Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 d’octubre del 2025

25 anys de la canonització de Sant Pere Màrtir

Avui, 1 d'octubre, fa vint-i-cinc anys que el Papa Joan Pau II va canonitzar el bisbe dominic i fill d'Ascó Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). El 1893 el Papa Lleó XIII el va nomenar beat de l'església.

Us comparteixo un fragment d'un llibre de 1893 que es va publicar a Manila amb motiu de la seva beatificació.

Orgullosa por lo tanto puede estar Cataluña; y principalmente la humilde villa de Ascó de la provincia de Tarragona y obispado de Tortosa, de haber sido la cuna de este insigne predicador apostólico, maestro gloriosísimo é invicto capitán del coro de mártires dominicos que en el territorio de Fo-kien inmolaron sus vidas en holocausto á nuestra santa fé católica .

Fueron sus padres Andrés Sanz y Catalina Jordá. No nos dice la historia si eran de sangre noble, si eran ricos ó poderosos. No se estilaba en aquellos tiempos prodigar el Don, como hoy se hace ; y todo nos induce á creer que los padres del insigne mártir pertenecían á la honrada clase del pueblo, ó á la laboriosa clase media de entonces; que no figuraban en la villa de Ascó entre las principales familias, sin ser por eso oscuros y desconocidos, y que ni eran pobres hasta el extremo de ganarse el sustento con un jornal diario, ni sobrados hasta el punto de no necesitar de su trabajo para atender á las necesidades de la vida. Tampoco sabemos si el Beato Sanz era hijo único, ó tuvo otros hermanos: lo que consta es que al nacer, la comadrona creyéndole en peligro de muerte le administró el agua de socorro; y que pocos días después, el 3 de Setiembre de 1680, Mosen Damian Roger, Presbítero Beneficiado de aquella Parroquia, suplió las ceremonias solemnes del bautismo con permiso y en presencia del Dr. D. Luis Corteja, Párroco de la misma.

El Obispo de Tortosa D. Francisco Severo Auter que era religioso de Santo Domingo, al girar la visita pastoral en la villa de Ascó, administró á nuestro mártir el Sacramento de la Confirmación el 28 de Agosto de 1687.

Si por sus aficiones según la Escritura Santa se conoce al niño, y se llega á juzgar si sus obras serán derechas y puras, los primeros años del Beato Sanz nos ofrecen un ejemplo de la santidad de la infancia cristiana. Elevando y fortaleciendo su buena índole la gracia bautismal, lucía en su alma el primitivo candor de la inocencia que como rico tesoro conservaba; y era de admirar la respetuosa obediencia de aquel niño, su asiduidad para aprender las máximas de la vida cristiana y social, su amor á los ejercicios de religión, su aborrecimiento á la ociosidad y á todo pecado; y su espíritu de seriedad y recogimiento que le hacía preferir la compañía y las lecciones de su fervorosa madre á las distracciones y recreos, no siempre inocentes, de sus compañeros de edad. Su juventud, dice Touron, salió vencedora de la lucha de las tentaciones y de los contagios del mal ejemplo: sus mejores días se emplearon exclusivamente en el noble afan de santificarse á sí mismo, por la observancia de la disciplina doméstica mas diligente, y bajo el patrocinio de la Vírgen del Rosario cuya devoción crecía en él á proporción que los años y el juicio. Fué Pedro uno de esos niños que nacen viejos, que dotados de un espíritu precoz de reflexión y de sensatez imprimen en sus actos juveniles cierto sello de gravedad, que reuniendo los encantos de la infancia á la bella madurez de la edad adulta, los manifiesta como nacidos para ser santos. Circunstancia es esta que se observa en la vida de muchos de los héroes que veneramos en los altares: desde niños descubren que Dios les destina á gran virtud y perfección, complaciéndose la providencia divina en presentar en su juventud una imágen de lo que serán cuando adultos, y sobre todo en los fines de su mortal carrera. Nacen para Santos y desde sus tiernos años empiezan á serlo. ¡Admirable trabazón de la vida del hombre! como es la niñez suele ser la adolescencia y la edad crecida, y el que es bueno de niño, tiene, con la ayuda del Señor, muchas seguridades que lo será también cuando mozo y cuando viejo.

