Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris país. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris país. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de juny del 2018

Carta de Jordi Cuixart a Quim Monzó

Per primer cop en els cinquanta anys del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la persona que ha ostentat la presidència d'Òmnium Cultural no ha pogut lliurar el premi en tant que entitat convocant i organitzadora del guardó. En Jordi Cuixart porta més de set mesos a la presó, i tot i que no va poder ser present a l'acte del Palau de la Música, es va fer present mitjançant una carta adreçada al guardonat aquest any, en Quim Monzó.


Estimadíssim Quim, 

Des de la cel·la 201 del mòdul 10 de la Presó de Soto del Real t’envio una abraçada immensa. Lamento profundament no poder ser avui aquí, en aquest magnífic Palau de la Música que aplega tanta i tanta gent que estima la cultura i la llibertat. 

El 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que avui et lliurem és una gran celebració, perquè representa mig segle d’autoestima, determinació i esperança en la cultura. 

[...] 

Han passat quatre mesos des d’aquella primera carta de l’11 de febrer, quan et vaig comunicar la decisió del jurat del Premi d’Honor. «Soc empresari -et deia-, i quan veig la llista de les vint-i-sis llengües a les quals s’han traduït les teves obres m’emociono, perquè tots dos som exportadors!» 

Una salutació fraternal als traductors que avui ens acompanyeu i contribuïu a internacionalitzar la cultura catalana, a enfortir la cultura universal. 

Aquesta és la tercera carta que t’escric, i la més difícil. Jo, que em dedico a vendre màquines, em trobo en una presó, davant d’un full en blanc, amb el propòsit d’escriure una carta pública a un narrador consagrat. Pobre de mi, podria intentar imitar el teu memorable conte inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt... 

[...] 

La paraula és la nostra finestra al món, Quim. Manllevant els mots de Joan Fuster, els presos sabem que part de la nostra posteritat serà de paper. Les cartes de presó nodreixen la memòria col·lectiva del país. 

No podem defallir, perquè els qui ens han precedit, Premis d’Honor com Josep Benet, Tísner, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Montserrat Abelló, Joan Coromines o Pau Vila, no van abandonar mai ni la tasca ni l’esperança. 

«Absentar-nos i sobreviure’ns era la nostra radical forma d’existir. Però no -com ha interpretat algun historiador de la literatura- per defugir la realitat. Sobreviure’s no és evadir-se», ens va deixar dit Maria Aurèlia Capmany. 

[...] 

Òmnium va néixer per salvar els mots i ara, en democràcia, tenim el repte de salvar els drets humans. Enmig d’una deriva autoritària global, els escriptors i els artistes sou armes de destrucció massiva de la ignorància. Ens ompliu de ganes de viure. El millor antídot contra la intolerància i el totalitarisme sempre serà la cultura, l’opció política més revolucionària a llarg termini, com recordava Montserrat Roig. 

Així, doncs, el compromís d’Òmnium Cultural és continuar enfortint una literatura i una cultura modernes: comparables en creativitat, valentia i esperit crític amb la resta de cultures del món. Volem compartir, sense complexos i entre iguals, totes les expressions culturals que es proposen als Països Catalans per normalitzar l’imaginari col·lectiu. 

Davant els qui atien l’odi i la divisió, reivindiquem el diàleg, l’empatia i la pluralitat que defineix una societat unida en la diversitat. 

[...] 

Sabem que la cultura i la comunicació poden ser eines decisives per a una societat millor. És així, Quim, a la presó de Soto del Real els diaris també són una gran font de literatura i, com diu Charles William Eliot, «els llibres són els amics més constants i savis consellers, els mestres més pacients». 

Treballarem amb tota la humilitat i alhora amb tota l’ambició del món perquè el Premi d’Honor arribi als cent anys ple de vitalitat. Molts de nosaltres potser no hi serem, l’any 2068, però segur que ens quedarà la paraula i la memòria: la cultura. 

[...] 

Gràcies, de cor, de tot cor. Vosaltres heu convertit els murs de pedra d’una presó en parets de vidre. 

M’agradaria acabar amb un poema de l’activista nigerià Ken Saro-Wiwa: 

La veritable presó 
són les mentides que t’han repetit 
a cau d’orella durant una generació. 
És l’agent de seguretat que enfolleix 
executant desastroses ordres cruels 
a canvi d’un àpat miserable al dia. 
La jutge que escriu en el seu llibre u
n càstig que sap que és immerescut. 

[...] 

Que la nostra injustícia contribueixi a enfortir els drets humans i la llibertat d’expressió arreu del món, i a fer que mai més ningú sigui empresonat enlloc per allò que pensa, diu o escriu. 

Per molts anys, Quim!
 Visca la cultura, que vol dir visca la llibertat! 

Jordi Cuixart 
10è President d’Òmnium Cultural 
Presó de Soto del Real, 4 de juny de 2018

divendres, 5 de maig del 2017

divendres, 29 d’abril del 2016

Benvinguts als dies no històrics #Omnium

La història no només viu de dies històrics. La història l’escriuen també els herois anònims, la feina de cada dia, la tasca incansable d’homes i dones que sense fer soroll han treballat durant 55 anys i treballen per enfortir la llengua, divulgar la cultura i assegurar la cohesió dels catalans i catalanes. Això és fer història. Els dies pretesament no històrics. Els dies en què sembla que res passi, però que són fonamentals per garantir l’endemà que volem.

