Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patrimoni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patrimoni. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 d’abril del 2026

La Processó de l'Angelet: article de 1926

 EL LLAMP, 1926

RESSURESCIT

¿Haveu vist alguna vegada, estimats llegidors, la professó que's celebra en moltes viles el dematí de Pasqua de Ressurrecció?

A n'aquesta processó se la nomena la del “encontre” i aquest no és altre que'l de Crist i la seva Mare, després de la ressurrecció gloriosa que seguí a la passió i mort del nostre Redemptor.

Potser algú de vosaltres ha presenciat en algún poble aquest cerimònia commemorativa; més, estic certa de que molts desconeixen la senzilla solemnitat amb que és celebrada al poble on vaig néixer.

La cerimònia en si, o sigui, l'acte en que té lloc l'encontre és, per cert, ben curt, empró cal descriure l'emoció que corprèn les ànimes per sa senzilla grandesa i per els, diguem-ne preludis, que precedeixen a la mateixa.

A toc d'oració, les campanes, que dies ans estaven en silenci dolorós per la mort de Jesucrist, deixen sentir els seus tocs alegres i seguidament veureu baixar cap l'Esglèsia, acompanyat per la música, un estol de nenes blanques com l'estel de la matinada; totes porten en son front una garlanda de flors també blanques i moltes d'elles porten ales, oferint la visió de que un vol d'àngels baixa volant fins arrans de terra. Totes son boniques, puix que totes són ignoscents. Moltes i algunes d'elles, les més petitones, porten penjades al coll amb cintes, unes artístiques cistelles plenes de flors.

Colocades totes al voltant del presbiteri, amb el penó i les banderes que han de retre homenatge al Déu del Cel i terra, comensa la Missa, i allavores podem contemplar plàsticament aquells quadros que'ns representen a un nombrós grop d'esperits celestials fent cort d'honor a la Eucaristia. Moment solemnial és aquell en que les nenes s'acosten a la santa Taula amb sos vestides blancs, ses corones i ses ales. ¡El Pa dels àngels, que's dóna als àngels!

Acabada Ja missa, surt una processó amb una secció d'aquelles nenes, portant l'imatge de la Verge entre quatre d'elles, sostenint quatre mes les cintes que adornen el tabernacle. Van també en aquesta processó les banderes del Col·legi i la il·luminació deguda, tot portat per noietes i un cop a la plassa, que esta devant de l'Església,  surt l'altra processó en la que va Cristo ressucitat  i gloriós baix tàlem; fent-li escolta les petites que porten les cistelles, les que van tirant flors a son pas; éssent un acte de mai prou ponderada grandiositat el moment en que als acords de la marxa real, al só alegre de les campanes i caient la multitut de genolls, apareix Jesús Sagramentat entre'l fum del incens a la porta de sortida, on en aquells moments i per maravella (puix que sempre ho he observat encar que'l reste del dia permaneixi ocult) el sol naixent envia'ls seus raigs lluminosos, besant l'ostia divina i posat enfront sembla que vulgui demostrar que la seva bellesa éssent tan esplendorosa és superada encara per la de la Magestat Divina.

La cerimònia comensa amb l'adoració del Àngel que és un nen que porta una bandera blanca amb la que rendeix honors genolls en terra tres vegades davant del Santíssim.

Després venen les banderes del Col·legi i fan lo mateix, i últimament les que porten a la Verge amb les de las cintes i demés s’agenollen tres vegades i totes a una s’inclinen devant de Déu esplendorós però ocult baix les espècies sagramentals.

Finida ja l'adoració, les dues processons en formen una sola i tornen a l'Esglèsia passant per sobre una especie de catifa blanca que s'ha estès abans i que dóna, per cert, un aire ben escaient a la festa.

Entra Jesús radiant i gloriós amb l'imatge de la seva Mare Divina, dins sa casa i abans de recloure's en son retir voluntari, vol beneir-nos solemnement i mentres una pluja de flors surt de les manetes infantívoles, en tots els cors hi cau la pluja de la benedicció divina, demostrant tots els rostres santa alegria, sentint-se dins les animes la veu dolça de Jesucrist que'ns diu: ¡La pau sigui amb vosaltresl!

C. BIARNÉS

Ascó, 6 Abril 1926.

divendres, 27 de febrer del 2026

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) finalitza el tractament arxivístic del fons personal de Carmel Biarnés i Biarnés

Notícia publicada per l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre

https://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/ribera_d_ebre/detall/4_2026_Finalitzacio-fons-Biarnes

Es tracta d’un dels fons més rellevants dels que gestiona l’ACRE, atès que permet resseguir la trajectòria personal i professional (fotoperiodista, investigador i activista cultural) d’un dels riberencs més il·lustres

Carmel Biarnés va néixer el 7 d'octubre de 1928 a Ascó. Estudià al seminari de Tortosa fins l'any 1945. Un cop conclòs el servei militar l'any 1951, i després d'una breu estada a la ciutat de Barcelona, s'instal·là novament a la seva població natal, on treballà de pagès i al negoci familiar, una coneguda farmàcia ubicada a la Plaça de l’Església. A mitjans dels anys 60 del segle XX s’implicà plenament en els afers culturals riberencs, i inicià les seves col·laboracions a la premsa comarcal, especialment a AntorchaLa Voz de Flix i posteriorment, a La Veu de Flix, que després feu extensives a publicacions de més abast territorial, com ara el Diario Español de Tarragona o El Correo Catalán, de les quals fou corresponsal a les actuals comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat), o l'Avui i La Vanguardia.

Cal remarcar que la figura de Carmel Biarnés va més enllà de la seva faceta periodística, ja que publicà més d'una desena de llibres d'història i participà en nombrosos congressos i jornades. Tot i tractar-se d'un investigador que exercí al marge dels cenacles acadèmics, és considerat pioner en l'estudi de l’impacte de la cultura àrab a la vila d’Ascó i el seu entorn, però les disciplines sobre les quals feu recerca foren molt àmplies (arqueologia, cultura popular, patrimoni, antropologia). Fou un dels fundadors del Centre d'Estudis de la Ribera (CERE) i un destacat activista social, fet que el portà a capitanejar —o a donar suport— diverses iniciatives ciutadanes, tant en favor de la pagesia com d'oposició a l'arribada de grans indústries energètiques a la comarca, especialment la Central Nuclear d'Ascó.

L’any 1966 obrí un estudi fotogràfic a la rebotiga de la farmàcia familiar, a Ascó, i exercí intensament la fotografia. A través del seu objectiu fotogràfic, però també de les seva obra escrita, Biarnés vol entendre—i alhora donar a conèixer a la ciutadania— el batec humà d’un territori que estava vivint profunds canvis, del qual, gràcies a la diversitat i amplitud de fonts conservades al documents de Carmel Biarnés i Biarnés, disposem de nombrosa informació rellevant (fotografies, correspondència, treballs històrics, poesies, obres de teatre, guions radiofònics...). Aquesta documentació, un cop transcorreguts els anys, ens permet recuperar la memòria col·lectiva d’un moment històric de gran efervescència social, cultural i política i, especialment, resseguir la trajectòria professional i personal de Carmel Biarnés i Biarnés, un dels riberencs més il·lustres.

Carmel Biarnés i Biarnés morí l’any 1992 i rebé un massiu reconeixement per part de la societat civil de Catalunya i, en especial de les Terres de l’Ebre.

El fons personal de Carmel Biarnés i Biarnés (1944-1992), gestionat per l’ACRE

L’any 2015 l’ACRE ingressà, fruït d’un acord amb la família de Carmel Biarnés, el seu fons personal. En el contracte de cessió es posava èmfasi, entre els principals compromisos que adquiria l’arxiu riberenc, en la necessitat d’aplicar un tractament arxivístic professional a aquest fons tant ric i complert, amb l’objectiu de facilitar la seva consulta i accessibilitat per part de la ciutadania, procés que s’ha culminat, després de diverses intervencions arxivístiques, el mes de febrer de l’any 2026.

El fons personal de Carmel Biarnés està format per 60.548 fotografies, de les quals més de 25.000 fotografies i 1.133 reportatges fotogràfics ja són accessibles al portal ‘Arxius en línia’ Aquestes instantànies van ser preses entre l’any 1966 —quan Biarnés obrí un estudi fotogràfic a la rebotiga de la farmàcia familiar— i primers dels anys 80 del segle XX, i són un testimoni de primer nivell per copsar la realitat festiva, cultural i associativa de l’actual comarca de la Ribera d’Ebre, però també de territoris veïns, especialment la Terra Alta i el Priorat.

Però al seu fons personal també trobem infinitat de documents textuals, que testimonien un moment històric transcendental pel país, però també la trajectòria personal de Carmel Biarnés, a través, per exemple, dels seus treballs d’investigació històrica, però també dels escrits en prosa, poesia o de les composicions teatrals;  dels seus articles d’opinió —tant a capçaleres de premsa, com aquells treballs manuscrits dels quals no s’ha pogut esbrinar on van veure la llum— o, per destacar alguna altra tipologia documental, de la seva correspondència personal, —tant emesa com rebuda— de nombroses personalitats eclesiàstiques, polítiques o culturals.

