Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de març del 2026

Manifest del 8 de març de 2026

El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, és una jornada de reivindicació i de memòria col·lectiva. Un espai compartit per reconèixer el camí recorregut pel moviment feminista, honorar les dones que ens han precedit i reafirmar, avui més que mai, el compromís amb la igualtat efectiva entre dones i homes com a pilar irrenunciable de la democràcia. 

Al llarg de la història, el feminisme ha estat un moviment capaç d’obrir escletxes en murs que semblaven inamovibles. Gràcies a la lluita sostinguda de generacions de dones organitzades, s’han conquerit drets civils, polítics, socials i laborals que avui formen part del nostre marc democràtic. Res no ha estat un regal; tot ha estat fruit de la mobilització, del pensament crític i de la resistència col·lectiva. 

Enguany, el 8 de març adquireix un significat especial. Ens acostem als 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a Barcelona el maig del 1976. Dones d’arreu del país ompliren amb la seva presència i les seves veus el Paranimf de la Universitat de Barcelona en un context de transició política, quan encara eren ben vives les ferides de la dictadura. Aquelles jornades van representar un punt d’inflexió: per primera vegada, les dones van ocupar un espai públic de debat per formular, amb veu pròpia, les seves reivindicacions i propostes després de dècades de silenci imposat. 

La gran força transformadora d’aquell moment històric rau en el fet que va ser un moviment construït des dels debats i les propostes col·lectives, protagonitzat per dones activistes i referents, però també per veïnes, mares, treballadores, estudiants i obreres. Aquestes dones van plantar la llavor del feminisme als barris i als pobles, i van impulsar processos participatius pioners en un país encara colpejat per la precarietat i les desigualtats. Es van organitzar per defensar una escola pública i democràtica, una sanitat universal, una igualtat jurídica plena i unes condicions laborals dignes. Van posar el cos i la veu per conquerir drets fonamentals com el dret a decidir sobre el propi cos, l’accés a l’avortament segur i legal, la igualtat salarial, la participació política o el reconeixement del treball de cures. Avui volem reconèixer el valor i la contribució d’aquelles joves idealistes i lluitadores del 76, dones grans avui, que van fer possible assolir aquests drets per a totes. 

Recordar aquell moment no és un acte nostàlgic. La memòria històrica ens permet entendre que els drets de les dones mai no han estat garantits de manera definitiva i que cada avenç ha conviscut amb resistències, reaccions i intents de retrocés. Els corrents ultradretans, antifeministes i autoritaris no són un fenomen nou: ja van existir abans, amb altres formes i discursos, i existeixen actualment, adaptats al nou context global. 

Avui assistim, de nou, a una ofensiva que qüestiona els consensos bàsics en matèria d’igualtat. Discursos que banalitzen la violència masclista, desacrediten el feminisme, neguen les desigualtats estructurals i pretenen dividir la societat. Aquesta ofensiva no només amenaça els drets de les dones, sinó que posa en risc els valors democràtics que sustenten la convivència. Combatre aquestes amenaces és un compromís necessari per garantir que les ara joves i els infants del nostre país puguin créixer com a ciutadanes i ciutadans en una societat lliure. 

Davant d’aquesta realitat, reafirmem el feminisme com a camí imprescindible cap a la justícia social, que beneficia el conjunt de la societat. La igualtat entre dones i homes no és una concessió ideològica, sinó un dret humà bàsic. 

Des de les institucions posem en valor la tasca imprescindible del moviment feminista i de totes les entitats que l’integren, i defensem un feminisme de totes i per a totes. I, per fer possible la igualtat, és necessari aplicar la transversalitat de gènere en totes les polítiques públiques, en tots els nivells de decisió i en totes les fases de l’acció pública, des de l’urbanisme i la mobilitat fins a l’educació, la cultura, l’esport, l’ocupació i la promoció econòmica, l’habitatge, el medi ambient o els serveis socials.

 Així mateix, és imprescindible incorporar la perspectiva interseccional en la intervenció pública. Aquesta mirada ens permet comprendre com les desigualtats de gènere interactuen amb altres eixos de desigualtat, com ara la situació socioeconòmica, l’origen cultural, la diversitat sexual, les capacitats, la salut, l’edat o la situació administrativa. 

Per això, avui fem una crida a l’esperança compartida i a la convicció democràtica. Avancem des del conjunt del Govern de la Generalitat, les diputacions provincials, els consells comarcals, els ajuntaments i altres ens locals del país. Ho fem conjuntament amb el feminisme organitzat i donem suport i escalf a les comunitats i col·lectius que treballen per la democràcia, els drets humans i la igualtat. 

