El 10 de juny de 2026 es compleix el centenari de la mort d'Antoni Gaudí (1852-1926), una de les figures més universals de l'arquitectura catalana. Un segle després de la seva desaparició, les seves obres continuen captivant milions de visitants i inspirant arquitectes d'arreu del món. Les seves paraules, menys conegudes que els seus edificis, ens permeten entendre millor la mirada d'un creador que va trobar en la natura, la fe i l'observació pacient les claus de la innovació.
dimecres, 10 de juny del 2026
La vigència d'Antoni Gaudí, 100 anys després
El 10 de juny de 2026 es compleix el centenari de la mort d'Antoni Gaudí (1852-1926), una de les figures més universals de l'arquitectura catalana. Un segle després de la seva desaparició, les seves obres continuen captivant milions de visitants i inspirant arquitectes d'arreu del món. Les seves paraules, menys conegudes que els seus edificis, ens permeten entendre millor la mirada d'un creador que va trobar en la natura, la fe i l'observació pacient les claus de la innovació.
dijous, 1 de gener del 2026
Commemoracions catalanes de 2026
- 50 anys de la inauguració de La Bressola.
- 50 anys de lluites democràtiques.
- 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona.
- 150 anys de la creació del Centre Excursionista de Catalunya.
- 700 anys de la fundació del monestir de Pedralbes.
- 50 anys de la mort de Clementina Arderiu i Voltas, poeta.
- 100 anys de la mort de Narcisa Freixas i Cruells, pedagoga musical i compositora, fonamentalment de cançons infantils.
- 100 anys de la mort d’Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte.
- 100 anys del naixement de Marta Mata i Garriga, pedagoga i política.
- 100 anys del naixement de Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío, escriptor, crític literari i editor.
- 100 anys del naixement d’Aurèlia Muñoz i Ventura, tapissera.
- 100 anys del naixement de Blai Bonet i Rigo, poeta i novel·lista.
- 100 anys del naixement de Montserrat Torrent i Serra, organista.
- 100 anys del naixement de Maria del Tura de Bolòs i Capdevila, geògrafa.
- 100 anys del naixement de Cassià Maria Just i Riba, abat del Monestir de Montserrat.
- 150 anys del naixement de Pau Casals i Defilló, violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical.
- 150 anys de la mort d’Ildefons Cerdà i Sunyer, enginyer, urbanista, jurista, economista i polític.
- 150 anys del naixement d’Àngela Graupera i Gil, escriptora i infermera.
- 150 anys del naixement del Molt Honorable President Josep Irla i Bosch, empresari, polític i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940-1954) a l’exili.
dimecres, 1 d’octubre del 2025
25 anys de la canonització de Sant Pere Màrtir
Avui, 1 d'octubre, fa vint-i-cinc anys que el Papa Joan Pau II va canonitzar el bisbe dominic i fill d'Ascó Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). El 1893 el Papa Lleó XIII el va nomenar beat de l'església.
Us comparteixo un fragment d'un llibre de 1893 que es va publicar a Manila amb motiu de la seva beatificació.
Orgullosa por lo tanto puede estar Cataluña; y principalmente la humilde villa de Ascó de la provincia de Tarragona y obispado de Tortosa, de haber sido la cuna de este insigne predicador apostólico, maestro gloriosísimo é invicto capitán del coro de mártires dominicos que en el territorio de Fo-kien inmolaron sus vidas en holocausto á nuestra santa fé católica .Fueron sus padres Andrés Sanz y Catalina Jordá. No nos dice la historia si eran de sangre noble, si eran ricos ó poderosos. No se estilaba en aquellos tiempos prodigar el Don, como hoy se hace ; y todo nos induce á creer que los padres del insigne mártir pertenecían á la honrada clase del pueblo, ó á la laboriosa clase media de entonces; que no figuraban en la villa de Ascó entre las principales familias, sin ser por eso oscuros y desconocidos, y que ni eran pobres hasta el extremo de ganarse el sustento con un jornal diario, ni sobrados hasta el punto de no necesitar de su trabajo para atender á las necesidades de la vida. Tampoco sabemos si el Beato Sanz era hijo único, ó tuvo otros hermanos: lo que consta es que al nacer, la comadrona creyéndole en peligro de muerte le administró el agua de socorro; y que pocos días después, el 3 de Setiembre de 1680, Mosen Damian Roger, Presbítero Beneficiado de aquella Parroquia, suplió las ceremonias solemnes del bautismo con permiso y en presencia del Dr. D. Luis Corteja, Párroco de la misma.