Des de l’ACRE us encoratgem a conèixer i consultar el fons personal de Carmel Biarnés https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallfons/ACRE340-81 Un cop hi accediu, a més de la fitxa genèrica elaborada a partir de la Norma de Descripció Arxivística (NODAC), podreu desplegar la pestanya ‘Mostrar quadre de classificació’, de la part inferior de la pàgina, i desplegar els diversos nivells fins arribar a la descripció del document i, en ocasions, fins i tot el document digitalitzat.

dilluns, 3 de novembre del 2025

La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)

La setmana passada, l'arqueòleg Josep Maria Vila i Carabasa va pronunciar una conferència sobre la intervenció arqueològica al castell d'Ascó des de 2013 fins ara.

***
El castell d’Ascó té els seus orígens en un Hisn que en època islàmica presidia el turó sobre l’Ebre, al vessant del qual es va organitzar un primer nucli de poblament musulmà. Després de la conquesta cristiana, a mitjan segle XII el castell passa a ser el centre d’una comanda templera. Posteriorment, amb la dissolució del Temple a principis del segle XIV, va passar a l’orde de l’Hospital. Durant aquest període, el castell s’amplia fins a ocupar pràcticament la totalitat de l’espai del cim del turó. A mitjan segle XVII, i com a conseqüència de les destruccions derivades de la Guerra dels Segadors, el castell és abandonat definitivament. A partir d’aquest moment s’inicia un procés de destrucció de les estructures de l’antiga fortalesa, accelerat per l’espoliació massiva de materials constructius que es van dur a terme durant anys. A finals segle XIX, en el marc de la Tercera Guerra Carlina, es va reconstruir parcialment l’antiga torre com a estació repetidora d’una línia de telegrafia òptica militar. La voluntat de l’Ajuntament d’Ascó de recuperar aquesta torre, que era l’únic vestigi visible del castell, va comportar una primera excavació els anys 2013-2014 que va permetre comprovar que sota la runa que cobria completament el turó, els vestigis de l’antic castell es conservaven d’una manera prou important. Aquesta constatació ha comportat una sèrie de projectes d’intervenció arqueològica i consolidació d’estructures al castell que s’han desenvolupat fins al 2024 i que han permès recuperar i restaurar bona part de l’antiga fortalesa templera i hospitalera.

diumenge, 5 d’octubre del 2025

Jornades Europees de Patrimoni 2025 a Ascó

Un any més, Ascó se suma a la celebració de les Jornades Europees de Patrimoni, una cita imprescindible per posar en valor la nostra història, la cultura i els espais que conformen la identitat del nostre municipi. Aquestes jornades, obertes a tothom, conviden a descobrir i gaudir del patrimoni a través de visites, activitats i experiències que ens connecten amb el nostre passat i el nostre territori.

En aquesta edició, hem preparat una visita guiada pels espais patrimonials d’Ascó, una oportunitat única per conèixer de prop tres dels edificis més emblemàtics recentment recuperats: Cal Cavaller, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; el Magatzem de Rita, que conserva elements des d’una cabana del segle XVI fins a cubs de vi i oli del XIX; i l’Edifici de l’Estació (1892), actual seu de l’Oficina de Turisme.

📅 12 d’octubre de 2025, de 16.30 h a 18.30 h
📍 Sortida: Plaça Estació
📞 Reserves: 977 406 583 | ✉️ turisme@asco.cat

Totes les activitats són gratuïtes i formen part del programa oficial de les Jornades Europees de Patrimoni 2025 (patrimoni.gencat.cat/JEP2025).

diumenge, 7 de setembre del 2025

Descobreix Ascó: passeig en llaüt, història, natura i artesania

Coneixes Ascó? 
Vine amb nosaltres a passar un cap de setmana inoblidable en aquest preciós poble de la Ribera d’Ebre. En aquest vídeo descobrirem Ascó des del riu Ebre, navegant amb el llaüt Lo Roget. 
A més, visitarem el castell d’Ascó, un punt estratègic durant l’època andalusina, entre d’altres, i explorarem els antics banys àrabs, gairebé intactes més de mil anys després. Ens hi acompanyarà l’historiador Felip Fucho, que ens explicarà la rellevància d’aquest poble en època sarraïna. 
També assistim a la Mostra d’Arts i Oficis, un esdeveniment únic en què artesans de tot Catalunya mostren tècniques ancestrals: terrissers, picapedrers, saboners, vitrallers... Una veritable festa de cultura i tradició! 
Finalment, acabarem amb una excursió pel camí de Sirga, entre Ascó i Móra d’Ebre, una ruta plena d’història i paisatges espectaculars. 
No et perdis aquest viatge entre natura, patrimoni i oficis tradicionals!