De la Villa de Ascó pasó el niño Sanz á la ciudad de Lérida al lado de su tio materno el Doctor D. Miguel Jordá primer beneficiado de aquella Iglesia Catedral, persona á quien no temieron sus padres entregarle, fiados más que en el cariño del parentesco en las luces y celo por la pureza de la fé que distinguían al respetable sacerdote. No se sabe de que edad fué el Beato Pedro á Lérida , ni los años que estuvo al lado de su tio: solo nos dicen las memorias que del particular hablan, que hizo bajo la dirección de su tio con aprovechamiento los estudios previos á toda carrera, y que adelantando en ciencia y en virtud, llegado á los 17 años pretendió de la Orden de Santo Domingo le admitiera entre sus hijos con el fin de consagrarse á Dios por la observancia de los consejos evangélicos . Ni su tio (créese que por este tiempo ya habían fallecido sus padres, á juzgar por lo que de él cuenta el Beato Serrano), ni la Orden de Predicadores opusieron la menor resistencia á una pretensión que creían proceder del cielo; y así el jóven Sanz tomó el hábito blanco y negro de los Predicadores, símbolo hermoso de inocencia y de mortificación, de pureza y de abstracción de los bienes de este mundo ,en el convento de Santo Domingo de Lérida; y pasadas con gran fervor las pruebas del noviciado tuvo la dicha de pronunciar sus votos solemnes el 6 de Julio de 1698.

Pedro José y Andrés fueron los nombres que se le impusieron en el santo Bautismo, aunque el de José era el único que usaba y prefería por la grande devoción que profesaba al Santo Patriarca; pero en su profesión religiosa quiso Dios que, para predecir su vida apostólica y su glorioso fin, los cambiase con el de Pedro Mártir , nombre con que siempre después fué distinguido. Dice el mismo Santo en una confidencia que tuvo con su compañero, el Beato Obispo de Tipasa, que optó por ese cambio para complacer á su buen tio, que profesaba tiernísima devoción al Protomartir de la Orden Dominicana.

Véanse las palabras del Beato Serrano. "No hace muchos días que me dijo su Ilma. que en elsiglo se llamaba José , pero que estando para tomar el hábito le dijo un tio suyo Capellán mayor y muy devoto de San Pedro Mártir: muchacho una cosa te pido que ahora en tomando el hábito te llames Fr. Pedro Mártir. ¡O valgame Dios, con qué propiedad da Su Majestad los nombres á sus escogidos! y lo que á nosotros parecen contingencias son disposiciones divinas. Como este buen tio había quedado en lugar de padre y madre, le correspondía su Ilma. con el cariño de hijo y así condescendió dándole este gusto; pero me decía su Ilma . que había sentido mucho el dejar su muy estimado nombre de Joseph. A esto respondí ¿pues por qué V. S. I. no se quedó con los dos en todo caso? Me dijo su Ilma: porque era muchachoy no se me ocurrió tal cosa."

divendres, 26 de setembre del 2025

El 25è aniversari de la canonització de Sant Pere M. Sans, a Barcelona


En pocs dies, es commemorarà el 25è aniversari de la canonització del fill d'Ascó Sant Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). Per aquest motiu, a Barcelona, aquest diumenge tindrà lloc una celebració. L'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona serà la seu d'unes activitats que, sota el lema de Beneir, predicar i testimoniar, han estat organitzades per la Univesitat Europea del Principat d'Andorra, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, i la comunitat catòlica xinesa de Barcelona, els quals veneren amb molta devoció a Pere Sans d'Ascó.

Les activitats d'aquest proper diumenge, 28 de setembre, són:

  • Inauguració. Mn. Josep CHISVERT, Vicecanceller de la Universitat Europea IMF (eUniv).
  • Ressenya al voltant de Pere M. Sans i el seu ministeri. Dr. Josep SERRANO DAURA, Director de la Càtedra Fiter i Rossell de la eUniv.
  • L'amistat és el camí cap a la Pau. Sr. Jaume CASTRO, de la Comunitat de Sant Egidi.
  • Fra Pere Màrtir Sans, OP, bisbe i màrtir a Xina. Fr. Pedro Juan ALONSO MERINO OP, uperior Major de la Província OP del Rosario a Espanya
  • La gruta del Bisbe a Lankou. Un fragment de la història oblidada i confosa. Gna. Catalina WU, de l'Arxiu Diocesà del Bisbat de Fuzhou.
  • Cap a Església fidel al seu Senyor i inculturada a la Xina. Sant Pere M. Sans i els seus companys: missió, martiri i el seu impacte històric. P. Vicente GUO, del Bisbat de Fuzhou.
  • Col·loqui.
  • Eucaristia. Mn. Javier VILANOVA, Bisbe Auxiliar de Barcelona.
  • Recepció. Comunitat Catòlica Xinesa de Barcelona.

