Carles Puigdemont: la lluita a l'exili

Després que a l'estiu aparegués un primer volum amb les vivències del President Puigdemont des de la seva investudura el gener de 2016 fins les primeres setmanes d'exili a finals de 2017. Tot a partir de les anotacions que el 130è President va anar prenent en aquells mesos vertiginosos. Per dur-ho a terme va comptar amb el periodista  i director d'El Punt Avui Xevi Xirgo, qui a partir de les converses mantingudes, hi va anar donant forma.

Al setembre va aparèixer un segon volum que comença el 2 de gener de 2018 i arriba al febrer de 2020. Es titula La lluita a l'exili, i com exposa en el seu dietari el President Puigdemont, "sento que he de protegir urgentment el que hem fet".

Pot semblar que és un manifest en defensa pròpia o un intent de justificar els passos donats, pot ser. Però també incorpora un punt d'autocrítica i no pas d'autocomplaença. Tot i trobar-nos alguns episodis complexos, se'n desprén unes ganes de superar els entrebancs malgrat trobar-se lluny de casa i lluny dels seus, i sempre pendents dels passos donats per la justícia. Carles Puigdemont, com la resta de l'exili, no perd de vista el motiu que els va portar a cercar justícia fora de l'estat espanyol.

Aquests dos anys han suposat un devessall d'esdeveniments plens d'intensitat: la gestió dels resultats del 21 de desembre de 2017 que va generar la primeres friccions entre l'independentisme majoritari (JxCat i ERC) quan no van tirar endavant la investidura telemàtica del President Puigdemont, la detenció a Alemanya del president i el posterior empresonament, el seguiment del judici pel procés al Tribunal Suprem, les eleccions europees de maig de 2019, la sentència del procés...

Un llibre que a dia d'avui és un testimoni d'uns fets recents, però que ja formen part de la història del nostre país, i que molts desitgem que acabi amb un final feliç.

Declaració de Perpinyà

DECLARACIÓ DE PERPINYÀ

9 d'octubre de 2020

Catalunya viu immersa en un conflicte polític amb l’Estat espanyol per la nostra voluntat continuada i referendada a les urnes d’exercir el dret d’autodeterminació. Aquest compromís amb el mandat democràtic d’una majoria reiterada dels ciutadans de Catalunya és el que ens ha portat tots tres a ser inhabilitats o destituïts per l’Estat espanyol. Tenim un projecte polític democràtic, la República Catalana, que volem fer realitat sempre per les vies estrictes de la democràcia i la pau. Som representants d’una majoria política i parlamentària que no ha tingut cap por a convocar els ciutadans a les urnes sempre que hem considerat que calia revalidar el suport popular a les decisions més transcendents.

Malgrat haver estat sempre del costat del diàleg i la democràcia, se’ns ha aplicat una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada, adreçada contra la minoria nacional catalana dins de l’Estat espanyol. El nostre país torna a tenir presos polítics i exiliats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.

La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.

Artur Mas i Gavarró, 129è President de la Generalitat de Catalunya
Carles Puigdemont i Casamajó,130è President de la Generalitat de Catalunya
Quim Torra i Pla, 131è President de la Generalitat de Catalunyaats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.

Malgrat haver estat sempre del costat del diàleg i la democràcia, se’ns ha aplicat una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada, adreçada contra la minoria nacional catalana dins de l’Estat espanyol. El nostre país torna a tenir presos polítics i exiliats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.

La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.

Malgrat haver estat sempre del costat del diàleg i la democràcia, se’ns ha aplicat una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada, adreçada contra la minoria nacional catalana dins de l’Estat espanyol. El nostre país torna a tenir presos polítics i exiliats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.

La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.Malgrat haver estat sempre del costat del diàleg i la democràcia, se’ns ha aplicat una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada, adreçada contra la minoria nacional catalana dins de l’Estat espanyol. El nostre país torna a tenir presos polítics i exiliats. Polítics, líders de la societat civil i centenars i centenars de ciutadans compromesos amb els valors democràtics de l’1 d’octubre del 2017, estan sotmesos a l’arbitrarietat dels tribunals de l’Estat. Això no és justícia, això sabem que només té un nom: repressió política.

La manera d’actuar de l’Estat espanyol està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país. Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans.

Carles Puigdemont: M'explico (de la investidura a l'exili)

Carles Puigdemont ha publicat un volum que abasta des del gener de 2016, quan va ser investit president de la Generalitat, fins el desembre de 2017, amb les eleccions convocades en plena aplicació de l'article 155 de la constitución, passant sens dubte per una de les fites de la nostra història recent, la celebració de l'1-O,

Resulta interessant veure com aquells mesos tan intensos es vivien des de dins, ja que tota aquesta informació l'havíem rebut des de la mirada de la premsa. La mirada és diferent. Els detalls són importants. Tot plegat t'ajuda a entendre  aquells esdeveniments viscuts que ja formen part de la història del país. Coneixes de primera mà informació sobre les dates posteriors a la declaració d'independència del 27 d'octubre. Com es va gestar l'exili, com els consellers i conselleres van viure aquell moment de decisió entre emprendre el camí a Bèlgica o bé quedar-se a Catalunya.