El Obispo de Tortosa D. Francisco Severo Auter que era religioso de Santo Domingo, al girar la visita pastoral en la villa de Ascó, administró á nuestro mártir el Sacramento de la Confirmación el 28 de Agosto de 1687.
Si por sus aficiones según la Escritura Santa se conoce al niño, y se llega á juzgar si sus obras serán derechas y puras, los primeros años del Beato Sanz nos ofrecen un ejemplo de la santidad de la infancia cristiana. Elevando y fortaleciendo su buena índole la gracia bautismal, lucía en su alma el primitivo candor de la inocencia que como rico tesoro conservaba; y era de admirar la respetuosa obediencia de aquel niño, su asiduidad para aprender las máximas de la vida cristiana y social, su amor á los ejercicios de religión, su aborrecimiento á la ociosidad y á todo pecado; y su espíritu de seriedad y recogimiento que le hacía preferir la compañía y las lecciones de su fervorosa madre á las distracciones y recreos, no siempre inocentes, de sus compañeros de edad. Su juventud, dice Touron, salió vencedora de la lucha de las tentaciones y de los contagios del mal ejemplo: sus mejores días se emplearon exclusivamente en el noble afan de santificarse á sí mismo, por la observancia de la disciplina doméstica mas diligente, y bajo el patrocinio de la Vírgen del Rosario cuya devoción crecía en él á proporción que los años y el juicio. Fué Pedro uno de esos niños que nacen viejos, que dotados de un espíritu precoz de reflexión y de sensatez imprimen en sus actos juveniles cierto sello de gravedad, que reuniendo los encantos de la infancia á la bella madurez de la edad adulta, los manifiesta como nacidos para ser santos. Circunstancia es esta que se observa en la vida de muchos de los héroes que veneramos en los altares: desde niños descubren que Dios les destina á gran virtud y perfección, complaciéndose la providencia divina en presentar en su juventud una imágen de lo que serán cuando adultos, y sobre todo en los fines de su mortal carrera. Nacen para Santos y desde sus tiernos años empiezan á serlo. ¡Admirable trabazón de la vida del hombre! como es la niñez suele ser la adolescencia y la edad crecida, y el que es bueno de niño, tiene, con la ayuda del Señor, muchas seguridades que lo será también cuando mozo y cuando viejo.
De la Villa de Ascó pasó el niño Sanz á la ciudad de Lérida al lado de su tio materno el Doctor D. Miguel Jordá primer beneficiado de aquella Iglesia Catedral, persona á quien no temieron sus padres entregarle, fiados más que en el cariño del parentesco en las luces y celo por la pureza de la fé que distinguían al respetable sacerdote. No se sabe de que edad fué el Beato Pedro á Lérida , ni los años que estuvo al lado de su tio: solo nos dicen las memorias que del particular hablan, que hizo bajo la dirección de su tio con aprovechamiento los estudios previos á toda carrera, y que adelantando en ciencia y en virtud, llegado á los 17 años pretendió de la Orden de Santo Domingo le admitiera entre sus hijos con el fin de consagrarse á Dios por la observancia de los consejos evangélicos . Ni su tio (créese que por este tiempo ya habían fallecido sus padres, á juzgar por lo que de él cuenta el Beato Serrano), ni la Orden de Predicadores opusieron la menor resistencia á una pretensión que creían proceder del cielo; y así el jóven Sanz tomó el hábito blanco y negro de los Predicadores, símbolo hermoso de inocencia y de mortificación, de pureza y de abstracción de los bienes de este mundo ,en el convento de Santo Domingo de Lérida; y pasadas con gran fervor las pruebas del noviciado tuvo la dicha de pronunciar sus votos solemnes el 6 de Julio de 1698.
