Inventari del castell templer d'Ascó (1289)

L'historiador i acadèmic Joaquim Miret i Sans va publicar el treball "Inventari de les cases del Temple a la Corona d'Aragó en 1289" en el butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (abril-juny 1911). Es fa ressò d'un total de catorze inventaris, un dels quals del castell templer d'Ascó: "Tretze dels dits inventaris son del any 1289 y un del 1299, corresponents a set comandes del Regne d’Aragó, les de Muntsó, Osca, Ambel, Calatayud, Alfambra, Villel y Castellot; a una del Regne de Valencia, la de Cantavella, y a sis del Principat de Catalunya, les de Mirabet, Tortosa, Orta, Ascó, Gardeny y Corbins".

Aquests inventaris recollien els béns de què disposaven les comandes: objectes d'ús domèstic, armes, vestits, bestiar... i també els esclaus o captius així com les existències de gra, vi i oli.

Què recull del castell d'Ascó?

DAÇCO 

Aço es albara en que nos frare françes comanador daçco et frare... regonexem lestament de la batlia. Roma en la casa VI. bous darada I. ase I. catiu. III. porcs... et VII. balestes de torn II. de corn... et II. camisols et IIes gorgeres de mayla VI. perpuntç V. crocs. III. capels de ferre II. elms XX: cofes les X. ab rayl de ferre. XL. escutz L. lançes... feyt fo aço en Açco XI. calendas juny anno domini MCCLXXXIX. 

Per tant, a 22 de maig de 1289 (XI calendes de juny) es va inventariar que a la casa de la comanda d'Ascó hi havia:  

• 6 bous d’arada, 1 ase, 1 captiu, 3 porcs (curiosament inclou l'esclau en el capítol del bestiar)
• quant a armament: 8 ballestes de torn, 2 de ballestes de corn, 2 camisols, 2 gorgeres de malla, 6 perpunts, 5 crocs, 3 capells de ferrer, 2 elms, 20 cofes, 40 escuts i 50 llances.

Conferència sobre els templers a Ascó

Aquesta setmana comença el cicle de conferències organitzat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre que porta per títol Cristians, musulmans i moriscos. Població i societat a l'Ebre en època medieval i moderna, que serà també un homenatge a l'historiador Pascual Ortega Pérez. 

Aquest cicle vol "posar atenció en la composició social dels seus habitants" mitjançant les conferències dels diferents estudiosos que al llarg de cinc sessions ens aproparan a aquest període apassionant pel nostre territori.

En el cas d'Ascó, comptarem amb la conferència Els inventaris templers de la Ribera de l'Ebre catalana. Comunicació i fiscalització institucional, a càrrec de Maria Bonet Donato. Serà el divendres 8 de novembre, a les 19.30h, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament.

Aquest cicle, a més d'Ascó, es desenvoluparà a les poblacions de Móra d'Ebre, Miravet i Benissanet. 

Podeu consultar tota la programació al següent enllaç:

http://riberadebre.org/wp-content/uploads/2019/10/triptic-cristians-i-moriscos-04.pdf

Sant Bartomeu de Camposines

Històricament les Camposines han estat un punt d'estratègic en trobar-se en un encreuament de camins i que comunica el territori litoral amb les terres d'interior. Probablement va ser poblat pels àrabs, però almenys es té constància documental que va rebre carta de població pels templers d'Ascó l'any 1208. Així es pot llegir en el llibre Les cases de templers y hospitalers en Catalunya (1910) de Joaquim Miret i Sans:

"Lo cert és que dos anys abans que Pere I confirmés la possessió d'Ascó al temple, ja l'orde (en 1208) concedia carta de població del llogaret de Camposines, membre o pertinencia de la comanda d'Ascó, a favor de Pons de Brusca y demés persones que voldrien anar a poblar, concedintloshi terres, aigues y pasturatges y ab la obligació de pagar anyalment deu mesures de blat".

Avui en dia, d'aquest poblament medieval en resta com a únic vestigi visible l'ermita de Sant Bartomeu:

"D'una sola nau, de planta rectangular, amb nou arcs apuntats molt gruixuts i molt junts, que arrenquen del terra. Sobre ells es recolzen grosses llosses de pedra que fan de teulada, encara que exteriorment s'ha posat recentment teula àrab.
L' absis s'ha perdut i es tanca la nau per una paret que cega l'últim arc.

