dissabte, 10 de novembre de 2007

Lletres d'aigua

En el marc del Seminari del Patrimoni Literari Català els assistents vam poder disfrutar de l’espectacle Lletres d’aigua de Jesús Fusté. Realment impressionant per la qualitat de la interpretació i la posada en escena, per fer de l’Ebre el fil conductor d’un espectacle de la mà dels poetes de la nostra terra. Així ens topem amb les sensibilitats poètiques que van des d’Artur Bladé a Gerard Vergés passant per Andreu Carranza o Albert Guiu, per Cinta Mulet o Manel Garcia Grau, entre d'altres.
En unes jornades en què tractaven precisament de la relació dels paisatges amb la literatura, quin millor moment per mostrar la identitat del nostre territori mitjançant el riu Ebre, un dels nostres patrimonis més preuats lligats a allò que ens dóna vida i dóna sentit (i vida!) al paisatge que ens envolta.
L’espectacle va estrenar-se en la IV Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs, el passat mes de juny, i d’aleshores ençà ja ha estat present a diverses poblacions.
Realment aconsellable, val molt la pena!

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Jo vaig veure l'espectacle a Amposta i també el recomano.
Una molt bona eina per a difondre els poetes ebrencs i a tots en general.

2teixidor ha dit...

Vaig veure l' espectacle com a cloenda de la festa de l'aiguardent de Prat de Comte i em va agradar força.He d' afegir que Miquel Biarnés d' Ascó va tocar molt bé la bateria.

Anònim ha dit...

Jesús Fusté i els músics que l'acompanyen són una amalgama de passions per escoltar, d'aigües per traspuar amb el bec de l'ànima, de bells paisatges per recordar amb les oïdes ben obertes a estols de belleses d'ales simfòniques, i els ulls ben closos de claror per albirar allò que sols ens pot portar la tonada màgica de la lírica cantada.
Un riu creua un pentagrama i amb ell mil matisos que multipliquen tot allò que agermana unes terres batejades de joglaria per un trobador capaç de fer del mot, un viatge sense temps i espai pel cos de serp de mil colors, d'aquest Ebre envoltat d'exilats que l'enyoraven,d'enamorats que l'albiraven, arbres que observaven com pel rodalies dels anys s'eclipsava un paisatge menja't pels famolencs canins del fum que tot ho devora i, amors i morts, i més amors i què sé jo quanta bellesa.
Si fins i tot les sirenes del riu es lliguen a les roques del fons fluvial per no perdre la vida en terra erma atretes per tan belles simfonies;
si sins i tot aquell "olmo viejo" d'Antonio Machado es sent més acompanyat per l'escorça aspra de l'auliber del mestre Carranza;
si fins i tot els rossinyols volen a Pradell perquè aquest cantant de mirada i cor amplis els ensenyi a traduir en mots tot allò que el món guarda en la nuesa del seu esperit;
si fins i tot ha fet una mossada als corbs dels temps moderns, que sols saben dir, res I més res, amb la boca plena de mots sense art, ni sensibilitat, ni intel.ligència... tres substantius que li sobren per donar i vendre a Jesús Fusté. Salut i força energia per a ell i els seus músics tan plens de força i genialitat com ell mateix.
Salut també per a tu Josep M. és un honor entrar al teu bloc perquè pel que sé de tu i pel que veig, els mestres han fet un fixatge genial i els blocaires tenen un periodista força interessant i ple de perspectives.
Albert Guiu.