Voleu fer història?

Benvinguts als dies no històrics.
Benvinguts a Òmnium.

Fes-te soci!
www.omnium.cat

diumenge, 28 de juny del 2015

divendres, 4 d’abril del 2014

divendres, 15 de juliol del 2011

Muriel Casals

Vull dedicar aquest apunt a la figura de la Muriel Casals, en representació d'un Òmnium Cultural que celebra el seu mig segle d'existència mentre fa una mirada enrere del trajecte recorregut, però a la vegada continua impulsant noves fites en defensa de la cultura, la llengua i el país.
Dilluns passat, en motiu de la commemoració del 50è aniversari d'Òmnium Cultural, la presidenta de l'entitat, Muriel Casals, va marcar un full de ruta per a seguir en els propers temps. Sens dubte va ser un discurs engrescador de part d'una entitat que en els darrers anys ha tingut una revifada, sense menystenir altres èpoques que també van suposar una alenada d'aire fresc des de la formació de mestres de català, la instauració del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes o els guardons literaris de la Nit de Santa Llúcia. Més ençà la campanya Freedom for Catalonia coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona o la promoció de la llengua entre els nouvinguts amb el programa de les parelles lingüístiques, fins arribar a la manifestació del 10-J de l'any passat en què Òmnium hi va jugar un paper cabdal.
Si tornem al discurs de la Muriel Casals, es pot resumir amb un triple compromís de l'entitat amb la llengua, la cultura i el país sota els següents eixos:
- assolir la independència cultural.
- la independència fiscal, amb la vista posada en un sistema de concert econòmic en el qual el govern de Catalunya recaptés tots els impostos per després "concertar" amb Espanya els impostos per sufragar les despeses de "l'estat" al qual pertanyem. Aquí va marcar un límit de quatre anys i amb la possibilitat de l'objecció fiscal si no s'escolta aquesta petició des del govern de Madrid.
- el ple exercici del dret a decidir, sense límits. Què volem ser? Òmnium es decanta evidentment per la sobirania tal i com va mostrar en la seva implicació en les consultes sobiranistes dels últims dos anys.
Per acabar, em quedo amb aquestes paraules de la presidenta d'Òmnium: "treballarem per un país més cohesionat, més culte, més pròsper i més lliure".
Com a soci d'Òmnium, només puc adherir-me i compartir el full de ruta proposat.
Probablement res d'això serà fàcil, començant perquè algunes de les personalitats polítiques que van estar a l'acte de l'altre dia no es van entusiasmar amb les paraules de la Muriel Casals. D'altres, sí.
De totes maneres, que tinguem un full de ruta d'aquesta ambició nacional que sorgeix de la societat civil hauria de fer posar les piles als polítics de casa nostra.

dilluns, 11 de juliol del 2011

Òmnium Cultural, 50 anys

Avui dilluns 11 de juliol es commemora el 50 aniversari de la fundació d'Òmnium Cultural amb un acte multitudinari a l'Auditori de Barcelona on hi són convidats els protagonistes d'aquest mig segle d'història: fundadors, dirigents, treballadors, entitats i institucions col·laboradores, socis i sòcies.
En l’acte s’homenatjaran els cinc emprenedors catalans, que l’onze de juliol de 1961, conscients del moment polític i cultural que vivia el país, van fundar Òmnium Cultural: Lluís Carulla i Canals (1904-1990), Joan B. Cendrós i Carbonell (1916-1986), Fèlix Millet i Maristany (1903-1967), Pau Riera i Sala (1908-1985) i Joan Vallvé i Creus (1910-1988). Un record i homenatge a les persones que van impulsar l’entitat i que van tenir la visió i l’encert de fer d’aquest projecte una entitat sòlida que més enllà del seu mecenatge aglutinava intel·lectuals i una amplíssima xarxa de persones vinculades per l’objectiu de la llengua, la cultura i el país.
Durant l'acte la presidenta Muriel Casals farà una declaració institucional, una nova proposta política un any després de la gran manifestació, que el 10 de juliol de 2010 va omplir el carrers de Barcelona.
Avui Òmnium Cultural compta amb gairebé 25.000 socis.

dijous, 14 d’abril del 2011

És el meu país

dimarts, 28 de setembre del 2010

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Campanya de l'ACPV


L'Associació Cultural del País Valencià (ACPV) ha endegat una campanya per garantir la continuïtat de TV3 al País Valencià i per fer front a la sanció imposada de 300.000 euros.
L'objectiu és implicar el màxim de gent possible de la societat civil dels Països Catalans, instant-los que col·laborin amb una aportació econòmica de 10€. Antoni Tàpies ha cedit un original classificat (a la imatge de la dreta) per contribuir, amb les seues reproduccions, a “agrair i reconèixer” tots aquells que col·laboren en la campanya.
Ja han donat suport a la campanya els expresidents de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Pasqual Maragall –juntament amb els abats de Montserrat i Poblet, Josep M. Soler i Josep Alegre–, periodistes de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans; també els partits polítics Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Inicitiva per Catalunya-Verds i el Bloc Nacionalista Valencià.
Els diners recaptats s'ingressaran en un compte que estarà controlat notarialment per la Federació Llull (formada per ACPV, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear).
Més informació: http://www.acpv.cat/