divendres, 17 d’agost del 2018

En record a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL GOVERN DE LA GENERALITAT
Avui fa un any, el 17 d’agost de 2017, el nostre país va ser víctima d’un atac terrorista brutal. A primera hora de la tarda, la ciutat de Barcelona vivia l’horror de l’atropellament massiu a Les Rambles. Un horror que malauradament, de matinada, es repetia a la població de Cambrils. 

Els atemptats perpetrats per la cèl·lula gihadista van deixar més d’un centenar de persones ferides i 16 víctimes mortals. La tristesa, el dolor i la por, en ple mes d’agost, es va estendre arreu de Catalunya. El dolor també es va estendre per tots els països d’on eren les víctimes d’aquesta barbàrie, i per totes les ciutats i racons del món que es van solidaritzar amb el patiment de les víctimes. 

Barcelona i Cambrils van patir l’horror en primer moment. Ripoll, Alcanar o Subirats s’hi van afegir a mesura que s’anaven coneixent els detalls de la investigació. Transcorregut un any d’aquella fatídica jornada, el Govern de la Generalitat: 

• Vol fer arribar el seu record, suport i solidaritat amb totes les víctimes i els seus familiars i amics. Totes les persones de bé, de totes les civilitzacions, religions i condició social estan al costat de les víctimes d’aquells actes violents. 

• Vol traslladar el més sincer reconeixement a tots els professionals de la seguretat, de la sanitat i de les emergències que van demostrar una indubtable vocació de servei i que van excel·lir en totes les tasques encomanades en relació als atemptats i a l’atenció de les víctimes. Un reconeixement que, d’una manera especial, és per a tots els treballadors sanitaris, dels serveis d’emergències i els membres de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i els responsables que van dirigir el complicat dispositiu operatiu d’aquells dies, amb el major Josep Lluís Trapero i el conseller Joaquim Forn, avui injustament empresonat, al capdavant. 

• Vol agrair a tots els col·lectius professionals i a tota la societat la seva actitud solidària que van bolcar en benefici de l’atenció a les víctimes i el suport en la gestió de l’emergència. 
• I finalment, i amb la mateixa contundència que fa un any, el Govern de Catalunya vol fer palès el seu màxim rebuig al terrorisme, sigui quina sigui la seva carta de presentació. 

Els fets viscuts aquells dies van posar a prova el nostre país i la seva gent. I hem sortit més reforçats i units i més convençuts dels nostres principis. Uns principis que ens consoliden com una societat democràtica, pacífica, plural i tolerant. Catalunya s’ha forjat al llarg dels segles com una terra d’acollida. Per això, davant d’aquells que fan ús de la violència, bastim un país de gent de pau i d’acollida, una societat íntegra i valenta disposada a combatre la barbàrie i la intolerància. 

La democràcia sempre doblega el terror i la barbàrie es produeixi on es produeixi. El món sempre trobarà Catalunya en la lluita per la defensa de la democràcia i els valors de la pau i la llibertat. 

Barcelona, 17 d’agost de 2018 

diumenge, 12 d’agost del 2018

Pavelló Mies van der Rohe

El Pavelló Mies van der Rohe és un emblema de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Es tractava del pavelló nacional d'Alemanya que van encarregar a l'equip format pel propi van der Rohe i Lilly Reich, i va suposar una fita arquitectònica per l'època com una mostra de "claredat, simplicitat i honestedat" de l'Alemanya d'aquell moment (República de Weimar). Hi trobem materials nobles (marbres, ònix i travertí) i elements moderns com l'acer i làmines de vidre. Utilitza làmines d'aigua com a espai de superfícies reflectores.
Tal i com estava previst, l'any 1930, finalitzada l'Exposició Universal, es va desmuntar l'edifici. Tot i que l'arquitecte Oriol Bohigas des dels anys cinquanta va perseguir la idea de reconstruir-lo, no va ser fins el 1986 que va ser possible, fent una reproducció fidel de l'original, l'encàrrec dels quals va ser pels arquitectes Cristian Cirici, Fernando Ramos i Ignasi de Solà-Morales.A dia d'avui és la seu de la Fundació Mies van der Rohe, que treballa per preservar el seu llegat i per perpetuar l'esperit innovador de l'arquitecte, essent un espai de debat i investigació en el camp de l'arquitectura i de l'urbanisme.
També hi trobem entre el mobiliari del pavelló la que es va  conèixer com cadira Barcelona, així com una escultura de Kolbe-Der Morgen, L'alba.



