Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Pere Màrtir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Pere Màrtir. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 d’octubre del 2025

25 anys de la canonització de Sant Pere Màrtir

Avui, 1 d'octubre, fa vint-i-cinc anys que el Papa Joan Pau II va canonitzar el bisbe dominic i fill d'Ascó Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). El 1893 el Papa Lleó XIII el va nomenar beat de l'església.

Us comparteixo un fragment d'un llibre de 1893 que es va publicar a Manila amb motiu de la seva beatificació.

Orgullosa por lo tanto puede estar Cataluña; y principalmente la humilde villa de Ascó de la provincia de Tarragona y obispado de Tortosa, de haber sido la cuna de este insigne predicador apostólico, maestro gloriosísimo é invicto capitán del coro de mártires dominicos que en el territorio de Fo-kien inmolaron sus vidas en holocausto á nuestra santa fé católica .

Fueron sus padres Andrés Sanz y Catalina Jordá. No nos dice la historia si eran de sangre noble, si eran ricos ó poderosos. No se estilaba en aquellos tiempos prodigar el Don, como hoy se hace ; y todo nos induce á creer que los padres del insigne mártir pertenecían á la honrada clase del pueblo, ó á la laboriosa clase media de entonces; que no figuraban en la villa de Ascó entre las principales familias, sin ser por eso oscuros y desconocidos, y que ni eran pobres hasta el extremo de ganarse el sustento con un jornal diario, ni sobrados hasta el punto de no necesitar de su trabajo para atender á las necesidades de la vida. Tampoco sabemos si el Beato Sanz era hijo único, ó tuvo otros hermanos: lo que consta es que al nacer, la comadrona creyéndole en peligro de muerte le administró el agua de socorro; y que pocos días después, el 3 de Setiembre de 1680, Mosen Damian Roger, Presbítero Beneficiado de aquella Parroquia, suplió las ceremonias solemnes del bautismo con permiso y en presencia del Dr. D. Luis Corteja, Párroco de la misma.

El Obispo de Tortosa D. Francisco Severo Auter que era religioso de Santo Domingo, al girar la visita pastoral en la villa de Ascó, administró á nuestro mártir el Sacramento de la Confirmación el 28 de Agosto de 1687.

Si por sus aficiones según la Escritura Santa se conoce al niño, y se llega á juzgar si sus obras serán derechas y puras, los primeros años del Beato Sanz nos ofrecen un ejemplo de la santidad de la infancia cristiana. Elevando y fortaleciendo su buena índole la gracia bautismal, lucía en su alma el primitivo candor de la inocencia que como rico tesoro conservaba; y era de admirar la respetuosa obediencia de aquel niño, su asiduidad para aprender las máximas de la vida cristiana y social, su amor á los ejercicios de religión, su aborrecimiento á la ociosidad y á todo pecado; y su espíritu de seriedad y recogimiento que le hacía preferir la compañía y las lecciones de su fervorosa madre á las distracciones y recreos, no siempre inocentes, de sus compañeros de edad. Su juventud, dice Touron, salió vencedora de la lucha de las tentaciones y de los contagios del mal ejemplo: sus mejores días se emplearon exclusivamente en el noble afan de santificarse á sí mismo, por la observancia de la disciplina doméstica mas diligente, y bajo el patrocinio de la Vírgen del Rosario cuya devoción crecía en él á proporción que los años y el juicio. Fué Pedro uno de esos niños que nacen viejos, que dotados de un espíritu precoz de reflexión y de sensatez imprimen en sus actos juveniles cierto sello de gravedad, que reuniendo los encantos de la infancia á la bella madurez de la edad adulta, los manifiesta como nacidos para ser santos. Circunstancia es esta que se observa en la vida de muchos de los héroes que veneramos en los altares: desde niños descubren que Dios les destina á gran virtud y perfección, complaciéndose la providencia divina en presentar en su juventud una imágen de lo que serán cuando adultos, y sobre todo en los fines de su mortal carrera. Nacen para Santos y desde sus tiernos años empiezan á serlo. ¡Admirable trabazón de la vida del hombre! como es la niñez suele ser la adolescencia y la edad crecida, y el que es bueno de niño, tiene, con la ayuda del Señor, muchas seguridades que lo será también cuando mozo y cuando viejo.

De la Villa de Ascó pasó el niño Sanz á la ciudad de Lérida al lado de su tio materno el Doctor D. Miguel Jordá primer beneficiado de aquella Iglesia Catedral, persona á quien no temieron sus padres entregarle, fiados más que en el cariño del parentesco en las luces y celo por la pureza de la fé que distinguían al respetable sacerdote. No se sabe de que edad fué el Beato Pedro á Lérida , ni los años que estuvo al lado de su tio: solo nos dicen las memorias que del particular hablan, que hizo bajo la dirección de su tio con aprovechamiento los estudios previos á toda carrera, y que adelantando en ciencia y en virtud, llegado á los 17 años pretendió de la Orden de Santo Domingo le admitiera entre sus hijos con el fin de consagrarse á Dios por la observancia de los consejos evangélicos . Ni su tio (créese que por este tiempo ya habían fallecido sus padres, á juzgar por lo que de él cuenta el Beato Serrano), ni la Orden de Predicadores opusieron la menor resistencia á una pretensión que creían proceder del cielo; y así el jóven Sanz tomó el hábito blanco y negro de los Predicadores, símbolo hermoso de inocencia y de mortificación, de pureza y de abstracción de los bienes de este mundo ,en el convento de Santo Domingo de Lérida; y pasadas con gran fervor las pruebas del noviciado tuvo la dicha de pronunciar sus votos solemnes el 6 de Julio de 1698.

Pedro José y Andrés fueron los nombres que se le impusieron en el santo Bautismo, aunque el de José era el único que usaba y prefería por la grande devoción que profesaba al Santo Patriarca; pero en su profesión religiosa quiso Dios que, para predecir su vida apostólica y su glorioso fin, los cambiase con el de Pedro Mártir , nombre con que siempre después fué distinguido. Dice el mismo Santo en una confidencia que tuvo con su compañero, el Beato Obispo de Tipasa, que optó por ese cambio para complacer á su buen tio, que profesaba tiernísima devoción al Protomartir de la Orden Dominicana.

Véanse las palabras del Beato Serrano. "No hace muchos días que me dijo su Ilma. que en elsiglo se llamaba José , pero que estando para tomar el hábito le dijo un tio suyo Capellán mayor y muy devoto de San Pedro Mártir: muchacho una cosa te pido que ahora en tomando el hábito te llames Fr. Pedro Mártir. ¡O valgame Dios, con qué propiedad da Su Majestad los nombres á sus escogidos! y lo que á nosotros parecen contingencias son disposiciones divinas. Como este buen tio había quedado en lugar de padre y madre, le correspondía su Ilma. con el cariño de hijo y así condescendió dándole este gusto; pero me decía su Ilma . que había sentido mucho el dejar su muy estimado nombre de Joseph. A esto respondí ¿pues por qué V. S. I. no se quedó con los dos en todo caso? Me dijo su Ilma: porque era muchachoy no se me ocurrió tal cosa."

divendres, 26 de setembre del 2025

El 25è aniversari de la canonització de Sant Pere M. Sans, a Barcelona


En pocs dies, es commemorarà el 25è aniversari de la canonització del fill d'Ascó Sant Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). Per aquest motiu, a Barcelona, aquest diumenge tindrà lloc una celebració. L'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona serà la seu d'unes activitats que, sota el lema de Beneir, predicar i testimoniar, han estat organitzades per la Univesitat Europea del Principat d'Andorra, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, i la comunitat catòlica xinesa de Barcelona, els quals veneren amb molta devoció a Pere Sans d'Ascó.

