Una majoria important de la població considera que és arribat el moment en què ens hem de preguntar quin camí hem de seguir. L'actual és impracticable.
Ara bé, el bloc espanyolista és incapaç de convèncer-nos de pertànyer a un Estat que no ens discrimini, que ens respecti... Els seus arguments només poden definir-se com "el discurs de la por", i quan no, de les amenaces. Els més aplicats en aquesta feina són el Pere Navarro (quin paper més galdós està fent el PSC!) i la Sánchez Camacho (cap sorpresa, dins de les seves capacitats).
Davant de la il·lusió d'un poble que camina, els seus arguments traspuen impotència: pensionistes sense subsidi, títols universitaris invalidats (els seus també, oi?), un país sense poder arribar a final de mes (igual com ara, no?).
Sembla que la realitat els ha passat per sobre. Així que abans d'anunciar l'apocalipsi, i per evitar de fer algun ridícul, podrien rellegir-se de tant en tant cites com aquestes. No sigui cas que algú els recordi la ineptesa en moments crucials. Ja ho diuen que predir el futur no resulta especialment fàcil.
"Si marxeu us convertireu en un dels països més pobres del món". Carta del rei Jordi III de la Gran Bretanya als rebels nord-americans, segle XVIII.
"La independència serà la ruïna de Finlàndia" va dir Stalin el 1917 als finlandesos que volien independitzar-se de Rússia.