divendres, 25 d’agost del 2017

dimarts, 25 de juliol del 2017

Amics per sempre, 25 anys

Avui es commemora el 25è aniversari de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, un esdeveniment que malgrat alguna ombra va impulsar Barcelona com una capital mundial i va situar Catalunya al món. 
En general, aquells quinze dies en què les mirades del món eren sobre Barcelona van deixar bones sensacions, només cal observar com la gent està recordant aquells jocs, tant els milers de voluntaris, com la ciutadania de Barcelona o els espectadors d'arreu del país. Qui més qui menys, té un record d'aquelles dates.
És indubtable que aquelles olimpíades han marcat un abans i un després a la ciutat de Barcelona.

dilluns, 3 de juliol del 2017

Montjuïc. 100 anys de cartellisme

Fins el 30 d'agost es pot visitar a les instal·lacions del castell de Montjuïc una exposició que porta per títol: Montjuïc. 100 anys de cartellisme.
Es tracta d'una selecció de cartells d'època del darrer segle que mostra la importància de la muntanya de Montjuïc a partir dels esdeveniments més importants que ha viscut Barcelona, i singularment Montjuïc, al llarg del segle XX. 
En total són una vuitantena de cartells que esdevenen un recorregut històric a la Barcelona del XX però també un recorregut pels estils dels cartellistes més destacats de Catalunya, tant pintors com dissenyadors.
Aquesta mostra de cartells inclou esdeveniments com l'exposició internacional del 29, els actes polítics durant la República, la Fira de Mostres, els refugis durant la guerra, la Barcelona olímpica, l'oci a la muntanya, l'esport i el món del motor, els concerts, els festivals culturals com el Grec i les exposicions d’avui en dia.

dilluns, 1 de maig del 2017

Barcelona desconeguda, de Daniel Venteo

Barcelona ha generat en les darreres dècades unes imatges que han anat més enllà de la realitat catalana i que en alguns casos han esdevingut icones universals com la Sagrada Família, l'skyline marítim, el Camp Nou, Montjuïc, la torre Agbar, el park Güell... És la Barcelona postolímpica, del segle XXI, amb una projecció turística indubtable. Però no sempre ha estat així...
El llibre que ressenyo, que porta per títol Barcelona desconeguda, és un recull d'imatges compilat per Daniel Venteo. Què hi podem trobar? Doncs precisament aquella Barcelona del primer segle de la fotografia -des del primer daguerrotip de l'any 1839 fins a la guerra civil-. Es tracta d'un recull d'imatges que mostra una Barcelona que ja no hi és -la vida quotidiana que es reflexa forma part del passat- o bé com es començava a desenvolupar l'Eixample, com el modernisme es feia amo i senyor del passeig de Gràcia, o bé esdeveniments que van suposar una fita per la ciutat com les exposicions universals de 1888 i de 1929.
Són gairebé 200 pàgines amb les seves corresponents fotografies, acompanyades per un breu peu de foto que facilita la informació necessària per indicar-te l'indret retratat així com una mica de context d'època i ambient.
Hi redescobrim una altra Barcelona, que sense cap mena de dubte, també explica la Barcelona actual.
Aquest àlbum de fotos ha estat un regal dels amics Ana i Paco.

