonisme destacat. Tant ella com la generació de mestres a la qual pertany van impulsar la segona onada de la renovació pedagògica que té les arrels i els fonaments en la pedagogia activa i el moviment de l'Escola Nova del primer terç del segle XX i que va projectar l'educació catalana vers els canvis profunds que van caracteritzar la transició i l'etapa democràtica del darrer quart del segle passat.

Les fites més rellevants d'aquest itinerari són: fundació i direcció de l'escola Talitha (1956-1974), participació en l'equip fundador de l'Escola de Mestres Rosa Sensat (1965), docència a l'Escola Nostra Senyora del Port i l'Institut Nacional de Batxillerat Casa Antúnez (1974-1977) i desenvolupament del projecte d'actuació integral a la zona de Can Tunis de Barcelona, un barri de població majoritàriament gitana, a través de l'escola Avillar Chavorrós (1977-1983) i, uns anys després, de l'escola secundària adaptada Xavó-Xaví (1989-1992). El bagatge i els coneixements adquirits van comportar que la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d'Ensenyament (1983-1987), i l'Àrea d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1992) li encarreguessin la direcció de programes d'acció especial, educació compensatòria i educació en la diversitat.

L'impuls de la renovació pedagògica de l'escola catalana, la coherència del projecte educatiu, el treball en equip, el compromís amb una escola al servei de la comunitat, la millora de la formació dels mestres i la lluita pel dret a l'educació i la igualtat d'oportunitats són eixos que han orientat l'acció educativa de Maria Teresa Codina i Mir. Una acció que s'ha completat amb una notable activitat en la publicació de llibres i articles de didàctica, educació infantil, experiències educatives, atenció a la diversitat i lectures per a infants.

Ha rebut les següents distincions: Premi Ramon Llull d'experiències pedagògiques (1979), Premi Hidalgo de Presència Gitana (1983), Premi Ramon Fuster a la seva trajectòria professional (1995), Premi Catalunya d'Educació (2002), Premi Mestres 68 (2009), reconeixement del valor del seu itinerari pedagògic per part de la Societat Catalana de Pedagogia (2012) i nomenament de Doctora Honoris Causa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (2018).

LLUÍS LLACH i GRANDE

Lluís Llach i Grande va néixer a Girona l'any 1948, i va passar la seva infantesa a Verges i a l'Empordà, a redós del seu pare, el metge Josep Maria Llach i Llach, de la seva mare, la mestra Maria Grande i Vall, i del seu germà Josep.

Més tard es trasllada a Barcelona per iniciar estudis universitaris i és l'any 1967 quan s'integra al moviment de la Nova Cançó incorporant-se a Els Setze Jutges, grup del qual va ser l'últim component. Comença aleshores la seva activitat discogràfica i pública, que el porta a fer un recital en solitari al Palau de la Música i a ser reconegut com un nou valor de la Nova Cançó.

A inicis dels anys setanta, els seus problemes amb el franquisme l'obliguen a viure pràcticament cinc anys a París, on debuta l'any 1973, amb la seva mítica actuació a l'Olympia de París, que li obre les portes als millors teatres de la capital, de França i de països francòfons com Bèlgica, Suïssa o el Canadà.

Torna definitivament a Catalunya amb la mort del dictador i des de llavors no deixa d'actuar per Europa i alguns països americans, així com a pràcticament totes les capitals de l'estat espanyol, però la major part de la seva feina la centra als Països Catalans, fins l'any 2007, quan complerts els seus quaranta anys de vida artística decideix acomiadar-se amb dos recitals al seu poble, Verges.

Darrere seu deixa col·laboracions amb diversos actors de la cultura tant en el món de la cançó com en el del cinema, la música, el teatre i la poesia, i cal remarcar la que va realitzar amb el seu amic, el poeta Miquel Martí i Pol.

L'any 2010 crea una fundació amb el seu nom que actua al Senegal des de fa 10 anys, a la regió de Palmarin, en els àmbits pedagògic, cultural i social.

L'any 2012 inicia la seva faceta com a escriptor i fins avui ha editat cinc llibres, quatre novel·les i un llibre homenatge a Miquel Martí i Pol.

L'any 2015 passa a formar part del grup d'independents de la candidatura de Junts pel Sí, en la qual ocupa el primer lloc de la demarcació gironina. L'any 2016 va ser nomenat president de la Comissió del Parlament d'Estudi del Procés Constituent.

L'any 2018, el President de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Senyor Joaquim Torra i Pla , el designa per presidir el que seria el Consell Assessor per a l'impuls d'un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent i que avui s'ha convertit en el moviment cívic anomenat Debat Constituent.

L'any 2019, el 130 President de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Senyor Carles Puigdemont i Casamajó , el convida a formar part del Govern del Consell per la República, del qual en forma part.