La façana presenta una simple portalada de mig punt dovellada. A sobre la porta, tres petites mènsules i una petita espadanya.
Hi ha una petita espitllera i dos contraforts a un lateral, a nivell de terreny, molt grossos.
A l'interior es conserven capitells, fustes i bases, d'una portalada o d'un altar; una creu templera i una imatge de la verge, sense cap braços ni peus i amb restes de policromia. 
L'església ja existia al segle XIII (1280), però no se sap gairebé res d'ella.
S'assembla a la de Berrús, de la mateixa època i estructura interior. Totes dues pertanyien als templers d'Ascó el 1280.
És d'un gòtic molt primitiu, de transició del romànic, de línies molt massisses.

El dia de Sant Bartomeu s'hi celebra una missa". (Viquipèdia, consulta 03.04.2015)

Les Camposines va ser també un lloc estratègic en la batalla de l'Ebre (1938) i a tocar de l'ermita, des de 2005, hi ha dedicat un memorial a tots els combatents morts d'aquest episodi bèl·lic.

Sortida a la vall del riu Algars

El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) organitza pel dissabte 20 d'octubre una caminada a la Vall del riu Algars per visitar algunes construccions de l'Orde del Temple.

El punt de trobada serà a l'estació d'autobusos de Gandesa, a les 8 hores, i s'ofereix una ruta de 12 km que recorrerà Sant Joan d'Algars, el castell d'Algars, Santa Càndia, el poblat ibèric del Tossal del Moro, Pinyeres i l'església de la Transfiguració del Senyor de Pinyeres.

Recomanacions: Calçat adequat, aigua, i si es vol, esmorzar.

Carmel Biarnés i els templers

Aquest cap de setmana es celebra la quarta edició de les Jornades d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés. Aquesta és la fórmula escollida per l'Associació Cultural Lo Llaüt, el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i l'ajuntament d'Ascó per homenatjar aquesta figura tan polifacètica. Carmel, entre d'altres activitats, va exercir amb passió l'estudi de la història del seu entorn més proper i així ho va transmetre als seus coetanis.  

En el moment d'escollir la temàtica de la Jornada 2012 es va voler aprofitar l'efemèride de la commemoració del 700 aniversari de l'extinció de l'orde del Temple atesa la condició d'Ascó com a cap de comanda.

Carmel Biarnés, entre la seva bibliografia, té un assaig dedicat a aquesta orde militar: La implantació de l'orde del Temple a la Ribera d'Ebre.

Heus aquí un breu fragment d'aquesta publicació que no deixa de ser una invitació a endinsar-nos en al període templer de casa nostra:

“Esmentar els cavallers del Temple és obrir la porta d’un temps on tot sembla possible: la llegenda cavalca sobre el corser de la història, la fantasia forneix imatges que esdevenen realitat, la milícia s’encarna en monjos pietosos i observadors puntuals d’un reglament auster, la navegació converteix les naus en convents, les conquestes obren portes del comerç entre l’Orient i l’Occident, les finances trenquen fronteres i la tolerància agermana religions, les quals es convertien en rivals irreconciliables en temps de fanàtiques croades, amb enfrontaments violents i mortals.”

Temps d’històries convertides en llegenda. O de llegendes convertides en història.

IMATGE: El comanador Fra Falcó, en segon terme la reina Sança. Gegants d'Ascó. Foto de Biel Pubill.

Fent-li l'ullet a la història

Un any més, en el llibre que recull el programa d'actes de la festa major, he tingut l'oportunitat de participar juntament amb Biel Pubill en un apartat monogràfic que es reserva per ressenyar algun esdeveniment destacat, la commemoració d'alguna efemèride, la glossa d'alguna entitat o persona... en definitiva, copsar algun aspecte que per la seva oportunitat es decideix donar-hi èmfasi.

Enguany parlem de templers aprofitant que al llarg d'aquest 2012 es commemora la fi de l’orde del Temple, i amb la seva extinció, la fi d'una etapa de la història d'Ascó de més de cent anys, des que els templers van fer-se càrrec progressivament de les possessions del castell i la vila d’Ascó (segle XII) fins la seva desfeta a les primeries del segle XIV.