Les activitats d'aquest proper diumenge, 28 de setembre, són:

  • Inauguració. Mn. Josep CHISVERT, Vicecanceller de la Universitat Europea IMF (eUniv).
  • Ressenya al voltant de Pere M. Sans i el seu ministeri. Dr. Josep SERRANO DAURA, Director de la Càtedra Fiter i Rossell de la eUniv.
  • L'amistat és el camí cap a la Pau. Sr. Jaume CASTRO, de la Comunitat de Sant Egidi.
  • Fra Pere Màrtir Sans, OP, bisbe i màrtir a Xina. Fr. Pedro Juan ALONSO MERINO OP, uperior Major de la Província OP del Rosario a Espanya
  • La gruta del Bisbe a Lankou. Un fragment de la història oblidada i confosa. Gna. Catalina WU, de l'Arxiu Diocesà del Bisbat de Fuzhou.
  • Cap a Església fidel al seu Senyor i inculturada a la Xina. Sant Pere M. Sans i els seus companys: missió, martiri i el seu impacte històric. P. Vicente GUO, del Bisbat de Fuzhou.
  • Col·loqui.
  • Eucaristia. Mn. Javier VILANOVA, Bisbe Auxiliar de Barcelona.
  • Recepció. Comunitat Catòlica Xinesa de Barcelona.

dilluns, 15 de gener del 2024

Presentació de l'obra "Fray Pedro Mártir Sans Jordà, O.P. Las misiones dominicas en China"

Dissabte 13 de gener es va presentar l’obra Fray Pedro Mártir Sans Jordà, O.P, que porta per subtítol Las misiones dominicas en China, fruit del treball de gairebé vint anys de l’historiador i autor local Josep Serrano Daura. La publicació amplia els treballs que ja hi havia fins ara sobre la figura del Sant Pere Màrtir ja que s’inclouen noves fonts documentals. 
El llibre es presenta en tres volums i va una aproximació acurada a la biografia del bisbe dominic Sant Pere Màrtir (Ascó 1680 – Fuzhou 1747), el qual va dedicar la seva vida i la seva activitat evangèlica a les missions catòliques a la Xina. El llibre es troba estructurat en 9 capítols que s’estenen des del seu naixement a Ascó passant per les diferents vicissituds vitals que el van acabar conduint a les missions de Xina on va ser bisbe i va morir màrtir, així com els processos de beatificació (1893) i de canonització (2000). 
Aquesta obra neix d’una proposta que el religiós asconenc Tomàs Biarnés Biarnés li va fer a Serrano Daura el 2004, i que ha servit per plasmar la vida d’aquest sant no només des d’una perspectiva merament biogràfica, sinó que a partir de la seva transcendència a la història de l’Església a la Xina, també ha permès conèixer l’evolució de la missió dels dominics fins a dia d’avui i sobretot, el protagonisme i la presència de Fra Sans en la memòria. 
L’Ajuntament d’Ascó s’ha encarregat de l’edició del treball ja que segons Josep Maria Raduà, regidor de Cultura, “ha estat una oportunitat per confegir un estudi extens i ben treballat, amb molta documentació i nova informació, sobre la figura d’un d’aquells asconencs universals per la seva trajectòria, en aquest cas, en el món de la religió i de les missions”. 
La presentació va oferir també una taula rodona per aprofundir en la figura del Sant i de l’orde dels dominics a la qual pertanyia. Hi van prendre part el doctor Marc Escolà, protonotari de la Universitat Europea, d'Andorra; el doctor Josep Maria Sans Travé, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; i el doctor Xavier Baró, de la Universitat Internacional de Catalunya.

dimecres, 10 de gener del 2024

Es presenta una extensa obra sobre el sant asconenc Pere Màrtir Sans Jordà

Aquest dissabte es presentarà la publicació Fray Pedro Mártir Sans Jordà, O.P, que porta per subtítol Las misiones dominicas en China, fruit del treball de gairebé vint anys de l’historiador i autor local Josep Serrano Daura. La publicació amplia els treballs que ja hi havia fins ara sobre la figura del Sant Pere Màrtir ja que s’inclouen noves fonts documentals.

El llibre es presenta en tres volums i va una aproximació acurada a la biografia del bisbe dominic Sant Pere Màrtir (Ascó 1680 – Fuzhou 1747), el qual va dedicar la seva vida i la seva activitat evangèlica a les missions catòliques a la Xina. El llibre es troba estructurat en 9 capítols que s’estenen des del seu naixement a Ascó passant per les diferents vicissituds vitals que el van acabar conduint a les missions de Xina on va ser bisbe i va morir màrtir, així com els processos de beatificació (1893) i de canonització (2000).

