Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris efemèrides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris efemèrides. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 de juny del 2026

La vigència d'Antoni Gaudí, 100 anys després


El 10 de juny de 2026 es compleix el centenari de la mort d'Antoni Gaudí (1852-1926), una de les figures més universals de l'arquitectura catalana. Un segle després de la seva desaparició, les seves obres continuen captivant milions de visitants i inspirant arquitectes d'arreu del món. Les seves paraules, menys conegudes que els seus edificis, ens permeten entendre millor la mirada d'un creador que va trobar en la natura, la fe i l'observació pacient les claus de la innovació.

Amb motiu del centenari de la mort d'Antoni Gaudí, recuperem algunes de les reflexions més representatives del genial arquitecte català. 

1. «L'originalitat consisteix a tornar a l'origen.»

2. «Res no és inventat; perquè primer està escrit a la natura.»

3. «La pintura, a través del color, i l'escultura, mitjançant la forma, representen els organismes existents. L'arquitectura crea l'organisme.»

4. «Els homes es divideixen en dues classes: els homes de paraules i els homes d'acció. Jo sóc dels segons.»

5. «Les meves idees no les sé explicar; les faig.»

6. «Quan les catedrals eren blanques, Europa ja havia organitzat la demanda imperativa de les tècniques.»

7. «L'arquitecte del futur s'inspirarà en la natura, perquè és la forma més racional, duradora i econòmica de tots els mètodes.»

8. «La gran llibre de la natura és sempre obert.»

9. «La bellesa és l'esplendor de la veritat.»

10. «El Temple de la Sagrada Família el farà el poble.»

La vigència de Gaudí no rau només en la singularitat de la Basílica de la Sagrada Família o del Park Güell. També es troba en la seva manera d'entendre la creativitat: observar la natura, treballar amb rigor i perseguir una bellesa que tingui sentit. Potser per això, cent anys després, les seves idees continuen semblant sorprenentment modernes.

dijous, 1 de gener del 2026

Commemoracions catalanes de 2026

  • 50 anys de la inauguració de La Bressola.
  • 50 anys de lluites democràtiques.
  • 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona.
  • 150 anys de la creació del Centre Excursionista de Catalunya.
  • 700 anys de la fundació del monestir de Pedralbes.
  • 50 anys de la mort de Clementina Arderiu i Voltas, poeta.
  • 100 anys de la mort de Narcisa Freixas i Cruells, pedagoga musical i compositora, fonamentalment de cançons infantils.
  • 100 anys de la mort d’Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte.
  • 100 anys del naixement de Marta Mata i Garriga, pedagoga i política.
  • 100 anys del naixement de Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío, escriptor, crític literari i editor.
  • 100 anys del naixement d’Aurèlia Muñoz i Ventura, tapissera.
  • 100 anys del naixement de Blai Bonet i Rigo, poeta i novel·lista.
  • 100 anys del naixement de Montserrat Torrent i Serra, organista.
  • 100 anys del naixement de Maria del Tura de Bolòs i Capdevila, geògrafa.
  • 100 anys del naixement de Cassià Maria Just i Riba, abat del Monestir de Montserrat.
  • 150 anys del naixement de Pau Casals i Defilló, violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical.
  • 150 anys de la mort d’Ildefons Cerdà i Sunyer, enginyer, urbanista, jurista, economista i polític.
  • 150 anys del naixement d’Àngela Graupera i Gil, escriptora i infermera.
  • 150 anys del naixement del Molt Honorable President Josep Irla i Bosch, empresari, polític i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940-1954) a l’exili.

dimecres, 1 d’octubre del 2025

25 anys de la canonització de Sant Pere Màrtir

Avui, 1 d'octubre, fa vint-i-cinc anys que el Papa Joan Pau II va canonitzar el bisbe dominic i fill d'Ascó Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). El 1893 el Papa Lleó XIII el va nomenar beat de l'església.

Us comparteixo un fragment d'un llibre de 1893 que es va publicar a Manila amb motiu de la seva beatificació.

Orgullosa por lo tanto puede estar Cataluña; y principalmente la humilde villa de Ascó de la provincia de Tarragona y obispado de Tortosa, de haber sido la cuna de este insigne predicador apostólico, maestro gloriosísimo é invicto capitán del coro de mártires dominicos que en el territorio de Fo-kien inmolaron sus vidas en holocausto á nuestra santa fé católica .