Per això ha comptat amb el director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo, amb qui durant tot aquest temps s'han vist, han compartit converses així com les notes que el president Puigdemont havia anat prenent. Aquest és un primer volum que aplega des de la investidura a l'exili,  i en les properes setmanes apareixerà un segon volum (la reconstrucció del retorn, de 2018 a 2020).

Me l'he llegit en pocs dies tot i les més de 600 pàgines. Quan acabes, et queda una sensació agredolça. Mentre la base independentista anhela la unitat de les formacions i entitats sobiranistes per assolir l'objectiu, observes com els estats majors dels partits no sempre han remat en una mateixa direcció, les deslleialtats hi són constants començant pel vicepresident Junqueras i de gent del PDeCAT (Santi Vila, Marta Pascal). També et causa tristesa l'actitud bel·ligerant del cardenal Omella, no exercint de pastor del seu poble i d'home de pau, i què dir del lehendakari Urkullu? Un personatge que va intentar mediar en el moment més complex de la relació entre Catalunya i Espanya, però pressionant únicament els interlocutors catalans. 

'No ens podran robar l'esperança ni el coratge'

Falta pocs dies per commemorar la Diada Nacional de Catalunya i l'últim govern de Carles Puigdemont, la major part del qual es troba o bé a la presó o bé a l'exili, ha emès un comunicat esperonant la ciutadania a mobilitzar-se de cara a la Diada malgrat les dificultats, i posant èmfasi en els propòsits de llibertat, democràcia, progrés social, solidaritat i pau que ens mouen.

Benvolguts i benvolgudes compatriotes,

La Diada Nacional de Catalunya se celebrarà enguany en unes circumstàncies excepcionals. Com a membres del Govern de Catalunya injustament destituït pel 155 us volem adreçar un missatge d'acord amb aquesta excepcionalitat i subratllar l'enorme importància que té per al futur del nostre país el vostre compromís, la vostra solidaritat i la vostra mobilització. Entre la presó i l'exili, la majoria de nosaltres no us podrem acompanyar personalment. Però hi serem més que mai, i ens hi trobareu més que mai. Tots aquests mesos de repressió, empresonament i exili, no han dissolt l'esperit cívic dels catalans i les catalanes compromesos amb la radicalitat democràtica, i us heu sentit empesos a reforçar aquest compromís amb una cadena d'accions de solidaritat que ja formen part també de la història d'aquest país, conjuntament amb l'èxit de l'1 d'octubre. Des dels murs de les presons i des de la distància de l'exili, l'escalf i el suport s'han rebut intactes i ens han ajudat a mantenir intactes també els nostres compromisos.

La Diada Nacional se celebra, doncs, en un context que no és el que voldríem. Però per això és més important que mai que es repeteixin tots els èxits de les diades anteriors. Una gran participació, un esperit de concòrdia i transversalitat, i un insubornable compromís amb la no-violència. Coneixem prou bé l'estratègia de la provocació que impulsen els qui en tot aquests temps han actuat per dissoldre l'esperit cívic i pacífic del poble català; ho han intentat a través d’alguns dels aparells de l'Estat, a través d'un poderós suport de propaganda, a través de poderosos suports econòmics, i ara ho intenten estimulant confrontacions que busquen alterar la convivència. Caure en aquestes provocacions és el que persegueixen els adversaris de la democràcia, que volen treure'ns la paraula i imposar la força. No ens desviem ni un mil·límetre d'una actitud que tota Europa ha pogut veure i respectar: el nostre poble és un poble de propostes, de construcció d'alternatives, de diàlegs amb tothom i de respecte a la diversitat. I sobre aquesta actitud volem consolidar la llibertat de Catalunya.

En aquesta diada, reforcem els valors de la república. És en circumstàncies com aquestes en què la democràcia esdevé el bé més preuat a defensar. Sempre hem trobat la manera de fer-ho i de sorprendre tothom. Enguany, ho hem de confirmar amb més força que mai. Demostrem que malgrat les dificultats, el dolor i les incerteses, res no ens pot robar l'esperança ni el coratge; res no ens pot desviar del veritable propòsit dels nostres actes: la llibertat, la democràcia, el progrés social, la solidaritat, la pau. 

Catalunya va començar el dia 1 d'octubre de 2017 una nova era. Aquell dia vam decidir mirar al futur. Hem emprès un camí que sabem llarg i complex cap a una república de persones lliures. El camí del nostre futur. 

Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Joaquim Forn, Josep Rull, Lluís Puig, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Serret

Iniciem la construcció de la República de llibertats

El Parlament legitima el President Puigdemont

www.parlament.cat

En el ple d'avui, el Parlament de Catalunya ha aprovat la proposta de resolució de JxCat, ERC i la CUP amb 68 vots a favor, 8 en contra i cap abstenció.

Quins són els principals aspectes de la resolució:

• es constata el suport de la majoria parlamentària al President Puigdemont.
• es reivindica el referèndum de l'1-O, el govern legítim i el president de la Generalitat.
• es denuncia la deriva autoritària de l'estat espanyol, la vulneració de drets, la no separació de poders i l'existència de presos polítics i exiliats.
• es denuncia la destitució il·legal i il·legítima del president i del govern.
• es rebutja l'article 155 i s'exigeix el seu aixecament immediat.

Carles Puigdemont, 130è President de la Generalitat de Catalunya