Sense ser precisament un gran lector de poesia, la lectura del poemari de Joan Margarit Casa de Misericòrdia m’ha apropat a un gènere que no sempre m’ha estat fàcil. Aquesta obra de Margarit l’he anat assaborint aquestes darreres setmanes, amb parsimònia, endinsant-me en cadascun de la seixantena de poemes. Són uns versos que t’arriben a l’interior, que et conviden a la reflexió, que et fan partícip de les vivències que exposa. No és un poemari alegre. S’hi respira nostàlgia. Són poemes plens de records d’un passat que no tornarà. Però en el fons, hi ha certa dosi de serenor.
Al final ens regala amb un epíleg en el qual el poeta –arquitecte de professió- recorda el procés d’elaboració del poemari (dos anys) així com l’estil utilitzat, tot tenint en compte autors o tendències que l’han influït en la seua formació poètica.
Decidir-me a llegir la Casa de Misericòrdia de Joan Margarit ha estat un encert.
Al final ens regala amb un epíleg en el qual el poeta –arquitecte de professió- recorda el procés d’elaboració del poemari (dos anys) així com l’estil utilitzat, tot tenint en compte autors o tendències que l’han influït en la seua formació poètica.
Decidir-me a llegir la Casa de Misericòrdia de Joan Margarit ha estat un encert.
2 comentaris:
Primer que res, felicitats pel teu bloc.
M'apunto el llibre de poesia. M'agrada molt Joan Margarit. M'he llegit Joana, que és un poemari que dedica a una filla seua que va morir. La tendresa i la nostàlgia són les protagonistes d'aquesta senzilla però commovedora poesia. Te'l recomano. Una abraçada i fins aviat.
Gràcies Àngels! Igualment et felicito pel teu bloc, que ja és una cita obligada els dies que un s'engresca a navegar pels blocs.
Hauràs comprovat que has estat el primer comentari del rogle, així que també gràcies!
Sabia de l'existència del poemari Joana, però encara no he tingut ocasió de llegir-lo. De moment, amb Casa de Misericòrdia m'ha captivat l'autor. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada