Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris notícies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris notícies. Mostrar tots els missatges
dissabte, 13 de juny del 2026
diumenge, 15 de març del 2026
dissabte, 14 de març del 2026
divendres, 27 de febrer del 2026
L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) finalitza el tractament arxivístic del fons personal de Carmel Biarnés i Biarnés
Notícia publicada per l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre
Es tracta d’un dels fons més rellevants dels que gestiona l’ACRE, atès que permet resseguir la trajectòria personal i professional (fotoperiodista, investigador i activista cultural) d’un dels riberencs més il·lustres
Carmel Biarnés va néixer el 7 d'octubre de 1928 a Ascó. Estudià al seminari de Tortosa fins l'any 1945. Un cop conclòs el servei militar l'any 1951, i després d'una breu estada a la ciutat de Barcelona, s'instal·là novament a la seva població natal, on treballà de pagès i al negoci familiar, una coneguda farmàcia ubicada a la Plaça de l’Església. A mitjans dels anys 60 del segle XX s’implicà plenament en els afers culturals riberencs, i inicià les seves col·laboracions a la premsa comarcal, especialment a Antorcha, La Voz de Flix i posteriorment, a La Veu de Flix, que després feu extensives a publicacions de més abast territorial, com ara el Diario Español de Tarragona o El Correo Catalán, de les quals fou corresponsal a les actuals comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat), o l'Avui i La Vanguardia.
Cal remarcar que la figura de Carmel Biarnés va més enllà de la seva faceta periodística, ja que publicà més d'una desena de llibres d'història i participà en nombrosos congressos i jornades. Tot i tractar-se d'un investigador que exercí al marge dels cenacles acadèmics, és considerat pioner en l'estudi de l’impacte de la cultura àrab a la vila d’Ascó i el seu entorn, però les disciplines sobre les quals feu recerca foren molt àmplies (arqueologia, cultura popular, patrimoni, antropologia). Fou un dels fundadors del Centre d'Estudis de la Ribera (CERE) i un destacat activista social, fet que el portà a capitanejar —o a donar suport— diverses iniciatives ciutadanes, tant en favor de la pagesia com d'oposició a l'arribada de grans indústries energètiques a la comarca, especialment la Central Nuclear d'Ascó.
L’any 1966 obrí un estudi fotogràfic a la rebotiga de la farmàcia familiar, a Ascó, i exercí intensament la fotografia. A través del seu objectiu fotogràfic, però també de les seva obra escrita, Biarnés vol entendre—i alhora donar a conèixer a la ciutadania— el batec humà d’un territori que estava vivint profunds canvis, del qual, gràcies a la diversitat i amplitud de fonts conservades al documents de Carmel Biarnés i Biarnés, disposem de nombrosa informació rellevant (fotografies, correspondència, treballs històrics, poesies, obres de teatre, guions radiofònics...). Aquesta documentació, un cop transcorreguts els anys, ens permet recuperar la memòria col·lectiva d’un moment històric de gran efervescència social, cultural i política i, especialment, resseguir la trajectòria professional i personal de Carmel Biarnés i Biarnés, un dels riberencs més il·lustres.
Carmel Biarnés i Biarnés morí l’any 1992 i rebé un massiu reconeixement per part de la societat civil de Catalunya i, en especial de les Terres de l’Ebre.
El fons personal de Carmel Biarnés i Biarnés (1944-1992), gestionat per l’ACRE
L’any 2015 l’ACRE ingressà, fruït d’un acord amb la família de Carmel Biarnés, el seu fons personal. En el contracte de cessió es posava èmfasi, entre els principals compromisos que adquiria l’arxiu riberenc, en la necessitat d’aplicar un tractament arxivístic professional a aquest fons tant ric i complert, amb l’objectiu de facilitar la seva consulta i accessibilitat per part de la ciutadania, procés que s’ha culminat, després de diverses intervencions arxivístiques, el mes de febrer de l’any 2026.
El fons personal de Carmel Biarnés està format per 60.548 fotografies, de les quals més de 25.000 fotografies i 1.133 reportatges fotogràfics ja són accessibles al portal ‘Arxius en línia’ Aquestes instantànies van ser preses entre l’any 1966 —quan Biarnés obrí un estudi fotogràfic a la rebotiga de la farmàcia familiar— i primers dels anys 80 del segle XX, i són un testimoni de primer nivell per copsar la realitat festiva, cultural i associativa de l’actual comarca de la Ribera d’Ebre, però també de territoris veïns, especialment la Terra Alta i el Priorat.
Però al seu fons personal també trobem infinitat de documents textuals, que testimonien un moment històric transcendental pel país, però també la trajectòria personal de Carmel Biarnés, a través, per exemple, dels seus treballs d’investigació històrica, però també dels escrits en prosa, poesia o de les composicions teatrals; dels seus articles d’opinió —tant a capçaleres de premsa, com aquells treballs manuscrits dels quals no s’ha pogut esbrinar on van veure la llum— o, per destacar alguna altra tipologia documental, de la seva correspondència personal, —tant emesa com rebuda— de nombroses personalitats eclesiàstiques, polítiques o culturals.
Des de l’ACRE us encoratgem a conèixer i consultar el fons personal de Carmel Biarnés https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallfons/ACRE340-81 Un cop hi accediu, a més de la fitxa genèrica elaborada a partir de la Norma de Descripció Arxivística (NODAC), podreu desplegar la pestanya ‘Mostrar quadre de classificació’, de la part inferior de la pàgina, i desplegar els diversos nivells fins arribar a la descripció del document i, en ocasions, fins i tot el document digitalitzat.
dimarts, 18 de novembre del 2025
dimecres, 10 de setembre del 2025
dijous, 4 de setembre del 2025
diumenge, 11 de maig del 2025
dimarts, 29 d’abril del 2025
L'Orfeó d'Ascó celebra el seu 35è aniversari amb un concert extraordinari
Aquest 2025 l’Orfeó d’Ascó celebra el seu 35è aniversari i un dels actes centrals de la commemoració serà un concert que tindrà lloc el proper 1 de maig, a les 7 de la tarda, al Casal Municipal d’Ascó, amb una actuació en què es comptarà amb la Coral Maristes Montserrat de Lleida, l’orquestra LleidaArt Ensemble, i la mezzosoprano Marta Infante.
A la primera part del concert s’interpretarà la Missa
Tango de Martin Palmeri a càrrec de la Coral Maristes Montsserrat, l’Orquestra
LleidaArt Ensemble i Marta Infante. A la segona part, s’hi sumarà l’Orfeó
d’Ascó, i es cantaran les següents peces: Cançó
de bres per a una princesa negra, La
Barcarola de l’òpera “Els contes de Hoffman”, Rossinyol i El cant de la
senyera.
L'Orfeó d'Ascó va néixer l'any 1990, fruit de la iniciativa
de la Marie-Anne Colomb Bourqui, aleshores directora de l'Escola Municipal de Música
d'Ascó (EMMA), que proposà a la Junta Directiva de l'Escola la creació d’una
coral d’adults per tal que servís d'estímul a l’alumnat jove.
La primera actuació va ser el 22 de juny de 1990, tot
just dos mesos després d'aquella proposta, cantant juntament amb els joves
cantaires del cor de l’EMMA en el concert de final de curs. Des d’aleshores,
l’Orfeó d’Ascó i l’Escola de Música han mantingut una relació molt estreta,
compartint activitats i actuacions en concerts diversos. A hores d’ara, alguns
exalumnes ara formen part de l’Orfeó.
D'aleshores ençà han passat més de cent cantaires per les
veus del nostre orfeó. Avui el formem 38 membres en actiu, alguns dels quals
són dels pobles veïns de la Torre de l’Espanyol, la Fatarella i Gandesa.
Des de 1990 fins el 2010 en va ser directora Marie-Anne
Colomb Bourquí, i des de 2010 fins a l’actualitat, dirigeix la coral Anna Galcerà
Vidal.
El repertori de l’Orfeó està format per cançons
tradicionals i peces clàssiques, sardanes, havaneres, caramelles, nadales i
diferents tipus de misses. També ha recuperat cançons antigues que es cantaven
a la comarca.
Durant aquests 35 anys de vida, l’Orfeó d’Ascó ha actuat
en concerts, concentracions i intercanvis a Catalunya, misses solemnes i bodes,
concerts d’havaneres, caramelles, concerts de Nadal, en rodes coral de la
Federació Catalana d’Entitats Corals, a totes les mostres corals de la Ribera
d’Ebre, així com en diverses trobades del corals en el marc del Lleida Canta.
D’entre totes elles, es guarda un record molt especial de cantar al Monestir de Montserrat, a la cripta de la Sagrada Família, a la missa que emet en directe el circuit català de TVE o el concert a l’església de Saint Sulpice a París.
dissabte, 22 de març del 2025
diumenge, 16 de març del 2025
dissabte, 22 de febrer del 2025
Continua avançant el projecte d'hidrogen verd a Ascó
TARRAGONA DIGITAL: El govern espanyol subvencionarà dos projectes d'hidrogen verd a Ascó i la Pobla de Mafumet
EBREDIGITAL.CAT: El govern espanyol subvencionarà un projecte d’hidrogen verd a Ascó
DIARI DE TARRAGONA: El Gobierno subvencionará dos proyectos de hidrógeno verde en Ascó y La Pobla de Mafumet
DIARI MÉS: Dos proyectos de hidrógeno verde en Ascó y la Pobla de Mafumet, subvencionados por el gobierno español
ARA: Subvenció milionària de l'Estat a dos projectes d'hidrogen verd a Catalunya
ONDA CERO: El govern subvencionarà dos projectes d'hidrogen verd a Ascó i la Pobla de Mafumet
dimecres, 19 de febrer del 2025
dijous, 13 de febrer del 2025
Vídeo Ascó Televisió inicia les celebracions dels seus 40 anys d'història
Han passat ja 40
anys des d’aquell hivern de 1985 en què es van emetre les primeres imatges
del que acabaria esdevenint Vídeo Ascó Televisió (VAT), i per aquest motiu,
aquest 2025 s’han preparat una sèrie d’actes per commemorar l’efemèride. Per començar, s’ha organitzat un acte institucional per aquest dissabte
15 de febrer obert a tota la població però en què s’ha convidat especialment
a més de 200 persones vinculades a la
televisió: els diferents treballadors i col·laboradors de la casa en aquest
període, així com els membres que han format dels successius Consells Rectors.
