Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris religió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris religió. Mostrar tots els missatges

divendres, 5 de juny del 2026

Benvinguda al Papa Lleó XIV a Catalunya / Benvenuto a Papa Leone XIV in Catalogna


Benvolgut Sant Pare,

Aviat tindrem el goig de donar-vos la benvinguda a Catalunya, ara que ja està col·locada la creu que corona audaçment la basílica de la Sagrada Família a 172 metres i mig sobre la ciutat de Barcelona.

Dos predecessors vostres, Sant Joan Pau II i Benet XVI, hi van fer parada. L’un el 1982, a l’hora de l’Angelus, i l’altre el 2010, per consagrar-la. Ara, vos tindreu ocasió de veure-la com sembla que toca el cel des de la torre de Jesucrist. En l’arquitecte creador d’aquesta meravella coincideixen la seva genialitat i les seves arrels nacionals. Sense la catalanitat no hauria existit la universalitat d’Antoni Gaudí.

Vos ja coneixeu Catalunya. El 2016 vareu visitar com a prior agustinià la parròquia i l’Ateneu de Sant Roc, a Badalona, un dels barris més pobres del nostre país, allà on creients i no creients treballen per portar el pa, la cultura i l’emancipació de la dona a tots els que n’estan privats. A Sant Roc, com a l’Hospital de Campanya de Santa Anna, a Barcelona, tan estimat pel papa Francesc, es fa realitat la vostra exhortació apostòlica Dilexit te: “La tradició de l’activitat de l’Església amb i per als immigrants continua. (...) On s’aixequen murs, ella construeix ponts”.

Catalunya no ha estat mai un país que hagi aixecat murs. Ans al contrari, som una societat d’acollida. Milions de persones han trobat entre nosaltres un futur millor per a ells i les seves famílies, esdevenint els nous i, ara, els novíssims catalans. La nostra llengua i la nostra identitat nacional han estat perseguides, i per això, el fet que la cultura catalana sigui una realitat vibrant entrat el segle XXI s’ha de considerar una victòria de la llibertat dels pobles. I per això, quan pugem com vos a Montserrat, cantem a la Mare de Déu que continuï il·luminant “la catalana terra”.

Ens amoïnem, com a Vos, els que volen fer anar enrere el rellotge de la història. Quan vareu dir, el vespre de la vostra elecció, que “el mal no prevaldrà”, vareu omplir d’esperança el cor d’una societat com la catalana que sempre s’ha manifestat contra la guerra.

El dia que els obrers van col·locar la peça final de la torre de Jesucrist, van seguir el costum del gremi de paletes i van col·locar-hi la bandera catalana a dalt de tot, que anunciava a tothom que l’obra havia quedat coberta i sense que ningú hagués pres mal. Al costat, hi van fer onejar la bandera de la Santa Seu. Amb totes dues banderes esperem a la terra que va trepitjar Sant Pau a Tarragona, per pregar, juntament amb vos, en la llengua en què ens adrecem a Déu.

Santedat, sigueu benvingut a Catalunya!


La carta s'ha publicat de manera simultània en diversos mitjans europeus per demanar al pontífex que prioritzi l'ús de la llengua catalana durant els seus actes a Catalunya.

La carta d'autoritats ha estat signada per cinc expresidents de la Generalitat de Catalunya: Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès, i pels expresidents del Parlament Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent, Laura Borràs, Anna Erra, i per l'actual president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. També per líders polítics com Oriol Junqueras i Jordi Turull. A més de l'àmbit polític, la carta ha estat secundada per destacades entitats socials, com ara el Futbol Club Barcelona, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

dijous, 4 de juny del 2026

diumenge, 5 d’abril del 2026

La Processó de l'Angelet: article de 1926

 EL LLAMP, 1926

RESSURESCIT

¿Haveu vist alguna vegada, estimats llegidors, la professó que's celebra en moltes viles el dematí de Pasqua de Ressurrecció?

A n'aquesta processó se la nomena la del “encontre” i aquest no és altre que'l de Crist i la seva Mare, després de la ressurrecció gloriosa que seguí a la passió i mort del nostre Redemptor.

Potser algú de vosaltres ha presenciat en algún poble aquest cerimònia commemorativa; més, estic certa de que molts desconeixen la senzilla solemnitat amb que és celebrada al poble on vaig néixer.

La cerimònia en si, o sigui, l'acte en que té lloc l'encontre és, per cert, ben curt, empró cal descriure l'emoció que corprèn les ànimes per sa senzilla grandesa i per els, diguem-ne preludis, que precedeixen a la mateixa.

A toc d'oració, les campanes, que dies ans estaven en silenci dolorós per la mort de Jesucrist, deixen sentir els seus tocs alegres i seguidament veureu baixar cap l'Esglèsia, acompanyat per la música, un estol de nenes blanques com l'estel de la matinada; totes porten en son front una garlanda de flors també blanques i moltes d'elles porten ales, oferint la visió de que un vol d'àngels baixa volant fins arrans de terra. Totes son boniques, puix que totes són ignoscents. Moltes i algunes d'elles, les més petitones, porten penjades al coll amb cintes, unes artístiques cistelles plenes de flors.

Colocades totes al voltant del presbiteri, amb el penó i les banderes que han de retre homenatge al Déu del Cel i terra, comensa la Missa, i allavores podem contemplar plàsticament aquells quadros que'ns representen a un nombrós grop d'esperits celestials fent cort d'honor a la Eucaristia. Moment solemnial és aquell en que les nenes s'acosten a la santa Taula amb sos vestides blancs, ses corones i ses ales. ¡El Pa dels àngels, que's dóna als àngels!

Acabada Ja missa, surt una processó amb una secció d'aquelles nenes, portant l'imatge de la Verge entre quatre d'elles, sostenint quatre mes les cintes que adornen el tabernacle. Van també en aquesta processó les banderes del Col·legi i la il·luminació deguda, tot portat per noietes i un cop a la plassa, que esta devant de l'Església,  surt l'altra processó en la que va Cristo ressucitat  i gloriós baix tàlem; fent-li escolta les petites que porten les cistelles, les que van tirant flors a son pas; éssent un acte de mai prou ponderada grandiositat el moment en que als acords de la marxa real, al só alegre de les campanes i caient la multitut de genolls, apareix Jesús Sagramentat entre'l fum del incens a la porta de sortida, on en aquells moments i per maravella (puix que sempre ho he observat encar que'l reste del dia permaneixi ocult) el sol naixent envia'ls seus raigs lluminosos, besant l'ostia divina i posat enfront sembla que vulgui demostrar que la seva bellesa éssent tan esplendorosa és superada encara per la de la Magestat Divina.

