Imaginant Moncada, de la literatura a la pintura

A la Sala d'Exposicions de l'Antic Hospital es pot visitar en els propers dies una mostra amb aquarel·les de Sergio Callizo titulada "Imaginant Moncada, de la literatura a la pintura".

L'exposició està inspirada en l'obra (escenaris i personatges) de l'autor de Mequinensa Jesús Moncada. Per Callizo és "un homenatge íntim i personal a l'obra de Moncada". 

Forma part de les activitats incloses en l'agenda cultural de primavera i és una excusa per endinsar-se en l'obra de Jesús Moncada, un autor traduït a diversos idiomes, especialment amb el llibre Camí de sirga.

Estremida memòria, de Jesús Moncada

Jesús Moncada (1941-2005) va regalar els seus lectors amb una altra obra, Estremida memòria, l'any 1997, en què tornava a ser protagonista l'univers de Mequinensa en el sentit ampli del concepte: els personatges, els paisatges, la llengua, la intrahistòria.

Ens transporta a un episodi viscut a la població l'any 1877, i com ens indica en el pròleg, ho fa a partir d'un manuscrit trobat als arxius del jutjat de Casp de l'escrivent Agustí Montolí en què fa una crònica del moment viscut en primera persona, i també dels comentaris d'Arnau de Roda, que es qui li facilita el manuscrit i qui aporta els seus coneixements a partir de tot allò que li havia explicat el seu avi Ulisses.

Quin és l'episodi que es narra? Un acte de bandolerisme viscut al camí de Mequinensa a Casp en què van perdre la vida diverses persones, del qual són acusats un grup de mequinensans. Va ser un terrabastall per la població i tot el que va suposar als diferents estaments socials, als familiars de les víctimes i dels acusats. Tot queda retratat, l'ambient que es respira, les contalles que s'expliquen, les reaccions de tothom. És un crisol de personatges, i la suma de tots ells ens aboquen a reviure un episodi que va començar una nit d'agost de 1877 però que tres mesos després encara manté la població trasbalsada, i pel que sembla, ho va estar moltes generacions després.

Jesús Moncada aconsegueix mantenir l'interès del misteri al llarg de l'obra que va dosificant poc a poc. I un altre element a remarcar és que cada sèrie de capítols s'entrellacen amb les cartes que li enviava Arnau de Roda després d'haver-los llegit, en què aporta el seu punt de vista i quan cal els arrodoneix amb comentaris que ajuden a complementar o fer avançar la trama. 

Per acabar, vull reproduir un apunt que hi ha a la contraportada del llibre: Segons Kjell A. Johansson, traductor suec de Camí de sirga, en una entrevista a 'La Vanguardia', "traduint Moncada he descobert un enorme candidat al Premi Nobel". 

Calaveres atònites, de Jesús Moncada

Sempre és un bon moment per recuperar i rellegir l'obra de Jesús Moncada. En aquesta ocasió he escollit Calaveres atònites, que es va publicar l'any 1999. De nou t'endinses en l'univers de Mequinensa, al qual hi vam entrar de la mà de Camí de sirga, i que va retratar al llarg de la seva obra amb un prisma ben particular tot rememorant el seu poble natal que va quedar anegat sota les aigües de l'embassament.

En Calaveres atònites seguim descobrint una Mequinensa mítica, i uns personatges ben curiosos, en alguns casos ben extravagants, 'a través de les peripècies d'un jove secretari de jutjat que hi arriba un capvespre de setembre' de la dècada dels cinquanta. Aquest secretari de jutjat és un advocat barceloní de nom Mallol Fontcalda, qui comparteix aquest temps a Mequinensa amb el jutge Crònides i s'enfronten a situacions inversemblants que poden esdevenir ridícules o hilarants. En una vila com Mequinensa, a part dels personatges que trobàvem a cada poble, com l'apotecari, el metge, el mossèn, la majordoma del mossèn... no hi falten les històries en què els protagonistes són miners o llaüters.

Les històries que s'expliquen poden ser de fa anys, i que li expliquen al jove secretari, o d'altres en què es veuen implicats ja que van a buscar consell o solució al jutge Crònides. En total són catorze els relats, als quals cal sumar el pròleg -en què Mallol Fontcalda en primera persona ens fa la pertinent introducció- i un text a mode d'epíleg -que és una carta del jutge al secretari anys després.

Alguna de les històries que ens relata ens conviden al somriure, per exemple, quan en construir-se un nou cementiri al poble, hi va haver una competició entre les famílies benestants per veure quin seria el primer difunt que l'estrenaria. O aquesta altra, quan un iaio de 75 anys, quan en tenia 50, va calcular el temps que li quedava de vida segons la mitjana de la família, segons els seus càlculs li quedaven vint-i-cinc anys, així que tenint en compte el patrimoni de què disposava, va fer els càlculs, i s'ho va anar venent tot, el problema va ser quan ja ho tenia tot venut i gastat, i continuava gaudint de bona salut i sense un duro.

