Recorda mestre...

Un dia d’aquests vaig rebre un correu electrònic amb aquest text –que algú ha traduït d’un tal René Rossero- i que està corrent per la xarxa, especialment entre mestres. Doncs bé, ja que l’he rebut, trobo interessant compartir-lo, especialment en aquests primers compassos del curs, on com diu el poeta, “tot està per fer, tot és possible encara”.

Recorda que...
la fràgil memòria dels teus alumnes, oblida fàcilment allò que han après.
Però la memòria del seu cor, reté de per vida allò que ha sentit i ha viscut.
Si vols educar, procura no omplir el seu cap de coneixements.
És molt millor que omplis els seus cors de valors i de vivències.
Recorda que...
es produeix més calor encenent un llumí que parlant del foc.
Que il·lumines molt més encenent una espelma que descrivint el Sol.
Si vols educar, no imposis els teus camins.
Mostra els teus ideals caminant.
No els ofeguis amb el pes de normes i de preceptes.
Recorda que...
no es pot educar sense amor...
Així doncs, estima els teus alumnes tal com són.
Si estimes i vius sincerament... educaràs sense proposar-t’ho.
Si no estimes, si no vius de veritat... no educaràs per més que ho intentis.
EDUCAR ÉS MOSTRAR CAMINS AMB AMOR!!