El sol se pon emboirat
i tot lo mon vermelleja:
en la boira que fumeja
mor purpúria la ciutat.
Darrera d’un vel daurat
la muntanya’s transfigura:
sembla apariència pura,
sembla tota fantasia:
aixís, en la llunyania
esfumant-se capvespral,
de real tota ideal
va tornant la vida mia.
Ca Biarnés, al carrer de l’Abadia, és un immoble que està inclòs dins de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i que històricament té la importància d’haver estat la casa de Guillem de Montcada a Ascó. Un Montcada es va casar amb Maria de Bearn (Comitesa biarnensis).
Este Ayuntamiento en consistorio del día 20 del actual aprobó el pliego de
condiciones para la subasta pública relativa a la construcción de las obras en
la casa llamada Biarnés, sita en la calle Abadía nº 1 propiedad de este
Ayuntamiento, consistentes dichas obras en el arreglo de los bajos, entresuelo,
primer piso y cuadra para casa-cuartel de la Guardia civil en esta localidad y
a tenor de lo dispuesto en la Instrucción vigente sobre construcción de
servicios provinciales y municipales se hace público que las reclamaciones que
se produzcan deberán presentarse
ante la Corporación municipal dentro el plazo de diez
días contados desde la fecha de fijación de este edicto en los bajos de esta
Casa Capitular; en la inteligencia de que pasado dicho plazo, no se admitirá
ninguna de las que se formulen.
Ascó 21 Mayo de 1923. — El Alcalde-Presidente, Miguel
Ferrús. — P. A. del A. —El Secretario, Ramón Martínez. BOPT 27/05/1923
ALCALDIA CONSTITUCIONAL DE ASCÓ
Proyectado por el Ayuntamiento que presido la
construcción de obras en el piso segando de la casa Biarnés de esta localidad
para escuelas públicas de ambos sexos, habitación para los señores Maestros y
proposición de un empréstito de siete mil pesetas para cubrir los gastos de
dichas obras y rnenaje para la casa-cuartel de la Guardia civil en dicha casa
Biarnés, se instruye expediente que se expone hoy al público en la Secretaría
del Ayuntamiento por término de diez días hábiles para que puedan enterarse los
vecinos que gusten examinarlo. En dicho expediente constan el plano-croquis;
presupuesto de gastos y demás. Los que tuvieren que exponer alguna cosa en
contrario, lo verificarán dentro del plazo arriba indicado por escrito o
verbalmente, cuyas reclamaciones se resolverán luego por el Ayuntamiento en
Junta municipal.
Ascó 15 Junio de 1923. — El Alcalde, Miguel Ferrús. — P.
A. del A.—El Secretario, Ramón Martínez. BOPT 20/06/1923
Fa uns dies es va donar a conèixer les xifres del Cens de Població corresponent a 1 de gener de 2023, que ha canviat el sistema de recollida d'informació -d'enquestes a les llars cada 10 anys a interpretar les dades dels diferents registres administratius. Avui s'ha donat a conèixer les xifres oficials de població que resulten de la revisió del Padró municipal referides a 1 de gener de 2023.
A la comarca de la Ribera d'Ebre hi ha certa tendència a l'alça i ha superat de nou els 22.000 habitants (+108 habitants, +0,49%) i s'ha situat als 22.028 empadronats.
Si ho mirem poble a poble, en nou dels catorze municipis hi ha hagut un increment de població, destaquen especialment Móra d'Ebre (+64) i Móra la Nova (+46). En canvi, hi ha quatre municipis que perden població, mentre que la Palma d'Ebre manté el mateix nombre d'habitants un any després (341 habitants).
Per municipis, la distribució ha quedat de la següent manera:
Ens trobem a les portes d’un nou Nadal. Aquests dies ens retorna el sentir il·lusionat de la infància i el goig de les retrobades. Per això, de tot cor, us desitjo un Nadal esperançat i que el nou any 2024 arribi ple de llum. Salut i felicitat!
BONES FESTES!