Tot plegat, una mostra de l'univers literari i del particular estil de la prosa de Jesús Moncada.

25 anys de Camí de Sirga

Es commemora el vint-i-cinquè aniversari d'una de les obres de la literatura catalana que ha tingut més ressò internacional en el segle XX, és el Camí de sirga del mequinensà Jesús Moncada (1941-2005). Aquesta  va ser una obra cabdal que va projectar una literatura en català en majúscules. Camí de sirga evoca la desaparició de Mequinensa, antiga vila de la vora de l'Ebre i centre d'una important conca minera i d'un intens tràfic fluvial.Ha estat traduïda en idiomes com el castellà, el francès, el portuguès, el neerlandès, el danès, l'anglès, el suec, l'alemany, el vietnamita, el gallec, el romanès... entre d'altres.

Pels qui som de la vora de l'Ebre, aquesta obra va evocar el nostre paisatge i la cultura fluvial de casa nostra. Va ser la redescoberta d'un paradís perdut endut pel progrés. 

Sempre és bon moment per llegir o per rellegir aquest llibre. N'adjunto un fragment.

"Mister Oliver Wilson arribà a la vila per l'octubre del 1922. Baixà del tren a l'estació de Faió i remuntà l'Ebre amb el llaüt d'un asconès anomenat el Bisbe a causa de la seva beateria, pregonada per la col·lecció ben nodrida de medalles que duia sempre penjades del coll: des d'una Verge del Carme, patrona de navegants, encarregada de protegir-lo de naufragis i d'altres desgràcies del riu, a la d'una beata italiana força miraculosa. Aquesta gaudia de la devoció cega de l'asconès perquè, a mitges amb un desinfectant abrusador que l'espellotava de viu en viu, acabava de deslliurar-lo d'unes bestioles acèrrimes i rabiüdes encomanades per una barjaula tortosina al jaç del pecat ("Phthirus pubis, vulgarment cabres", havia remugat, malèvol, l'Honorat del Cafè, agnòstic de tota la vida, mentre li allargava el flascó amb el remei per damunt del taulell de l'apotecaria, sense adonar-se que la denominació llatina, interpretada pel navegant com a fórmula litúrgica, augmentava les virtuts de la medecina). Una setmana després del miracle, quan l'asconès començava a oblidar la coïssor embogidora, el senyor Wilson va desembarcar al moll de la Plaça davant l'interès de tot déu. El Bisbe, seguit de la tripulació carregada amb l'equipatge del foraster, va acompanyar-lo a la Fonda del Vell Senglar."

En record de Jesús Moncada

Avui fa cinc anys que va morir Jesús Moncada, un dels millors prosistes de la literatura catalana del segle XX. Per la gent que vivim a la vora de l’Ebre ens va fer descobrir el nostre propi món i ens va endinsar en l'atmosfera del seu paradís perdut.

Moncada va fer universals els nostres paisatges, la nostra gent, la nostra idiosincràcia, la nostra història. A més de deixar un llegat literari immens, la seua obra ha estat traduïda a multitud d'idiomes.
En homenatge a la seua figura, s’ha proposat una jornada de record des de la Catosfera a aquest escriptor de Mequinensa, i jo m’hi sumo amb el primer paràgraf del llibre Camí de sirga, les primeres paraules que vaig llegir d’aquest autor, que em va permetre conèixer la seua literatura i em va impulsar a llegir la resta de la seua obra.

Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l’ensulsiada d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s’esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primers del que havien d’acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera.

Moncada al teatre

IMATGE PROMOCIONAL DE L'OBRA

L’aigua. Aquest és el títol d’un recull de textos de l’escriptor Jesús Moncada i que està portant als escenaris el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa. És el primer cop que la literatura de Moncada és estrenada al teatre i ho fa amb una adaptació de fragments de les obres El cafè de la granota, Calaveres atònites i Històries de la mà esquerra.
Com no podia ser d’altra manera, Mequinensa és l’espai on es desenvolupa l’obra i la fitxa de l’obra ens diu que “L'aigua és la història d'un advocat barceloní que arriba al municipi del Poble Vell de Mequinensa per treballar en un jutjat local, on entra en contacte amb la realitat del municipi. L'autor de Mequinensa va narrar en molts llibres la seva relació amb l'antic municipi desaparegut l'any 1970 sota les aigües del pantà que porta el seu nom”.
De moment ja ha passat per Terrassa i Girona i ara s’està a la Sala Muntaner de Barcelona. A Mequinensa hi arribarà a mitjans de desembre. Esperem que l’obra sigui el màxim fidel a la visió que Jesús Moncada va donar del seu poble a través dels seus llibres.
Jo tinc ganes de veure-la...