En aquest acte es comptarà amb la presència de Marc Melillas, Director General de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; de Joan Castor Gonell, delegat del Govern de la Generalitat; i Miquel Àngel Ribes, alcalde d’Ascó, entre d’altres autoritats, així com representants de la Xarxa de Televisions Locals i del Col·legi de Periodistes.
La trajectòria d’aquest mitjà de comunicació local, que la converteix en la segona més antiga de Catalunya, ha permès construir un arxiu audiovisual que guarda la història en imatges de la nostra població. Segons ha explicat Josep Maria Raduà, president de Vídeo Ascó TV, “es tracta de posar en valor aquest camí recorregut, arribar fins aquí vol dir que ha estat una trajectòria d’èxit i que ha comptat amb la complicitat del veïnat. Per això, durant aquest any, les diferents activitats que s’organitzin ens han de servir no només per mirar enrere sinó per projectar la televisió local vers el futur”.
En el transcurs de l’acte es donaran a conèixer quines activitats hi ha preparades mes rere mes per commemorar l’aniversari: programes especials, concerts, jornades de portes obertes, formació, entre d’altres.
Roser Jordà, coordinadora de Vídeo Ascó TV, ha remarcat que una de les grans notícies dels 40 anys de VAT és “la imminent digitalització de l’arxiu audiovisual, i és que properament una empresa especialitzada s’encarregarà de recuperar i preservar les més de sis mil cintes que conformen l’arxiu i que es preveu que duri uns 10 mesos”.
Les notícies, els reportatges, documentals, programes d’història, magazines, entrevistes, programació especial en directe... han omplert una graella de programació que ha fet que a dia d’avui Vídeo Ascó TV sigui imprescindible en el dia a dia de l’actualitat local.
diumenge, 24 de novembre del 2024
dimarts, 29 d’octubre del 2024
divendres, 25 d’octubre del 2024
diumenge, 20 d’octubre del 2024
divendres, 9 d’agost del 2024
dilluns, 15 de gener del 2024
Presentació de l'obra "Fray Pedro Mártir Sans Jordà, O.P. Las misiones dominicas en China"
Dissabte 13 de gener es va presentar l’obra Fray Pedro Mártir Sans Jordà, O.P, que porta per subtítol Las misiones dominicas en China, fruit del treball de gairebé vint anys de l’historiador i autor local Josep Serrano Daura. La publicació amplia els treballs que ja hi havia fins ara sobre la figura del Sant Pere Màrtir ja que s’inclouen noves fonts documentals.
El llibre es presenta en tres volums i va una aproximació acurada a la biografia del bisbe dominic Sant Pere Màrtir (Ascó 1680 – Fuzhou 1747), el qual va dedicar la seva vida i la seva activitat evangèlica a les missions catòliques a la Xina. El llibre es troba estructurat en 9 capítols que s’estenen des del seu naixement a Ascó passant per les diferents vicissituds vitals que el van acabar conduint a les missions de Xina on va ser bisbe i va morir màrtir, així com els processos de beatificació (1893) i de canonització (2000).
Aquesta obra neix d’una proposta que el religiós asconenc Tomàs Biarnés Biarnés li va fer a Serrano Daura el 2004, i que ha servit per plasmar la vida d’aquest sant no només des d’una perspectiva merament biogràfica, sinó que a partir de la seva transcendència a la història de l’Església a la Xina, també ha permès conèixer l’evolució de la missió dels dominics fins a dia d’avui i sobretot, el protagonisme i la presència de Fra Sans en la memòria.
L’Ajuntament d’Ascó s’ha encarregat de l’edició del treball ja que segons Josep Maria Raduà, regidor de Cultura, “ha estat una oportunitat per confegir un estudi extens i ben treballat, amb molta documentació i nova informació, sobre la figura d’un d’aquells asconencs universals per la seva trajectòria, en aquest cas, en el món de la religió i de les missions”.
La presentació va oferir també una taula rodona per aprofundir en la figura del Sant i de l’orde dels dominics a la qual pertanyia. Hi van prendre part el doctor Marc Escolà, protonotari de la Universitat Europea, d'Andorra; el doctor Josep Maria Sans Travé, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; i el doctor Xavier Baró, de la Universitat Internacional de Catalunya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)