Pedro José y Andrés fueron los nombres que se le impusieron en el santo Bautismo, aunque el de José era el único que usaba y prefería por la grande devoción que profesaba al Santo Patriarca; pero en su profesión religiosa quiso Dios que, para predecir su vida apostólica y su glorioso fin, los cambiase con el de Pedro Mártir , nombre con que siempre después fué distinguido. Dice el mismo Santo en una confidencia que tuvo con su compañero, el Beato Obispo de Tipasa, que optó por ese cambio para complacer á su buen tio, que profesaba tiernísima devoción al Protomartir de la Orden Dominicana.
Véanse las palabras del Beato Serrano. "No hace muchos días que me dijo su Ilma. que en elsiglo se llamaba José , pero que estando para tomar el hábito le dijo un tio suyo Capellán mayor y muy devoto de San Pedro Mártir: muchacho una cosa te pido que ahora en tomando el hábito te llames Fr. Pedro Mártir. ¡O valgame Dios, con qué propiedad da Su Majestad los nombres á sus escogidos! y lo que á nosotros parecen contingencias son disposiciones divinas. Como este buen tio había quedado en lugar de padre y madre, le correspondía su Ilma. con el cariño de hijo y así condescendió dándole este gusto; pero me decía su Ilma . que había sentido mucho el dejar su muy estimado nombre de Joseph. A esto respondí ¿pues por qué V. S. I. no se quedó con los dos en todo caso? Me dijo su Ilma: porque era muchachoy no se me ocurrió tal cosa."
divendres, 26 de setembre del 2025
El 25è aniversari de la canonització de Sant Pere M. Sans, a Barcelona
Les activitats d'aquest proper diumenge, 28 de setembre, són:
- Inauguració. Mn. Josep CHISVERT, Vicecanceller de la Universitat Europea IMF (eUniv).
- Ressenya al voltant de Pere M. Sans i el seu ministeri. Dr. Josep SERRANO DAURA, Director de la Càtedra Fiter i Rossell de la eUniv.
- L'amistat és el camí cap a la Pau. Sr. Jaume CASTRO, de la Comunitat de Sant Egidi.
- Fra Pere Màrtir Sans, OP, bisbe i màrtir a Xina. Fr. Pedro Juan ALONSO MERINO OP, uperior Major de la Província OP del Rosario a Espanya
- La gruta del Bisbe a Lankou. Un fragment de la història oblidada i confosa. Gna. Catalina WU, de l'Arxiu Diocesà del Bisbat de Fuzhou.
- Cap a Església fidel al seu Senyor i inculturada a la Xina. Sant Pere M. Sans i els seus companys: missió, martiri i el seu impacte històric. P. Vicente GUO, del Bisbat de Fuzhou.
- Col·loqui.
- Eucaristia. Mn. Javier VILANOVA, Bisbe Auxiliar de Barcelona.
- Recepció. Comunitat Catòlica Xinesa de Barcelona.
dimecres, 20 d’agost del 2025
La festa major d'Ascó de fa... 100 anys!
diumenge, 17 d’agost del 2025
El Falcó i na Sança compleixen 30 anys

Suprimir la colección de fuegos artificiales y en su lugar contratar a Ballets de Catalunya y Emilio Vendrell, por un presupuesto total de cinco mil pesetas, los cuales actuarán el día 1º de octubre en el Salón de los hermanos Ferrús previa taquilla de cinco pesetas entrada.
Aprobar el horario de las funciones a celebrar en el local de los hermanos Ferrús durant las próximas fiestas.
Autorizar al equipo C. F. Ascó, para celebrar un partido el día 1º de octubre contra un equipo forastero.
Adquirir por este Ayuntamiento una copa como galardón al primer clasificado de esta población en las carreras ciclistas a celebrar estas fiestas.
Adquirir una pelota de futbol como galardón al equipo vencedor en la competición a celebrar las próximas fiestas.
Adquirir dos cabezudos para figurar en amenizar los actos cívico religiosos.
Solicitar del Excmo. Sr. Gobernador Civil de la provincia y de la Delegación de Información la oportuna autorización para celebrar estos actos”
dimecres, 6 d’agost del 2025
L'escut d'Ascó compleix 40 anys
L’Ajuntament d’Ascó ha considerat convenient d’adoptar el seu escut heràldic i, per això, d’acord amb les facultats que li confereixen les disposicions legals vigents, elevà el corresponent expedient per a la seva aprovació definitiva.