La cerimònia comensa amb l'adoració del Àngel que és un nen que porta una bandera blanca amb la que rendeix honors genolls en terra tres vegades davant del Santíssim.

Després venen les banderes del Col·legi i fan lo mateix, i últimament les que porten a la Verge amb les de las cintes i demés s’agenollen tres vegades i totes a una s’inclinen devant de Déu esplendorós però ocult baix les espècies sagramentals.

Finida ja l'adoració, les dues processons en formen una sola i tornen a l'Esglèsia passant per sobre una especie de catifa blanca que s'ha estès abans i que dóna, per cert, un aire ben escaient a la festa.

Entra Jesús radiant i gloriós amb l'imatge de la seva Mare Divina, dins sa casa i abans de recloure's en son retir voluntari, vol beneir-nos solemnement i mentres una pluja de flors surt de les manetes infantívoles, en tots els cors hi cau la pluja de la benedicció divina, demostrant tots els rostres santa alegria, sentint-se dins les animes la veu dolça de Jesucrist que'ns diu: ¡La pau sigui amb vosaltresl!

C. BIARNÉS

Ascó, 6 Abril 1926.

dimecres, 1 d’octubre del 2025

25 anys de la canonització de Sant Pere Màrtir

Avui, 1 d'octubre, fa vint-i-cinc anys que el Papa Joan Pau II va canonitzar el bisbe dominic i fill d'Ascó Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). El 1893 el Papa Lleó XIII el va nomenar beat de l'església.

Us comparteixo un fragment d'un llibre de 1893 que es va publicar a Manila amb motiu de la seva beatificació.

Orgullosa por lo tanto puede estar Cataluña; y principalmente la humilde villa de Ascó de la provincia de Tarragona y obispado de Tortosa, de haber sido la cuna de este insigne predicador apostólico, maestro gloriosísimo é invicto capitán del coro de mártires dominicos que en el territorio de Fo-kien inmolaron sus vidas en holocausto á nuestra santa fé católica .

Fueron sus padres Andrés Sanz y Catalina Jordá. No nos dice la historia si eran de sangre noble, si eran ricos ó poderosos. No se estilaba en aquellos tiempos prodigar el Don, como hoy se hace ; y todo nos induce á creer que los padres del insigne mártir pertenecían á la honrada clase del pueblo, ó á la laboriosa clase media de entonces; que no figuraban en la villa de Ascó entre las principales familias, sin ser por eso oscuros y desconocidos, y que ni eran pobres hasta el extremo de ganarse el sustento con un jornal diario, ni sobrados hasta el punto de no necesitar de su trabajo para atender á las necesidades de la vida. Tampoco sabemos si el Beato Sanz era hijo único, ó tuvo otros hermanos: lo que consta es que al nacer, la comadrona creyéndole en peligro de muerte le administró el agua de socorro; y que pocos días después, el 3 de Setiembre de 1680, Mosen Damian Roger, Presbítero Beneficiado de aquella Parroquia, suplió las ceremonias solemnes del bautismo con permiso y en presencia del Dr. D. Luis Corteja, Párroco de la misma.

El Obispo de Tortosa D. Francisco Severo Auter que era religioso de Santo Domingo, al girar la visita pastoral en la villa de Ascó, administró á nuestro mártir el Sacramento de la Confirmación el 28 de Agosto de 1687.

Si por sus aficiones según la Escritura Santa se conoce al niño, y se llega á juzgar si sus obras serán derechas y puras, los primeros años del Beato Sanz nos ofrecen un ejemplo de la santidad de la infancia cristiana. Elevando y fortaleciendo su buena índole la gracia bautismal, lucía en su alma el primitivo candor de la inocencia que como rico tesoro conservaba; y era de admirar la respetuosa obediencia de aquel niño, su asiduidad para aprender las máximas de la vida cristiana y social, su amor á los ejercicios de religión, su aborrecimiento á la ociosidad y á todo pecado; y su espíritu de seriedad y recogimiento que le hacía preferir la compañía y las lecciones de su fervorosa madre á las distracciones y recreos, no siempre inocentes, de sus compañeros de edad. Su juventud, dice Touron, salió vencedora de la lucha de las tentaciones y de los contagios del mal ejemplo: sus mejores días se emplearon exclusivamente en el noble afan de santificarse á sí mismo, por la observancia de la disciplina doméstica mas diligente, y bajo el patrocinio de la Vírgen del Rosario cuya devoción crecía en él á proporción que los años y el juicio. Fué Pedro uno de esos niños que nacen viejos, que dotados de un espíritu precoz de reflexión y de sensatez imprimen en sus actos juveniles cierto sello de gravedad, que reuniendo los encantos de la infancia á la bella madurez de la edad adulta, los manifiesta como nacidos para ser santos. Circunstancia es esta que se observa en la vida de muchos de los héroes que veneramos en los altares: desde niños descubren que Dios les destina á gran virtud y perfección, complaciéndose la providencia divina en presentar en su juventud una imágen de lo que serán cuando adultos, y sobre todo en los fines de su mortal carrera. Nacen para Santos y desde sus tiernos años empiezan á serlo. ¡Admirable trabazón de la vida del hombre! como es la niñez suele ser la adolescencia y la edad crecida, y el que es bueno de niño, tiene, con la ayuda del Señor, muchas seguridades que lo será también cuando mozo y cuando viejo.

De la Villa de Ascó pasó el niño Sanz á la ciudad de Lérida al lado de su tio materno el Doctor D. Miguel Jordá primer beneficiado de aquella Iglesia Catedral, persona á quien no temieron sus padres entregarle, fiados más que en el cariño del parentesco en las luces y celo por la pureza de la fé que distinguían al respetable sacerdote. No se sabe de que edad fué el Beato Pedro á Lérida , ni los años que estuvo al lado de su tio: solo nos dicen las memorias que del particular hablan, que hizo bajo la dirección de su tio con aprovechamiento los estudios previos á toda carrera, y que adelantando en ciencia y en virtud, llegado á los 17 años pretendió de la Orden de Santo Domingo le admitiera entre sus hijos con el fin de consagrarse á Dios por la observancia de los consejos evangélicos . Ni su tio (créese que por este tiempo ya habían fallecido sus padres, á juzgar por lo que de él cuenta el Beato Serrano), ni la Orden de Predicadores opusieron la menor resistencia á una pretensión que creían proceder del cielo; y así el jóven Sanz tomó el hábito blanco y negro de los Predicadores, símbolo hermoso de inocencia y de mortificación, de pureza y de abstracción de los bienes de este mundo ,en el convento de Santo Domingo de Lérida; y pasadas con gran fervor las pruebas del noviciado tuvo la dicha de pronunciar sus votos solemnes el 6 de Julio de 1698.

