Ribera d'Ebre: cens electoral per al 26J

Finalment es tornaran a posar les urnes per escollir els diputats i senadors a les Corts Espanyoles, i això que només fa sis mesos des de l'última convocatòria espanyola. Els partits espanyols han estat incapaços de posar-se d'acord per configurar un govern que donés resposta a les demandes dels ciutadans del passat desembre. És innegable que la situació política que viu Catalunya és en bona part responsable d'aquesta repetició electoral, i és que els 17 diputats independentistes han acabat esdevenint una minoria de bloqueig per la incapacitat dels partits majoritaris espanyols a donar sortida a les demandes d'una bona part de l'electorat català. 

Desconeixem quina serà la radiografia electoral que en sorgeixi de les eleccions del 26 de juny, ja que pels professionals de la demoscòpia és difícil aventurar si l'electoral mantindrà el vot del desembre o si pujarà l'abstenció. 

Catalunya haurà de decidir si ofereix la victòria de nou a la coalició de Podem-Iniciativa-Colau que segueix defensant el referèndum, però que sis mesos després ja sabem que cap altre partit espanyol els compra. Pels sobiranistes aquestes no són les seves eleccions, però això no treu que no és menor la projecció que es donarà dels resultats que obtinguin les forces clarament favorables a la independència.

Si els tres mesos que va costar configurar govern a Catalunya va ser motiu de burla a les Espanyes... en el millor dels casos ells hauran necessitat almenys set mesos (fins a finals de juliol) i amb una repetició electoral entremig. 

***

El cens electoral de la Ribera d'Ebre per al 26J està format per 16.950 ciutadans, 16.418 residents a la Ribera d'Ebre i 532 residents a l'estranger. Respecte l'últim procés electoral del 20D, a la Ribera d'Ebre hi ha 100 votants menys.

Històries a l'ermita de Sant Miquel

Fons Salvany (1915)

• Se sap que els moriscos d'Ascó anaven en processó a l'ermita de Sant Miquel cada segon diumenge de maig, probablement una activitat que van instaurar per demostrar la seva bona voluntat i l’autenticitat de la seva fe en convertir-se al cristianisme. Aquesta tradició s’ha mantingut fins ara amb la festa que se celebra el cap de setmana més pròxim al dia 8 de maig amb la processó pel voltant de l'ermita i la missa, en la qual es canten els goigs del gloriós Arcàngel Sant Miquel.

• Algunes fonts assenyalen que l'any 1631 era lloc habitual de peregrinació en temps de sequera per demanar pluja tant pels veïns d'Ascó com pels de Flix. En aquest sentit cal dir que la patrona d'Ascó, Santa Paulina, també era una advocació a qui se suplicava pluja.

• Arquitectònicament, l’ermita no ha tingut sempre la mateixa forma. Sembla ser que un militar va caure del seu cavall desbocat i va saltar el mur que hi havia davant de l’ermita. Com que no es va fer mal, en agraïment va manar construir el pòrtic i el cor, engrandint així l’edifici original. Estaríem parlant del segle XVII.

L'ermita de Sant Miquel d'Ascó

El 8 de maig es commemora la primera aparició de l'arcàngel Sant Miquel al Mont Gargano, a l'actual Itàlia (era un 8 de maig de 490). Ascó, que el té com a patró, en fa una petita celebració el dissabte més proper a aquesta data. És la festa de Sant Miquel de Maig, que concentra l'activitat a l'entorn de. l'ermita que hi ha a l'entrada de la població. Cal dir però, que en el moment de la seva construcció, aquesta ermita estava a les afores de la població. Se'n desconeix exactament el moment en què va ser erigida, però la presència templera a Ascó durant més d'un segle podria explicar el perquè el patró d'aquest orde religiós és alhora patró del poble.