Amb aquest treball, proposem donar un cop d’ull a aquest moment de la història d’Ascó i alhora del conjunt de la comanda sota l’influx dels templers. També esdevé una bona ocasió per comprovar si resten evidències de les empremtes templeres en el nostre entorn set-cents anys després del seu domini.

La història dels templers, potser a causa dels seus costums i preceptes o potser per raó del seu dramàtic i fatídic final, ha generat secularment un gran interès per part d’historiadors i entre àmplies capes de població que s’ha acabat traduint en l’aparició de novel·les històriques –de ficció o no-, en llegendes de tresors i enigmes diversos, en pel·lícules... Nosaltres us convidem a apropar-nos-hi, en aquest cas, a partir de les investigacions i treballs de diferents estudiosos que han tractat com de rellevant va ser el paper que va jugar l’Orde del Temple a la Corona d’Aragó entre els segles XII i XIII.

Aquests són els apartats del monogràfic:
- De quan el Temple senyorejava Ascó

- La comanda templera d'Ascó, de com es va crear i com vivien

- L'enveja pel poder: la rivalitat amb els Entença

- La caiguda dels templers

- 700 anys després, què en queda?

Miravet i el Temple

Aquest any 2012, en què es commemora el 700 aniversari de l'extinció de l'orde del Temple, són diversos els pobles que han organitzat activitats per recordar l'efemèride, comptant entre d'altres, amb la coordinació i la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner i del Museu d'Història de Catalunya.

Fa unes setmanes es publicaven al Rogle els actes que s'havien preparat a Ginestar a primers de juliol. Aquest mes d'agost és Miravet qui té propostes atractives que a més tindran lloc al castell.

Diumenge 12 d'agost

A les 12h

Presentació del llibre Els Templers, Guerrers de Déu. Entre Orient i Occident, de Joan Fuguet i Sans i Carme Plaza Arqué, a càrrec de Joan Fuguet i Sans.

Dissabte 18 d'agost

A les 21.30h

Cinefòrum Els Templers al Cinema. Projecció de la pel·lícula Templario (Ironclad), de Jonathan English. La presentació anirà a càrrec de l'historiador Ramon Sarobe.

Ginestar i el Temple

En la commemoració que s'està duent a terme del 700 aniversari de l'abolició de l'Orde del Temple, aquests pròxims dies serà el poble de Ginestar el qual té preparades unes activitats en motiu de l'efemèride.

Diumenge, 1 de juliol

A les 11.00 h
Jornada de portes obertes a l’Església Vella (c/ st. Antoni) amb explicacions sobre l’edifici a càrrec de l'historiador Joan Fuguet i l’arqueòleg Josep M. Vila.

Dissabte, 7 de juliol 

A les 22.00 h
Cinema a la fresca de temàtica templera: El reino de los cielos (Kingdom of Heaven), de Ridley Scott, a la Església Vella (invitacions prèvies gratuïtes a l’Ajuntament de Ginestar)

L’Església Vella és amb tota probabilitat l’edifici singular més antic de nucli urbà de Ginestar, ja que el seu origen es remunta a finals del segle XIII, dintre de l’etapa de domini senyorial dels cavallers templers. D’aquell període inicial es conserva la volta de canó, lleugerament apuntat dels peus de l’església. Al segle XV l’edifici s’amplià amb l’addició de les dos voltes gòtiques de creueria a la nau principal i una capella lateral pel cantó que mira el riu. Finalment al segle XVII es tornar a engrandir el temple amb la construcció de dues capelles renaixentistes, de força qualitat arquitectònica, al costat de migdia.

Organitza:

Museu d'Història de Catalunya, Institut Ramon Muntaner i ajuntament de Ginestar.