Fueron sus padres Andrés Sanz y Catalina Jordá. No nos dice la historia si eran de sangre noble, si eran ricos ó poderosos. No se estilaba en aquellos tiempos prodigar el Don, como hoy se hace ; y todo nos induce á creer que los padres del insigne mártir pertenecían á la honrada clase del pueblo, ó á la laboriosa clase media de entonces; que no figuraban en la villa de Ascó entre las principales familias, sin ser por eso oscuros y desconocidos, y que ni eran pobres hasta el extremo de ganarse el sustento con un jornal diario, ni sobrados hasta el punto de no necesitar de su trabajo para atender á las necesidades de la vida. Tampoco sabemos si el Beato Sanz era hijo único, ó tuvo otros hermanos: lo que consta es que al nacer, la comadrona creyéndole en peligro de muerte le administró el agua de socorro; y que pocos días después, el 3 de Setiembre de 1680, Mosen Damian Roger, Presbítero Beneficiado de aquella Parroquia, suplió las ceremonias solemnes del bautismo con permiso y en presencia del Dr. D. Luis Corteja, Párroco de la misma.

El Obispo de Tortosa D. Francisco Severo Auter que era religioso de Santo Domingo, al girar la visita pastoral en la villa de Ascó, administró á nuestro mártir el Sacramento de la Confirmación el 28 de Agosto de 1687.

Si por sus aficiones según la Escritura Santa se conoce al niño, y se llega á juzgar si sus obras serán derechas y puras, los primeros años del Beato Sanz nos ofrecen un ejemplo de la santidad de la infancia cristiana. Elevando y fortaleciendo su buena índole la gracia bautismal, lucía en su alma el primitivo candor de la inocencia que como rico tesoro conservaba; y era de admirar la respetuosa obediencia de aquel niño, su asiduidad para aprender las máximas de la vida cristiana y social, su amor á los ejercicios de religión, su aborrecimiento á la ociosidad y á todo pecado; y su espíritu de seriedad y recogimiento que le hacía preferir la compañía y las lecciones de su fervorosa madre á las distracciones y recreos, no siempre inocentes, de sus compañeros de edad. Su juventud, dice Touron, salió vencedora de la lucha de las tentaciones y de los contagios del mal ejemplo: sus mejores días se emplearon exclusivamente en el noble afan de santificarse á sí mismo, por la observancia de la disciplina doméstica mas diligente, y bajo el patrocinio de la Vírgen del Rosario cuya devoción crecía en él á proporción que los años y el juicio. Fué Pedro uno de esos niños que nacen viejos, que dotados de un espíritu precoz de reflexión y de sensatez imprimen en sus actos juveniles cierto sello de gravedad, que reuniendo los encantos de la infancia á la bella madurez de la edad adulta, los manifiesta como nacidos para ser santos. Circunstancia es esta que se observa en la vida de muchos de los héroes que veneramos en los altares: desde niños descubren que Dios les destina á gran virtud y perfección, complaciéndose la providencia divina en presentar en su juventud una imágen de lo que serán cuando adultos, y sobre todo en los fines de su mortal carrera. Nacen para Santos y desde sus tiernos años empiezan á serlo. ¡Admirable trabazón de la vida del hombre! como es la niñez suele ser la adolescencia y la edad crecida, y el que es bueno de niño, tiene, con la ayuda del Señor, muchas seguridades que lo será también cuando mozo y cuando viejo.

De la Villa de Ascó pasó el niño Sanz á la ciudad de Lérida al lado de su tio materno el Doctor D. Miguel Jordá primer beneficiado de aquella Iglesia Catedral, persona á quien no temieron sus padres entregarle, fiados más que en el cariño del parentesco en las luces y celo por la pureza de la fé que distinguían al respetable sacerdote. No se sabe de que edad fué el Beato Pedro á Lérida , ni los años que estuvo al lado de su tio: solo nos dicen las memorias que del particular hablan, que hizo bajo la dirección de su tio con aprovechamiento los estudios previos á toda carrera, y que adelantando en ciencia y en virtud, llegado á los 17 años pretendió de la Orden de Santo Domingo le admitiera entre sus hijos con el fin de consagrarse á Dios por la observancia de los consejos evangélicos . Ni su tio (créese que por este tiempo ya habían fallecido sus padres, á juzgar por lo que de él cuenta el Beato Serrano), ni la Orden de Predicadores opusieron la menor resistencia á una pretensión que creían proceder del cielo; y así el jóven Sanz tomó el hábito blanco y negro de los Predicadores, símbolo hermoso de inocencia y de mortificación, de pureza y de abstracción de los bienes de este mundo ,en el convento de Santo Domingo de Lérida; y pasadas con gran fervor las pruebas del noviciado tuvo la dicha de pronunciar sus votos solemnes el 6 de Julio de 1698.

Pedro José y Andrés fueron los nombres que se le impusieron en el santo Bautismo, aunque el de José era el único que usaba y prefería por la grande devoción que profesaba al Santo Patriarca; pero en su profesión religiosa quiso Dios que, para predecir su vida apostólica y su glorioso fin, los cambiase con el de Pedro Mártir , nombre con que siempre después fué distinguido. Dice el mismo Santo en una confidencia que tuvo con su compañero, el Beato Obispo de Tipasa, que optó por ese cambio para complacer á su buen tio, que profesaba tiernísima devoción al Protomartir de la Orden Dominicana.

Véanse las palabras del Beato Serrano. "No hace muchos días que me dijo su Ilma. que en elsiglo se llamaba José , pero que estando para tomar el hábito le dijo un tio suyo Capellán mayor y muy devoto de San Pedro Mártir: muchacho una cosa te pido que ahora en tomando el hábito te llames Fr. Pedro Mártir. ¡O valgame Dios, con qué propiedad da Su Majestad los nombres á sus escogidos! y lo que á nosotros parecen contingencias son disposiciones divinas. Como este buen tio había quedado en lugar de padre y madre, le correspondía su Ilma. con el cariño de hijo y así condescendió dándole este gusto; pero me decía su Ilma . que había sentido mucho el dejar su muy estimado nombre de Joseph. A esto respondí ¿pues por qué V. S. I. no se quedó con los dos en todo caso? Me dijo su Ilma: porque era muchachoy no se me ocurrió tal cosa."

divendres, 26 de setembre del 2025

El 25è aniversari de la canonització de Sant Pere M. Sans, a Barcelona


En pocs dies, es commemorarà el 25è aniversari de la canonització del fill d'Ascó Sant Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). Per aquest motiu, a Barcelona, aquest diumenge tindrà lloc una celebració. L'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona serà la seu d'unes activitats que, sota el lema de Beneir, predicar i testimoniar, han estat organitzades per la Univesitat Europea del Principat d'Andorra, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, i la comunitat catòlica xinesa de Barcelona, els quals veneren amb molta devoció a Pere Sans d'Ascó.

Les activitats d'aquest proper diumenge, 28 de setembre, són:

  • Inauguració. Mn. Josep CHISVERT, Vicecanceller de la Universitat Europea IMF (eUniv).
  • Ressenya al voltant de Pere M. Sans i el seu ministeri. Dr. Josep SERRANO DAURA, Director de la Càtedra Fiter i Rossell de la eUniv.
  • L'amistat és el camí cap a la Pau. Sr. Jaume CASTRO, de la Comunitat de Sant Egidi.
  • Fra Pere Màrtir Sans, OP, bisbe i màrtir a Xina. Fr. Pedro Juan ALONSO MERINO OP, uperior Major de la Província OP del Rosario a Espanya
  • La gruta del Bisbe a Lankou. Un fragment de la història oblidada i confosa. Gna. Catalina WU, de l'Arxiu Diocesà del Bisbat de Fuzhou.
  • Cap a Església fidel al seu Senyor i inculturada a la Xina. Sant Pere M. Sans i els seus companys: missió, martiri i el seu impacte històric. P. Vicente GUO, del Bisbat de Fuzhou.
  • Col·loqui.
  • Eucaristia. Mn. Javier VILANOVA, Bisbe Auxiliar de Barcelona.
  • Recepció. Comunitat Catòlica Xinesa de Barcelona.

dimecres, 20 d’agost del 2025

La festa major d'Ascó de fa... 100 anys!

