Diada dels Països Catalans

HIMNE A LA NOSTRA PARLA

Catalunya i València,

Mallorca i Rosselló,

les branques són d'un arbre

que al món no té parió.

Són d'una pàtria sola

des de la creació.

La nostra parla és una

i és un nostre braó.

Tenim un mar que és nostre

que el mar ningú ens el pren,

La terra, quina toia,

avui i eternament!

El sol ens besa l'ànima

i ens fa la sang bullent.

Primer surt per nosaltres,

després se'n va a ponent.

Nobles i grans com fórem

els món ens hi veurà.

Volem records d'enrera,

més endavant marxar.

On són les races lliures

la nostra hi anirà

i al poble que badalli,

el nostre esclafarà.

Germans de Catalunya,

germans del Rosselló,

de València i Mallorca,

som terra de saó.

Un temps amb sang regada,

demà, no ho sabem, no!

Cridem en nostra parla:

Visca nostra nació.

ÀNGEL GUIMERÀ

Declaració de Palma

DECLARACIÓ DE PALMA

A la ciutat de Palma, el 20 de febrer de 2017

La consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu i Vinent; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila i Vicente, el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà i Ibáñez, manifesten la voluntat d'iniciar una nova etapa de relacions per enfortir els lligams històrics i culturals i la col·laboració pel benefici comú dels tres territoris.

En aquest sentit, les tres parts destaquen la necessitat de consolidar un mercat en l'àmbit dels tres territoris per garantir la viabilitat dels projectes dels creadors i les indústries culturals balears, catalanes i valencianes, i fomentar l'ampliació i l'interès dels públics.

Al mateix temps, s'estableix la voluntat d'impulsar una nova etapa en què les administracions públiques acompanyin els seus creadors i les indústries culturals fomentant i facilitant la implantació i circulació pels tres territoris, amb l'objectiu de crear un teixit cultural sòlid dins els àmbits creatiu i empresarial.

Per tot això es fa necessari fomentar el reforç d'un mercat interior cultural entre els tres territoris impulsant circuits d'arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional per facilitar a les indústries culturals i els creadors la circulació dels seus projectes dins l'àmbit dels tres territoris.

També cal reforçar els treballs conjunts per garantir la coherència, la transparència i la màxima informació pública pel que fa al sistema d'acreditacions de llengua dels tres territoris, amb l'objectiu d'assolir un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, entre altres iniciatives compartides en política lingüística.

En el mateix marc d'impuls d'aquesta nova relació, es consolida el compromís amb l'Institut Ramon Llull (IRL) com a organisme de promoció exterior i internacionalització de la llengua i la cultura. Aquest compromís ja ha tingut dues concrecions, amb el reingrés del Govern de les Illes Balears a l'IRL i la incorporació al Pla Estratègic Cultural de la Generalitat Valenciana "Fes Cultura" de la col·laboració amb l'IRL com a mecanisme d'internacionalització i promoció cultural.

Finalment, per tal d'assolir tots els objectius proposats, s'impulsaran grups de treball conjunts:

En l'àmbit de les indústries culturals en els sectors de la música i les arts visuals i escèniques, s'establiran criteris de participació conjunta a fires i festivals; s'impulsarà la creació de circuits per compartir exposicions, i es crearà un catàleg de música en viu.

En l'àmbit de la promoció de la creació literària i la indústria editorial, es coordinaran tasques de promoció de la literatura i es promouran programes d'intercanvi d'autors.

En l'àmbit de la política lingüística, s'impulsaran i coordinaran els recursos públics per treballar cap a una versió comuna de les traduccions de la legislació estatal i altres textos de caràcter legal i administratiu; es coordinaran les polítiques de foment de la llengua en diferents àmbits, i s'impulsaran iniciatives comunes envers les polítiques estatals lesives per a la llengua compartida.

En l'àmbit de la cultura popular i tradicional, es treballarà conjuntament en la incorporació de continguts en repositoris digitals i en el reforç de la xarxa de centres, instituts d'estudis i associacions de recerca local i comarcal, i es coordinarà la gestió d'ajudes a la recerca i l'edició.

En patrimoni, es desenvoluparà el thesaurus d'inventari i documentació del patrimoni cultural; s'impulsaran rutes i itineraris culturals conjunts, i s'articularan itineràncies i/o coproduccions d'exposicions temporals entre els principals museus i centres.

I en l'àmbit de les biblioteques, s'impulsarà la coordinació del catàleg de préstec digital de llibres compartit; es desenvoluparà el catàleg comú d'escriptors a les biblioteques; s'impulsarà un pla de formació dels professionals de biblioteques, així com estratègies de coordinació de biblioteques públiques i universitàries, i es fomentarà el préstec bibliotecari.

Setge al català

Fa dies, i en alguns territoris, fa anys que veiem com el català és assetjat per part d'uns polítics que veuen en el tema de la llengua un cavall de batalla que els ajuda a guanyar eleccions mostrant-se com bons vassalls del poder espanyol.

Avui la portada del diari ARA se'n fa ressò posant negre sobre blanc les iniciatives empreses en els últims temps per part dels dirigents d'un partit polític en els tres territoris que compartim la llengua catalana com un dels nostres signes d'identitat.

El PP del País Valencià ja fa temps que mostra la seva vertadera cara amb fets com la supressió de les emissions de TV3, i ara amb la voluntat d'eliminar les línies en valencià a les escoles. Per la seva banda, a les Illes Balears el nou govern del PP ha decidit suprimir la direcció general de Política Lingüística i ja en campanya va parlar d'adaptar els llibres de text a les varietats dialectals de les diferents illes. Finalment, l'estocada aquí al Principat ha estat veure la presidenta dels populars catalans reclamant l'educació bilingüe pel seu fill. Sense desmerèixer el dret que té de fer-ho, no hem d'enganyar-nos i cal entendre aquest gest amb una finalitat política evident.

Malauradament, aquesta és la presidenta d'un PP que permetrà que tirin endavant els pressupostos de la Generalitat a falta d'altres suports. Potser comença a ser hora que la resta de partits, començant per qui ostenta el govern, s'ho facin mirar. No creieu que en les actuals circumstàncies calen dosis de generositat? A veure si per un dia tant CiU, ERC, SI i fins i tot el PSC, posen els interessos de país per davant dels interessos de partit.

Sense senyal

Fem-ho possible: per TV3 i la llengua catalana

Una quarantena de diaris i les entitats Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) ha publicat avui un editorial comú que dóna suport a la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres.

El passat 2 de febrer, el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d'adhesió a la iniciativa legislativa popular (ILP) «Televisió sense Fronteres» amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC, ICV i PP. En la declaració, s'afirmava que «es tracta d'una iniciativa legislativa que respon a la necessitat d'adaptar el marc legislatiu vigent als canvis tecnològics i d'emissió i distribució de continguts comunicatius que s'estan produint al conjunt de l'Estat espanyol» i que l'acord es prenia «valorant la conveniència que l'Estat intervingui legislativament per garantir amb caràcter general i estable, i amb condicions tècniques i d'intercanvi equiparables, el compliment dels objectius de protecció de les llengües oficials, regionals o minoritàries en la implementació final de la televisió digital».
L'argumentació no pot ser més clara, i amb la seva declaració el Parlament s'afegeix al cada vegada més unànime consens entorn d'aquesta iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Pocs dies abans van ser els rectors de les 20 universitats membres del Consell General de la Xarxa Vives els que aprovaven l'adhesió a la mateixa ILP, com també ho han fet tots els sindicats de tots els territoris dels Països Catalans, els partits polítics i les principals entitats i associacions, des de la Federació Llull (que reuneix Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i la mateixa Acció Cultural) fins al FC Barcelona. Tots units per un mateix objectiu: fer possible la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià i el reconeixement del marc nacional de comunicació.
Però una ILP implica molt més que una sèrie d'adhesions i declaracions favorables més o menys entusiastes: implica, concretament, en aquest cas, la necessitat d'aplegar 500.000 signatures vàlides de ciutadans i ciutadanes majors d'edat.
I és en aquest punt que s'ha de concretar tot aquell consens: perquè el futur del català (que ens ateny al conjunt de la comunitat lingüística) passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s'ha anomenat «un marc nacional de comunicació».
Per això, i afegint-nos al consens articulat al voltant de la declaració del Parlament de Catalunya, diversos mitjans hem acordat de publicar aquest editorial conjunt com una crida a la ciutadania perquè estigui a l'alçada del repte i col·labori activament en la recollida de signatures –que ja és en el seu tram final– per fer possible un pas endavant. Per TV3 i per la llengua catalana.

http://www.televisiosensefronteres.cat/

Sant Joan i Països Catalans

Adjunto la moció que Òmnium Cultural va fer arribar als ajuntaments del país per declarar Sant Joan festa nacional dels Països Catalans.

MOCIÓ
Atès que els focs de Sant Joan s’han celebrat des de fa segles arreu dels territoris de parla catalana, des del nord dels Pirineus fins al sud del País Valencià, passant per les Illes Balears, la Franja, Andorra i l’Alguer.

Atès que els focs de Sant Joan, encesos amb la Flama del Canigó des de 1966, han contribuït com cap altra festa a conservar i transmetre les tradicions pròpies de la nostra nació.

Atès que la celebració dels focs de Sant Joan ha tingut sempre un caràcter social, col·lectiu i cerimoniós, fet que explica la seva continuïtat al llarg dels segles i la seva vigència actual i que l’ha fet sobreviure a les diverses situacions polítiques i socials, superant períodes històrics molt difícils al llarg dels temps.

Atès el fet que la festa de Sant Joan, arrelada en la major part dels territoris que conformen els Països Catalans, pot contribuir a recuperar el sentit de nació d’una comunitat històrica com a símbol d’esperança.

Per tot això que hem exposat, el ple d’aquest ajuntament aprova:
Primer. Donar suport a la iniciativa de reconèixer oficialment la festa de Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans.

Segon. Demanar als governs dels respectius territoris de parla catalana que prenguin en consideració la iniciativa de declarar la festa de Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans, ja que és una tradició popular arrelada en una de les tradicions més antigues d’aquests territoris; i que emprenguin, així mateix, les accions necessàries per fer-la efectiva.

Tercer. Impulsar, facilitar i fer difusió de la festa de rebuda de la Flama del Canigó a la nostra localitat.

Quart. Comunicar aquest acord a Òmnium Cultural, organitzadora de la Flama del Canigó

Si les dades que he consultat són correctes –ja que trobo que són pocs-, els ajuntaments de la comarca que ja s’hi han adherit són Ascó, Flix i Móra la Nova.

Bona revetlla!