Les músiques de l'Angelet

Processó de l'Angelet, 2017

L'ambient que es genera a la plaça d'Ascó en el moment que es representa la processó de l'Angelet és certament d'un silenci emocionant, i d'un respecte cap a les figures protagonistes: l'angelet, les Maries, i els portants de la Mare de Déu.
Ara bé, aquest silenci de la gent també es deu al recolliment per escoltar les peces que s'interpreten durant el transcurs de la processó i que bona part d'elles han estat composades pel músic d'Ascó Miquel Salvadó Jornet, qui durant una bona colla d'anys també en va ser intèrpret.

Recullo un fragment de la fitxa del catàleg de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre i que dóna notícia de la música de la processó de l'Angelet:

En el mateix punt d'inici de la processó de l'angelet, es troben els músics, que interpreten en directe unes peces musicals tradicionals que van ser compostes especialment per a la processó de l'Angelet per Miquel Salvadó Jornet, un compositor asconenc. Aquestes són:

Pregària núm. 1

Largo en do major

Pregària núm. 2

Vals de l’Angelet

En els darrers anys també es van introduir altres composicions, l'Ave Maria, la de Franz Schubert de 1825 i l'Ave Maria que va compondre Charles Gounod el 1859 prenent com a base el Preludi BWV 856 de Johann Sebastian Bach. També s'interpreta l'Adagio d'Albinoni, composta per Remo Giazotto als anys quaranta del segle XX. Actualment, totes les peces són interpretades per Miquel Salvadó Llop, fill del compositor, a més d'algun altre músic, i s'interpreten principalment amb violí i guitarra.

La música que acompanya la representació des de ben antic, però durant els anys setanta del segle XX s’introdueix la primera de les composicions del músic asconenc Miquel Salvadó Jornet, el Vals de l’Angelet. Durant aquella dècada, també va compondre la Pregària núm. 1 i Pregària núm. 2 i, cap a mitjans de la dècada de 1980, la darrera peça, el Largo en do major. Miquel Salvadó, abans de compondre aquestes peces que donen a l’escena un caràcter solemne i emotiu, ja interpretava des de ben jove, juntament amb altres músics de la població, algunes peces de música sacra, durant la processó de l’Angelet. Des de l’any 1987 fins al 1996, any de la seva mort, va interpretar les seves composicions pròpies juntament amb el seu fill. Aquest, Miquel Salvadó Llop, interpreta actualment les peces musicals del seu pare.

Font: 
fitxa de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre, a  partir de la informació facilitada pel músic d'Ascó Miquel Salvadó Llop.

La Processó de l'Angelet a l'IPCITE

Processó de l'Angelet 2016

Cada Diumenge de Pasqua, el pla de l'església d'Ascó acull la la processó de l'Angelet, un tipus de representació gairebé única a Catalunya si ho comparem amb les diferents posades en escena de les processons de l'encontre que tenen lloc arreu del país. 

Únicament Blanes i Olot són ciutats on apareix també la figura d'un àngel, tot i que es tracta de representacions diferents a la que es celebra a Ascó per Pasqua.

L'any passat va ser recollida aquesta processó dins del catàleg de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre, i aplega força informació d'aquest element tan característic de la Setmana Santa d'Ascó i que ha perviscut al llarg del segle XX fins als nostres dies amb l'excepció del període de la guerra civil. La memòria oral remunta aquesta tradició almenys al segle XIX.

Aquest és l'enllaç a la fitxa de l'Inventari:
http://www.ipcite.cat/ipcite/representacions-i-jocs-tradicionals/La%20representaci%C3%B3%20de%20l%E2%80%99Angelet%2C%20d%E2%80%99Asc%C3%B3%20

El Calvari d'Ascó

En aquestes jornades de Setmana Santa un dels escenaris dels actes litúrgics és el Calvari, situat al sud del poble, i on s'hi celebren els Via Crucis al Calvari del Diumenge de Rams a la tarda i del Divendres Sant al matí.

El Calvari està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del qual se'n dóna la següent informació al lloc web del Mapa del Patrimoni de Catalunya:

Descripció
Situada al cim d'una muntanya situada al sud del nucli, coneguda com a "Monte Santo". El camí que hi puja té un Via Crucis format amb creus metàl·liques numerades, la darrera amb XIV. Petita ermita d'una sola nau de planta rectangular i absis no marcat en planta. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt motllurat, amb una orla decorativa a la clau que incorpora la inscripció "Ramon Jorda Casó me fesit año 1807". Sobre d'aquest hi ha un òcul i una finestra cega d'arc de mig punt. Corona l'edifici un campanar d'espadanya ceràmic d'un sol ull.