El pòrtic està format per tres perxes. La porta de l’ermita la forma un arc de mig punt format per tretze dovelles, a la pedra clau hi ha gravat l’any 1741. segurament es tractaria de l’any d’una de les primeres restauracions que s’hi ha fet al llarg del temps.A l’interior, a l’altar, hi trobem les imatges del patró d’Ascó acompanyat de Sant Roc i de Sant Domingo. Als laterals hi ha dos capelles, la de l’esquerra dedicada a Sant Josep i la de la dreta on hi ha la imatge de Sant Pere Màrtir Sans d'Ascó.

'L'Ebre, un riu que fa pujada' d'Arturo Gaya

Fa uns mesos que va aparèixer una publicació que té l'Ebre com a gran protagonista. Es tracta de L'Ebre, un riu que fa pujada, que ha escrit Arturo Gaya, un personatge que forma part d'aquells sectors de l'Ebre que han reivindicat el territori en els darrers vint anys.

L'Ebre, lo nostre riu, és nostre sí, però també ho és de tots aquells ciutadans que habiten a les ribes dels gairebé 1.000 quilòmetres pels quals transcorre. Aquest llibre va més enllà de l'Ebre estrictament català, sinó que és un homenatge al riu que transcorre per Catalunya, Aragó, Navarra, La Rioja, Euskadi i Cantàbria. 

No és una publicació de geografia, tot i que aquesta hi apareix. No és un llibre turístic, tot i que té passatges que conviden a visitar les múltiples terres de l'Ebre. No és un llibre d'anècdotes, però està farcit de curiositats. No és un llibre etnològic, tot i que hi trobem llegendes i cançons. No és un volum únicament cultural, tot i que ens dóna notícia de l'ampli patrimoni que podem localitzar. En definitiva, és un llibre on hi cap tot i res hi sobra.

I com se'ns presenta? Doncs com el seu títol indica, remuntant l'Ebre. Des de la desembocadura fins a Fontibre. Des de Deltebre fins a Reinosa. Cal dir però que abans d'iniciar el recorregut pròpiament dit, comença amb històries que han pujat l'Ebre -la història de la jota o la llegenda dels víkings- i d'històries que han baixat per l'Ebre -els raiers del Pirineu- i d'altres que han pujat i baixat -les embarcacions. A partir d'aquí, hi ha seixanta-set càpsules no molt extenses que ens van apropant a l'Ebre a partir de "viatges, records, històries i llegendes". Les descripcions de paisatges i d'indrets estan fetes amb la devoció de qui sent l'Ebre com el seu patrimoni vital. 

De ben segur que la lectura del llibre farà descobrir curiositats que ens eren desconegudes. En el seu pas per la Ribera d'Ebre el castell de Miravet i el camí de sirga són els nostres amfitrions. Pels d'aquesta contrada , un recorregut que se'ns fa curt.  

Bases del XXXIV Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

www.vinebre.cat

Els treballs han d'estar escrits en llengua catalana. Han de ser inèdits i no han d'haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni estar compromesos en tràmit de publicació o presentats en altres premis pendents d'adjudicació.

Presentació: Els treballs es presentaran degudament enquadernats i s'ha de fer arribar 5 còpies, pels membres del jurat.

Extensió:De 75 a 150 fulls. Pàgines numerades. Els fulls estaran escrits a una sola cara a doble 
interlineat i amb lletra tipus New Roman, cos de 12 

Termini d'admissió: El 27 de maig de 2016. No podran optar al premi els treballs que no hagin tingut entrada a l’Ajuntament en aquesta data. Sí que seran admesos els que portin el segell de correus de data 27 de maig de 2016 o anterior.

Dotació: 3.000 Euros

Veredicte i atorgament: El dimecres dia 24 d’agost de 2016, al Local del Cinema.