El número 119 de la revista Malpàs marca una efemèride dins de la història de la publicació: 30 anys des del número 0 que va aparèixer l'agost de 1993, i tres dècades després, Malpàs continua fidel a la cita trimestral amb els seus lectors. L'editorial comença així: "A les portes de la festa major de fa 30 anys, les cases d’Ascó van rebre a les bústies el número 0 de la revista Malpàs. Una iniciativa impulsada per l’Ajuntament d’Ascó però que deixava a les mans del voluntariat la confecció de la mateixa. És així com un grup de persones diverses, però amb un mateix interès, van conformar un equip de redacció que vetllaria per què cada tres mesos la revista Malpàs veiés la llum i arribés a les llibreries locals. Arribar als 30 anys produeix vertigen i és una trajectòria digna de ser tinguda en compte. És la publicació contemporània d’abast local que ha tingut una permanència inalterable i continuada més llarga, i com que no creiem que existeixi la crisi dels trenta, continuem amb l’ambició de seguir presents a les llars d’Ascó, però també a d’altres indrets que reben la revista i en són lectors".
En aquest número hi ha les seccions habituals que fan un repàs a l'actualitat local del darrer trimestre, amb informacions municipals, educatives, esportives, tecnològiques, d'ANAV i del Consell Comarcal. Però a més, ens permet endinsar-nos en la història amb articles de Felip Fucho i Laura Millet sobre "Les pedres de Morales" o un record fotogràfic que ens trasllada a la Diada Nacional de fa més de 40 anys amb ballada de sardanes al Pla de l'Església.
Com que la revista va aparèixer després de la festa major, hi podem trobar un reportatge fotogràfic dels diferents actes programats així com el Pregó de la Festa Major 2023 que va pronunciar la nostra companya de redacció i presidenta de l'Associació Cultural Lo Llaüt, Anna Ferrús Serra.
Glòria Montaña Faiget és la protagonista de "Asconencs pel món" amb la seva faceta d'investigadora postdoctoral a Estats Units, i Sinead Serra Perelló ens explica el seu pas per la universitat com a estudiant del Grau en Història en la secció "I tu, què estudies?". Antonio Montaña Serra, Avi d'Ascó 2023, es glossat en un article elaborat per la seva neta Aina Ribes.
Portem ben bé dues setmanes en
què els resultats de l’informe PISA corresponent a l’any 2022 està acaparant
bona de l’actualitat informativa (amb permís de la llei de l’amnistia i de les
guerres). És normal que se’n parli, perquè al final és -o hauria de ser- la
demostració que l’educació és un tema prioritari en qualsevol àmbit de la vida,
perquè encara que sembli un tòpic, ens hi juguem el futur com a societat.
Per cert, què avalua PISA? Doncs
dona a conèixer el rendiment en competència matemàtica, científica i en
comprensió lectora de l’alumnat de 15 anys, i són unes proves que s’apliquen
cada tres anys.
Un dels índexs que demostra el
desenvolupament d’un país és la qualitat del seu sistema educatiu o el
percentatge del pressupost que s’hi dedica. Els països nòrdics acostumen a ser un model
–tothom té present Finlàndia- però d’uns anys ençà Portugal ha sabut reaccionar
i el seu sistema també ha esdevingut un model a tenir en compte.
Els resultats que s’han donat a
conèixer han estat negatius. A bona part de la vuitantena de països on s’aplica
aquesta prova hi ha hagut un retrocés, però en el cas de Catalunya ha estat més
accentuat. I sí, podem culpar la pandèmia, però cal anar al fons de problema.
De totes maneres, què en podem
treure de positiu? Doncs posar el tema de l’educació sota el focus i que ens
convidi a la reflexió, sempre que aquesta es faci amb una voluntat de millora i
abans de res, encertant en la diagnosi. Dic això perquè des de la política en
temes com aquest s’hi hauria de jugar poc i no es fa cap favor al sistema quan
es llencen els plats pel cap sobre la gestió dels darrers anys o sobre les
retallades... En tot cas, hauria de ser una ensenyança per poder avançar després
d’avaluar el seu encert o no. A diferència de l’estat espanyol, en què els
canvis de govern sempre arriben amb una llei orgànica educativa sota el braç,
el nostre Parlament, el 2009, va demostrar capacitat d’entesa i va posar-se
d’acord en l’impuls d’una Llei d’Educació de Catalunya aprovada per una
amplíssima majoria, tant del govern com de l’oposició.