Dones i homes, des de la diversitat d’orígens, edats i trajectòries, teixim un escut col·lectiu forjat amb ideals democràtics davant els discursos buits i contraris als valors de la humanitat. Apostem per la convicció i les polítiques feministes com a motor per continuar avançant en drets.

dissabte, 7 de març del 2026

dimecres, 17 de maig del 2023

Manifest amb motiu del Dia Internacional contra l’LGBTI-fòbia 2023


«Els drets LGBTI+ són drets humans». Aquest lema ha inspirat generacions d’activistes d’arreu del món per reclamar allò que pot semblar una obvietat: que totes les persones tenen el dret a ser i a viure lliures de discriminacions i violències. Malauradament, en molts països del món l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere de les persones està criminalitzada i castigada amb penes de presó, tortures o, fins i tot, amb la mort, i en altres indrets és perseguida socialment. 

El 1990 l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat de la llista de trastorns mentals i el 2005 es va adoptar la data del 17 de maig com a Dia Internacional contra l’LGBTI-fòbia. Tot i això, la transsexualitat no va ser retirada d’aquesta llista fins a l’any 2018. El Govern de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments i les institucions catalanes, el Consell Nacional LGBTI, i les entitats del col·lectiu LGBTI+ s’adhereixen a aquesta jornada, que recorda que cal donar resposta a tota situació de discriminació, d’injustícia i de violència envers les persones per raó de la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere. 

Malgrat els avenços assolits al nostre país, l’LGBTI-fòbia continua present en molts àmbits de la societat catalana. Alhora, el qüestionament constant dels drets assolits i els discursos d’odi són més presents que mai. Per això, cal que la societat civil i els poders públics treballem de manera conjunta per desplegar les lleis d’igualtat i les polítiques públiques arreu del territori, amb l’objectiu de promoure la igualtat real i efectiva de les persones LGBTI+. 

Perquè, a mesura que les normatives d’igualtat es fan efectives, s’ofereixen recursos i es posen serveis a disposició de la ciutadania per denunciar qualsevol vulneració dels seus drets, augmenta la consciència col·lectiva i afloren situacions de discriminació i violència que abans quedaven invisibilitzades i, per tant, impunes. 

Amb motiu d’aquesta jornada condemnem totes les actituds de rebuig, de prejudici i d’hostilitat contra lesbianes, gais, bisexuals, trans* i intersexuals; apostem pel reconeixement de la llibertat i la igualtat entre totes les persones en una societat democràtica i plural, i fem una crida a tots els poders polítics, institucions, entitats i col·lectius, i a tota la societat civil per erradicar qualsevol mena de discriminació i violència i defensar uns drets que s’han d’exercir i garantir de manera col·lectiva. 

17 de maig de 2023

Elaborat pel Departament d’Igualtat i Feminismes i la Comissió de Coordinació del Consell Nacional LGBTI de Catalunya

dilluns, 28 de juny del 2021

Tenim molta cara

Aquest és un projecte de murals a tots els pobles de la Ribera d’Ebre que vol reflectir la societat on vivim de manera igualitària, inclusiva, solidària i justa, des de diferents perspectives: gènere, racial, opció sexual, edat, classes socials, religió.
A Ascó, la pintura fa referència a la llibertat de les dones de poder viure la seva sexualitat en plena llibertat i en les diferents formes: poliamor, relacions obertes, homosexualitat, bisexualitat, asexualitat…

diumenge, 9 de maig del 2021

diumenge, 17 de maig del 2020

dissabte, 23 de novembre del 2019

dilluns, 1 de juliol del 2019

dissabte, 29 de juny del 2019

Ascó amb el moviment LGTBI


L'Ajuntament d'Ascó, per primer cop, se suma a la celebració del Dia Internacional de l'Orgull LGTBI: "Hem de donar visibilitat, respectar la diversitat i reivindicar els drets d'aquest col·lectiu, per lluitar contra la discriminació i avançar cap a una societat més justa i tolerant".

diumenge, 10 de desembre del 2017

Dia Internacional dels Drets Humans

10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans. Un bon moment per recordar l'1-O i per reivindicar els drets fonamentals com la llibertat d’expressió i el dret a vot.

 

divendres, 3 de novembre del 2017

Manifest de la Taula per la Democràcia

LA TAULA PER LA DEMOCRÀCIA EN DEFENSA DE LES INSTITUCIONS CATALANES I LA COHESIÓ SOCIAL

La Taula per la Democràcia ens vam constituir per donar una resposta unitària en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals i el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític.

Les mesures aprovades pel Senat espanyol, en aplicació de l'article 155, representen la destitució immediata del Govern de la Generalitat escollit democràticament i la intervenció de facto de les institucions catalanes.

La Taula per la Democràcia declarem el nostre ferm compromís amb les institucions escollides democràticament i reafirmem que els conflictes polítics s’han de resoldre políticament, per la via de la negociació i el diàleg.