divendres, 7 d’abril del 2017

Barcelona

Produït per Kirill Neiezhmakov

dijous, 22 de desembre del 2016

Renoir entre dones

Tot i que queden pocs dies, encara es pot visitar a Barcelona fins el 8 de gener l'exposició Renoir entre dones. De l'ideal modern a l'ideal clàssic. Es tracta d'una mostra que recull més de setanta obres, la majoria de les quals han estat cedides pels museus d'Orsay i de l'Orangerie. Aquest conjunt artístic es troba a la seu de la Fundació Mapfre, a la Casa Garriga i Nogués, del carrer de la Diputació 250 de la capital catalana.
Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) va ser un dels més destacats en la seva època havent deixat un llegat pictòric fruit de les pròpies innovacions artístiques que va anar teixint en el període en què va viure entre la segona meitat del segle XIX i les dues primeres dècades del segle XX.
Bal du Molin de la Galette
Un dels elements que es manté al llarg de la trajectòria artística del pintor francès és la seva aproximació a la figura de la dona des de diferents perspectives: "la nimfa sensual, la jove d'expressió riallera, la mare càlida, la parisenca sofisticada, la dona culta, la model fascinadora, la noia reflexiva, però també el nu impecable i el retrat elegant"*. Aquesta diversitat de facetes del món femení queda palesa en el recorregut per l'exposició.
Totes les obres mereixen l'observació i el gaudi, però probablement el màxim exponent és Bal du Moulin de la Galette, i és que l'obra de Renoir també és un reflex de la forma de viure i de la societat parisenca.
L'exposició també fa esment de pintors catalans que entre finals del segle XIX i principis del segle XX van quedar fascinats per Montmartre: Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Carles Casagemas i Manuel Feliu de Lemus.

*Font: díptic informatiu de l'exposició.

dilluns, 5 de desembre del 2016

Un Thyssen mai vist, al CaixaForum

Un Thyssen mai vist és el títol d'una de les exposicions que ara per ara es poden visitar al CaixaForum de Barcelona, i que estarà disponible fins al 5 de febrer.
Es tracta d'una mostra que acull fins a seixanta-tres peces de la col·lecció del Museu Thyssen-Bornemisza amb obres que abasten un ampli repertori d'artistes, de Rubens a Picasso passant per Cézanne, Courbet, Pissarro, Juan Gris, el Greco o Fra Angelico, entre d'altres.
El motiu de l'exposició és commemorar el 25è aniversari de la creació del Museu Thyssen de Madrid.
En aquesta ocasió, la manera com s'ha organitzat l'exposició es tradueix en cinc espais temàtics -no cronològics- i que s'agrupen sota els següents epígrafs:
- la pintura religiosa
- retrats i personatges
- la destrucció de l'objecte, la natura morta
- del paisatge còsmic a l'interior del bosc
- de la veduta al laberint urbà
Com ens té acostumats, el CaixaForum posa a l'abast de la ciutadania un aparador cultural de primer nivell.

dimarts, 1 de novembre del 2016

Exposicions al Palau Robert

Aquestes setmanes es pot visitar al Palau Robert de Barcelona (Passeig de Gràcia, 107) dos exposicions que valen la pena de visitar, i com ens té acostumat aquest espai, que és la seu del Centre d'Informació de Catalunya, acosten al públic diverses disciplines.

OUTUMURO BCN RETRATS.
Es tracta d'una col·lecció de retrats de personatges de Barcelona obra del fotògraf gallec Manuel Outumuro. Unes quantes desenes de fotografia realitzades els darrers vint anys i que les mirades dels protagonistes mostren la complicitat amb l'autor. Hi trobem des de Judit Mascó a Pau Gasol passant per Raimon . Hi trobem artistes, models, escriptors, fotògrafs. 
Dos comentaris que trobem als  materials de difusió i que són una invitació a la visita (dins el 26 de febrer de 2017):

"Manuel Outumuro s’inspira en els grans mestres de la pintura i en els personatges i l’estètica del cinema per als seus retrats fotogràfics".

"Hi ha alguna cosa intrigant en els seus retrats, que fascinen justament per l'imprevist, per la seva capacitat de desvelar-nos -com de biaix, en cada posa, en cada gest- una cosa que no havíem vist".



PARLARÉ A CLASSE!
L'altra mostra està vinculada al món de l'educació a partir de l'experiència pedagògica de l'escola Isabel de Villena, que es va fundar a Barcelona l'any 1939, després del final de la guerra civil, per part de mestres que havien exercit a l'Institut Escola, el qual va ser prohibit pel règim franquista. Aquests mestres van intentar preservar l'esperit amb una línia pedagògica moderna i democràtica, hereus dels valors de la República. El nom d'Isabel de Villena es deu a la primera escriptora en llengua catalana amb nom conegut.
En aquest recorregut per les més de set dècades d'aquesta iniciativa, hi podem trobar des de material pedagògic, el testimoni d'exalumnes i de professors, i un homenatge al grup humà que va encapçalar aquest projecte educatiu alternatiu, amb especial referència a Carme Serrallonga.
Aquesta escola va acabar esdevenint una cooperativa i la seva seu va traslladar-se a Esplugues de Llobregat.
Es pot visitar fins a l'11 de desembre.