Al llarg de la seva carrera ha rebut moltes distincions i en destaquen les següents: Premi Disc Català de l'Any (1979), Creu de Sant Jordi (1981), Premi Disc Català de l'Any (1993), Artista de la UNESCO per la Pau (1999), premi Cerverí de lletres per a cançó (2001), Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya (2007), Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada (2013), premi Méditerranée (2016), premi Joan Blanca (2016), Doctor Honoris Causa per la Universitat de Girona (2017) i premi Canigó (2017).

Bon Nadal!

El calendari ens condueix de nou a les festes de Nadal, amb el record de les absències i l’enyor de les retrobades. 

Però malgrat tot, posem un bri d’esperança en un venturós 2021 ple de salut, amistat i amor.

BON NADAL!

Arribada del Patge Reial a Ascó

Resultats de la consulta ciutadana sobre la zona esportiva

Nova campanya de Política Lingüística: a la xarxa, peta-ho en català

La Ribera d'Ebre amb la Marató de TV3

La Marató de TV3 és un clàssic del Nadal a Catalunya des de 1992, un espectacle televisiu amb una doble funció: la recaptació econòmica per la recerca científica i la divulgació científica d'una malaltia amb l'objectiu de sensibilitzar la població.

Aquest any la vessant social de les activitats solidàries organitzades amb motiu de la Marató es veuen condicionades per la pandèmia del coronavirus. Precisament, la Marató de 2020 està destinada a la recerca per la Covid-19: "Aquesta Marató toca a tothom".

A la Ribera d'Ebre són diverses les iniciatives solidàries organitzades en benefici de la Marató.

ASCÓ

GUARDIOLA SOLIDÀRIA en la motiu de la campanya de donació de sang del 25 de novembre (Col·laboradores del Banc de Sang d'Ascó)

A CAVALL PER LA MARATÓ DE TV3. Surt amb el teu animal els dies 5 i 6 de desembre, penja una foto a les XXSS i fes una donació al compte de l'entitat (Club Hípic Equus Ascó)

ESMORZAR SOLIDARI a l'Escola Sant Miquel i a la Llar d'Infants Vailets el 18 de desembre (AMPA Escola Sant Miquel, Escola Sant Miquel, Llar d'Infants Vailets)

REPTE CICLISTA. Practica ciclisme de forma individual, acabat l'entrenament, publica-ho a les XXSS i fes un donatiu (Club Ciclista d'Ascó) 

VENDA DE MASCARETES. L'Ajuntament d'Ascó posa a disposició de la població mascaretes amb distintius del municipi per recaptar fons. Estaran disponibles als actes de Nadal i a l'Oficina de Turisme. Import mínim 1€. (Ajuntament d'Ascó)

BENISSANET

CAMINADA SOLIDÀRIA (19 de desembre). L'AMPA organitza tres circuits diferents perquè els nens i les seves families, i la gent del poble qui ho vulgui, pugui fer una sortida, caminant o amb bicicleta per camins del terme municipal i s´hi facin fotografies. La participació tindrà una inscripció la qual recaptarem integrament per Marató (AMPA de l'Escola Antoni Nat)

FLIX

MONÒLEG HUMORÍSTIC D'EN PEYU (24 d'octubre). Recaptació: 1.507,58€ (Ajuntament de Flix i Col·lectiu d'Entitats de Flix)

GINESTAR

RECAPTAR PER LA MARATÓ. Recaptació voluntària als assistents al partit de futbol femení Terres de l'Ebre, si es pot celebrar. (Club Esportiu Ginestar)

MÓRA D'EBRE

AMB LA MARATÓ. Venda als socis de la Penya de mascaretes personalitzades i solidàries per la Marató 2020. (Penya Ciclista Ribera d'Ebre)

MÓRA LA NOVA

CAMINADA FAMILIAR PER LA MARATÓ (20 de desembre). Camina amb família per La Marató i fes el teu donatiu al Pavelló firal. Envia'ns una fotografia i sortiràs al collage final de la Caminada per La Marató 2020! (AMPA Institut Escola 3 d'abril)

MASCARETES "ANTIBITXO" (11 de desembre). Cada xiquet i xiqueta decorarà a classe la seva mascareta. Al pati posarem un cartell ben gran de La Marató i també hi trobarem una fantàstica guardiola. Sortirem per classes a fer-nos una fotografia de grup ben divertida i a la vegada podrem fer, de forma voluntària, una aportació econòmica.