dissabte, 3 de maig del 2025

Sant Miquel de Maig

Aquest cap de setmana Ascó celebra la festivitat de Sant Miquel de Maig a l'entorn de l'ermita sota l'advocació del patró d'Ascó, que es troba a l'entrada de la vila:un edifici senzill però amb encant, que presenta un porxo a l'entrada amb tres arcades.

Aquesta no és la festa litúrgica principal de Sant Miquel, ja que aquesta s'escau el 29 de setembre (Sant Miquel, Sant Gabriel i Sant Rafael), sinó que és una festa que té lloc en alguns indrets i que commemora l'aparició de l'Arcàngel Sant Miquel, una tradició molt antiga que se situa al Monte Gargano, al sud d’Itàlia (a la regió de la Pulla). Aquesta festa se celebra el 8 de maig.

Segons la tradició, al segle V (cap a l’any 490), l’arcàngel Sant Miquel s’hauria aparegut diverses vegades a un bisbe local i a uns pastors, indicant el lloc on havia de ser construïda una església en el seu honor. Aquest lloc és l’actual Santuari de Sant Miquel Arcàngel al Monte Gargano, un dels primers llocs d’Europa dedicats al culte a Sant Miquel.

Aquesta aparició va consolidar el culte a Sant Miquel com a protector i defensor del poble cristià, especialment contra el mal i les forces demoníaques.

Significat religiós
Sant Miquel és un dels tres arcàngels reconeguts per l’Església (juntament amb Gabriel i Rafael) i se’l considera:
  • Cap dels exèrcits celestials

  • Defensor del bé contra el mal

  • Guardià de les ànimes en el moment del judici final

La devoció de Sant Miquel a Europa
L’arcàngel Sant Miquel ha estat una figura de gran veneració arreu d’Europa des de l’edat mitjana, especialment com a protector espiritual i defensor contra el mal. Diversos santuaris i ermites li són dedicats, molts d’ells situats en llocs elevats o de gran simbolisme.

Entre els més destacats trobem el Mont-Saint-Michel a França, un dels llocs de pelegrinatge més emblemàtics; el Monte Sant’Angelo al sud d’Itàlia, origen de la festivitat del 8 de maig; i diversos monestirs i esglésies a Alemanya, com l’abadia de Michaelsberg.

A Catalunya, la devoció també és molt present, amb exemples com Sant Miquel de Fai, Sant Miquel de Fluvià o el mateix Ascó.

Sant Miquel i l'orde del Temple
Sembla que el fet que Ascó fos cap de comanda templera, explica que Sant Miquel sigui patró de la població. Tot i que la Mare de Déu era la patrona principal de l’orde del Temple, Sant Miquel ocupava un lloc destacat dins l’espiritualitat templera per la seva funció com a capità dels exèrcits celestials i defensor del bé contra el mal. Aquesta imatge encaixava perfectament amb l’ideal dels cavallers templers, que es veien a si mateixos com a guerrers de Crist, lluitant tant en el pla físic com espiritual. No és estrany, doncs, que molts castells, capelles i llocs simbòlics vinculats a l’orde portessin el nom de Sant Miquel o li dediquessin devocions especials, especialment abans de les batalles o com a protector de llocs estratègics.

dilluns, 30 de desembre del 2024

Ascó al Cançoner Popular de Catalunya

El 1993 es va publicar el volum IV de l’Inventari de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. D’aquesta manera es reprenia el fil que havia començat l’octubre de 1921 i que va quedar paralitzat a causa de la guerra civil.

Els hereus del promotor i mecenes de l’obra, Rafael Patxot i Jubert, van cedir a l'Abadia de Montserrat tot el material inèdit que l'Obra havia anat acumulant al llarg d'anys de feina abnegada i constant, amb el desig que pogues ser utilitzat pels estudiosos i posat a l'abast de totes les persones interessades.

El curador d’aquest volum va ser el monjo de Montserrat, Josep Massot i Muntaner.

Remenant en el seu contingut, trobem diferent material que ha estat referenciat a Ascó, i en concret trobem dos cançons referides al temps de Nadal:

Tres Reys d’Orient
ab gran cavalcada
sen van á adorar
lo Rey que es nat ara.