Fa 100 anys trobem un article a La Vanguardia que descriu la festa major en honor als patrons d'Ascó, Sant Miquel i Santa Paulina.

ASCÓ
Con bastante afluencia de forasteros y general animación acaban de celebrarse en esta villa los tradicionales festejos con motivo de la fiesta mayor.

El día 29 del pasado, a las once, numerosa concurrencia de fieles se congregó en la iglesia para, rendir culto al Patrono San Miguel y presenciar los divinos oficios, siendo celebrante el párroco de la Torre del Español; ocupó la sagrada catedra el coadjutor, quien hizo el panegírico del santo con una elocuencia que le es proverbial.

Por la tarde, a las cuatro, se organizó la procesión, que estuvo muy concurrida, llamando la 
atención del vecindario la escuela de niños, por el estreno de un artístico pendón, confeccionado por nuestro dignísimo maestro nacional, que tanto se desvela por nuestro bienes. Fue pendonista su hija, la preciosa niña Pepita, acompañada de Asunción y Conchita Batiste.

Tarde y noche los bailes estuvieron muy concurridos en la Sociedad de Obreros y en el Sindicato 
Agrícola, tocando en la orquesta de este último el popular Tomás Batiste (a) «Deviló».

El siguiente, día 30, fue dedicado a la excelsa patrona Santa Paulina, abogada contra la sequía que tanto padecemos, siendo de elogiar el brillante discurso que en honor a la Santa cantó el citado orador. Por la tarde y por la noche hubo bailes como en el día anterior.

Se celebró la procesión en honor de la Santa, presidida por las niñas antes mencionadas y por nuestro querido maestro.—-Corresponsal.

diumenge, 17 d’agost del 2025

El Falcó i na Sança compleixen 30 anys

Els gegants d’Ascó, el Falcó i Na Sança, van rebre el seu bateig el 17 d'agost de 1995. Per tant, aquesta propera festa major compliran 30 anys d'ençà la seva primera ballada.


Qui és el Falcó? 
Representa de manera simbòlica el perfil d'un cavaller de l'orde del Temple del segle XIII, i el seu nom correspon a un dels primer comanadors d'Ascó. La seva figura realça els aspectes d'un cavaller o frare major de classe noble que aparenta una personalitat mística i militar, com corresponia als cavallers d'aquest orde.

Qui és Na Sança? 
Respon al nom de la dama que fou reina d'Aragó, comtessa de Barcelona i marquesa de Provença, esposada amb el rei Alfons I. La reina sobirana per dret d'esposalles ho era també de la vila d'Ascó. Aquesta cedí a l'orde del Temple el castell i totes les seves terres. Simbolitza l'acte de donació al comanador de l'orde del Temple del castell i la seva vila. 



Però abans dels Gegants, Ascó va disposar de quatre capgrossos que van formar part del seguici festiu local. Entre 1952 i 1954 es van adquirir, tres dels quals encara són presents amb els noms de Popeye, la Quitèria, i l'Asconer.
Consultant les actes de les sessions de Ple de l'Ajuntament d'Ascó, llegim que el 12 de setembre de 1954 l’alcalde informa “del horario de actos cívico religiosos que en ocasión de las próximas fiestas de San Miguel y previa deliberación" va acordar-se:

"Aprobar la totalidad de actos cívico religiosos que tendrán lugar los días 28, 29 y 30 de septiembre y 1 y 2 de octubre actual.
Suprimir la colección de fuegos artificiales y en su lugar contratar a Ballets de Catalunya y Emilio Vendrell, por un presupuesto total de cinco mil pesetas, los cuales actuarán el día 1º de octubre en el Salón de los hermanos Ferrús previa taquilla de cinco pesetas entrada.
Aprobar el horario de las funciones a celebrar en el local de los hermanos Ferrús durant las próximas fiestas.
Autorizar al equipo C. F. Ascó, para celebrar un partido el día 1º de octubre contra un equipo forastero.
Adquirir por este Ayuntamiento una copa como galardón al primer clasificado de esta población en las carreras ciclistas a celebrar estas fiestas.
Adquirir una pelota de futbol como galardón al equipo vencedor en la competición a celebrar las próximas fiestas.
Adquirir dos cabezudos para figurar en amenizar los actos cívico religiosos.
Solicitar del Excmo. Sr. Gobernador Civil de la provincia y de la Delegación de Información la oportuna autorización para celebrar estos actos



dimecres, 6 d’agost del 2025

L'escut d'Ascó compleix 40 anys

 
El 6 d'agost de 1985 la Generalitat de Catalunya autoritzava a l'Ajuntament d'Ascó l'adopció del nou escut heràldic municipal mitjançant decret que es va publicar al DOGC núm. 583, 02-09-1985.

DECRET 228/1985,
de 6 d’agost, pel qual s’autoritza l’Ajuntament d’Ascó per adoptar el seu escut heràldic municipal.

L’Ajuntament d’Ascó ha considerat convenient d’adoptar el seu escut heràldic i, per això, d’acord amb les facultats que li confereixen les disposicions legals vigents, elevà el corresponent expedient per a la seva aprovació definitiva.

L’expedient es tramità d’acord amb les normes de procediment establertes en la Llei de Règim Local i el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Corporacions Locals. La Secció Històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta de la seva Comissió Heràldica, en va emetre el dictamen en sentit favorable.

Per tant, i d’acord amb el que preveuen l’apartat h) de l’article 1r. del Decret 160/1980, de 19 de setembre, i l’apartat e) de l’article segon del Decret 231/1980, de 18 de novembre; a proposta del Conseller de Governació i prèvia deliberació del Consell Executiu,

DECRETO:

Article únic.— Autoritzar l’Ajuntament d’Ascó per adoptar el seu escut heràldic municipal, que quedarà organitzat de la manera següent:

Escut caironat: de gules, un castell de sable tancat d’argent sobremuntat d’una creu de Malta (d’argent). Per timbre, un corona mural de vila.

Barcelona, 6 d’agost de 1985.

JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya

MACIÀ ALAVEDRA I MONER
Conseller de Governació


***

Context històric i institucional de l'adopció de l'escut heràldic d'Ascó (1985)

Durant la dècada dels anys vuitanta, molts ajuntaments de Catalunya van iniciar processos per recuperar, oficialitzar o redissenyar els seus símbols municipals —com ara banderes i escuts heràldics— com a part de la recuperació de la identitat local i nacional després de la dictadura franquista.

Aquest moviment va coincidir amb la consolidació del nou sistema democràtic i l’autogovern català, arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979) i la reconstitució de la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquest moment, els municipis van tornar a tenir un paper actiu en la gestió dels seus propis afers i en la reivindicació de la seva identitat històrica.

En aquest marc, l’Ajuntament d’Ascó va iniciar el tràmit per oficialitzar el seu escut heràldic, d’acord amb la normativa legal i amb l’assessorament de la Secció d’Heràldica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’organisme encarregat de vetllar per la correcció històrica i simbòlica dels escuts municipals.

El Decret 228/1985, de 6 d’agost, signat pel president Jordi Pujol, autoritza oficialment aquest escut, que queda descrit tècnicament com un escut caironat de gules, amb un castell de sable tancat d’argent, sobremuntat d’una creu de Malta (d’argent); i com a timbre, una corona mural de vila.

Aquest escut no només identifica el municipi d’Ascó d’acord amb la tradició heràldica, sinó que també reflecteix elements simbòlics lligats a la seva història i patrimoni, com el castell i la creu de Malta- Recordem que el castell de la vila fou el centre d'una comanda templera des del segle XII, la qual, arran de la dissolució de l'orde del Temple (1312), va passar als cavallers hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, simbolitzats per la creu de Malta.

dimarts, 29 d’abril del 2025

L'Orfeó d'Ascó celebra el seu 35è aniversari amb un concert extraordinari

Aquest 2025 l’Orfeó d’Ascó celebra el seu 35è aniversari i un dels actes centrals de la commemoració serà un concert que tindrà lloc el proper 1 de maig, a les 7 de la tarda, al Casal Municipal d’Ascó, amb una actuació en què es comptarà amb la Coral Maristes Montserrat de Lleida, l’orquestra LleidaArt Ensemble, i la mezzosoprano Marta Infante.

A la primera part del concert s’interpretarà la Missa Tango de Martin Palmeri a càrrec de la Coral Maristes Montsserrat, l’Orquestra LleidaArt Ensemble i Marta Infante. A la segona part, s’hi sumarà l’Orfeó d’Ascó, i es cantaran les següents peces: Cançó de bres per a una princesa negra, La Barcarola de l’òpera “Els contes de Hoffman”, Rossinyol i El cant de la senyera.

L'Orfeó d'Ascó va néixer l'any 1990, fruit de la iniciativa de la Marie-Anne Colomb Bourqui, aleshores directora de l'Escola Municipal de Música d'Ascó (EMMA), que proposà a la Junta Directiva de l'Escola la creació d’una coral d’adults per tal que servís d'estímul a l’alumnat jove.

La primera actuació va ser el 22 de juny de 1990, tot just dos mesos després d'aquella proposta, cantant juntament amb els joves cantaires del cor de l’EMMA en el concert de final de curs. Des d’aleshores, l’Orfeó d’Ascó i l’Escola de Música han mantingut una relació molt estreta, compartint activitats i actuacions en concerts diversos. A hores d’ara, alguns exalumnes ara formen part de l’Orfeó.

D'aleshores ençà han passat més de cent cantaires per les veus del nostre orfeó. Avui el formem 38 membres en actiu, alguns dels quals són dels pobles veïns de la Torre de l’Espanyol, la Fatarella i Gandesa.

Des de 1990 fins el 2010 en va ser directora Marie-Anne Colomb Bourquí, i des de 2010 fins a l’actualitat, dirigeix la coral Anna Galcerà Vidal.

El repertori de l’Orfeó està format per cançons tradicionals i peces clàssiques, sardanes, havaneres, caramelles, nadales i diferents tipus de misses. També ha recuperat cançons antigues que es cantaven a la comarca.

Durant aquests 35 anys de vida, l’Orfeó d’Ascó ha actuat en concerts, concentracions i intercanvis a Catalunya, misses solemnes i bodes, concerts d’havaneres, caramelles, concerts de Nadal, en rodes coral de la Federació Catalana d’Entitats Corals, a totes les mostres corals de la Ribera d’Ebre, així com en diverses trobades del corals en el marc del Lleida Canta.

D’entre totes elles, es guarda un record molt especial de cantar al Monestir de Montserrat, a la cripta de la Sagrada Família, a la missa que emet en directe el circuit català de TVE o el concert a l’església de Saint Sulpice a París.

dimecres, 19 de febrer del 2025

dijous, 13 de febrer del 2025

Vídeo Ascó Televisió inicia les celebracions dels seus 40 anys d'història

Han passat ja 40 anys des d’aquell hivern de 1985 en què es van emetre les primeres imatges del que acabaria esdevenint Vídeo Ascó Televisió (VAT), i per aquest motiu, aquest 2025 s’han preparat una sèrie d’actes per commemorar l’efemèride. Per començar, s’ha organitzat un acte institucional per aquest dissabte 15 de febrer obert a tota la població però en què s’ha convidat especialment a més de 200 persones vinculades a la televisió: els diferents treballadors i col·laboradors de la casa en aquest període, així com els membres que han format dels successius Consells Rectors.

En aquest acte es comptarà amb la presència de Marc Melillas, Director General de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; de Joan Castor Gonell, delegat del Govern de la Generalitat; i Miquel Àngel Ribes, alcalde d’Ascó, entre d’altres autoritats, així com representants de la Xarxa de Televisions Locals i del Col·legi de Periodistes.

La trajectòria d’aquest mitjà de comunicació local, que la converteix en la segona més antiga de Catalunya, ha permès construir un arxiu audiovisual que guarda la història en imatges de la nostra població. Segons ha explicat Josep Maria Raduà, president de Vídeo Ascó TV, “es tracta de posar en valor aquest camí recorregut, arribar fins aquí vol dir que ha estat una trajectòria d’èxit i que ha comptat amb la complicitat del veïnat. Per això, durant aquest any, les diferents activitats que s’organitzin ens han de servir no només per mirar enrere sinó per projectar la televisió local vers el futur”.