(Institut-Escola 3 d'abril)

RASQUERA

SORTEIG PER LA MARATÓ (20 de desembre). Sorteig de diferents lots de productes donats per entitats i empreses del poble (Ajuntament de Rasquera)

RIBA-ROJA D'EBRE

MERCAT VOLUNTARI (18 de desembre). Parada de productes fets per la gent del poble (Associació de Dones de Riba-roja)

TIVISSA

GUARDIOLES SOLIDÀRIES, RIFA LOTS DE NADAL, XOCOLATADA, 19 de desembre. (Associació Solidària Xino-Xano)

LA TORRE DE L'ESPANYOL

CAMINA PER LA MARATÓ (19 de desembre). Farem una caminada lliure, respectant les distàncies, cap a la Mina per gaudir de les senderes que hi ha i posarem una urna per fer donatius lliurement (Associació BTTorre la Transrabosenca)

VINEBRE

TÓMBOLA BENÈFICA (19 de desembre). Tómbola de productes donats pels comerços del poble, entitats locals i Ajuntament. (Ajuntament de Vinebre)

L'Ajuntament d'Ascó presenta l'agenda d'activitats per Nadal

Ascó decidirà en una consulta la futura zona poliesportiva

Ascó decidirà amb una consulta si entre els equipaments de la zona poliesportiva hi ha d'haver una piscina coberta. Aquesta consulta tindrà lloc entre el 13 i el 20 de desembre, i hi podran votar tant presencial com telemàticament, els veïns i veïnes d'Ascó majors de 16 anys.
El vot es podrà exercir de forma presencial a l'Ajuntament del 14 al 18 de desembre de 12.00 a 14.00 hores o telemàticament a través del web de l'Ajuntament www.asco.cat de l'13 al 20 de desembre.

La informació detallada sobre els pros i contres de les dues opcions ha estat elaborada per un equip d'experts de la Universitat Rovira i Virgili.

https://asco.cat/filemanager/source/opuscle%20votaci%C3%B3%20piscina%2010.pdf

Més cultura

 

Un gest i tot comença. 

És esforç i és equip. 

Et porta a viure històries. 

Et mou per fora i et remou per dins. 

 T'obre els ulls per somiar despert 

i per conèixer i per pensar. 

És una mirada a l'infinit 

i també a les arrels, als teus. 

Quan tu hi ets, pren vida! Més cultura.

Campanya nadalenca #tuetselregal #Ascó

L’Ajuntament d’Ascó posa en marxa 

la campanya nadalenca #tuetselregal

Amb l’objectiu de dinamitzar el comerç local i mostrar el valor de la proximitat, l’Ajuntament d’Ascó engega la campanya #tuetselregal aquest cap de setmana, 5 i 6 de desembre. 

La vila d’Ascó enguany prepara un Nadal diferent, un Nadal on més que mai els comerciants volen premiar la fidelitat dels clients i fer una crida a mantenir en vida el comerç local. D’aquesta voluntat de l’Ajuntament d’Ascó i del comerç del municipi neix la campanya #tuetselregal. Així una quarantena de comerços repartiran més de 15.000 rasques de Nadal entre els seus clients, des d’aquest cap de setmana fins al 6 de gener. Els rasques premiats comptaran amb 5 euros a bescanviar al comerç local del 7 de gener al 27 de febrer. 

“Vivim una situació de pandèmia que ha estat un cop molt fort pel comerç local, però també ens ha fet donar compte de la importància de les relacions humanes i d’estar connectats amb el nostre entorn. Ara més que mai, el nostre comerç necessita dels veïns i veïnes per tirar endavant i des de l’Ajuntament també volem estar al seu costat, al costat del teixit empresarial d’Ascó”, subratlla Miquel Àngel Ribes, alcalde d’Ascó. La campanya, pretèn sensibilitzar i dinamitzar el comerç local. “Els nostres comerços han estat al peu del canó quan la pandèmia els ho ha permès, sempre al costat de la clientela; per tant, han estat el nostre regal durant la pandèmia. Nosaltres (les clientes i clients), per altra banda, també som el seu regal i per això aquest lema que serveix per tots dos col·lectius. Volem crear consciència de la importància de comprar a casa: genera economia i ocupació local, redueix la petjada en el medi ambient, crea vincles socials i manté viu el poble”, afegeix Carolina Baiges, regidora de Promoció Econòmica. 

La força de les xarxes socials 

La campanya #tuetselregal també compta amb un fort element digital. De fet, es realitzaran diverses accions a les xarxes socials al llarg de totes les festes nadalenques. Entre elles destaquen un vídeo promocional i un concurs a Instagram i Facebook amb el #tueteselregal on els clients es podran fer fotografies als diferents photocalls que muntaran les empreses adherides a la campanya. Entre els participants es farà un sorteig de premis.

Malpàs 107

La revista Malpàs corresponent al tercer trimestre de 2020 (núm. 107, setembre de 2020) es presenta amb una portada de la torre restaurada de l'antic castell d'Ascó i de les restes que han aparegut de les estances al voltant de la torre. Un element arquitectònic al qual recentment s'ha inaugurat una escala de caragol per tal de poder accedir a la terrassa de la torre i gaudir de les espectaculars vistes de l'Ebre fins al Montsant.