Aquesta obra neix d’una proposta que el religiós asconenc Tomàs Biarnés Biarnés li va fer a Serrano Daura el 2004, i que ha servit per plasmar la vida d’aquest sant no només des d’una perspectiva merament biogràfica, sinó que a partir de la seva transcendència a la història de l’Església a la Xina, també ha permès conèixer l’evolució de la missió dels dominics fins a dia d’avui i sobretot, el protagonisme i la presència de Fra Sans en la memòria.

L’Ajuntament d’Ascó s’ha encarregat de l’edició del treball ja que segons Josep Maria Raduà, regidor de Cultura, “ha estat una oportunitat per confegir un estudi extens i ben treballat, amb molta documentació i nova informació, sobre la figura d’un d’aquells asconencs universals per la seva trajectòria, en aquest cas, en el món de la religió i de les missions”.

La presentació tindrà lloc aquest dissabte, 13 de gener, a les 17.30 hores, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Ascó, i a més, de la intervenció de l’autor, es comptarà amb una taula rodona per aprofundir en la figura del Sant i de l’orde dels dominics a la qual pertanyia. Per això hi ha previst que hi prenguin part el doctor Marc Escolà, protonotari de la Universitat Europea, d'Andorra; el doctor Josep Maria Sans Travé, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; del frare Alejandro López, provincial dels Dominics a Espanya; i del doctor Xavier Baró, de la Universitat Internacional de Catalunya.

diumenge, 5 de març del 2023

Ascó al portal "Historia Hispánica"

Aquests dies s'ha presentat el portal Historia Hispánica en el qual hi ha geolocalitzats més de 20.000 esdeveniments i 50.000 personatges, una enciclopèdia digital elaborada per la Real Alcademia de la Historia.
Quan busquem Ascó en el cercador, veiem que hi té catalogats dos personatges i cap esdeveniment. Els dos personatges són Sant Pere Màrtir Sans i Jordà, bisbe dominic nascut a Ascó el 1680, que va morir màrtir a la Xina el 1747. En paraules de Carmel Biarnés, "un català universal". L'altre personatge que hi apareix és Heraclio Gautier Larraínzar, un aviador militar nascut a Guadalajara que va trobar la mort a Ascó, en els primers dies de la Batalla de l'Ebre mentre conduïa el seu aparell.
San Pedro Mártir

Sans y Jordá, Pedro José. San Pedro Mártir. Ascó (Tarragona), 2.IX.1680 – Foochow (China), 26.V.1747. Misionero dominico (OP), mártir, santo.