**

Portal de Betlem
portal molt hermos
ni ha nat un home
molt alt i dispost.

dimecres, 14 d’agost del 2024

600 anys de Gegants

Aquest 2024, es commemoren els 600 anys de la primera referència escrita d'un gegant a Barcelona, però també arreu del món. La referència la trobem al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, què inclou una relació dels elements municipals que van concórrer a la processó del Corpus de 1424. Entre ells, “Lo rey David ab lo Giguant”, que segons els estudiosos, és la primera referència gegantera del món.
Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del Corpus (festa major, carnaval) i acompanyats dels nans o capgrossos. La tradició dels gegants tingué una gran revifalla a Catalunya des del 1980.

Al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996), es consensuà la següent definició bàsica de gegant: figura vertical de característiques humanes, de mesures considerablement superiors a les d’un individu de dimensions normals, que conduïda des de l’interior per una persona participa en les festes i celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol col·lectiu

Quant a la principal àrea geogràfica, es localitzen les següents zones:
  • Nord de França: característics perquè van tota la família, gegant, geganta i dos o tres fills gegants.
  • Bèlgica, Països Baixos, Alemanya i Luxemburg: destaquen pel seu volum i alçada, sovint han d’anar amb rodes.
  • Península Ibèrica, principalment a Catalunya i Euskadi, però també en trobem a punts aïllats de Sevilla, Madrid i Terol.
A Ascó no va ser fins la festa major de 1995 que es van tenir els primers gegants, el Falcó i la Sança. Falcó, que representa un cavaller de l'orde del Temple del segle XIII, i Na Sança, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, casada amb el rei Alfons I, que cedí a l'orde del Temple el castell d’Ascó i totes les seves terres.

dissabte, 14 d’octubre del 2023

L'ahir i l'avui del comerç i la gastronomia asconenques

Seguint en les Jornades Europees de Patrimoni, dedicades aquest 2023 al patrimoni viu, ha tingut lloc a Ascó una taula rodona amb el títol de "L'ahir i l'avui del comerç i la gastronomia asconenques". En aquesta taula, conduïda per Laura Mur, s'ha comptat amb diferents persones que des de la seva particular òptica, han explicat la seva relació amb el món del comerç i de la cuina.

Felip Fucho ha aportat la seva visió històrica comentant els diferents aliments que han caracteritzat la nostra cuina al llarg del temps, però posant especial esment en els productes i les tècniques culinàries aportats pels musulmans durant els segles de la seva presència al nostre territori.

Teresina Anton, amb bona mà per la cuina, ha exposat la cuina tradicional que ha arribat a nosaltres, parlant dels plats d'hivern i dels plats d'estiu, de la cuina de festa, de la cuina de caça, del mandongo, dels dolços... i ens ha deixat una dita que diu: "La dona coquera, al cap de l'any s'ha de vendre la pastera".

Francisco Batiste, durant molts anys regentant un establiment de queviures, ha explicat l'evolució dels productes des del punt de vista del comerciant, com han canviat els productes o el seu envasatge, fins als hàbits de compra.

Paquita Borrell ha aportat la seva experiència al capdavant del forn de pa i pastisseria Grabo. Ha parlat de com ha anat minvant el consum de pa al llarg del temps, quan abans era un element indispensable en qualsevol rebost. També ha parlat dels diferents dolços tradicionals que abans a taula feien festa major com coques, corassons, pastissets o capsetes.

Finalment, Concepció Ribes ha parlat des del punt de vista de la gent d'avui, que sembla que no tingui tant de temps per estar a la cuina i per tant, de com han canviat les costums culinàries de les cases. Avui es persegueix més aviat que siguin plats ràpids d'elaborar.

La taula rodona s'ha tancat amb un tast de producte gastronòmic elaborat per dones d'Ascó com arròs, patata i bleda; truita en suc; clotxina, rosquilles...

divendres, 13 d’octubre del 2023

Aquells comerços d'ahir

Una de les activitats incloses en les Jornades Europees de Patrimoni que aquest cap de setmana tenen lloc a diferents indrets de Catalunya és l'exposició "Aquells comerços d'ahir". Una mostra que ens convida a viatjar en el temps i recuperar els records d'aquelles botigues i altres establiments que donaven servei a la població.

Es podrà visitar a l'Antic Hospital dissabte 14 i diumenge 15 d'octubre en horari de matí (d'11 a 13 hores) i de tarda (de 17 a 20 hores).

Les persones que s'han encarregat del muntatge han estat Àngela Diez i Magda Biarnés.