La secció Arrels ens convida a rememorar pandèmies viscudes com l'epidèmia del còlera de 1885 a la Ribera d'Ebre i la grip de 1918 (tots dos articles de Pere Muñoz). A més, es fa ressò dels 25 anys dels Gegants d'Ascó, Falcó i Sança.

En l'apartat del record fotogràfic hi ha una imatge de la barca en els darrers anys de servei, i de les pubilles defa gairebé cinquanta anys (1971-1972).

El bloc informatiu té un pes important en la revista: l'apartat de notícies breus, l'actualitat de l'Ajuntament d'Ascó, del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i d'ANAV. A més també des dels centres educatius es fa ressò de l'inici d'un curs excepcional motivat per la Covid-19.

Quant a la Covid, en la secció estadística es presenten les dades de la incidència del coronavirus a la Ribera d'Ebre fins a la data de la publicació.

El racó literari ens apropa a dues lectures ressenyades per la llibreria Can Solfa: El desordre dels cossos de Núria Morera, i El misteri d'Arthur Rimbaud, de Miquel Esteve, tots dos autors de la comarca.

Manifest 25N

Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones 2020

Enguany, fa 60 anys que varen ser assassinades les germanes Mirabal, tres activistes polítiques i membres actives de la resistència. En honor a elles es va establir aquesta data com a Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els àmbits per a eradicar les violències masclistes. També és cert que ja fa uns anys que diverses iniciatives populars anuncien que el temps s’ha esgotat per als agressors masclistes, el #NoEstàsSola, el #Metoo i el #YoSiTeCreo. El repte és enorme: es tracta de canviar la societat i destruir el poder patriarcal.

És evident que, encara ara, els temps segueixen canviant i que el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. No hi ha dubte que la defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida. Per això, ens cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja hem caminat. Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per erradicar totes les formes de violència masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys visibilitzades, com ara l’assetjament sexual o per raó de sexe, els matrimonis forçats o el tràfic de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual o altres. 

Sovint, se’ns pregunta “què puc fer jo per a canviar tot allò que no m’agrada?” i, afortunadament, les persones que s’ho pregunten han pres partit per a erradicar les violències masclistes. Segurament, mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa i conscient respecte la violència masclista. I és que, els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre duri la pandèmia.

Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per a seguir avançant, adaptantse a les circumstàncies. El confinament ens ha demostrat que, qui volia exercir el control sobre dones i nenes ho ha tingut més fàcil que mai. De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis. L’aïllament i l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en que s’ha reduït la xarxa social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de moviments, la reducció de la interacció social o l’augment del teletreball. S’han produït situacions d’assetjament sexual a canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d’ingressos i per tant dificultats econòmiques per a seguir endavant. S’han produït agressions sexuals en entorns d’oci informals en els que no hi ha persones professionals formades en matèria de violències sexuals. També en el món virtual, l’increment de les violències en línia està afectant a moltes dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres rellevància en la situació de confinament i han permès als agressors controlar i assetjar les seves víctimes, dones, joves i nenes, sense necessitat de conviure amb elles

Però, quan la violència s’adapta a les noves situacions, també ho fan les formes de resistir de les seves víctimes. Molts cops tendim a pensar, equivocadament, que les víctimes són éssers passius i resignats en la seva situació i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en les quals es mantenen en vida. La pandèmia ens ha canviat la vida i, durant un temps, també ens ha tret la vida pública i moltes d’aquelles coses que ens mantenien a les persones felices i segures. Hem comprovat que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència.

Potser, aquest és l’any en el qual hem après més que mai que allò que ens havien ensenyat no era cert i, contràriament al que crèiem, el lloc més segur per a les dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que la llar, la proximitat, allò que ens havien ensenyat com a refugi, pot ser l’espai més perillós per a nosaltres.

Les cases podrien haver actuat com a búnquer on l’objectiu dels agressors era tenir el control sobre la víctima, tenir poder sobre ella, si no hagués estat per les múltiples campanyes socials i institucionals que s’han posat en marxa per posar fre a les violències. 

Quan hem tornat a ocupar els carrers i els nostres llocs, els masclistes han vist que perdien aquest poder. És per això, que els majors episodis de violències han estat, precisament, quan s’ha produït el desconfinament. 

El nombre de trucades i atencions s’han vist incrementats en xifres tristament històriques. Des del conjunt d’administracions manifestem el nostre ferm compromís en seguir treballant per desplegar polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. 

Per això no ens sabem estar de fer un reconeixement a totes aquelles persones que han superat allò de: “són coses de parella” i han despenjat el telèfon, i a totes les associacions, entitats i grups feministes del país que han posat sobre la taula l’emergència de trobar solucions en aquests moments tan difícils. Necessitem, més que mai, un compromís unitari de la societat i les administracions per a garantir la vida digna de les dones i les nenes. 

