El Pavelló Mies van der Rohe és un emblema de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Es tractava del pavelló nacional d'Alemanya que van encarregar a l'equip format pel propi van der Rohe i Lilly Reich, i va suposar una fita arquitectònica per l'època com una mostra de "claredat, simplicitat i honestedat" de l'Alemanya d'aquell moment (República de Weimar). Hi trobem materials nobles (marbres, ònix i travertí) i elements moderns com l'acer i làmines de vidre. Utilitza làmines d'aigua com a espai de superfícies reflectores.
Tal i com estava previst, l'any 1930, finalitzada l'Exposició Universal, es va desmuntar l'edifici. Tot i que l'arquitecte Oriol Bohigas des dels anys cinquanta va perseguir la idea de reconstruir-lo, no va ser fins el 1986 que va ser possible, fent una reproducció fidel de l'original, l'encàrrec dels quals va ser pels arquitectes Cristian Cirici, Fernando Ramos i Ignasi de Solà-Morales.A dia d'avui és la seu de la Fundació Mies van der Rohe, que treballa per preservar el seu llegat i per perpetuar l'esperit innovador de l'arquitecte, essent un espai de debat i investigació en el camp de l'arquitectura i de l'urbanisme.
També hi trobem entre el mobiliari del pavelló la que es va conèixer com cadira Barcelona, així com una escultura de Kolbe-Der Morgen, L'alba.