El joc Assetjats al Diari de Tarragona

Lo Llaüt presenta el joc Assetjats

ASSETJATS, un joc de tauler per recordar el passat templer d’Ascó
El proper diumenge 22 d’abril, a les 17.30 hores i a l’Ajuntament d’Ascó tindrà lloc la presentació del joc de tauler Assetjats. Assalt al castell templer d’Ascó.
En motiu, enguany, de la commemoració del 700 aniversari de la fi de l’orde del Temple Lo Llaüt ha apostat per a dissenyar i editar aquest joc amb una doble pretensió: divertir i distreure a través del joc, alhora que donar a conèixer i difondre el llegat històric d’Ascó lligat a la comanda templera.
Ideat per Biel Pubill i Josep M. Raduà i il•lustrat per Jaume Ferrús, es tracta d’un joc de captura inspirat en tot un seguit de jocs de tauler que sobretot durant el segle XIX i primer quart del XX es van popularitzar a Europa escenificant enfrontaments d’exèrcits i batalles històriques. Aquest tipus de tauler de joc, conegut arreu amb el nom d’Assalt, tindria els seus orígens en jocs de tauler molt més antics ja recollits en el tractat d’Alfons X Juegos diversos de Axedrez, dados, y tablas (1283).
Tal com va succeir històricament, el joc enfronta forces desiguals representades aquí per 2 monjos templers que lluiten contra les tropes del rei Jaume II, molt superiors en nombre, representades per 24 peons. Els jugadors tenen peces i objectius diferents: els templers han d’impedir que els assetjants ocupin les 9 interseccions de l’interior del castell.
El joc, que té un preu de venda de 5 euros, està imprès dins d’una carpeta rígida que en obrir-se mostra tot el taulell (42cm x 30cm), i va acompanyat d’una bosseta amb els 26 peons, 24 de roigs i 2 de blancs.

Una pinzellada històrica
L’exterior de la carpeta per un costat mostra la portada i a l’altra s’hi troben les regles del joc que s’acompanyen d’un apunt històric sobre la comanda templera d’Ascó. Recordem que amb la reconquesta als sarraïns del territori de l’Ebre català per part de Ramon Berenguer IV, l’orde del Temple va aconseguir la possessió del lloc d’Ascó, i que el 1182 el rei Alfons I va concedir el castell i la vila d’Ascó als templers, creant-se així la comanda d’Ascó que s’estenia pels llocs de les Camposines, Vilalba dels Arcs, les Gorraptes, la Fatarella, Vinebre i Berrús, a més de Riba-roja.
El text també fa referència a com s’organitza la comanda a partir de les comunitats de frares que vivien als castells, i fa un breu repàs històric a la persecució i els setges que a partir de 1307 van rebre els templers de Miravet i Ascó fins a la seva rendició el desembre de 1308.

Idea, comentari històric i descripció del joc: Biel Pubill i Soler / Josep M. Raduà i Serra
Il·lustració: Jaume Ferrús i Serra
Edició: Associació Cultural Lo Llaüt
Amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó
Impressió: Gràfiques del Matarranya, Calaceit
Tirada: 600 exemplars
Preu: 5 euros
Dipòsit legal: T-297-2012

700 aniversari de la fi de l'Orde del Temple

En motiu del 700 aniversari de l'abolició de l'Orde del Temple, s'ha organitzat una sèrie d'activitats arreu del país que van començar dijous passat a Barcelona amb una xerrada al Museu d'Història de Catalunya a càrrec de Josep M. Sans i Travé: La fi de l'Orde del Temple, ara fa 700 anys. En aquell acte organitzat per l'Institut d’Estudis Catalans, la Societat Catalana d’Estudis Històrics i el Museu d’Història de Catalunya es va donar a conèixer el programa d'actes commemoratius que es celebraran al llarg de l'any.

ASCÓ
20 d’abril. Presentació del joc de tauler Assetjats. Assalt al castell templer d'Ascó
28-29 de setembre. IV Jornada d’Estudis Locals i territorials Carmel Biarnés d’Ascó: La petjada del Temple a la Ribera d’Ebre
Organitza Associació Cultural Lo Llaüt, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i Ajuntament d’Ascó

CAMPREDÓ
Del 12 al 15 d’abril. Jornades sobre els Templers a la Corona d’Aragó
30 d’abril i 1 de maig. Jornada del patrimoni templer de Campredó
Organitza Associació Cultural Soldevila i Parròquia de sant Joan Baptista de Campredó

GINESTAR
1 de juliol. Jornada de portes obertes a l’Església Vella
Organitza Ajuntament de Ginestar

HORTA DE SANT JOAN
24 de novembre. IX Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de les Comarques de l’Antiga Diòcesi de Tortosa: Arquitectura i organització territorial templera a les Terres de l’Ebre
Organitza Ecomuseu dels Ports, Centre Picasso d’Horta, Museu de les Terres de l’Ebre i Institut
Ramon Muntaner