Pedro José y Andrés fueron los nombres que se le impusieron en el santo Bautismo, aunque el de José era el único que usaba y prefería por la grande devoción que profesaba al Santo Patriarca; pero en su profesión religiosa quiso Dios que, para predecir su vida apostólica y su glorioso fin, los cambiase con el de Pedro Mártir , nombre con que siempre después fué distinguido. Dice el mismo Santo en una confidencia que tuvo con su compañero, el Beato Obispo de Tipasa, que optó por ese cambio para complacer á su buen tio, que profesaba tiernísima devoción al Protomartir de la Orden Dominicana.

Véanse las palabras del Beato Serrano. "No hace muchos días que me dijo su Ilma. que en elsiglo se llamaba José , pero que estando para tomar el hábito le dijo un tio suyo Capellán mayor y muy devoto de San Pedro Mártir: muchacho una cosa te pido que ahora en tomando el hábito te llames Fr. Pedro Mártir. ¡O valgame Dios, con qué propiedad da Su Majestad los nombres á sus escogidos! y lo que á nosotros parecen contingencias son disposiciones divinas. Como este buen tio había quedado en lugar de padre y madre, le correspondía su Ilma. con el cariño de hijo y así condescendió dándole este gusto; pero me decía su Ilma . que había sentido mucho el dejar su muy estimado nombre de Joseph. A esto respondí ¿pues por qué V. S. I. no se quedó con los dos en todo caso? Me dijo su Ilma: porque era muchachoy no se me ocurrió tal cosa."

divendres, 26 de setembre del 2025

El 25è aniversari de la canonització de Sant Pere M. Sans, a Barcelona


En pocs dies, es commemorarà el 25è aniversari de la canonització del fill d'Ascó Sant Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). Per aquest motiu, a Barcelona, aquest diumenge tindrà lloc una celebració. L'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona serà la seu d'unes activitats que, sota el lema de Beneir, predicar i testimoniar, han estat organitzades per la Univesitat Europea del Principat d'Andorra, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, i la comunitat catòlica xinesa de Barcelona, els quals veneren amb molta devoció a Pere Sans d'Ascó.

Les activitats d'aquest proper diumenge, 28 de setembre, són:

  • Inauguració. Mn. Josep CHISVERT, Vicecanceller de la Universitat Europea IMF (eUniv).
  • Ressenya al voltant de Pere M. Sans i el seu ministeri. Dr. Josep SERRANO DAURA, Director de la Càtedra Fiter i Rossell de la eUniv.
  • L'amistat és el camí cap a la Pau. Sr. Jaume CASTRO, de la Comunitat de Sant Egidi.
  • Fra Pere Màrtir Sans, OP, bisbe i màrtir a Xina. Fr. Pedro Juan ALONSO MERINO OP, uperior Major de la Província OP del Rosario a Espanya
  • La gruta del Bisbe a Lankou. Un fragment de la història oblidada i confosa. Gna. Catalina WU, de l'Arxiu Diocesà del Bisbat de Fuzhou.
  • Cap a Església fidel al seu Senyor i inculturada a la Xina. Sant Pere M. Sans i els seus companys: missió, martiri i el seu impacte històric. P. Vicente GUO, del Bisbat de Fuzhou.
  • Col·loqui.
  • Eucaristia. Mn. Javier VILANOVA, Bisbe Auxiliar de Barcelona.
  • Recepció. Comunitat Catòlica Xinesa de Barcelona.

dissabte, 3 de maig del 2025

Sant Miquel de Maig

Aquest cap de setmana Ascó celebra la festivitat de Sant Miquel de Maig a l'entorn de l'ermita sota l'advocació del patró d'Ascó, que es troba a l'entrada de la vila:un edifici senzill però amb encant, que presenta un porxo a l'entrada amb tres arcades.

Aquesta no és la festa litúrgica principal de Sant Miquel, ja que aquesta s'escau el 29 de setembre (Sant Miquel, Sant Gabriel i Sant Rafael), sinó que és una festa que té lloc en alguns indrets i que commemora l'aparició de l'Arcàngel Sant Miquel, una tradició molt antiga que se situa al Monte Gargano, al sud d’Itàlia (a la regió de la Pulla). Aquesta festa se celebra el 8 de maig.

Segons la tradició, al segle V (cap a l’any 490), l’arcàngel Sant Miquel s’hauria aparegut diverses vegades a un bisbe local i a uns pastors, indicant el lloc on havia de ser construïda una església en el seu honor. Aquest lloc és l’actual Santuari de Sant Miquel Arcàngel al Monte Gargano, un dels primers llocs d’Europa dedicats al culte a Sant Miquel.

Aquesta aparició va consolidar el culte a Sant Miquel com a protector i defensor del poble cristià, especialment contra el mal i les forces demoníaques.

Significat religiós
Sant Miquel és un dels tres arcàngels reconeguts per l’Església (juntament amb Gabriel i Rafael) i se’l considera:
  • Cap dels exèrcits celestials

  • Defensor del bé contra el mal

  • Guardià de les ànimes en el moment del judici final

La devoció de Sant Miquel a Europa
L’arcàngel Sant Miquel ha estat una figura de gran veneració arreu d’Europa des de l’edat mitjana, especialment com a protector espiritual i defensor contra el mal. Diversos santuaris i ermites li són dedicats, molts d’ells situats en llocs elevats o de gran simbolisme.

Entre els més destacats trobem el Mont-Saint-Michel a França, un dels llocs de pelegrinatge més emblemàtics; el Monte Sant’Angelo al sud d’Itàlia, origen de la festivitat del 8 de maig; i diversos monestirs i esglésies a Alemanya, com l’abadia de Michaelsberg.

A Catalunya, la devoció també és molt present, amb exemples com Sant Miquel de Fai, Sant Miquel de Fluvià o el mateix Ascó.