dilluns, 17 d’octubre del 2016

dimarts, 13 de setembre del 2016

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Llampades en la foscor (Síria, 2011-2015)


Encara queden uns dies -fins el 18 d'octubre- per visitar al Palau de la Virreina de Barcelona (Centre de la Imatge) l'exposició de fotografies realitzades per Ricard Garcia Vilanova en el transcurs de la guerra de Síria: Llampades en la foscor.
Garcia Vilanova ha estat l'únic periodista gràfic que ha viscut el conflicte des de l'inici i per tant ha testimoniat des de la repressió del règim de Baixar Al-Assad fins com la població civil s'ha enfrontat a l'exèrcit. 
En total són 42 imatges que mostren amb tota la cruesa un conflicte armat que està deixant milers de víctimes entre la població civil. El resultat: morts, ferits i desplaçats. 
No únicament hi ha fotografies, sinó que durant el recorregut per l'exposició hi trobem diferents vídeos que mostren els combats i els efectes de la guerra entre la població civil.
Síria ha esdevingut notícia habitual dels telenotícies en els darrers quatre anys. Però aquesta suposada distància s'ha escurçat quan en els darrers temps són milers els desplaçats sirians, alguns dels quals estan trucant a les portes d'Europa. Ara caldria veure l'altura de mires dels dirigents occidentals.

dilluns, 5 de gener del 2015

Pessebre a Barcino

Enguany la ciutat de Barcelona ha dedicat el pessebre que col·loca a la plaça de Sant Jaume a Barcino, tot recordant el seu origen romà en ser fundada per l'emperador Cèsar August l'any 15 aC.
En aquest pessebre, el mar hi té un paper protagonista: els Reis d'Orient han seguit la llum d'un estel reflectit al mar i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra de la platja, arrecerat a una barca "que Sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt del mont Tàber, Barcino contempla l'escena".


diumenge, 4 de gener del 2015

Museu del Disseny de Barcelona

Des de mitjans de desembre que la Plaça de les Glòries de Barcelona compta amb l'edifici Disseny Hub Barcelona, un espai de referència del disseny i que agrupa diferents equipaments com són el Barcelona Centre de Disseny, el FAD (Foment de les Arts i del Disseny) i el Museu del Disseny de Barcelona.
Aquest darrer equipament ha agrupat diferents espais que ja existien a la ciutat i que ara es troben en un mateix indret. 
El Museu té quatre exposicions permanents, una per cadascuna de les plantes:

Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural.
Es tracta d'una mostra de 240 peces, totes elles d'ús quotidià, que volen ser una mostra representativa del disseny del seu temps, de les diverses aportacions materials i tècniques proposades pels seus autors; moltes d'aquestes peces van tenir amb un ampli ressò en el seu moment, ja que van suposar un punt d'inflexió pel material utilitzat o pel format en què es presenta. Així hi trobem des de cadires a làmpades, de bústies a contestadors automàtics, sofàs o taules, entre molts d'altres.
Com indica el lema d'aquesta mostra, el disseny de producte és un dels importants patrimonis culturals del país.

Extraordinàries! Col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor (segles III-XX)
Aquesta exposició proposa un recorregut cronològic, del segle III al segle XX, entre les diverses col·leccions, conservades al museu, de ceràmica, teixits, mobiliari, vidres, miniatures, rellotges, paper pintats i altres objectes. 
En total hi ha 1.200 peces que si bé en un principi mostra l'evolució dels estils artístics, i per tant de la història de les arts decoratives a Catalunya, quan s'arriba al segle XX s'hi introdueixen les arts d'autor com el vidre, la ceràmica, l’esmalt i la joieria, creacions amb nom propi i majoritàriament d’artistes catalans.
 
El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)
Una evolució pel món de la indumentària, que en cada època és el resultat dels codis morals, socials i estètics imperants.Al llarg de l'exposició pren rellevància com el vestit modifica el cos amb aquests criteris: amplia, redueix, comprimeix el tors, allarga, allarga, prolonga, perfila, marca la silueta o revelen la figura.
Consta de 170 peces.


Disseny gràfic: d’ofici a professió (1940-1980)
En aquesta planta, el Museu fa un recorregut per la història del disseny gràfic a casa nostra, amb molts dels materials donats pels propis professionals o entitats.
L'època que retrata és la que provoca el pas de l'ofici de cartellista o dibuixant publicitari, a la professionalització per esdevenir dissenyadors gràfics.
En total hi ha 300 peces, tot i que ja se'ns indica que està en creixement, i per tant, que és una mostra "que continuarà" amb els treballs dels dissenyadors gràfics de les generacions posteriors.