Denunciem que la intervenció de les institucions catalanes d’autogovern no només té conseqüències polítiques, sinó que afecta greument la vida de les persones. És un atac directe a la democràcia.
Jordi Calvís

Algunes mesures ja es van avançar amb la intervenció econòmica de la Generalitat, el 15 de setembre, i, entre d’altres, han deixat en suspensió les subvencions aprovades per les entitats. Aquestes subvencions són molt importants per garantir el teixit associatiu del país i apaivagar els efectes de les desigualtats socials, i la seva suspensió pot provocar la pèrdua de llocs de treball.

La Taula per la Democràcia continua defensant l’autogovern de Catalunya, així com les institucions catalanes i les persones escollides democràticament per exercir la representació dels interessos generals del conjunt de la ciutadania a Catalunya, sota els principis de l’acció no violenta, la defensa dels drets humans i la preservació de la cohesió social.

Demanem el retorn a la normalitat democràtica. Rebutgem la judicialització de la política. Entenem que les querelles per rebel·lió, sedició i altres delictes contra el Govern i la Mesa del Parlament no són el camí per resoldre cap problema. Així mateix, condemnem els atacs violents feixistes als carrers de Catalunya.

Exigim la llibertat del vicepresident del Govern de Catalunya, Oriol Junqueras, i dels membres del Govern Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Joaquim Forn i Carles Mundó, així com de l'exmembre del Govern Santi Vila, i dels presidents d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Exigim que es retirin tots els càrrecs i que es posi punt final i immediat a l’ordre de presó preventiva. Us volem a casa!

dimecres, 28 d’agost del 2013

"I have a dream" fa 50 anys

El 28 d'agost de 1963 Martin Luther King pronunciava un discurs que ja forma part de la història, un discurs de reivindicació de la llibertat i la igualtat. Suposo que s'ha avançat en aquest trajecte (fins i tot els Estats Units han escollit el primer president negre), però aquests dies, llegint la premsa que estava analitzant la situació actual, comproves que encara hi ha camí per recórrer. Així, que el record d'aquesta efemèride sigui un impuls per acompliment total del somni.
Martin Luther King: "Que els meus fills un dia visquin en un país on no siguin jutjats pel color de la pell sinó pel caràcter".

diumenge, 13 de setembre del 2009

Avui amb Arenys de Munt


Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?

dimecres, 10 de desembre del 2008

Són teus, són de totes, coneix-los, defensa’ls!


Manifest del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre del 1948, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta va néixer com a resposta a les devastadores guerres que havien assolat el món al llarg de la primera meitat del segle XX.

Es tractava doncs del primer instrument universal que reconeixia els drets inherents a la persona humana sense distinció de raça, color, sexe, llengua, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició; i que els assentava en el principi de la dignitat humana com el fonament de la llibertat, la justícia i la pau al món.

Al llarg d’aquests 60 anys, la Declaració ha exercit una important influència a nivell moral, polític i fins i tot jurídic, però no podem ignorar que aquesta va ser aprovada mitjançant una resolució que comprometia però no obligava als Estats membres a assegurar, en cooperació amb l’ONU, el respecte universal i efectiu dels drets humans i de les llibertats fonamentals.

També, al llarg d’aquests 60 anys, s’ha desplegat un ampli ventall de tractats internacionals de protecció dels drets humans, els mecanismes de garantia dels quals, malauradament, tampoc han aconseguit fer-los efectius per a tothom i a tot arreu.

La Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans i totes les entitats sotasignades, manifestem la nostra seriosa preocupació per la manca d’una aplicació compromesa dels instruments de protecció dels drets humans per part dels estats, per la necessitat d’impulsar definitivament el principi de justícia universal, per la manca de voluntat dels governs a l’hora d’instaurar un veritable ordre democràtic internacional així com per la situació profundament injusta que pateixen moltes persones i pobles arreu del món.

Desafortunadament, a Catalunya trobem també nombrosos exemples d’incompliment dels drets humans: casos de tortura, violència de gènere, pobresa, manca de protecció dels infants i la gent gran, discriminació racial, sexual, o social, dificultats per obtenir l’asil o accedir a l’habitatge o falta de respecte pels drets lingüístics, entre d’altres.

Aquestes i moltes altres problemàtiques exemplifiquen el per què de la lluita pels drets humans que nombroses persones i organitzacions duem a terme quotidianament al nostre país. Persones i organitzacions que hem fet nostra la frase “els teus drets són els meus deures; els teus deures són els meus drets”, i que hem descobert la veritable essència de la Declaració: els deures que es desprenen de l’exercici dels drets.