M’imagino que poca gent posa en
dubte la importància de la competència digital, fer de la inclusió un tret
definitori del sistema, promoure metodologies que suposin un aprenentatge més
significatiu, incidir en el benestar o impulsar la igualtat, entre d’altres. Però
la base del sistema, el professorat que dia a dia obre les escoles i els
instituts, que acull els milers i milers d’alumnes, que ha de donar resposta a
les seves necessitats, sovint se senten sobrepassats. Professionals en tensió
que troben a faltar temps per consolidar les innovacions que van arribant als
centres, i que malgrat tot, tiren endavant amb dedicació i esforç.
Professionals que veuen com es posa en dubte la seva autoritat pedagògica o com
cau en picat el seu prestigi social.
Per tant, que el llegir no ens faci perdre l’escriure. No cal començar de zero, ja que ni l’administració desitja que el sistema naufragui, ni la majoria del professorat mostra una manca de compromís, ni totes les famílies s’abstenen de les seves funcions. Ara bé, cal refer confiances entre la comunitat educativa, escoltar el professorat, analitzar i compartir una diagnosi, promoure objectius de millora amb temps per consolidar-los. Si se’m permet, a veure si som capaços de redreçar aquesta torre de Pisa.
L’any 1945, amb l’alliberament dels camps nazis, Neus Català, jove republicana feminista, torna a França després d’haver estat empresonada per l’exèrcit alemany. Mentre recupera la seva vida en llibertat, rememora els fets viscuts un any abans, quan amb un grup de dones va sabotejar la fàbrica de producció de bales on els nazis les feien treballar, a Txecoslovàquia. Van ser conegudes com El Comando de les Gandules. Però la veritable resistència de la Neus Català tot just acaba de començar: la lluita per la memòria.
D'ençà del Cens de població i habitatges de 2021 -que fins aleshores tenia una periodicitat decennal-, ara, cada final d'any, es donen a conèixer les característiques demogràfiques de la població resident a 1 de gener del mateix any.
El 2021 es va canviar la metodologia emprada, ja que en comptes de basar-se en entrevistes als habitatges, es va modificar el sistema i actualment es basa en l'explotació dels registres administratius, per tant, cada any es pot reproduir el procés i donar a conèixer la informació elaborada.
Segons el Cens de població a 1 de gener de 2023, la Ribera d'Ebre comptava amb 22.040 habitants, distribuïts així entre els 14 municipis:
|
|
01/01/2023 |
01/01/2022 |
|
Ascó |
1.637 |
1.606 |
|
Benissanet |
1.161 |
1.166 |
|
Flix |
3.348 |
3.420 |
|
Garcia |
549 |
528 |
|
Ginestar |
780 |
786 |
|
Miravet |
691 |
678 |
|
Móra d’Ebre |
5.656 |
5.602 |
|
Móra la Nova |
3.253 |
3.188 |
|
La Palma d’Ebre |
340 |
339 |
|
Rasquera |
815 |
822 |
|
Riba-roja d’Ebre |
1.146 |
1.130 |
|
Tivissa |
1.633 |
1.636 |
|
La Torre de l’Espanyol |
621 |
607 |
|
Vinebre |
410 |
409 |
|
RIBERA D'EBRE |
22.040 |
21.917 |
Nou municipis guanyen població: Ascó (+31), Garcia (+21), Miravet (+13), Móra d'Ebre (+54), Móra la Nova (+65), la Palma d'Ebre (+1), Riba-roja d'Ebre (+16), la Torre de l'Espanyol (+14) i Vinebre (+1).
Cinc municipis perden població: Benissanet (-5), Flix (-72), Ginestar (-6), Rasquera (-7) i Tivissa (-3).
