Per primer cop en els cinquanta anys del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la persona que ha ostentat la presidència d'Òmnium Cultural no ha pogut lliurar el premi en tant que entitat convocant i organitzadora del guardó. En Jordi Cuixart porta més de set mesos a la presó, i tot i que no va poder ser present a l'acte del Palau de la Música, es va fer present mitjançant una carta adreçada al guardonat aquest any, en Quim Monzó.
Estimadíssim Quim,
Des de la cel·la 201 del mòdul 10 de la Presó de Soto del Real t’envio una abraçada immensa. Lamento
profundament no poder ser avui aquí, en aquest magnífic Palau de la Música que aplega tanta i tanta
gent que estima la cultura i la llibertat.
El 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que avui et lliurem és una gran celebració, perquè
representa mig segle d’autoestima, determinació i esperança en la cultura.
[...]
Han passat quatre mesos des d’aquella primera carta de l’11 de febrer, quan et vaig comunicar la decisió
del jurat del Premi d’Honor. «Soc empresari -et deia-, i quan veig la llista de les vint-i-sis llengües a les
quals s’han traduït les teves obres m’emociono, perquè tots dos som exportadors!»
Una salutació fraternal als traductors que avui ens acompanyeu i contribuïu a internacionalitzar la
cultura catalana, a enfortir la cultura universal.
Aquesta és la tercera carta que t’escric, i la més difícil. Jo, que em dedico a vendre màquines, em trobo
en una presó, davant d’un full en blanc, amb el propòsit d’escriure una carta pública a un narrador
consagrat. Pobre de mi, podria intentar imitar el teu memorable conte inaugural de la Fira del Llibre de
Frankfurt...
[...]
La paraula és la nostra finestra al món, Quim. Manllevant els mots de Joan Fuster, els presos sabem
que part de la nostra posteritat serà de paper. Les cartes de presó nodreixen la memòria col·lectiva
del país.
No podem defallir, perquè els qui ens han precedit, Premis d’Honor com Josep Benet, Tísner, Pere
Calders, Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Montserrat Abelló, Joan Coromines o Pau Vila, no van
abandonar mai ni la tasca ni l’esperança.
«Absentar-nos i sobreviure’ns era la nostra radical forma d’existir. Però no -com ha interpretat algun
historiador de la literatura- per defugir la realitat. Sobreviure’s no és evadir-se», ens va deixar dit Maria
Aurèlia Capmany.
[...]
Òmnium va néixer per salvar els mots i ara, en democràcia, tenim el repte de salvar els drets humans.
Enmig d’una deriva autoritària global, els escriptors i els artistes sou armes de destrucció massiva
de la ignorància. Ens ompliu de ganes de viure. El millor antídot contra la intolerància i el totalitarisme
sempre serà la cultura, l’opció política més revolucionària a llarg termini, com recordava Montserrat
Roig.
Així, doncs, el compromís d’Òmnium Cultural és continuar enfortint una literatura i una cultura
modernes: comparables en creativitat, valentia i esperit crític amb la resta de cultures del món. Volem
compartir, sense complexos i entre iguals, totes les expressions culturals que es proposen als Països
Catalans per normalitzar l’imaginari col·lectiu.
Davant els qui atien l’odi i la divisió, reivindiquem el diàleg, l’empatia i la pluralitat que defineix una
societat unida en la diversitat.
[...]
Sabem que la cultura i la comunicació poden ser eines decisives per a una societat millor. És així, Quim,
a la presó de Soto del Real els diaris també són una gran font de literatura i, com diu Charles William
Eliot, «els llibres són els amics més constants i savis consellers, els mestres més pacients».
Treballarem amb tota la humilitat i alhora amb tota l’ambició del món perquè el Premi d’Honor arribi als cent anys ple de vitalitat. Molts de nosaltres potser no hi serem, l’any 2068, però segur que ens quedarà
la paraula i la memòria: la cultura.
[...]
Gràcies, de cor, de tot cor. Vosaltres heu convertit els murs de pedra d’una presó en parets de vidre.
M’agradaria acabar amb un poema de l’activista nigerià Ken Saro-Wiwa:
La veritable presó
són les mentides que t’han repetit
a cau d’orella durant una generació.
És l’agent de seguretat que enfolleix
executant desastroses ordres cruels
a canvi d’un àpat miserable al dia.
La jutge que escriu en el seu llibre
u
n càstig que sap que és immerescut.
[...]
Que la nostra injustícia contribueixi a enfortir els drets humans i la llibertat d’expressió arreu del
món, i a fer que mai més ningú sigui empresonat enlloc per allò que pensa, diu o escriu.
Per molts anys, Quim!
Visca la cultura, que vol dir visca la llibertat!
Jordi Cuixart
10è President d’Òmnium Cultural
Presó de Soto del Real, 4 de juny de 2018
Avui dilluns 11 de juliol es commemora el 50 aniversari de la fundació d'Òmnium Cultural amb un acte multitudinari a l'Auditori de Barcelona on hi són convidats els protagonistes d'aquest mig segle d'història: fundadors, dirigents, treballadors, entitats i institucions col·laboradores, socis i sòcies.