Sant Miquel i l'orde del Temple
Sembla que el fet que Ascó fos cap de comanda templera, explica que Sant Miquel sigui patró de la població. Tot i que la Mare de Déu era la patrona principal de l’orde del Temple, Sant Miquel ocupava un lloc destacat dins l’espiritualitat templera per la seva funció com a capità dels exèrcits celestials i defensor del bé contra el mal. Aquesta imatge encaixava perfectament amb l’ideal dels cavallers templers, que es veien a si mateixos com a guerrers de Crist, lluitant tant en el pla físic com espiritual. No és estrany, doncs, que molts castells, capelles i llocs simbòlics vinculats a l’orde portessin el nom de Sant Miquel o li dediquessin devocions especials, especialment abans de les batalles o com a protector de llocs estratègics.

dimarts, 4 d’abril del 2023

Temps de rogatives

Malauradament, les notícies de les últimes setmanen venen marcades per l'episodi de sequera que està vivint el país, amb uns registres de pluviometria molt inferiors al que seria habitual. La manca de pluja està generant debat polític i preocupació social, i les administracions tenen damunt de la taula un problema seriós que cada dia que passa va a més. I el pitjor de tot és que per la primera quinzena d'abril els pronòstics continuen sent igual de pessimistes.

Els episodis de sequera, en l'antiguitat, donaven peu a les rogatives. Precisament els dos patrons d'Ascó, Santa Paulina i Sant Miquel, havien estat els intercessors a qui es demanava aigua. En el cas de Sant Miquel, es feia pelegrinatge a l'ermita que a dia d'avui es troba ja dins del nucli urbà, per l'accès nord a Ascó. Fins i tot sembla que els de Flix també venien a demanar pluja al sant patró d'Ascó. En el cas de Santa Paulina, fins i tot la rogativa anava acompanyada amb la pregària Dàmo-ne aigua, Paulina, dàmo-ne si mo'n convé. Santa Paulina no tenia erigida cap ermita, i el lloc de peregrinatge era a la roca del Mossollo on segons la llegenda va fer cap la imatge de la santa, i on s'havia de construir una ermita al seu honor. 

Consultant el còmic de la Història d'Ascó hi ha un apartat que parla d'una rogativa de 1629. Per tal de portar a terme aquest costum de les rogatives calia que la universitat ho demanés al rector. Vist que les pregàries no funcionaven (tres misses a la Santíssima Trinitat) es va decidir fer una processó a Santa Madrona de Riba-roja, i com que seguia sense ploure, es va acordar fer una processó a Sant Pere del Castell. Passaven els dies i continuava sense fer acte de presència la pluja. La decisió va ser preparar tres noves processons: a Sant Pere del Castell, a les Lloses del Mossollo i a Sant Miquel. Va ser durant la processó al Mossollo, fent la rogativa a Santa Paulina, que va començar a ploure. Com agraïment a la pluja, es va decidir dir una missa on s'honoraria el Santíssim i fent una missa d'acció de gràcies el dia de Pasqua, a l'ermita de Sant Miquel.

dissabte, 16 d’abril del 2022

La processó de l'Angelet d'Ascó, un record de 1992

Un dels moments àlgids de la Setmana Santa d'Ascó és la processó de l'Angelet el diumenge de Pasqua. És un esdeveniment únic en què en l'encontre entre la Mare de Déu i el Jesús Ressuscitat intervé la figura d'un àngel anunciant-ho. Es tracta d'un auto sacramental antiquíssim, se'n desconeix l'origen però és una processó que es perd en el temps, i que manté un protocol i un simbolisme molt singular.

Des de 1985 Vídeo Ascó TV, la nostra televisió local, ha enregistrat aquest acte de Pasqua any rere any, a excepció dels dos últims, en què malauradament no es va poder portar a terme. I juntament amb l'arxiu fotogràfic de Carmel Biarnés, són testimoni de forma continuada d'aquesta celebració des dels anys seixanta ençà. 

He escollit la Processó de l'Angelet de fa 30 anys, la de l'any olímpic de 1992, que va emetre en directe Vídeo Ascó TV i que ja forma part de la nostra memòria televisiva.

dijous, 1 d’octubre del 2020

20 anys de la canonització de Sant Pere Màrtir Sans i Jordà


L'1 d'octubre de 2000 tenia lloc a Roma la canonització del bisbe i missioner asconenc Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). Una celebració que va portar desenes d'asconencs al Vaticà i que uns dies després 

va commemorar-se amb una setmana d'acció de gràcies al seu poble natal, amb multitud d'actes programats.

En motiu d'aquest vintè aniversari, recupero l'article que es va publicar a Catalunya Cristiana (núm. 1.099, de 12/10/2000) que es fa ressò de l'esdeveniment.

***

ROMA/ASCÓ.— Entre els 120 màrtirs de la Xina que l'I d'octubre passat Joan Pau II va canonitzar a la plaça de Sant Pere del Vaticà brillava amb llum pròpia per a la diòcesi de Tortosa i per a la població d'Ascó (Ribera d'Ebre) el record del bisbe Pere Màrtir Sans i Jordà (1680- 1747). El nou sant català havia estat beatificat pel papa Lleó XIII el 14 de maig de l'any 1893. 
Pere Màrtir Sans i Jordà va néixer a Ascó, on va ser batejat el 3 de setembre de l'any 1680. En quedar-se orfe als 10 anys, se'n va anar a viure a Lleida, on el seu oncle matem era capellà major de la Seu. Als 18 anys va ingressar com a novici a l'orde dels Dominics, a Lleida, on va ser ordenat prevere l'any 1704. Es va oferir als seus superiors per anar a evangelitzar la Xina, on va arribar l'any 1715. Des del 1723, va haver de viure amagat en un indret molt petit, on es passava tot el dia pregant i meditant sense poder sortir per no ser empresonat. 
El P. Sans, el 1730, sent a Canton, rep de Roma la petició que accepti ser ordenat bisbe, ministeri que va exercir des de la missió de Fogan. Als 66 anys d'edat, va ser fet presoner i va patir un veritable calvari. Condemnat a mort per causa del seu apostolat cristià, va ser decapitat el 26 de maig del 1747. 
Des del 9 i fins al 15 d'octubre se celebren a Ascó actes culturals i religiosos com a acció de gràcies per la canonització. Es posarà punt final el dissabte dia 14, a les onze del matí, amb una celebració eucarística i una processó presidides per l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Móns. Lluís Martínez Sistach, i el bisbe de Tortosa, Mons. Xavier Salinas, a l'església parroquial de Sant Joan Baptista d'Ascó. En finalitzar la processó, es farà a la plaça de l'església la benedicció del monument que el poble d'Ascó ha erigit al seu sant. 
Els 120 màrtirs assassinats a la Xina, entre els quals s'inclou el bisbe Pere Màrtir Sans i Jordà, van donar testimoni amb là seva vida en un període comprès entre 1649 i 1930. Es tracta del «reconeixement que els 120 màrtirs són un exemple de coratge i coherència per a nosaltres i honoren el poble xinès» i no d'un judici sobre períodes històrics, va dir el Papa. Això no obstant, el cap de l'Església catòlica xinesa, vinculat al règim comunista de Pequín, va atacar durament la canonització, per considerar que es tracta d'un insult als catòlics xinesos, sobretot en coincidir amb el 51è aniversari de la proclamació de la República Popular. En aquest sentit, el bisbe de Pequín va manifestar que «triar aquesta data per canonitzar els pretesos "sants" és un insult i una humiliació per als catòlics xinesos», alhora que va afegir que l'1 d'octubre «ressalta l'alliberament de la nació xinesa de la invasió i del pillatge imperialista i colonial». 
Juntament amb la canonització dels 120 màrtirs de la Xina, el mateix dia 1 d'octubre, Joan Pau II també va canonitzar Maria Josefa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, fundadora de les religioses Serventes de Jesús de la Caritat; Katharine Mary Drexel, fundadora de les religioses del Santíssim Sagrament per als indis i persones de color, a Filadèlfia (EUA), i Josefina Bakhita, religiosa africana, de la Congregació de les Filles de la Caritat Canosianes. (C.C.) 