Amb la Fira de Nadal i la Mostra del Cava posem en marxa tot un seguit d’activitats que fins a la festa de Reis ompliran d’esperit nadalenc tots els racons d’Ascó. L’enllumenat de carrers i places ens endinsen en aquesta atmosfera tan especial, unes dates que tenen un caire molt familiar, de retrobada amb la gent més propera. Però al mateix temps, també és una oportunitat per trobar-nos amb els veïns i veïnes del poble: a la Residència d’Avis o al Casal Municipal, a la biblioteca o al Pavelló d’Esports, a l’església o al Local de Joves.
Com podreu comprovar, aquest és un programa on hi posen el seu granet
d’arena diverses entitats del poble i diferents regidories de l’Ajuntament, i
la suma de totes ens ofereixen una oferta variada.
No podem oblidar el vessant solidari i és que algunes de les activitats
programades estan englobades en el suport a la Marató de TV3, en aquesta
ocasió, per la sensibilització envers la salut sexual i reproductiva.
El Nadal el viuen especialment intens els petits i les petites de casa.
Contagien la il·lusió al seu voltant. De ben segur que no passaran per alt el
Parc de Nadal –que la colla del Rebelluga’t està preparant amb la seva
acostumada implicació- ni l’arribada dels Reis de l’Orient. Com ens agradaria
que repartissin salut per tothom i pau arreu del món, i algun que altre regalet
al balcó... A la Residència s’hi ha programat força activitats que permetrà que
els avis i àvies visquin unes dates especials. La joventut també té les seves
cites lúdiques i festives. En definitiva, tothom pot trobar el seu espai,
aquell acte que el farà sortir de casa i compartir la il·lusió d’aquests dies.
Aquestes línies volen ser una invitació a participar i fer-se seu el Nadal
a Ascó, unes dates que desitgem de llum i d’esperança.
Bon Nadal i venturós 2024!
En les darreres dècades hem viscut al nostre país un canvi profund en el rebuig social a aquesta violència estructural contra les dones. Per arribar fins aquí ha calgut posar nom a les diferents formes que adopta i assenyalar tots els àmbits en què es produeix. També ha estat fonamental que tant les dones com els homes aprenguéssim a identificar els fets que constitueixen violència masclista i, de manera cabdal, a responsabilitzar els agressors en lloc de culpabilitzar les dones que la pateixen per allò que han fet o no han fet.
Aquest canvi no s’ha produït perquè sí. Ha sigut fruit d’una intensa lluita feminista que ve de lluny, en l’àmbit social i comunitari, en l’àmbit laboral, en l’àmbit cultural o en l’àmbit esportiu, i que també ha guanyat un espai central a les institucions polítiques i les administracions públiques. S’hi destinen més recursos que mai per als serveis especialitzats d’atenció i recuperació de les dones i de les seves filles i fills.
Per això és inevitable que se’ns esgotin les paraules de condemna i que ens preguntem amb dolor: “per què no s’aturen les violències contra les dones?”, “per què no s’acaben els feminicidis?”, o “per què no deixen d’augmentar les denúncies?”.
Prenguem consciència que amb l’augment del rebuig social i la fermesa de la resposta institucional no n’hi ha prou. No afrontem un esprint sinó una carrera de fons. Tenim encara molt normalitzades actituds i comportaments masclistes de menyspreu, ridiculització, control o dominació envers les dones i els seus cossos. I massa sovint encara costa desprendre’s dels estereotips sobre les víctimes i sobre els agressors, dels dubtes sobre la intenció de la víctima o supervivent que denuncia la situació de violència i de la complicitat o camaraderia amb l’agressor.
Aquest estiu tothom ha pogut veure com un fet ocorregut davant les càmeres i difós arreu del món no era suficient per obtenir en un primer moment una reparació àgil a la violència viscuda. Tothom ha pogut veure igualment que, perquè això passés, ha estat necessari tot un clam social d’indignació davant la manca de diligència de qui tenia la responsabilitat d’actuar, d’aquells que van aplaudir unes excuses injustificables, dels que van pressionar o qüestionar la reacció de la víctima i dels que varen ser tous en els seus comunicats o van callar massa dies. Tothom ha pogut veure igualment que, amb el clam “#S’haAcabat”, les jugadores de futbol no denunciaven només aquests fets, sinó que posaven el focus en un conjunt de desigualtats que cal adreçar per garantir la no-repetició i per fer efectiva la igualtat.