L’expedient es tramità d’acord amb les normes de procediment establertes en la Llei de Règim Local i el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Corporacions Locals. La Secció Històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta de la seva Comissió Heràldica, en va emetre el dictamen en sentit favorable.
Per tant, i d’acord amb el que preveuen l’apartat h) de l’article 1r. del Decret 160/1980, de 19 de setembre, i l’apartat e) de l’article segon del Decret 231/1980, de 18 de novembre; a proposta del Conseller de Governació i prèvia deliberació del Consell Executiu,
DECRETO:
Article únic.— Autoritzar l’Ajuntament d’Ascó per adoptar el seu escut heràldic municipal, que quedarà organitzat de la manera següent:
Escut caironat: de gules, un castell de sable tancat d’argent sobremuntat d’una creu de Malta (d’argent). Per timbre, un corona mural de vila.
Barcelona, 6 d’agost de 1985.
Context històric i institucional de l'adopció de l'escut heràldic d'Ascó (1985)
Durant la dècada dels anys vuitanta, molts ajuntaments de Catalunya van iniciar processos per recuperar, oficialitzar o redissenyar els seus símbols municipals —com ara banderes i escuts heràldics— com a part de la recuperació de la identitat local i nacional després de la dictadura franquista.
Aquest moviment va coincidir amb la consolidació del nou sistema democràtic i l’autogovern català, arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979) i la reconstitució de la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquest moment, els municipis van tornar a tenir un paper actiu en la gestió dels seus propis afers i en la reivindicació de la seva identitat històrica.
En aquest marc, l’Ajuntament d’Ascó va iniciar el tràmit per oficialitzar el seu escut heràldic, d’acord amb la normativa legal i amb l’assessorament de la Secció d’Heràldica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’organisme encarregat de vetllar per la correcció històrica i simbòlica dels escuts municipals.
El Decret 228/1985, de 6 d’agost, signat pel president Jordi Pujol, autoritza oficialment aquest escut, que queda descrit tècnicament com un escut caironat de gules, amb un castell de sable tancat d’argent, sobremuntat d’una creu de Malta (d’argent); i com a timbre, una corona mural de vila.
Aquest escut no només identifica el municipi d’Ascó d’acord amb la tradició heràldica, sinó que també reflecteix elements simbòlics lligats a la seva història i patrimoni, com el castell i la creu de Malta- Recordem que el castell de la vila fou el centre d'una comanda templera des del segle XII, la qual, arran de la dissolució de l'orde del Temple (1312), va passar als cavallers hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, simbolitzats per la creu de Malta.
dimarts, 29 d’abril del 2025
L'Orfeó d'Ascó celebra el seu 35è aniversari amb un concert extraordinari
Aquest 2025 l’Orfeó d’Ascó celebra el seu 35è aniversari i un dels actes centrals de la commemoració serà un concert que tindrà lloc el proper 1 de maig, a les 7 de la tarda, al Casal Municipal d’Ascó, amb una actuació en què es comptarà amb la Coral Maristes Montserrat de Lleida, l’orquestra LleidaArt Ensemble, i la mezzosoprano Marta Infante.
A la primera part del concert s’interpretarà la Missa
Tango de Martin Palmeri a càrrec de la Coral Maristes Montsserrat, l’Orquestra
LleidaArt Ensemble i Marta Infante. A la segona part, s’hi sumarà l’Orfeó
d’Ascó, i es cantaran les següents peces: Cançó
de bres per a una princesa negra, La
Barcarola de l’òpera “Els contes de Hoffman”, Rossinyol i El cant de la
senyera.
L'Orfeó d'Ascó va néixer l'any 1990, fruit de la iniciativa
de la Marie-Anne Colomb Bourqui, aleshores directora de l'Escola Municipal de Música
d'Ascó (EMMA), que proposà a la Junta Directiva de l'Escola la creació d’una
coral d’adults per tal que servís d'estímul a l’alumnat jove.
La primera actuació va ser el 22 de juny de 1990, tot
just dos mesos després d'aquella proposta, cantant juntament amb els joves
cantaires del cor de l’EMMA en el concert de final de curs. Des d’aleshores,
l’Orfeó d’Ascó i l’Escola de Música han mantingut una relació molt estreta,
compartint activitats i actuacions en concerts diversos. A hores d’ara, alguns
exalumnes ara formen part de l’Orfeó.