Notícies històriques

Segons la tradició, aquesta ermita va ser construïda per un matrimoni que va negar-se al Dret de Cuixa, i des d'ençà que els hi diuen de Casa "Casó i s'hacabó".

© Generalitat de Catalunya, Jordi Contijoch

El Monument de Dijous Sant

Una de les tradicions litúrgiques del Dijous Sant és la preparació dels monument, que és l'altar on durant el Dijous i el Divendres Sant  s'exposa el Santíssim amb l'hòstia consagrada als oficis de Dijous Sant. Aquest espai es guarneix al llarg del dia amb palmes i palmons de la benedicció de diumenge, i també, tot i que cada cop menys, amb plantes que simbolitzen la resurrecció de la vida. Aquestes plantes, que Ascó també s'anomenen les parres del monument, són els desmais o cabelleres. Aquestes surten de plantar gramínies que han deixat créixer a les fosques, i acaben format llargs filaments blancs. S'acaba de guarnir el monument amb plantes i espelmes.

Era tradició que durant la nit de Dijous a Divendres Sant l'església estigués oberta i que un parell d'homes custodiés el Monument -eren dues persones que feien guàrdia en trons de mitja hora, que prèviament havia repartit l'agutzil tot passant per les cases avisant del torn que li corresponia realitzar a l'home de la casa.

Església d'Ascó, Dijous Sant, 24/03/2016

Les fades són calbes, de Cinta Arasa

Aquest segon trimestre hem llegit a classe el llibre Les fades són calbes, de l'escriptora tortosina Cinta Arasa. És un llibre recent d'aquesta autora que ha aconseguit captivar els xiquets i xiquetes, amb una història que té un transfons trist (la malaltia de la mare de la Valèria, la protagonista del llibre) però que ens hi ha anat apropant amb una mirada còmplice i divertida. Una història que parteix d'un fet real i d'uns personatges de carn i ossos, però que hi ha anat afegint unes dosis de màgia (però una màgia que no va més enllà de fer creure possible allò que sembla inabastable). És un llibre que és llegeix amb certa agilitat i que els alumnes de 10 i 11 anys han trobat fàcil de llegir, i amb una narració àgil que els ha acabat atrapant.

Un cop llegit el llibre, vam tenir ocasió de tenir la Cinta Arasa entre nosaltres i poder compartir amb ella les inquietuds i les opinions que ens havia causat la lectura de Les fades són calbes, però també d'escoltar les respostes a les moltes preguntes que els alumnes tenien. Finalment van poder emportar-se a casa la dedicatòria del llibre.

Barcelona

Produït per Kirill Neiezhmakov

Vil·la-Museu Pau Casals

Des de fa més de quaranta anys, el Passeig Marítim de Sant Salvador, al Vendrell, acull el Museu Pau Casals en la que va ser la vil·la d'estitueig d'aquest català universal (1876-1973). Visitar-lo és endinsar-te en la fecunda vida d'aquest vendrellenc que va destacar especialment en el món de la música, però que a la vegada va esdevenir un ambaixador de la Pau arreu del món.

Recorrent les estances de la casa, vas fent un recorregut per la vida d'aquest geni del violoncel. Així se'ns mostra una rèplica de la "carbasseta", que va ser el primer violoncel que el pare de Pau Casals, el també músic Carles Casals, li va construir quan era petit. 

Veiem instruments que van pertànyer al compositor, partitures, cartes que es van adreçar amb altres personalitats de l'època com per exemple Albert Eisntein, així com records i fotografies familiars. L'art també hi juga un paper important -cal recordar que abans d'exiliar-se va anar adquirint obra d'artites catalans com Josep Amat, Ramon Casas o Joaquim Mir confegint una important col·lecció d'art.

Potser ens sorprèn trobar una pedra de la finestra de l'habitació de Beethoven.

La visita es va acompanyant amb documents audiovisuals que van contextualitzant la vida de Pau Casals, fins arribar potser al moment més emotiu com és la sala en què es projecta el discurs que va fer a l'ONU l'any 1971 en recollir la Medalla de la Pau. Tot i haver-lo escoltat tantes vegades, encara fa posar la pell de gallina.