Aquest és el pas que necessitem fer totes i tots cada dia per acabar amb les violències masclistes. El silenci i la inacció no són respostes neutrals, sinó que donen suport a l’agressor, a la impunitat i a la reproducció de les violències. Cal trencar tots els silencis i tenir un paper proactiu en la prevenció i la detecció. Totes i tots som observadores i observadors d’unes violències que pateixen moltes dones del nostre entorn (familiar, d’amistats, laboral, educatiu, grups de xarxes socials, espais d’oci, al transport públic o al carrer) per part d’homes del nostre mateix entorn.
Totes i tots podem evitar que es produeixi la violència intervenint i denunciant comportaments agressius, discriminacions i desigualtats. Podem contribuir a establir estàndards sobre què és acceptable i què no ho és en el nostre entorn, podem ajudar a reconèixer comentaris o comportaments intolerables, incloent-hi aquells discursos negacionistes de les violències masclistes, i empènyer així a superar les normes culturals patriarcals de la nostra societat. Podem cridar l’atenció sobre la situació de violència perquè s’aturi i exigir al nostre centre de treball, associació o espai d’oci que apliqui adequadament el protocol que està obligat a tenir.
Així mateix, totes i tots tenim també un paper cabdal en la resposta immediata després de la violència. Com a amiga o amic, familiar, company o companya de feina, veí o veïna, podem ajudar a qui ho està patint a identificar els indicis de la violència patida o dels factors de risc per la seva vida. És especialment important donar-li suport emocional, ajudar-la a superar la por, l’aïllament, la vergonya o el sentiment de culpabilitat que pot provocar la violència viscuda, assegurant-li que no és culpa seva, que som al seu costat i que la podem acompanyar als serveis especialitzats que es troben arreu del país o trucar al telèfon 900 900 120.
Les institucions polítiques del país —Generalitat de Catalunya, administracions locals i entitats municipalistes— ens comprometem a dedicar tots els esforços i recursos necessaris per garantir el dret de les dones a una vida lliure de violències masclistes. Sabem que hem treballat molt, però encara hem de fer-ho molt més: amb la diligència deguda, amb una resposta integral i amb polítiques públiques transformadores i valentes.
Però, per erradicar les violències masclistes, és imprescindible la implicació de tothom. Cadascú i cadascuna de nosaltres podem ser agents de canvi. Aixequem totes les catifes, trenquem tots els silencis i tinguem totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències contra les dones. Prenguem partit per aturar d’una vegada per totes la principal vulneració dels drets humans de les dones i per acabar amb el seu últim responsable: el patriarcat i la ideologia masclista que el sustenta.
El 18 d'abril de 1998 naixia l'Associació Cultural Lo Llaüt, i per tant, aquest 2023 està celebrant el seu 25è aniversari, una efemèride que bé mereix una celebracio per posar en valor la tasca realitzada en aquest quart de segle de vida.
Aquest dissabte, 25 de novembre, tindran lloc els actes de celebració.
Després de la seva recent separació, la Irene s’enfronta per primera vegada a l’absència de la seva filla de quatre anys, que està passant uns dies amb el seu pare. Incapaç d’adaptar-se a aquesta nova realitat, decideix viatjar a un petit poble del Pirineu català on té una casa, buscant recuperar la seguretat i la calma que sent que fa temps que ha perdut. Però el poble, que en el passat va ser tan familiar, es presenta tan aclaparador com la seva nova vida i l’acabarà forçant a enfrontar-se a les seves pors.
S'ha obert el termini de presentació de treballs per optar al Premi de Poesia Joan Perucho que organitza la regidoria de Cultura d'Ascó i que arriba a la seva 19a edició.
