dimarts, 11 de setembre del 2007

Feliç Diada

La música ens acostuma a acompanyar en festes i celebracions. Avui, que commemorem la Diada Nacional de Catalunya, he triat País petit de Lluís Llach, una cançó emotiva que ben bé podria parlar del nostre petit país. O potser sí ho fa... Molts l’han convertit en el seu himne particular, com tantes i tantes cançons del Llach. Mentrestant, anem fent el nostre camí a Ítaca.
Visca Catalunya!!

País petit
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen poc,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Lluís Llach