En el transcurs de l’acte es donaran a conèixer quines activitats hi ha preparades mes rere mes per commemorar l’aniversari: programes especials, concerts, jornades de portes obertes, formació, entre d’altres. 

Roser Jordà, coordinadora de Vídeo Ascó TV, ha remarcat que una de les grans notícies dels 40 anys de VAT és “la imminent digitalització de l’arxiu audiovisual, i és que properament una empresa especialitzada s’encarregarà de recuperar i preservar les més de sis mil cintes que conformen l’arxiu i que es preveu que duri uns 10 mesos”.

Les notícies, els reportatges, documentals, programes d’història, magazines, entrevistes, programació especial en directe... han omplert una graella de programació que ha fet que a dia d’avui Vídeo Ascó TV sigui imprescindible en el dia a dia de l’actualitat local.

dimecres, 1 de gener del 2025

Commemoracions catalanes de 2025

  • 50 anys de la mort de Concepció Badia i Millàs. Soprano.
  • 50 anys de la mort d’Agustí Duran i Sanpere. Historiador, arxiver i arqueòleg.
  • 50 anys de la celebració del Congrés de Cultura Catalana.
  • 100 anys del naixement d’Oriol Bohigas i Guardiola. Arquitecte i urbanista.
  • 100 anys del naixement de Mercè Bruquetas i Lloveras. Actriu.
  • 100 anys del naixement de Francesc Candel Tortajada. Escriptor i periodista.
  • 100 anys del naixement de Maria Assumpció Català i Poch. Astrònoma i matemàtica.
  • 100 anys del naixement de Josep Cercós i Fransí. Compositor i pianista.
  • 150 anys del naixement de Juli Garreta i Arboix. Compositor.
  • 100 anys del naixement de Conxita Grangé i Beleta. Activista.
  • 100 anys del naixement de Josefina Güell i Saumell. Actriu.
  • 100 anys del naixement de Josep Maria Llompart i de la Peña. Poeta i assagista.
  • 100 anys del naixement de Pepeta Planas i Capdevila. Esquiadora.
  • 150 anys del naixement de Maria Lluïsa Ponsa i Bassas. Pianista i compositora.
  • 150 anys del naixement de Ricard Viñes i Roda. Pianista.
  • 300 anys de la Pau de Viena i l’exili català austriacista.
  • 650 anys de l’Atles català.
  • Mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat.

divendres, 29 de novembre del 2024

Barça 125

Cartell del 125è aniversari del FC Barcelona (Miquel Barceló)

dilluns, 19 d’agost del 2024

Festa Major d'Ascó 1934

Han passat 90 anys, i en ple període republicà, la vila d'Ascó es disposava a viure una Festa Major en honor als seus patrons Sant Miquel, Santa Paulina i Sant Gregori, encara que no apareixen en el programa de mà que es va editar. Corria l'any 1934 i encara se celebrava la festa grossa entre el 28 de setembre i l'1 d'octubre. Eren dies de cercaviles, concerts, balls a l'envelat, curses pedestres, cucanyes, focs d'artifici i elecció de Miss Ascó. No s'esmenten els actes religiosos.

DIA 28
A les 12: Una forta detonació anunciarà al veïnat la festa.
A les 16: Repartiment a Casa la Vila de bons als pobres de la localitat.
A les 18: Tornavila per la Banda de Música d'aquesta població.
A les 21: GRAN CONCERT a la Plaça Major convenientment il·luminada per l'acreditada Orquestra "ELS ESCOLANS" de Sant Sadurní d'Anoia, dirigida pel notable mestre En Antoni Torelló.
A les 22: Obertura del FASTUÓS I MOLT ELEGANT ENVELAT recentmemt estrenat. Instal·lat al punt conegut per Fossar Vell, on tindrà lloc el Lluït Ball de vigília de Festa amenitzat per l'esmentada Orquestra-Orquestrina, qui deixarà sentir per primera vegada en aquest poble els ballables més moderns de l'art musical.