MIRAVET
24 i 25 de Març. Jornada de portes obertes al Castell de Miravet
Organitza Museu d’Història de Catalunya

RIBA-ROJA D’EBRE
28 d’agost. Actuació pirotècnica dels Figots Satànics amb Lo Templer
Organitza “Figots Satànics” i Ajuntament de Riba-roja d’Ebre

CINEFORUM ELS TEMPLERS AL CINEMA
30 de juny Vinebre
7 de juliol Ginestar
21 de juliol Ginestar
11 d’agost Castell de Miravet
18 d’agost Castell de Miravet
28 de setembre Ascó
Organitza Museu d’Història de Catalunya, Ajuntament d’Ascó, Ajuntament de Ginestar, Ajuntament de Miravet i Ajuntament de Vinebre

Entitats participants
Ajuntament d’Ascó, Ajuntament de Ginestar, Ajuntament de Miravet, Ajuntament de Riba-roja d’Ebre, Ajuntament de Tortosa, Ajuntament de Vinebre – Grup Cultural, Associació Cultural Lo Llaüt – Ascó, Associació Cultural Soldevila – Campredó, Centre d’Estudis Ribera d’Ebre, Centre Picasso d’Horta, Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Ecomuseu dels Ports, “Figots Satànics”- Riba-roja d’Ebre, Institut Ramon Muntaner, Museu de les Terres de l’Ebre, Museu d’Història de Catalunya i Parròquia de Sant Joan Baptista de Campredó

Per a més informació: http://www.irmu.org
http://www.mhcat.cat

La Ribera d'Ebre al Congrés de Cultura i Territori

La setmana vinent, entre el 23 i el 25 de novembre, tindrà lloc a Vinaròs el III Congrés de Cultura i Terrritori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa amb ponències, taules rodones i comunicacions des de perspectives i àmbits molt diversos.
Voldria remarcar especialment les comunicacions que presentaran uns bons amics al llarg del divendres.
Així, Josep Maria Pros, de Vinebre, defensarà durant 15 minuts la comunicació “Ascó als grafits de Chinon? Desxifrant l’enigma templer” en la qual apunta la relació entre la flor de lis que apareix a l’estela de les Tres Cultures d’Ascó i el primer ideograma dels grafits que hi ha a la fortalesa francesa de Chinon, arran precisament, de la primera relació que hi va establir Carmel Biarnés als anys vuitanta.
Això serà a partir de les 9 del matí, en la qual coincidirà amb una altra comunicació en la qual el tram del riu Ebre català, i la Ribera d’Ebre en particular, tindran protagonisme de la mà del flixanco Josep Antoni Collazos, qui juntament amb Eva Castellanos han treballat abastament en els darrers temps “El camí de sirga”.
Finalment, per la tarda, en la franja de 16 a 17 hores, l’ amic Biel Pubill, d’Ascó, tornarà a mostrar el seu entusiasme i interès en el món lúdic a través d’una ullada al joc de les Terres de l’Ebre del primer quart de segle XX a partir de l’obra literària i memorialista dels escriptors ebrencs. Això serà amb la comunicació “Jugant riu avall”
Tot i remarcar aquestes tres participacions, el Congrés és preveu molt interessant per la quantitat de comunicacions presentades i per la varietat dels temes proposats.

De tresors templers

Enmig de l'actualitat de la setmana, especialment política després de les eleccions, hem pogut llegir un article al diari El Punt que signa Xavier Garcia: "Templers: de Chinon a Ascó". I tot ha vingut de la mà de l'amic Josep Maria Pros de Vinebre, el qual des de fa un temps, i com a bon estudiós dels templers, les seves investigacions han posat damunt de la taula la hipòtesi que els elements esgrafiats pel Gran Mestre templer Jacques de Mollay al castell de Chinon, permetria identificar el nostre territori com l'indret on van decidir amagar el tresor de l'orde del Temple que va sortir de Jerusalem a finals del segle XIII quan els turcs van conquerir Sant Joan d'Acre.

La imatge correspon a les parets del castell de Chinon on hi ha els grafits en deu vinyetes que desvetllarien el secret templer que posa la mirada sobre la comanda templera d'Ascó.