diumenge, 16 d’agost del 2020

Confraries a Ascó al segle XVIII

A l'Archivo Histórico Nacional es pot consultar un document que porta per títol "Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Tortosa y pueblos de su partido", que com el seu nom indica inclou una relació de les confraries que va ser remès per Luis Gorrón de Contreras, alcalde major. La data de formació del document és 1770-1771.

En el cas d'Ascó, s'hi esmenten tres confraries: la de la Mare de Déu del Roser, la del Dolç Nom de Jesús i la de Santa Paulina.

La confraria de la Mare de Déu del Roser estava formada per 50 individus i la seva celebració tenia lloc el primer diumenge de mes.

La confraria del Dolç Nom de Jesús celebrava el Dia de la Circumcisió (que antigament tenia lloc l'1 de gener, Dijous Sant i Divendres Sant.

Finalment, la confraria de Santa Paulina, organitzava la seva celebració el dia de la santa, patrona d'Ascó.

dissabte, 1 de juny del 2019

Corrandes de Santa Paulina


El 6 de juny té lloc l'onomàstica de Santa Paulina, patrona d'Ascó, i el primer dissabte de juny es fa la celebració en el seu honor. Aquestes són algunes corrandes que la cultura popular ha mantingut en el temps:

Sant Miquelet de Vinebre,
Santa Paulina d'Ascó,
guardeu-nos de l'E,
que diuen que és un traïdor.

***
Santa Paulina d'Ascó,
Sant Blai de la Fatarella,
Sant Gregori del Pinell
i Sant Domingo de Rasquera.

***
Santa Maria del Prat,
Sant Domingo de Rasquera,
Santa Paulina d'Ascó
i Sant Pau de la Figuera.

***
Santa Paulina d'Ascó,
Sant Blai de la Fatarella, 
Sant Antoni del Perelló 
i Sant Domènec de Rasquera.

diumenge, 21 d’abril del 2019

Bona Pasqua!

21 abril 2019
Processó de l'Angelet. Ascó. Pasqua. Maries. Emoció. Tradició. Devoció. Blancor. Representació. Música. Silenci. Estora. Respecte. Religió. Patrimoni. Cultura. Solemnitat. Infants. Mare de Déu. Bandera i estendard. Recolliment. Joia. Sentiment. Encontre. Singular. Antiguitat. Custòdia. Pal·li. Identitat.

divendres, 19 d’abril del 2019

El Calvari d'Ascó


Divendres Sant és jornada de Via Crucis al Calvari -igual com va ser-ho el Diumenge de Rams per la tarda. Actualment s'hi puja a les 9 del matí, però antigament s'hi començava a pujar quan en prou feines clarejava el dia. L'ermita del Calvari d'Ascó té poc més de dos segles, i és que a la clau de l'arc de mig punt s'hi troba la inscripció "Ramon Jorda Casó me fesit año 1807". 
En aquest temps hi trobem referències en algunes publicacions, encara que sigui de passada:
  • Al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, de Pascual Madoz (publicat entre 1846 i 1850) en parla quan diu, entre d'altres edificis religiosos, que a Ascó hi ha "'1 calvario con dos capillas, en las que se celebra misa".
  • A la Geografia General de Catalunya. Província de Tarragona (1909), s'hi refereix Emili Morera: Ademés de la esglesia parroquial hi ha un oratori dins de la població, dedicat a Sant Antoni de Pàdua, emplaçat en la antiga casa de D. Ramón de Salvador, y en lo radi del terme s’alça la ermita anomenada del Calvari y la en que-s veneren l’arcàngel Sant Miquel y Verge del Carme.
  • El 1929 el bisbe de Tortosa va manar als rectors de les parròquies realitzar un inventari dels bens immobles de les diferents parròquies. Aquest recull va ser publicat per Mn Alanyà al Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa (març 2015), i entres les possessions que hi tenia fa 90 anys l'església, hi consta: Nº 3. Capilla de Nuestra señora de los Dolores, abierta al culto público, situada en el Monte Santo, de extensión superficial aproximadamente 48 metros cuadrados, linda por derecha, izquierda y espaldas con fincas de Antonio Serra March antes, ahora José Margalef Biarnés. Su valor 500 pesetas.
  • A l'Enciclopèdia Catalana hi llegim: A ponent del pas de l’Ase, no gaire lluny del camí de les Deveses, hi ha la capella de la Mare de Déu del Carme. Prop d’aquesta i del Barranc Fondo es dreça la capella de la Mare de Déu dels Dolors o del Calvari, que corona el Montsant. Vora el límit de tramuntana del terme, en terrenys de la central nuclear, hi ha la capella de Sant Roc dels Horts. Totes aquestes capelles existents són, generalment, d’època barroca.