Vivint amb normalitat, els companys i companyes de feina, les amistats, les persones amb qui compartim activitats diverses… esdevenen vigilants informals del benestar. Compartim preocupacions, sensacions, observem els canvis i, per això, cuidem. Quan tot això s’ha vist impedit, ha estat més important que mai que tothom fes un pas endavant per a denunciar les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes. 

Ens dirigim a totes aquelles dones que han resistit a la violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, a les que han pogut escapar. Ens dirigim, sobretot, a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen a les cases on hi ha el seu victimari 

Finalment, ens dirigim als homes que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi intervingueu. Per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat. 

Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel, sigues tu també còmplice en la construcció d’aquest món millor.

A càrrec de Carla Vall, advocada penalista, criminòloga i formadora.

Domingo Margalef i Agustí (1920-1989)

Santa Paulina

Avui fa 100 anys que naixia el pintor Domingo Margalef i Agustí (Ascó 1920 - Ascó 1989). En condicions normals, des de la regidoria de Cultura s'hauria preparat uns actes per commemorar l'efemèride, però que de moment haurà d'esperar temps millors.

A través de Carmel Biarnés, podem recollir alguns trets biogràfics. Ja als 8 anys la revista L'Aixerit li va publicar dibuixos, cosa que demostra com de ben aviat va destacar per les seves dots pictòriques. Va estudiar la primera i la segona ensenyança a Reus, assolint notes excel·lents en dibuix.

De 1936 a 1939 va rebre formació de l'aquarel·lista reusenc Antoni Fuster i Banús.

Entre 1940 i 1942 va participar en l'Exposició Col·lectiva ded Pintura i Artesania Comarcal de Flix i en la Primera Exposició Col·lectiva de Pintura de la Fira de Mostres de Reus.

En tornar del servei militar -on havia pintat pels oficials-, va dedicar-se a la pintura religiosa per la reconstrucció de les esglésies d'Ascó, la Torre de l'Espanyol i Corbera d'Ebre.

Va treballar per la col·lecció sobre l'Antic Testament Héroes Bíblicos de l'Editorial Salesiana, essent destacable la seva faceta d'il·lustrador de còmics en les editorials Bruguera, Turay i Hispano Americana.

Als anys setanta va participar en diferents exposicions col·lectives i molta gent d'Ascó recorda l'exposició en el marc de la festa major de 1976 en què va exposar una trentena de la seva trajectòria pictòrica amb obres com Barques al riu, Església d'Ascó, Baixada Placeta, Absis, Bodegó, Beat Pere Sans, Ribera d'Ebre, Illes, Santa Paulina, Sequerets, La barca...

Va morir el 19 d'abril de 1989.

Beat Pere Sans

Bufa de matines

Tim 7 tiros, núm. 9 (1964)

Activitats a Ascó pel 25N

 

Bases del XVI Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó”

S'ha obert el termini de presentació de treballs per optar al Premi de Poesia Joan Perucho que organitza la regidoria de Cultura d'Ascó i que arriba a la seva setzena edició.

***

Poden presentar-se a aquest premi obres de poesia escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

El tema i la forma són lliures.

Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia (40 pàgines impreses com a mínim). Les pàgines han d'estar numerades. Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.  

Les obres s'han de trametre per correu electrònic, a l'adreça premipoesia@asco.cat i cal seguir el procediment següent:

a) En l'apartat Assumpte s'ha de fer constar el nom del premi al qual s'opta, en aquest cas: XV Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2020.

b) En el Cos del Missatge s'ha de fer constar el nom del premi i el títol de l'obra.

c) L'original que opta al premi s'ha d'ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s'ha d'anomenar amb el mateix títol de l'obra.

d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s'hi han de fer constar les referències que permetin identificar l'autor/a: nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic. Aquest document s'ha d'anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l'obra.

La persona responsable de l'Ajuntament d'Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l'anonimat dels autors/es.

Només s'admetrà un treball per autor/a.

Els autors/es guardonats/des en edicions anteriors hauran d'esperar-se 5 anys per tornar a presentar-se al Premi.

El termini d’admissió conclourà el dia 22 de desembre de 2020.

La dotació del premi és de 2.400 euros i la publicació a la col·lecció Poemes Edicions Saldonar. A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis “Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2021 a Ascó.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

Bases del XXXIII Premi Literari Vila d'Ascó

L'Ajuntament d'Ascó ha convocat el Premi Literari Vila d'Ascó en la seva 33a edició. 

Aquestes són les bases:

El tema és lliure.

Poden presentar-se a aquest premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines. Marges superior, inferior i laterals de 2'5cm. Tipus de lletra Arial 12 i interlineat doble.  Les pàgines han d'estar numerades. Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats. 

