El TSJC inhabilita la democràcia a Catalunya

Avui s'ha fet pública la sentència política que inhabilita a tres dels polítics que van encapçalar el procés participatiu del 9N. Una sentència condemnatòria carregada d'un missatge polític clar: no és pot parlar de tot i ni tan sols preguntar a la gent. Una democràcia de baixa intensitat. Ara més que mai ens hem de sentir orgullosos del civisme, de la valentia i de la radicalitat democràtica de tots aquells qui ho van fer possible.

Em faig ressò del comunicat que ha emès l'ANC i que comparteixo.

El TSJC ha dictat avui la sentència que inhabilita la democràcia a Catalunya. El tribunal ha optat per seguir les directrius polítiques d’un govern central antidemocràtic i ha preferit condemnar les urnes abans que fer justícia.

La sentència no només inhabilita Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, també condemna els dos milions de ciutadans que van anar a votar el 9 de novembre de 2014.

L'ANC no accepta una decisió judicial que posa en qüestió els fonaments de l'Estat de Dret, i crida a la ciutadania a preparar-se per acompanyar i defensar les nostres institucions legítimes en els mesos claus d'avui fins al referèndum.

Judici polític pel 9N

President Mas: 

• Estem aquí per l'èxit del 9 de novembre de l'any 2014, i perquè aquest èxit no va agradar a determinades instàncies de l'estat i del govern espanyol.
• Sóc responsable d'haver obeït mandats del Parlament de Catalunya amb àmplies majories. 
• No sóc culpable d'haver comès cap delicte, no tinc ni el més mínim dubte. 
• En el nostre ànim no hi havia desobeir el Tribunal Constitucional, el que sí hi havia era plantar cara davant d'un govern espanyol que ens estava impedint participar d'una manera democràtica i cívica.
• El 9 de novembre de l'any 14 coincideixen moltes d'aquelles virtuts per les quals un país es pot sentir orgullós, que molta gent de forma desinteressada participi en el món de la política no és normal (...), que hi hagi civisme, esperit pacífic, esperit democràtic, tot això són virtuts del que ha de ser un país, i enlloc de sentir-nos orgullosos d'això, ho volem convertir en un delicte? Quina pena senyor president, i permeti'm que hi afegeixi, quin immens error!


Joana Ortega:

• Donar la veu al poble no és cap delicte, i amagar-se rere el codi penal és un acte que nega la capacitat de diàleg, nega la entesa i nega la mediació, i incrementa el descrèdit de la política.
• El 9N vàrem donar una resposta a un sentiment molt arrelat a Catalunya (...) se'ns jutja per haver donat resposta a aquest sentiment democràtic i participatiu.
• Jo no m'amago darrere els voluntaris, els hi reconec tot el valor, els hi reconec tota l'ànima, els hi tinc un profund respecte i admiració a ells i al seu compromís (....) Sense ells no s'hagués entès l'èxit del 9N.
• El 9N no es pot entendre sense parlar de democràcia ni de llibertat, i tampoc es pot oblidar que totes les constitucions del món estan fetes per eixamplar els drets dels pobles i de les persones, i no pas per limitar-los.
• Jo crec que el 9 de novembre va ser el dia en tota la meva trajectòria política vaig sentir que més honorava la meva condició de servidora pública. No tinc cap consciència d'haver comès cap delicte.

Irene Rigau:

• La convivència i la cohesió social es garanteixen a través d'una democràcia forta.
• No em va depurar el franquisme i em pot depurar la democràcia per un delicte que entenc que no he comès?
• Estic convençuda que no he delinquit.
• Hem fet camí democràtic, l'hem fet caminant, i continuarem caminant.

***

Aquestes són algunes de les frases escoltades en l'al·legat d'ahir del President Mas, que val la pena escoltar, així com les de les altres responsables polítiques igualment acusades, Joana Ortega i Irene Rigau. 

I és que ha està vist per a sentència el judici polític pel procés participatiu del 9N que va propiciar que 2,3 milions de catalans ens sentíssim interpel·lats davant la pregunta de quin havia de ser l'estatus de Catalunya en el futur. Un acte tan senzill com votar per expressar l'opinió, per exercir el dret a decidir, ha estat portat als tribunals. És difícil d'explicar, i encara menys, d'entendre.

Qui hagi seguit més o menys el desenvolupament de les sessions des de dilluns passat fins ahir haurà comprovat que es tracta d'un judici eminentment polític en què la fiscalia reclama responsabilitats penals a tres persones que van permetre que el 9N de 2014 fos una data assenyalada en la història recent del país. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau s'han assegut a la banqueta dels acusats per posar urnes o si més no per permetre que 40.000 voluntaris prenguessin la iniciativa i es fessin seu el procés participatiu.

Ara caldrà esperar quina és la sentència.

 

#SomSobirans #9N

9N som tots

Entre els actes preparats per mostrar el rebuig a la imputació de les autoritats catalanes que van fer possible la celebració del procés participatiu del 9 de novembre de 2014, hi ha fer arribar una carta de protesta a les instàncies judicials. Recordem que el president Mas, la consellera d'Ensenyament Irene Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega han d'anar a declarar els pròxims dies 13 i 15 d'octubre al TSJC.

A la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Adreça: Passeig Lluís Companys, 14-16

08018 Barcelona

Escric aquestes línies com a ciutadà/na que va exercir, com moltes altres persones, el dret a votar en el procés participatiu del 9N. En aquella data, 2,3 milions de persones vam exercir el dret democràtic de votar i expressar l'opinió sobre si volíem que Catalunya esdevingués un estat, i si aquest estat havia de ser independent.

Els vull EXPOSAR que aquest fet va tenir lloc després de nombroses i multitudinàries manifestacions en les quals es reunien milions de persones a favor de la voluntat de crear un estat propi i de poder expressar l'opinió sobre el futur de Catalunya. Fou així com, fruit d'una demanda popular, les institucions catalanes van posar les urnes el 9N, duent a terme aquell dia un acte democràtic, participatiu i pacífic.

És així com apel·lo a la seva condició de conciutadans i a la seva consciència per determinar que, en un Estat democràtic com en el qual vivim, és un contrasentit que es consideri delicte una consulta que pretén conèixer l'opinió de la ciutadania per exercir l'acció política.

Per tots aquests motius, com a particular els escric per DEMANAR-los que s'arxivin les causes obertes contra l'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ja que ells van ser ferms transmissors d'un clam popular que exigia una consulta democràtica. En cap cas posar les eines de la democràcia, és a dir, posar les urnes, pot constituir delicte i, si ho és, aleshores els encausats hauríem de ser tots els ciutadans i ciutadanes que van demostrar conformitat amb la decisió anant a votar el 9N.

Moltes gràcies per la seva atenció.

Cordialment,