dimecres, 21 de novembre de 2007

Política de baixa qualitat



Aquest migdia mentre veia les notícies he sentit novament un sentiment d’indignació cap als polítics, una indignació que generalitzo cap a la major part de la classe política, sigui quin sigui el seu ideari.
La informació anava sobre la conferència que anit va fer Artur Mas. Fins aquí tot correcte. Després d’escoltar-lo o d’informar-se’n cadascú pot pensar el que cregui més convenient, i per tant, sentir-se’n partícip o no de la seua proposta de refundar el catalanisme. A continuació han ofert l’opinió a líders polítics d’altres formacions. També molt bé. Així la ciutadania podem saber què en pensen els adversaris polítics. Un enfocament molt encertat.
El problema arriba quan escoltes els arguments que en aquest cas han donat polítics d’altres partits.
- primera part: José Zaragoza, del PSC, l’ha criticat perquè considera que és una deriva “soberanista-independentista” (paraules textuals). Bé, si creu això, cap problema. Ara, què hi fa governant amb ERC, que precisament són sobiranistes i independentistes?
- segona part: Joan Ridao (ERC) diu que el problema que hi ha vist és que la proposta de Mas es queda a “mig camí”. Molt lícit de pensar això. Però, perquè prefereix governar amb qui ni tan sols té camí? O si el té... més aviat mira cap a Espanya?
Per tant, una de dos: o no són coherents amb els seus idearis, o bé es dediquen a la crítica gratuïta per tenir espai als mitjans. M’és igual una o altra possibilitat, però pot ser una explicació de l’abstenció.
Exposo avui aquesta determinada situació, però podríem ressenyar escenaris semblants amb altres i variats protagonistes, i de tot el ventall polític. La critica per la crítica o la manca de coherència. Sigui una cosa o una altra... massa trist.