Les obres s’han de trametre per correu electrònic, a l’adreça premiliterari@asco.cat i cal seguir el procediment següent:

a) En l’apartat Assumpte s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta, en aquest cas: XXXIII Premi Literari Vila d’Ascó 2021.

b) En el Cos del Missatge s’ha de fer constar el nom del premi i el títol de l’obra.

c) L’original que opta al premi s’ha d’ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s’ha d’anomenar amb el mateix títol de l’obra.

d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s’hi han de fer constar les referències que permetin identificar l’autor/a (nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic). Aquest document s’ha d’anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l’obra.

La persona responsable de l’Ajuntament d’Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors/es.

Només s’admetrà un treball per autor/a.

Els autors/es guardonats/des en edicions anteriors hauran d'esperar-se 5 anys per tornar a presentar-se al Premi.

El termini d’admissió conclourà el dia 22 de desembre de 2020.

Dotació: 3.600 euros i la publicació del llibre per part de 9 Grup Editorial (Cossetània Edicions/Angle Editorial). A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis "Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2021 a Ascó.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

Carles Puigdemont: la lluita a l'exili

Després que a l'estiu aparegués un primer volum amb les vivències del President Puigdemont des de la seva investudura el gener de 2016 fins les primeres setmanes d'exili a finals de 2017. Tot a partir de les anotacions que el 130è President va anar prenent en aquells mesos vertiginosos. Per dur-ho a terme va comptar amb el periodista  i director d'El Punt Avui Xevi Xirgo, qui a partir de les converses mantingudes, hi va anar donant forma.

Al setembre va aparèixer un segon volum que comença el 2 de gener de 2018 i arriba al febrer de 2020. Es titula La lluita a l'exili, i com exposa en el seu dietari el President Puigdemont, "sento que he de protegir urgentment el que hem fet".

Pot semblar que és un manifest en defensa pròpia o un intent de justificar els passos donats, pot ser. Però també incorpora un punt d'autocrítica i no pas d'autocomplaença. Tot i trobar-nos alguns episodis complexos, se'n desprén unes ganes de superar els entrebancs malgrat trobar-se lluny de casa i lluny dels seus, i sempre pendents dels passos donats per la justícia. Carles Puigdemont, com la resta de l'exili, no perd de vista el motiu que els va portar a cercar justícia fora de l'estat espanyol.

Aquests dos anys han suposat un devessall d'esdeveniments plens d'intensitat: la gestió dels resultats del 21 de desembre de 2017 que va generar la primeres friccions entre l'independentisme majoritari (JxCat i ERC) quan no van tirar endavant la investidura telemàtica del President Puigdemont, la detenció a Alemanya del president i el posterior empresonament, el seguiment del judici pel procés al Tribunal Suprem, les eleccions europees de maig de 2019, la sentència del procés...

Un llibre que a dia d'avui és un testimoni d'uns fets recents, però que ja formen part de la història del nostre país, i que molts desitgem que acabi amb un final feliç.

Mor Josep Lluís Vilaseca

Ahir es va conèixer la mort de qui fou el màxim responsable de l'esport català entre 1980 i 1995, Josep Lluís Vilaseca i Guasch, a 90 anys. Una figura cabdal no únicament com a secretari general de l'esport de la Generalitat sinó també com a membre dels comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i membre de la directiva del Barça (1969-1977). També va ser diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió en la cinquena legislatura.

El seu vincle en Ascó el podem trobar entre d'altres, quan va inaugurar el Pavelló Municipal el 10 de maig de 1991, però també com a pregoner de la Festa Major d'Ascó de 1985. En aquell moment Barcelona encara no havia estat designada com a seu olímpic però ja en va fer referència en el seu pregó arran del treball intens de la candidatura entre les diferents administracions, i que afortunadament, va arribar a bon port, i faltava poc perquè l'estat espanyol s'incorporés al Mercat Comú (l'actual Unió Europea).

En el seu pregó de 1985 va tenir aquestes paraules pel futur d'Ascó:

"El demà econòmic d'Ascó passa en bona part per la capacitat d'adaptació de la seva gent a la situació canviant que els espera. (...) Vosaltres, la gent de la Ribera, i d'una manera molt especial les dones i els homes d'Ascó ja en teniu una bona experiència d'aquest temps canviant i és precisament per això que no us pot, de cap manera, venir-vos de nou una situació transformadora que obligui a l'esforç de procurar-se a temps i a l'altura de les circumstàncies que exigiran a cada moment la vostra més afinada resposta puntual i de cara al futur".