dijous, 18 d’abril del 2019

Retaule del Santíssim a Ascó

La tradició religiosa del Dijous Sant indica que aquest dia es prepara l'altar on des dels oficis d'avui fins al Divendres Sant s'hi guarda el Santíssim (es reserva l'eucaristia consagrada el Dijous Sant per la comunió del Divendres Sant). Aquest altar es prepara per l'ocasió amb flors, les palmes i palmons beneïdes el Diumenge de Rams, i a Ascó amb unes plantes que s'anomenen les parres del monument, però que en altres indrets reben el nom de desmais o cabelleres. Aquestes plantes, que Ascó també s'anomenen les parres del monument, són els desmais o cabelleres. Aquestes surten de plantar gramínies que han deixat créixer a les fosques, i acaben format llargs filaments blancs. S'acaba de guarnir el monument amb plantes i espelmes.
L'altar que pren protagonisme avui és el del Santíssim. A l'església d'Ascó, l'últim treball pictòric que s'hi va fer va ser l'any 1993, obra de l'artista Carles Arola. A través del seu lloc web podem conèixer la descripció de la tasca que s'hi va realitzar utilitzant la tècnica del tremp d'or i pa d'or:
El retaule de la Capella del Santíssim d’Ascó consta de10 taules i predel·la.
Els temes de la predel·la són d’esquerra a dreta El centurió, Els pelicans, La cérvola que deleix l’aigua i el Cec de Jericó.
Pel què fa a les taules, amb el políptic tancat hi veiem L’arcàngel Sant Miquel i Santa Paulina, patrons d’Ascó. 
Quan el retaule és obert hi veiem d’esquerra a dreta La Samaritana, La Multiplicació dels Pans (amb la vista al fons del poble d’Ascó i el riu ), Els deixebles d’Emaús, L’anyell de Déu.
El retaule és coronat pel Calvari conformat per 4 taules que fan un sol bloc.

dilluns, 16 de juliol del 2018

La Novena de la Mare de Déu del Carme

Abans la festa de la Mare de Déu del Carme era una de les dates assenyalades del calendari asconenc, i d'aquella devoció d'abans en queda la Novena que se celebra a partir d'avui, un acte religiós que té lloc nou vespres de juliol a la Capelleta, que és com es coneix l'ermita erigida en el seu honor prop del riu.
Són nombroses les viles costaneres que realitzen processons marítimes aquest dia (Cambrils, Arenys de Mar, l'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita, Tarragona, Palamós, Llançà...); en d'altres celebren la festa major (Calafell o Carme) i en d'altres perviu la litúrgia religiosa en forma de Novena.
Precisament, cercant informació sobre altres llocs on se celebri aquest novenari, la veritat és que n'hi ha força, com per exemple la parròquia de la  Mare de Déu del Roser de Ferreries (Tortosa), Les Borges del Camp o Tàrrega, entre d'altres. De totes maneres, a la web festes.org són tres els indrets que s'esmenta, entre els quals, Ascó:
  • Festes de la Mare de Déu del Carme a Sant Pere del Serrallo (el Tarragonès) - festes dedicades a la patrona de la gent del mar, que es celebra el 16 de juliol en aquesta Parròquia de Tarragona i que s'honora amb la Novena, el Rosari de Torxes de la Vigília, l'Eucaristia i la magna Processó Marítima. 
  • Novena a la capella de la Mare de Déu del Carme a Ascó (la Ribera d'Ebre) - amb imposició d'escapularis, ofrena de ciris i sorteig d'algun obsequi. la llegenda de l'origen de la capelleta diu que va ser construïda per un llaguter que anava a la deriva a causa de la crescuda del riu i que se salvà miraculosament. Durant aquesta novena (dies 16-24) està prohibit banyar-se al riu ja que, segons la tradició "la Mare de Deú del Carme menja carn": és quan més s'hi ofega la gent. 
  • Festes del Carme a Lleida (el Segrià) - la Mare de Déu del Carme és molt venerada a Lleida, on té una capella al carrer del Carme. Del 7 al 15 se li realitza una solemne novena cantada. La vigília 3 coets i repic de campanes per anunciar la processó pel carrers de la parròquia, que compta amb la presència dels gegants, bombos i la Mare de Déu "estirada" pels nens/nes que han fet la primera comunió. El dia 16 els lleidatans van a venerar la gran imatge al cambril. Al mati fan la "missa de les Carmes" i a la tarda la missa solemne cantada.

dissabte, 5 de maig del 2018

Goigs de Sant Miquel

Aquest proper dimarts s'escau Sant Miquel de Maig, i Ascó commemora avui aquesta celebració, el dissabte més proper, amb activitats religioses a l'ermita de Sant Miquel i lúdiques a l'entorn del Casal. La festa commemora l'aparició de l'arcàngel Miquel al Mont Gargano, a l'actual Itàlia (un 8 de maig de 490).
Sant Miquel és patró d'Ascó, i tant en la celebració del maig, com per festa major d'agost al seu honor, i en l'onomàstica del 29 de setembre, es canten els Goigs de Sant Miquel, tot i que es fa en castellà.
Quan l'any 2014 vam impulsar l'edició d'una carpeta dels goigs que es canten a Ascó es va incloure aquesta versió en castellà, però Mossèn Joan Roig, d'Ulldemolins, en va escriure uns en català. Ho va explicar de la següent manera:
"En les cinc primeres estrofes glosso conceptes exposats en el Llibre dels Àngels de F. Eiximenis, en la sisena cito indrets dels Països Catalans on rep veneració, i les dues últimes es refereixen ja a Ascó amb el seu Castell, primer templer i després santjoanista, i invoquen el sant perquè protegeixi el riu i la vida i faci ben serena la nostra agonia. La melodia és de Mons. Miquel Barbarà, Degà del Capítol de la Seu de Tarragona. En aquesta edició, que és la primera, la decoració xilogràfica és obra del P. Oriol M. Diví, monjo de Montserrat, mort no fa encara un any; el gravat central correspon a un ex-libris a nom de Miquel Schmid i Pallarès que n'ha facilitat la reproducció". 




Al Castell us venerava,
fidelment, l'orde Templer;
el País estava en saba,
la Ribera era un verger.
La Comanda amb vós floria,
llar oberta a tot dolor...

Beneïu la nostra Vila,
pur i net, la besi el Riu,
protegiu la vida en lila,
tothom tingui el goig ben viu.
I en el punt de l'agonia
del cor brolli la cançó...