Plaça Ajuntament, 7
Vinebre

Altres condicions: L’obra guanyadora, original o inèdita, restarà propietat de l’autor. Si en el termini d’un any, l’entitat convocant –que tindrà els drets de publicació de la primera edició- no l’ha publicada o no és en curs d’impressió, l’autor serà lliure d’editar-la tot fent-hi constar les circumstàncies del premi. Un cop publicada, haurà de lliurar-ne 25 exemplars a l’organisme convocant. L’obra serà editada per Cossetània Edicions. 

L’Ajuntament no està obligat a retornar els treballs no premiats si no han estat recollits dins del termini de 30 dies següents a la data del premi. L’acceptació del premi compromet l’autor/a a ser present en l’acte de lliurament del guardó i en el de presentació de l’obra editada. Qualsevol altra circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta a criteri del jurat, les decisions del qual seran inapel·lables.

Tramesa: Personalment o per correu certificat
Ajuntament de Vinebre
Regidoria de Cultura
Carrer de la Torre, 22
43792-Vinebre

Nova Gent 76

Cada any, pels volts de Sant Jordi, apareix un nou número de la revista de l'escola Sant Miquel d'Ascó, Nova Gent. L'excusa d'aquest número són els treballs realitzats pels alumnes en motiu dels concursos de prosa i poesia que des de fa més de vint anys es convoquen a l'entorn del Dia del Llibre. 

La temàtica que s'escull per als treballs en prosa fa referència a la temàtica escollida pel Mes Cultural -enguany al voltant del món del periodisme i de la figura de Tintín-, mentre que els treballs en poesia són de temàtica lliure. El fet d'haver escollit els mitjans de comunicació en general i un reporter de còmic com Tintín té a veure amb el fet que aquest curs 2015/16 la revista de l'escola ha complert 30 anys.

En la revista també s'hi poden trobar dibuixos de la festa de Sant Jordi així com imatges tant de les activitats realitzades durant el Mes Cultural (tallers, sortides) com de treballs, la majoria des de l'àrea de Plàstica, que han tingut Sant Jordi, Tintín o els mitjans de comunicació com a inspiració.

Primer de Maig

El quart estat (1901), Giuseppe Pellizza da Volpedo

El Primer de Maig és des de fa més d'un segle el Dia Internacional dels Treballadors, en homenatge als "Màrtirs de Chicago", arran d'unes protestes per reivindicar la jornada laboral de vuit hores que van tenir lloc a la ciutat de Chicago entre l'1 i el 4 de maig de 1886. Durant la protesta, un desconegut va llançar una bomba a la policia i van ser detinguts vuit treballadors anarquistes, dels quals quatre van ser condemnats a mort.

A aquestes alçades del segle XXI una festa reivindicativa com la d'avui té tot el sentit quan les dades de l'atur continuen sent massa elevades, i també quan la precarietat de molts dels llocs de treball continua sent una tònica massa estesa.

Em faig meva la reclamació d'Òmnium Cultural: "Reivindiquem un treball digne per a tothom fins a aconseguir que no hi hagi precarietat ni social ni salarial". 

***

L'any 2015 es va tancar a la Ribera d'Ebre amb un total de 8.175 persones afiliades a la Seguretat Social, que per municipis, va quedar distribuït de la següent manera:

Ascó - 706

Benissanet - 486

Flix - 1.248

Garcia - 179

Ginestar - 262

Miravet - 272
Móra d'Ebre - 2.144

Móra la Nova - 1.105

La Palma d'Ebre - 124

Rasquera - 260

Riba-roja d'Ebre - 373

Tivissa - 628

La Torre de l'Espanyol - 221

Vinebre - 167

Per sectors d'activitat, a finals de 2015 els afiliats de la Ribera d'Ebre ho eren: 

• de l'agricultura, 785.
• de la indústria, 1.291.
• de la construcció, 688.
• dels serveis, 5.262.

Finalment, segons el règim d'afiliació:

• règim general i especial de la mineria i el carbó: 5.628
• règim especial de treballadors autònoms: 1.956
• règim especial de la llar i sistema especial de la llar:141
• sistema especial agrari: 448