En aquest enllaç trobareu l'article (El Punt, 25/05/2011):
http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/415709-templers-de-chinon-a-asco.html

La comanda templera d'Ascó

Ahir recordàvem la commemoració de l’efemèride pels 800 anys de la donació de Pere I a l’orde del Temple de la vila i el castell d’Ascó, que venia a confirmar la cessió que n’havia fet el seu pare el rei Alfons el Cast l’any 1182.
Veiem quins eren els indrets o els dominis que configuraven l’antiga comanda templera: les Camposines, Vilalba dels Arcs –tot i que primer estava integrat a Miravet-, Gorrapte, la Fatarella, Vinebre i Berrús. Riba-roja va esdevenir sotscomanda d’Ascó.
Dissolta l’orde del Temple l’any 1312 la comanda va passar a ser hospitalera, en aquest cas depenent de la castellania d’Amposta.

Fonts: Catalunya Romànica XXVI, d’Enciclopèdia Catalana (Barcelona, 1997)

Ascó, 23 d'octubre de 1210

Avui fa 800 anys de la donació per part del rei Pere I el Catòlic a l’Orde del Temple del castell i la vila d’Ascó, tot i que més que de donació caldria parlar de venda ja que els templers van pagar la quantitat de “5.000 masmudines, a més de 200 morabatins de renda anuals sobre la lleuda i el peatge d’Ascó”.
Tot i que cal dir que amb el document de donació del rei Pere no es feia més que confirmar el domini que els templers tenien del territori des de ja feia anys. El principal empenyorament va ser el 1182 després que Alfons el Cast hagués entregat el 1174 a la seva muller, Sança de Castella, la vila d’Ascó com a esponsalici.

Després d’un moment de conflicte i col•lisió de jurisdiccions entre Pere el Catòlic i la seva mare, la reina Sança, va provocar que s’acabés produint la donació.
Els templers tenien interès pel lloc d’Ascó a causa de l’important paper que exercia sobre la comunicació fluvial entre les ciutats de Lleida i Tortosa per la seva posició estratègia de control de pas sobre el riu. Els templers el 1153 ja havien rebut béns d’Ascó de part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Fonts: Catalunya Romànica XXVI, d’Enciclopèdia Catalana (Barcelona, 1997)

Comanadors a Ascó de l'Orde del Temple

Ara que es commemora el començament del final de l’orde del Temple (octubre 1307), recupero el llista de comanadors que van encarregar-se de dirigir la Comanda d’Ascó des de finals del segle XII fins al 1309, en què el rei Jaume II es fa amb les regnes del castell i les possessions de la comanda templera d’Ascó.

Van ser aquests:
1191 – Fra Folc
1209 – Fra Bonifaci
1224 – Fra Jordà de Miló
1237 – Fra Ramon Berenguer
1244-1272 – Fra Domenech de Fraga
1281 – Fra Francesc sa Tallada
1289 – Fra Guillem de Puignaucler
1294 – Fra Arnau de Torroella
1299 – Fra Eximen de Lenda
1302 – Fra Berenguer de Sant Marçal (últim comanador templer d’Ascó)

Llistat extret del còmic Història d’Ascó, crònica il·lustrada (Ajuntament d’Ascó, 1999)

700 anys de la fi dels templers

Avui fa 7 segles. El 13 d’octubre de 1307 s’iniciava el procés contra els templers, una orde militar i religiosa que va tenir una presència destacada a la zona, com ho expliciten les comandes templeres de Miravet i d’Ascó.
La revista Sàpiens (núm. 59, setembre 2007) hi va dedicar un reportatge de l’historiador Josep Maria Sans i Travé en motiu de l’efemèride. Ens explica com va anar la cosa a Catalunya. “Els templers rebels es van concentrar en tres zones, a l’empara dels castells més ben fortificats: la del Baix Ebre –amb Miravet, seu de la cúria provincial, i Ascó-; al Baix Cinca,(...) i a la banda meridional del regne d’Aragó (...)”
“L’estiu de 1308, la resistència va anar afluixant (...) el castell d’Ascó va ser lliurat als delegats del monarca a la primeria de 1309. S’acabava així la resistència templera a la banda meridional dels regnes de Jaume II.”