Si d'antic us acollia,
bon terrer i bona llavor:
Tot Ascó us ret cortesia,
Sant Miquel, com a Patró.

diumenge, 16 de juliol del 2017

La Capelleta de la Mare de Déu del Carme

Avui es commemora la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels navegants, i que a Ascó té erigida una capelleta que recorda el passat fluvial d'aquest poble ebrenc.


La Capelleta de la Mare de Déu del Carme està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del qual se'n dóna la següent informació al lloc web del Mapa del Patrimoni de Catalunya:

Descripció
Situada al sud del nucli d'Ascó, entre la carretera i la xarxa ferroviària. Petita capella de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'una sola nau, amb un fals sostre enguixat. Darrera l'altar de marbre hi ha un arc rebaixat que ocupa tot el mur, amb l'interior folrat amb rajoles ceràmiques. S'accedeix al temple per un portal d'arc de mig punt adovellat amb brancals motllurats. A la clau hi consta inscrit l'any 1882. Sobre el portal hi ha una cornisa amb una finestreta romboïdal, rematat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte alguns dels carreus de les cantonades.

Notícies històriques
Es desconeix la data de la construcció de la primitiva ermita de la Mare de Déu del Carme, donat que estava situada arran del riu Ebre, sobre un pujol, com a Patrona de la navegació fluvial. Aquesta és molt important a Ascó pels privilegis de Lleuda concedits per tots els reis catalans fins Joan II. En construir-se la via del tren, calgué destruir l'ermita primitiva i fer-ne una altra un xic més endins del terreny, l'any 1882. El privilegi de Lleuda va regir fins fa ben pocs anys, doncs en fer-se el pont sobre el riu per les obres de la Central Nuclear, el 1972, la Barca d'Ascó deixà de passar i es va deixar de cobrar tota mercaderia, cotxe, carro o persona que passava amb ella, d'un costat a l'altre del riu.

diumenge, 25 de juny del 2017

Les monges de la Consolació a Ascó

Fa 125 anys, això és l'estiu de 1892, van arribar a Ascó les monges que s'havien d'instal·lar al carrer de l'Abadia, a la casa de Ca Biarnés, per tal d'obrir les portes d'un centre escolar destinat a noies i a pàrvuls. Aquestes monges, de la congregació de la Consolació, van ser part de la realitat d'Ascó fins a l'esclat de la guerra civil espanyola el 1936. Acabat el conflicte bèl·lic ja no van tornar a instal·lar-se al poble i es va cloure així un període de la presència d'aquestes religioses durant més de quatre dècades.
Una publicació, El Estandarte Católico, recull en les seves pàgines una carta adreçada al director en què es fa ressò de l'arribada, un fet que de ben segur va alterar la quotidianitat d'un poble abocat a la pagesia i a oficis vinculats al riu.

"Las dulces emociones é interiores consuelos que á todo católico ofrecen actos com los que esta poblacion ha tenido ocasion de presenciar en estos últimos días de mes, dejan tan marcada huella y gratos recuerdos en el corazon del cristiano, que no pueden en manera alguna olvidarse jamás: me refiero á la llegada á esta villa de las reverendas Hermanas de Nuestra Señora de la Consolacion.
Hace ya algún tiempo que varios padres de familia, llevados de su celo paternal por la cristiana educacion de sus hijos, teníamos el feliz pensamiento y laudable propósito de procurar la instalación de una enseñanza elemental de niñas y escuela de párvulos dirigidas una y otra por las citadas Hermanas: á este efecto, y bajo la inmediata direccion de nuestro bondadoso Sr. Ecónomo Rdo. D. Lorenzo Torta, la comision, al efecto nombrada, procuró ponerse de acuerdo con la reverenda Madre Superiora General de la Congregacion de Hermanos de Nuestra Señora de la Consolacion, y despues de obtenido el beneplácito de nuestro bondadoso Prelado, conseguimos de aquélla tan dichoso fin, viendo á Dios gracias, coronados nuestros buenos propósitos.
El dia 25 y á las doce horas del dia, el silbido de la locomotora y un vuelo general de campanas anunciaban al vecindario de esta importante villa, la llegada de las reverendas Hermanas; un numeroso gentio, presidido por nuestro celoso Sr. Ecónomo y por la comision, recibian en el anden á la respetable Vice-Superiora de la Congregacion Sor Clara Hojals, acompañada de otras cuatro hermanas, que son las destinadas para la enseñanza en esta, y del Rdo. D. José F. Domingo, presbítero, de Tortosa, que se dignó acompañarlas, contando desde luego con la venia del Sr. Obispo. Seguidamente se dirigieron á la iglesia parroquial para dar gracias á Dios por su feliz viaje; y á este fin, con exposicion de S. D. M., se cantó un solemne Te-Deum; luego despues, el Rdo. D. José F. Domingo en una corta y sentida plática, dió las gracias al numeroso concurso en nombre de las reverendas Hermanas y en el suyo propio, por el dignísimo recibimiento que acababa de dispensárseles, poniendo de manifiesto los inmensos beneficios espirituales y materiales que á toda la poblacion de Ascó iba á reportar la venida de las beneméritas Hermanas. Terminado el acto religioso á la una menos cuarto, se trasladaron todos á la casa de nuestro queridísimo amigo y digno representante en Ascó de la Comunion católico-tradicionalista, el rico propietario D. José Biarnés Freixes, quedando allí hospedados por el momento.
Al siguiente dia se celebró la funcion solemne, oficiando nuestro Rdo. Sr. Ecónomo, ocupando despues del Santo Evangelio la Cátedra del Espíritu Santo nuestro estimado amigo el Pbro. Sr. Domingo: su discurso fué un trabajo notable, haciéndonos ver lo muy desmoralizada que anda hoy por desgracia la sociedad, á consecuencia, sin duda alguna, de la falta de instruccion moral y religiosa en los centros de enseñanza. Hízonos ver luego los terribles efectos y desastrosas consecuencias del pecado de blasfemia, que desgraciadamante tan hondas raíces ha echado por la católica nacion española y en especial por estos pueblos ribereños; suplicando muy encarecidamente á los padres de familia enseñáran a sus hijos á respetar y alabar el Santo Nombre de Dios, y á que inscribiesen en la enseñanza de las Hermanas los nombres de sus hijos; pues allí, de seguro, aprenderán á amar á Dios, y á la vez se instruirán muy ventajosamente en las ciencias. Por la tarde del mismo día se celebró funcion en obsequio de la Santísima Virgen, subiendo al púlpito el citado Sr. Domingo, quien publicó con engalanada frase las glorias de nuestra cariñosa Madre, acabando su oracion pidiéndole su proteccion para las Hermanas y alumnas del Colegio, á quienes tenía la satisfaccion de colocar bajo su manto poderoso; bien como así tambien una bendicion para los cooperadores á tan santa obra.
Convenida por la Rda. Vice-Superiora y comision ó Junta el di y hora para la apertura de las escuelas, que ha sido el de hoy y ocho horas de la mañana, nos personamos en la Casa-Colegio y con verdadera satisfaccion se vieron correspondidos nuestros esfuerzos, pues eran muchísimas las madres que llevaban á sus hijas al citado Colegio para que allí reciban la ciencia necesaria tanto para el alma como para el cuerpo.
Tales son, Sr. Director, los actos que en esta villa y con el motivo expuesto hemos presenciado los hijos de Ascó. Quiera Dios que perseveremos insiguiendo sus santas inspiraciones; y que como consecuencia de la instruccion que nuestros hijos recibirán en las enseñanzas de las Hermanas, sea Ascó en el día de mañana, ya que no hoy por desgracia, modelo de pueblos cristianos.
EL ESTANDARTE CATÓLICO, 5 juliol 1892