***
Fins el 31 de gener, l'entrada al museu és gratuïta.

dissabte, 3 de gener del 2015

Brull, el pessebre català

Fins el dia 6 de gener encara es pot visitar l'exposició sobre el pessebre català amb figures realitzades per l'escultor nascut a Ascó Josep Maria Brull. La mostra, anomenada Brull.,el pessebre català, es troba ubicada al pati de l'Ajuntament de Barcelona.
Les figures que es poden contemplar formen part d'una tipologia basada en el ruralisme català. Així s'hi poden veure pageses, pastors, pubilles i fadrins, abillats amb la indumentària tradicional i festiva.
L'escultor i ceramista Josep Maria Brull va néixer a Ascó l'any 1907, era el fill d'un mestre, tot i que ben aviat ja va traslladar-se a Tivissa. Va exercir de mestre a Ripollet i Olot, tot i que després de la guerra civil va ser apartat de la docència per separatista i catalanista.A Olot va entrar en contacte amb els escultors Josep Clarà i Martí  Casadevall.
Després de la guerra, va crear amb la seva esposa, la pintora Encarnació Braut, una escola-taller des d'on realitzaren una important tasca pedagògica i artística. De 1944 a 1973 va exercir de professor de modelat i ceràmica a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell.
Brull va morir a Ripollet l'any 1995.

dimecres, 24 de setembre del 2014

Castells per la Mercè

Avui és la celebració de la Mercè, festa major de Barcelona, i un dels actes centrals del dia és la diada castellera amb la participació de les diferents colles de la ciutat: Barcelona; Sants; Vila de Gràcia; Sagrada Família; Poble Sec i la Colla Jove Barcelona.
De totes maneres, diumenge passat va tenir lloc la primera jornada castellera de la festa, en la qual hi prenen part colles convidades per l'ocasió. En la present edició van participar-hi els Castellers de Barcelona com a amfitrions, i els van acompanyar els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca.
Emoció, sentiment, tradició, espectacle, cultura, catalanitat... ingredients que fan d'una diada castellera d'un moment de comunió entre castellers i públic, entre tradició i progrés, entre arrelament i pervivència. Un ritual de cooperació que és una de les millors imatges que Catalunya ofereix al món.
4 de 9 amb folre dels Castellers de Barcelona @CdBCN
Torre de 9 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa @Minyons
9 de 8 dels Castellers de Vilafranca @Verds

dimarts, 26 d’agost del 2014

300 Onzes de Setembre 1714-2014

El Museu d'Història de Catalunya acostuma a presentar unes interessants exposicions temporals, com la que es pot visitar fins el 28 de setembre amb el títol de 300 Onzes de Setembre 1714-2014. Com el seu nom indica, fa una pinzellada històrica que parteix de l'11 de setembre de 1714 quan finalment capitula la ciutat de Barcelona davant les tropes borbòniques i havent suportat un setge de molts mesos. Tot i la capitulació, la memòria dels esdeveniments es va perpetuar en el temps i així es va anar transmetent de generació en generació. Així, tot i que molts catalans van sentir aquell 11 de setembre com una derrota i van haver d'adaptar-se a la nova realitat política i social, van ser ells els qui van posar la llavor perquè en el temps es commemori públicament aquest esdeveniment.


Precisament és en la força col·lectiva de la gent d'on sorgeix l'impuls per celebrar l'onze de setembre, fins i tot de forma clandestina quan ha calgut. Les institucions pròpies del país s'hi han sumat quan n'hi ha hagut, com per exemple la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), la Generalitat republicana (1931-1938) o la Generalitat autonòmica (des de 1980).
En aquest període s'ha sostingut la celebració amb activitats de diversa índole, tal com es percep en els espais de què consta l'exposició i que són, de forma cronològica, els següents:
- Derrota i repressió
- La persistència de la memòria
- El despertar de la consciència nacional
- La commemoració d'una diada
- Una represa esplendorosa 
- L'època més difícil
- La diada nacional
Com no podia ser d'altra manera, el final del recorregut inclou les dues darreres Diades, en què centenars de milers de catalans hem volgut mostrar al món que som i que volem ser.