D'aleshores ençà han passat més de cent cantaires per les
veus del nostre orfeó. Avui el formem 38 membres en actiu, alguns dels quals
són dels pobles veïns de la Torre de l’Espanyol, la Fatarella i Gandesa.
Des de 1990 fins el 2010 en va ser directora Marie-Anne
Colomb Bourquí, i des de 2010 fins a l’actualitat, dirigeix la coral Anna Galcerà
Vidal.
El repertori de l’Orfeó està format per cançons
tradicionals i peces clàssiques, sardanes, havaneres, caramelles, nadales i
diferents tipus de misses. També ha recuperat cançons antigues que es cantaven
a la comarca.
Durant aquests 35 anys de vida, l’Orfeó d’Ascó ha actuat
en concerts, concentracions i intercanvis a Catalunya, misses solemnes i bodes,
concerts d’havaneres, caramelles, concerts de Nadal, en rodes coral de la
Federació Catalana d’Entitats Corals, a totes les mostres corals de la Ribera
d’Ebre, així com en diverses trobades del corals en el marc del Lleida Canta.
D’entre totes elles, es guarda un record molt especial de cantar al Monestir de Montserrat, a la cripta de la Sagrada Família, a la missa que emet en directe el circuit català de TVE o el concert a l’església de Saint Sulpice a París.
dimecres, 19 de febrer del 2025
Gala dels 40 anys de Video Ascó TV
dijous, 13 de febrer del 2025
Vídeo Ascó Televisió inicia les celebracions dels seus 40 anys d'història
Han passat ja 40
anys des d’aquell hivern de 1985 en què es van emetre les primeres imatges
del que acabaria esdevenint Vídeo Ascó Televisió (VAT), i per aquest motiu,
aquest 2025 s’han preparat una sèrie d’actes per commemorar l’efemèride. Per començar, s’ha organitzat un acte institucional per aquest dissabte
15 de febrer obert a tota la població però en què s’ha convidat especialment
a més de 200 persones vinculades a la
televisió: els diferents treballadors i col·laboradors de la casa en aquest
període, així com els membres que han format dels successius Consells Rectors.
En aquest acte es comptarà amb la presència de Marc Melillas, Director General de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; de Joan Castor Gonell, delegat del Govern de la Generalitat; i Miquel Àngel Ribes, alcalde d’Ascó, entre d’altres autoritats, així com representants de la Xarxa de Televisions Locals i del Col·legi de Periodistes.
La trajectòria d’aquest mitjà de comunicació local, que la converteix en la segona més antiga de Catalunya, ha permès construir un arxiu audiovisual que guarda la història en imatges de la nostra població. Segons ha explicat Josep Maria Raduà, president de Vídeo Ascó TV, “es tracta de posar en valor aquest camí recorregut, arribar fins aquí vol dir que ha estat una trajectòria d’èxit i que ha comptat amb la complicitat del veïnat. Per això, durant aquest any, les diferents activitats que s’organitzin ens han de servir no només per mirar enrere sinó per projectar la televisió local vers el futur”.
En el transcurs de l’acte es donaran a conèixer quines activitats hi ha preparades mes rere mes per commemorar l’aniversari: programes especials, concerts, jornades de portes obertes, formació, entre d’altres.
Roser Jordà, coordinadora de Vídeo Ascó TV, ha remarcat que una de les grans notícies dels 40 anys de VAT és “la imminent digitalització de l’arxiu audiovisual, i és que properament una empresa especialitzada s’encarregarà de recuperar i preservar les més de sis mil cintes que conformen l’arxiu i que es preveu que duri uns 10 mesos”.
Les notícies, els reportatges, documentals, programes d’història, magazines, entrevistes, programació especial en directe... han omplert una graella de programació que ha fet que a dia d’avui Vídeo Ascó TV sigui imprescindible en el dia a dia de l’actualitat local.
divendres, 7 de febrer del 2025
Vídeo Ascó Televisió celebra els seus 40 anys de trajectòria
dimecres, 1 de gener del 2025
Commemoracions catalanes de 2025
- 50 anys de la mort de Concepció Badia i Millàs. Soprano.