dijous, 13 d’abril del 2017

El Monument de Dijous Sant

Una de les tradicions litúrgiques del Dijous Sant és la preparació dels monument, que és l'altar on durant el Dijous i el Divendres Sant  s'exposa el Santíssim amb l'hòstia consagrada als oficis de Dijous Sant. Aquest espai es guarneix al llarg del dia amb palmes i palmons de la benedicció de diumenge, i també, tot i que cada cop menys, amb plantes que simbolitzen la resurrecció de la vida. Aquestes plantes, que Ascó també s'anomenen les parres del monument, són els desmais o cabelleres. Aquestes surten de plantar gramínies que han deixat créixer a les fosques, i acaben format llargs filaments blancs. S'acaba de guarnir el monument amb plantes i espelmes.
Era tradició que durant la nit de Dijous a Divendres Sant l'església estigués oberta i que un parell d'homes custodiés el Monument -eren dues persones que feien guàrdia en trons de mitja hora, que prèviament havia repartit l'agutzil tot passant per les cases avisant del torn que li corresponia realitzar a l'home de la casa.
Església d'Ascó, Dijous Sant, 24/03/2016

divendres, 26 d’agost del 2016

Els Sants 'viatgers'

Ascó, Sant Antoni 2006
Un dels elements que singularitzen la festa de Sant Antoni d'Ascó és, dins de la vessant religiosa, el fet que la família del Clavari de la festa és l'encarregada de custodiar la imatge del Sant al llarg de tot un any. Una imatge que a excepció del primer dia de la festa -en què és recollida de la casa del Clavari durant la celebració dels Tres Tombs i que presideix la Missa Major abans de sortir en processó a casa del nou Clavari-, la resta de l'any roman a una casa particular de la vila.
El Clavari, juntament amb dos Majorals, són els encarregats d'organitzar la celebració durant tres anys, cada any dels quals un dels tres integrants de l'equip ostenta el càrrec de Clavari, per tant, amb la funció de custodiar la imatge de Sant Antoni.
Aquesta situació insòlita, com és el fet que la imatge d'un Sant no estigui en un edifici religiós sinó en una casa particular el trobem en almenys dos altres indrets a Catalunya: Vilafranca del Penedès i Sitges, poblacions que aquests dies d'agost celebren les seves festes majors. Cal dir que aquestes tres festes majors han estat catalogades com a Festes Patrimonials d'Interès Nacional, i en cadascun dels casos, les persones encarregades de custodiar la imatge reben diferents noms: administradors a Vilafranca del Penedès, pendonista a Sitges i clavari a Ascó.

Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès, Sant Fèlix
Qui potser té una similitud més gran amb la tradició asconenca és Vilafranca del Penedès, ja que durant tot un any sencer els administradors de la festa d'aquell any custodien la imatge de Sant Fèlix. Són cinc administradors, el que suposa cada deu setmanes es trasllada la imatge de la casa d'un administrador a un altre. Únicament resta la imatge de Sant Fèlix a la basílica de Santa Maria els dies de la novena, perquè al cap d'aquests nou dies que coincideix amb la festivitat, torni a ser traslladada a les cases dels administradors de l'any. La novena comença el 22 d'agost.
Ara bé, en el transcurs de la festa es celebren tres processons: el 29 d'agost té lloc la primera processó, que acompanya sant Fèlix de casa de l'administrador de l'any passat fins a la basílica; el dia 30, diada del patró, té lloc la tradicional processó formada per la comitiva, la corporació, i exadministradors i exadministradores, així com tots els ciutadans que ho desitgen, essent el moment de l'entrada a la basílica un moment molt vibrant i emotiu; finalment el dia 31 té lloc la darrera processó que surt de Santa Maria i que entrarà a casa dels administradors de l'any, on serà disparat un magnífic castell de focs d'artifici acompanyat de l'actuació de tots els balls, castellers i banda.

Sitges
A Sitges la tradició és una mica diferent, però igualment durant unes jornades la imatge de Sant Bartomeu, patró de la vila, roman a casa d'un veí, que rep el nom de Pendonista. La festivitat de Sant Bartomeu té lloc el 24 d'agost, doncs dos dies abans, es fa el trasllat de la imatge del Sant a casa del Pendonista per part del Rector de la parròquia. Un cop a la casa, durant dos dies el Sant estarà exposat per ser visitat per qui ho desitgi entre les deu del matí i les dues del migdia, i entre les cinc de la tarda i les nou de la nit.
A la vigília, dia 23, una processó cívica recorrerà els carrers de Sitges fins arribar a la casa del Pendonista per recollir el tabernacle de Sant Bartomeu, i des d'allí faran cap a l'església, per deixar la imatge que presidirà els actes litúrgics de la festa. A la processó cívica hi participen els balls populars, els entremesos, els músics i les autoritats.
Però a Sitges no ho fan únicament per Sant Bertomeu, sinó que aquest mateix protocol festiu es repeteix per la festa de la patrona de la vila, Santa Tecla, que s'escau el 23 de setembre.

Sitges, Sant Bartomeu 2016
Sitges, Santa Tecla