La consciència del deure és troba a la base de la lluita pels drets humans. De la mateixa manera que els drets humans són paper mullat si no compten amb una protecció efectiva i permanent, el deures només poden exercir-se amb una implantació real de l’educació pels drets humans a tots els nivells educatius. Aquesta ha de ser l’eina que permeti desvetllar consciències, responsabilitzar a les persones de les seves accions i dotar-les dels instruments necessaris i efectius per la lluita en favor dels drets humans.

És per això que la FCONGDH i les entitats sotasignades exigim a les institucions públiques el compliment del seu deure com a garants dels drets humans i l’aplicació de tots els instruments jurídics per a la seva promoció i defensa. Així com instem al sector privat a actuar d’acord amb els valors propis dels drets humans, a la vegada que convidem a la ciutadania a conèixer-los i defensar-los.

Perquè 60 any són massa, perquè amb 60 anys no n’hem tingut prou.
“Són teus, són de totes, coneix-los, defensa’ls”

Barcelona, novembre 2008

Adhesions al manifest:
Institut de Drets Humans de Catalunya
Juristes Roda Ventura
Juristes sense Fronteres
CIEMEN
ANUE
Col·lectiu de Dones en l’Església
Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans
Lliga dels Drets dels Pobles
Fundació per la Pau
Coordinadora d’ONG i aMS de Lleida
Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat
Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans
Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles
NOVA, centre per a la innovació social
Amics de l’Arca de Barcelona
Fundació Solidaritat UB
UNESCOCAT
Universitat Internacional de la Pau
Federació Catalana d’ONG per la Pau
ACAT – Associació dels Cristians contra l’abolició de la Tortura
Comitè Oscar Romero de Barcelona
Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya
Observatori DESC
Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a Colòmbia
Justícia i Pau

dimarts, 20 de novembre del 2007

Dia Internacional dels Drets dels Infants

Avui és 20-N, però al post d’avui no parlaré del 20-N. Més que res perquè segur que hi ha altres coses que mereixen més atenció com és el fet que avui es el Dia Internacional dels Drets dels Infants.
Un 20 de novembre de 1989 es va aprovar per les Nacions Unides la Convenció sobre els Drets dels Infants. El text inclou 54 articles, cadascun sobre un dret o una obligació que tenen tots els infants del món. El més remarcable podria ser:
- es considera infant tot ésser humà menor de 18 anys.
- les nenes no tenen menys drets que els nens i els nens no tenen menys drets que les nenes.
- els nens i les nenes tenen diferents religions, diferents colors de pell, diferents cultures i poden ser de diferents ètnies. Però tots tenen els mateixos drets.
- tots els nens i totes les nenes del món tenen dret a un nom propi, a un país i a una llengua.
- tots els nens i totes les nenes han de tenir una família que tingui cura d'ells.
- tothom ha de respectar les llengües i les cultures dels altres.
- tothom té el dret a tenir una casa i créixer en un lloc sa.
- tothom té el dret a no passar gana i a gaudir d'una alimentació sana.
- tothom té el dret d'anar a l'escola i el deure d'estudiar.
- tots els nens i totes les nenes tenen el dret a dir el que pensen i tenen el deure de respectar el que els altres pensen.
- totes les nenes i tots els nens tenen el dret a ser atesos quan estant malalts.
- totes les nenes i tots els nens tenen el deure d'ajudar els altres.
- totes les nenes i tots els nens han de compartir les tasques de casa amb les persones amb qui viuen.
- tothom ha de respectar les plantes i els animals i ajudar a conservar el planeta.
- cap nen o nena pot ser esclavitzat o esclavitzada. Fins als 16 anys ningú no pot treballar.
- cap nen o nena pot ser abandonat o abandonada.
- cap nen o nena pot ser maltractat o maltractada. Ningú no té el dret de pegar, ni d'insultar, ni de menysprear cap altra persona.
- cap nen o nena pot ser discriminat per les seves discapacitats físiques o psíquiques. Cal ajudar i respectar totes les persones que tinguin una discapacitat.
- tots els nens i totes les nenes tenen el dret de jugar i de ser feliços.
- tots els nenes i totes les nenes tenen el dret a la intimitat.
- tots els nens i les nenes tenen el dret a viure en pau. Si hi ha una guerra, ningú no pot fer-los lluitar.
- sempre cal resoldre les diferències a través del diàleg i del respecte.
- el govern del cada país ha de fer tot el que pugui per assegurar els drets dels seus ciutadans.
- tots els nens i totes les nenes del món tenen el deure de conèixer els seus drets.

En aquesta adreça es pot consultar íntegrament la Convenció dels Drets de l’Infant (en espanyol, i també en àrab, xinès, francès, anglès i rus)
http://www.unhchr.ch/spanish/html/menu3/b/k2crc_sp.htm