San Telmo Museoa

Donostia és una ciutat que permet gaudir de tota una sèrie d'atractius culturals de primer ordre. D'entre aquests, podem fer esment al San Telmo Museoa, que després d'uns anys de rehabilitació, des de l'any 2011 torna a ser visitable. Es tracta d'un museu que va ser inaugurat l'any 1902 i que concentra tot un reguitzell de mostres multidisciplinars (tant de forma permanent com d'exposicions temporals).

És un museu que tot i que en principi pugui semblar que està inserit en una òptica local, va molt més enllà amb la voluntat de divulgar el coneixement, vetllar per la memòria i crear el pensament amb una mirada al passat però projectant-se al futur. En bona part de les mostres s'hi ofereix l'evolució de la societat basca.

San Telmo Museoa està ubicat en un antic convent, que durant bona part del segle XIX també va convertir-se en quarter militar. Precisament un passeig pel claustre de l'edifici és altament gratificant, especialment per esbargir-se de l'àmplia quantitat de materials que es pot contemplar al museu.

A la planta baixa hi ha els espais dedicats a les empremtes de la memòria, des de la prehistòria fins el segle XVIII. A la primera planta trobem una completíssima mostra anomenada "Despertar de la modernitat" en què es fa un repàs exhaustiu a les transformacions patides per la societat basca en els segles XIX i XX, el pas d'una societat rural a una industrial, amb importants referències al paper de les famílies, les activitats econòmiques, les tradicions, també la ideologia i les reivindicacions (els "pares" del basquisme contemporani).

 És a la segona planta on trobem una col·lecció històrica d'art que fa un recorregut des del segle XV amb peces elaborades per figures com el Greco, Tintoretto, Ribera, Rubens, Marià Fortuny...

També mereixen atenció els llenços que es troben a l'església de San Telmo i que es van encarregar al pintor català Josep M. Sert quan es va restaurar l'any 1929 i que representen diferents efemèrides del poble basc. Precisament en aquest espai de l'església ens conviden a conèixer l'evolució històrica de l'edifici que acull les dependències del museu amb un àudiovisual innovador, que en paraules del propi museu, "recalca la capacitat de l'individu d'intervenir en el món que l'envolta i participar així en la construcció del seu futur (...) mitjançant el debat i la reflexió".

La situació a Euskadi

Tot sembla indicar que a Euskadi hi haurà alternança en el govern. Tot un signe de salut democràtica i que sempre hem sentit a dir que és tan i tan necessari quan hi ha formacions polítiques que porten molts anys al capdavant de la mateixa institució. Totalment d’acord.
La llàstima és que aquesta alternança arriba en una situació en què no queda clar si realment hi ha una majoria espanyolista a la societat basca i si aquesta està d’acord que el probable futur lehendakari ho sigui de la mà d’un partit com el PP.
Les ganes de canvi, que molts mitjans de comunicació no s’han amagat de mostrar, ha obviat alguns aspectes que no crec que siguin menors:
- el PNB guanya les eleccions i li treu 80.000 vots de diferència a “l’alternativa”, al “canvi”.
- si el PSE-PSOE ha pujat molt en vots i aconsegueix 6 diputats més, però resulta que el PNB també ha assolit un important increment ja que fins i tot treu més escons que els socialistes (8 més: de 22 a 30) malgrat una llei electoral que prima el territori més espanyolista (Àlaba)
- pactar amb el PP a Euskadi no és pactar amb el dimoni com passa a les altres institucions? Per tant, ja no hi ha problema “si ells tornen”?
- tenen la pretensió de governar en una minoria precària (24 de 75 diputats) essent la segona força al Parlament. Creia que en aquests casos el que es feia era conformar una majoria al Parlament per sustentar l’executiu –cas de Catalunya, les Illes o Galícia fins ara-.
- un últim detall, no menys important: cent mil ciutadans bascos s’han quedat sense representació efectiva al Parlament basc, i em temo que aquests no formen part d’aquesta "majoria social" que demana un canvi de la mà de Patxi López.
La legislatura basca es presenta interessant... i estaria bé que tothom en prengués nota.

Les preguntes d'Ibarretxe

El lehendakari Ibarretxe va concretant el seu full de ruta per mirar d’encarar el futur d’Euskadi fora de les coordenades actuals, lluny d’aquesta espècie de carreró sense sortida.
De moment ja ha entrat el seu projecte al Parlament basc per tal de decidir sobre la celebració d’una consulta popular el pròxim mes d’octubre. A més, ha presentat les preguntes que adreçaria als ciutadans d’Euskadi:

• Esteu d’acord a donar suport a un procés de final dialogat de la violència si prèviament ETA manifesta la seva voluntat inequívoca de posar-hi fi d’una vegada i per sempre?


• Esteu d’acord que els partits bascos, sense exclusions, iniciïn un procés de negociació per arribar a un acord democràtic sobre l’exercici del dret a decidir del poble basc i que aquest acord sigui sotmès a referèndum abans que finalitzi l’any 2010?

Hagués pogut ser més escuet... De totes maneres, tot sembla indicar que tot plegat quedarà en no-res. Les institucions de l’Estat ja deuen tenir a punt la maquinària al seu servei. No hauria de fer por escoltar la veu d’un poble.

Bufa el vent de la llibertat

Davant l'intent de boicot que certes entitats volen fer de l'acte a la Universitat d'Standford en què ha de participar el lehendakari Ibarretxe, a través de la xarxa està circulant el manifest Bufa el vent de la llibertat, del qual se n'estan recollint signatures de suport.

En relació a l'intent de boicotejar l'acte acadèmic que es desenvoluparà a la Stanford University el pròxim 14 de febrer de 2008 i al qual ha estat convidat el Lehendakari d’Euzkadi, Juan José Ibarretxe Markuartu, els ciutadans/es que donem suport a aquesta petició volem manifestar la nostra més profunda repulsa a l'intent de coartar la llibertat d'expressió del màxim representant de la voluntat popular dels bascos/ques.

(...)

"Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d'investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d'expressió."

http://gureerakundeenalde.com/cat/