DIA 29
A les 7 del matí: Cercavila per la Banda de Música.
A les 11: CURSA PEDESTRE, per homes, on assistirà l'Ajuntament en Corporació, sortint la Comitiva de Casa la Vila.
Els premis seran: un pollastre i deu pesssetes pel primer; un pollastre i cinc pessetes pel segon; i dues pessetes i la ceba pel tercer,
A les 12: Gran Ball Vermout a l'Envelat, dansant-se a l'ensems per distingides senyoretes i joves el típic ball català, SARDANA,
A les 17: Lluït Ball a l'Envelat interpretat per la mateixa Orquestrina.
A les 21.30: En la Plaça de l'Església Gran Concert per l'Orquestrina.
A les 22.30: EXTRAORDINARI BALL A L'ENVELAT.

DIA 30 i 1r d'Octubre
El mateix programa del primer dia, amb la variació següent:

DIA 30
A les 15.30: A la carretera, CURSA CICLISTA des del Kilòmetre 12 fins a Camposines, amb premis de 15, 10 i 5 pessetes als tres primers classificats.
A les 21: CONCERT per l'Orquestra, a la Plaça Vallxiqué.

DIA 1
A les 15: A la Plaça de l'Església, divertides Cucanyes i altres propis del fadrinatge.
A les 22: A la mateixa Plaça de l'Església, després del Concert musical, s'engegarà un MAGNÍFIC CASTELL de FOCS D'ARTIFICI de l'acreditada casa l'Ingeni de Barcelona com a final dels festejos populars.
En tots els balls que se celebraran a l'Envelat, hi haurà gran llançament de confetti, serpentines, boles de neu, caramels, etc. etc. sortejant-se artístiques Toies, Balls de Figuretes, Pensaments, celebrant-se tambe EL DIVERTIT BALL DEL SENALLÓ amb veritable obsequi a les senyoretes i jovent.

dimarts, 13 de febrer del 2024

Nous poemes i velles promeses

Cançó que recorda Carles Sabater, el cantant de Sau, en els 25 anys de la seva mort. Passen els anys, el record perdura en la generació que va créixer en el rock català dels 90. 

dilluns, 1 de gener del 2024

Commemoracions catalanes de 2024

  • 100 anys de l’entrada en funcionament del primer tram del Gran Metropolitano de Barcelona.
  • 100 anys de la Ràdio a Catalunya.
  • 100 anys de la construcció del primer xalet de S’Agaró.
  • 125 anys del cooperativisme a Catalunya.
  • 275 anys de la Gran Batuda o Prisión General de Gitanos.  
  • 50 anys de la mort de Caterina Casas i Maymó.
  • 50 anys de la mort de Salvador Puig i Antich.
  • 100 anys de la mort d’Àngel Guimerà i Jorge.
  • 100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit.
  • 100 anys del naixement de Vicent Andrés Estellés.
  • 100 anys del naixement de Montserrat Andreu i Batlló.
  • 100 anys del naixement de Jordi Gol Gurina.
  • 100 anys del naixement de Rosalia Guilleumas i Brosa.
  • 100 anys del naixement de Luisa Granero i Sierra.
  • 100 anys del naixement de Teresa Salvador i Salvador.
  • 100 anys del naixement de Montserrat Vayreda i Trullol.
  • 150 anys de la mort d’Anselm Clavé i Camps.
  • 150 anys de la mort de Marià Fortuny i Marsal.
  • 150 anys del naixement de Leonor Ferrer Girabau.
  • 150 anys del naixement d’Isabel Llorach i Dolsa.
  • 200 anys del naixement de Víctor Balaguer i Cirera.

dijous, 23 de novembre del 2023

Festa dels 25 anys de Lo Llaüt

El 18 d'abril de 1998 naixia l'Associació Cultural Lo Llaüt, i per tant, aquest 2023 està celebrant el seu 25è aniversari, una efemèride que bé mereix una celebracio per posar en valor la tasca realitzada en aquest quart de segle de vida.

Aquest dissabte, 25 de novembre, tindran lloc els actes de celebració.

diumenge, 22 d’octubre del 2023

En memòria de Pau Casals

Avui que es compleixen 50 anys de la mort de Pau Casal, comparteixo aquest video on el mestre Casals, als seus 96 anys, dirigeix l'Orquestra del Festival Casals de Puerto Rico, el 29 d'abri de 1973. L'obra interpretada és una peça de Felix Mendelssohn, "Les Hèbrides"