- 50 anys de la mort d’Agustí Duran i Sanpere. Historiador, arxiver i arqueòleg.
- 50 anys de la celebració del Congrés de Cultura Catalana.
- 100 anys del naixement d’Oriol Bohigas i Guardiola. Arquitecte i urbanista.
- 100 anys del naixement de Mercè Bruquetas i Lloveras. Actriu.
- 100 anys del naixement de Francesc Candel Tortajada. Escriptor i periodista.
- 100 anys del naixement de Maria Assumpció Català i Poch. Astrònoma i matemàtica.
- 100 anys del naixement de Josep Cercós i Fransí. Compositor i pianista.
- 150 anys del naixement de Juli Garreta i Arboix. Compositor.
- 100 anys del naixement de Conxita Grangé i Beleta. Activista.
- 100 anys del naixement de Josefina Güell i Saumell. Actriu.
- 100 anys del naixement de Josep Maria Llompart i de la Peña. Poeta i assagista.
- 100 anys del naixement de Pepeta Planas i Capdevila. Esquiadora.
- 150 anys del naixement de Maria Lluïsa Ponsa i Bassas. Pianista i compositora.
- 150 anys del naixement de Ricard Viñes i Roda. Pianista.
- 300 anys de la Pau de Viena i l’exili català austriacista.
- 650 anys de l’Atles català.
- Mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat.
divendres, 29 de novembre del 2024
dimecres, 25 de setembre del 2024
Commemorem el centenari de la mort d'Àngel Guimerà
dilluns, 19 d’agost del 2024
Festa Major d'Ascó 1934
dissabte, 2 de març del 2024
"A Margalida", recordant els 50 anys de l'execució de Salvador Puig Antich
dimarts, 13 de febrer del 2024
Nous poemes i velles promeses
Cançó que recorda Carles Sabater, el cantant de Sau, en els 25 anys de la seva mort. Passen els anys, el record perdura en la generació que va créixer en el rock català dels 90.
dilluns, 1 de gener del 2024
Commemoracions catalanes de 2024
- 100 anys de l’entrada en funcionament del primer tram del Gran Metropolitano de Barcelona.
- 100 anys de la Ràdio a Catalunya.
- 100 anys de la construcció del primer xalet de S’Agaró.
- 125 anys del cooperativisme a Catalunya.
- 275 anys de la Gran Batuda o Prisión General de Gitanos.
- 50 anys de la mort de Caterina Casas i Maymó.
- 50 anys de la mort de Salvador Puig i Antich.
- 100 anys de la mort d’Àngel Guimerà i Jorge.
- 100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit.
- 100 anys del naixement de Vicent Andrés Estellés.
- 100 anys del naixement de Montserrat Andreu i Batlló.
- 100 anys del naixement de Jordi Gol Gurina.
- 100 anys del naixement de Rosalia Guilleumas i Brosa.
- 100 anys del naixement de Luisa Granero i Sierra.
- 100 anys del naixement de Teresa Salvador i Salvador.
- 100 anys del naixement de Montserrat Vayreda i Trullol.
- 150 anys de la mort d’Anselm Clavé i Camps.
- 150 anys de la mort de Marià Fortuny i Marsal.
- 150 anys del naixement de Leonor Ferrer Girabau.
- 150 anys del naixement d’Isabel Llorach i Dolsa.
- 200 anys del naixement de Víctor Balaguer i Cirera.
dijous, 23 de novembre del 2023
Festa dels 25 anys de Lo Llaüt
El 18 d'abril de 1998 naixia l'Associació Cultural Lo Llaüt, i per tant, aquest 2023 està celebrant el seu 25è aniversari, una efemèride que bé mereix una celebracio per posar en valor la tasca realitzada en aquest quart de segle de vida.
Aquest dissabte, 25 de novembre, tindran lloc els actes de celebració.
diumenge, 22 d’octubre del 2023
En memòria de Pau Casals
Avui que es compleixen 50 anys de la mort de Pau Casal, comparteixo aquest video on el mestre Casals, als seus 96 anys, dirigeix l'Orquestra del Festival Casals de Puerto Rico, el 29 d'abri de 1973. L'obra interpretada és una peça de Felix Mendelssohn, "Les Hèbrides"
.jpg.webp)