"A través dels anys, la gent d'Ascó ha passat per diferents transformacions en els seus mitjans de vida per acabar en l'inici dels anys 70 amb el conreu de la vinya, l'ametller, els cereals i l'olivera, i amb una població que més aviat es desentén, sobretot pel que fa a la gent jove. (...) Als començaaments dels anys 70 i amb la incidència notable de la construcció de la central nuclear, Ascó experimenta un terratrèmol econòmic. Malgrat la polèmica que aquesta construcció ha portat i a la que no penso entrar-hi, el que és ben cert és que Ascó per aquest motiu ha experimentat una important transformació. Durant aquests anys han sigut bastantes les èpoques en què a Ascó hi han treballat una mitjana de 4.000 homes amb tot el que això representa per la vida social, cultural, econòmica i per la influència que un allau de forasters d'aquesta magnitud representa en bé o en mal per la població autòctona que els acull. El repte per vosaltres consisteix em com orientareu la vida d'Ascó. En un futur no llunyà, en què d'una forma o altra la qüestió de la central deixi de ser un fet transitori per esdevenir normal en la vida del poble i de tota la Ribera d'Ebre. I és aquí on caldrà posar a prova la vostra capacitat d'imaginació, us caldrà estar preparats per saber acollir noves formes de vida, noves professions o com a mínim, donar un sentit més modern a les antigues i de sempre per obtenir millors produccions i ser més competitius en els mercats tot aconseguint rendiments més alts i profitosos".

L'himne-espot de la Marató 2020: Serem més forts

Al costat del sector de la restauració, ara més que mai

Música per al record

Tres anys de l'exili, tres anys de lluita, tres anys de persistència i determinació

La Consellera de Cultura visita els actius patrimonials d'Ascó

La Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngels Ponsa, ha destacat la feina dels ajuntaments per posar en valor els elements patrimonials del país. Ponsa ha mantingut la decisió del Govern de mantenir els actius culturals i ho ha fet durant una visita institucional a Ascó.

La Consellera de Cultura, Àngels Ponsa, fa una visita institucional a Ascó

Aquest diumenge la vila d’Ascó ha comptat amb la visita institucional de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngels Ponsa, qui ha pogut conèixer de primera mà els projectes culturals i patrimonials que es troben en marxa.
 
Castell d’Ascó
En primer lloc s’ha desplaçat al castell on ha estat rebuda per l’Ajuntament, i després de signar al llibre d’honor, ha inaugurat les obres de millora de l’accés a la coberta de la torre garita de la fortificació. A més s’ha interessat per les obres de restauració ja executades així com les següents fases previstes que tenen previst actuar a l’espai de l’antiga capella del castell dedicada a Sant Pere.
 
Cal Cavaller
Posteriorment s’han desplaçat a Cal Cavaller, una antiga casa pairal de titularitat municipal, en la qual hi ha previst desenvolupar un projecte per transformar l’immoble en un centre de cultura que inclogui un espai museïtzat així com un espai destinat a equipament cultural amb els corresponents serveis. Per tirar endavant una primera fase del projecte s’ha sol·licitat una subvenció al Departament de Cultura per contribuir econòmicament durant un període triennal a l’execució d’obres de restauració i conservació d’immobles de notable valor cultural.
 
Riu de patrimoni
La consellera de Cultura ha finalitzat la visita institucional amb un viatge fluvial per l’Ebre amb el llaüt Lo Roget. A punt d’acabar la campanya turística Lo Roget s’ha convertit en el principal reclam dels visitants de la temporada d’estiu, i s’ha volgut posar en valor el patrimoni cultural i natural com un camí per anar diversificant l’economia del territori.
 
Toc de queda
En el transcurs de la visita, Àngels Ponsa ha atès els mitjans de comunicació i arran del toc de queda o confinament nocturn, ha manifestat que malgrat l’inconvenient horari que suposa, està confiada que les noves mesures no faran caure el nombre d’actes programats ni els espectadors, al mateix temps que ha defensat la seguretat dels esdeveniments culturals.
 
La consellera ha estat acompanyada per la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar; el delegat del govern de la Generalitat a l’Ebre, Xavier Pallarès; i el director dels serveis territorials de Cultura, Ferran Bladé.

Fotos: FOCUS

Saps parlar català?

Aquests dies s'ha fet viral un vídeo en què dos nens occitans (Amans i Clar) parlen de les diferències i les similituds entre el català i l'occità en tant que llengües romàniques. 

Aquest vídeo forma part del programa Lo Mot dins del magazin Viure al País de la televisió France 3 Occitanie i que es dedica a promoure l'ús de l'occità.

En el centenari de Gianni Rodari

Avui fa 100 anys que va néixer un dels escriptors més habituals de les biblioteques de les escoles, l'italià Gianni Rodari. Qui més qui menys en la seva escolarització ha llegit algun dels seus contes. Per commemorar aquesta efemèride, proposo recordar-lo amb el conte "Història universal" de l'obra Contes per telèfon (1961).

HISTÒRIA UNIVERSAL

Al començament, la Terra estava tota equivocada, tornar-la més habitable va ser una feinada d'aquelles. Per passar els rius no hi havia ponts. No hi havia camins per pujar a les muntanyes. Que et volies seure? No hi havia ni l'ombra d'un tamboret. Que et queies de son? No hi havia llits. Per no punxar-se els peus, no hi havia ni sabates ni botes. Si t'hi veies poc, no trobaves ulleres enlloc. Per fer un partit, no hi havia pilota; faltava la cassola i el foc per fer bullir els macarrons i, ben mirat, tampoc no hi havia macarrons. No hi havia res de res. Zero sobre zero, i prou. Només hi havia homes, amb dos braços per treballar, i així, als disbarats més grossos, s'hi va poder posar remei. Però queden tantes coses per corregir encara! Arromangueu-vos de mànigues, que hi ha feina per a tothom!

Manifest del Correllengua 2020

Amics, veïns, compatriotes! 

Tots aquells que hem après a parlar i, per tant, a pensar en català hem tingut, des de l’inici de la nostra vida, la necessitat d’emprar conjuntament alguna altra de les llengües dominants que ens envolten i ens penetren en els diferents estats en què es parla. Hem anat resistint amb persistència i en alguns casos amb heroïcitat en l’ús i la difusió del català sempre en unes condicions enormement desavantatjoses davant dels idiomes dominants que s’han anat expandint en nom de la llibertat; és per això que quan algú alça la veu per protestar i denunciar la situació de sotmetiment en què es troba el català, no falten mai les veus dels abusadors que ens titllen, a sobre, de voler imposar la nostra llengua tants cops silenciada; els dominadors es posen la disfressa de dominats i en un exercici de cinisme intolerable ens volen fer sentir culpables de no deixar-los expressar lliurement. Davant d’aquests casos que es repeteixen una i altra vegada en el nostre dia a dia: al supermercat, al pàrquing, al restaurant, amb les persones d’altres països que han vingut a la nostra terra i no han sabut comprendre que aquí cal respectar el català, amb una gran part de les forces de seguretat (fins i tot les nostres), al món dels tribunals i la justícia, als mitjans de comunicació públics i privats, a la difusió de sèries i pel·lícules per plataformes digitals, i en un inacabable etcètera de situacions indesitjables, faig una crida per a rebel·lar-nos amb dignitat i energia per la defensa dels nostres drets lingüístics. Massa vegades abaixem el cap i canviem de llengua o -simplement- no gosem utilitzar el català en un context que pensem que no serà ben acollit. Hem de fer-ho sempre, a tot arreu i en tota circumstància, sense deixar-nos atemorir per la força dels que estan acostumats a guanyar sempre per la força. Sense una acció valenta, constant i desacomplexada de defensa del català i de denúncia explícita de totes les agressions que pateix, no estarem en condicions de deixar als nostres fills i als nostres nets unes paraules que ens van llegar els pares i els avis amb la recomanació de defensar-les, protegir-les i denunciar tots i cada un dels abusos que se li fan impunement. Tenim, doncs, una greu responsabilitat històrica. Només així podrem salvar el català ja que en el fons no es tracta de res més que d’una qüestió de respecte i dignitat. Això és el primer que hem de tenir al cap, al cor i a la boca: respecte per a nosaltres mateixos. 

Moltes gràcies. 

Visca el Correllengua! 

Joan Lluís Bozzo 

Escriptor, actor i director de Dagoll Dagom

80 anys de l'execució del President Companys

Al president Companys

«No digueu que ell és mort -no mor l’alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort -la mort és cosa
dels homes sense rels a l’Infinit-,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l’herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort -la Mort seria
perdre’s en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,

i es fa pols amb la terra que l’aferra,
no podem dir que és mort-, ell s’ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu…»

Ventura Gassol

'L'espia del Ritz' de Pilar Rahola

'L'espia del Ritz' és l'última novel·la de Pilar Rahola, que ens apropa a la Barcelona de la postguerra civil espanyola, aquells primers anys durs i difícils, i en què a Europa el nazisme encara era fort. El protagonista és Bernard Hilda, un músic jueu que ha escapat de la França ocupada pels nazis amb la Flora, la seva estimada. Travessen el Pirineu juntament amb els seus músics i s'instal·len a Barcelona.

Bernard Hilda arriba amb una recomanació escrita en un tovalló i acaba convertint-se en músic a l'hotel Ritz de Barcelona. Una ciutat de contrastos, on al costat de les festes i el glamour del Ritz, hi conviu la fam, l'estraperlo, els afusellaments i les persecucions polítiques.

Bernard Hilda esdevé un espia per combatre el nazisme tot col·laborant amb la resistència. Però el protagonisme del músic és compartit amb la Merceneta, una dona rica i casada amb un franquista, que avorrida del seu paper i cansada del seu marit, es dedica a salvar vides a través d'aquesta organització per ajudar als evadits del nazisme, l'American Joint Distribution Committe.

La Rahola s'inspira en la figura d'un personatge que realment va existir, Bernard Hilda (1914-2005), per plasmar una època en què malgrat unes circumstàncies tan adverses, hi va haver gent que es va situar al costat del bé, tot i els riscos que es podien córrer.