Pedro José Sans y Jordá nació en la tarraconense Ascó, diócesis de Tortosa, el 2 de septiembre de 1680. El 6 de julio de 1698 hizo su profesión religiosa en la Orden de Predicadores en el Convento de Lérida, momento en que cambió su nombre de pila por el de Pedro Mártir y donde cursó los estudios de Filosofía y Teología. El 20 de septiembre de 1704 era ordenado sacerdote, y ejerció el ministerio sacerdotal en Lérida, época en la que se distinguió por la solicitud y caridad con que atendió a los heridos de la guerra de sucesión. Cuatro años después fue asignado al Convento de San Ildefonso, de Zaragoza, en calidad de predicador itinerante, allí se distinguió como apóstol del rosario de la Virgen María. Respondió a la necesidad de misioneros en Extremo Oriente y salió de Cádiz el 16 de septiembre de 1712 y a finales de agosto de 1713 se hallaba ya en Manila.
Aprendió el idioma chino y el 12 de junio de 1715 partía para las misiones en China. Convenientemente disfrazado, pudo introducirse en terrenos de misión en China, sometidos a fuerte persecución, donde comenzó a desplegar intensa actividad apostólica, en medio de grandes peligros, sufrimientos y dificultades en el distrito de Fogan. No mucho después fue nombrado vicario provincial de los misioneros dominicos para el período 1718-1720 y lo fue otra vez entre 1725-1727, pero cuando arreció la persecución, los frailes prefirieron retirarse a Cantón en 1730 para no perjudicar a los cristianos. Allí le llegó el nombramiento de obispo titular de Mauricastro, y coadjutor del vicario apostólico de Fukien, fue consagrado el 24 de febrero de aquel mismo año y el 3 de enero de 1732 sucedió al vicario apostólico en el cargo. Ante la responsabilidad que había adquirido y en vista de que poco podría hacer desde Cantón, decidió arriesgarse y con otros cuatro dominicos se internó en la provincia de Fokien en 1738, y fijó su residencia en Moyang. El 25 de junio de 1746 llegó un emisario del virrey de Fochew para prender a los misioneros. Monseñor Sans, de sesenta y seis años de edad, herniado, con vómitos de sangre y las piernas hinchadas, con habilidad y astucia se pudo librar de caer en manos de sus perseguidores. Después de días y noches sin comer ni dormir, agotado por la persecución, imposibilitado de andar, creyó llegado el momento de dar la vida por la fe: era el 30 de junio de 1746. Pronto fue apresado y conducido a Foochow, fuertemente maniatado, el día 6 de julio. Sometido a un pesado interrogatorio, dio una vez más testimonio elocuente de su fe. Encerrado en un calabozo con otros misioneros, tuvieron que aguantar indecibles tormentos. Fue decapitado el 26 de mayo de 1747.
El papa Benedicto XIV, en el consistorio del 16 de septiembre de 1748, cantó las glorias de estos mártires de China y le proclamó insigne. El papa León XIII lo beatificó el 14 de mayo de 1893, y Juan Pablo II lo canonizó el 1 de octubre de 2000. La Orden de Frailes Predicadores celebra su memoria el 15 de enero, junto con los demás compañeros mártires de China.


Heraclio Gautier Larraínzar

Gautier Larraínzar, Heraclio. Guadalajara, 10.VIII.1911 – Ascó (Tarragona), 28.VII.1938. Aviador militar.

Hijo de uno de los primeros aerosteros militares que hubo en España, ingresó Heraclio Gautier a los dieciséis años de edad en la Academia Militar de Ingenieros, en Guadalajara, de la que salió promovido a teniente en 1932. Decidido desde niño a ser aviador, logró ser en 1935 observador de aeroplano (pese a las dificultades creadas por la situación que a la sazón pasaba España). El 18 de julio de 1936 se encontraba encuadrado en las Fuerzas Aéreas de Marruecos, como observador de los Breguet XIX de Tetuán, y participó desde el primer momento en las operaciones del Estrecho, pasando en septiembre a formar parte del grupo de bombardeo 1-G-22, organizado con algunos Junkers 52 sacados del “puente aéreo”.

Con este grupo participó en los combates desarrollados en torno a Madrid aquel otoño, y en la dura batalla del Jarama, en febrero de 1937, en la que los Junkers marcaron la pauta de aquel “bombardearemos, caiga quien caiga” de Calderón.

Ascendido a capitán por méritos de guerra, continuó en la misma unidad, tomando parte en los vuelos de abastecimiento a los defensores del santuario de Nuestra Señora de la Cabeza, en el frente Sur, y, posteriormente, en el frente Norte, combatió en las campañas de Vizcaya y de Santander. Destinado como jefe de observadores al grupo 3-G-28, de trimotores Savoia 79, participó en la dura batalla que se desarrolló en torno a la villa de Belchite, en agosto y septiembre de 1937, donde las fuerzas nacionales, abastecidas desde el aire, realizaron una increíble y desesperada resistencia ante fuerzas enemigas veinte veces superiores en número. La labor del capitán Gautier, como jefe de observadores, fue calificada por el Mando como “muy precisa, de gran eficacia en sus bombardeos, muy valiente...”, pero él quería ser piloto, y en 1938 realizó el correspondiente curso, y el de caza, y terminado éste, fue destinado al grupo 3-G-3.

Cruzado el Ebro por las fuerzas gubernamentales el 25 de julio de 1938, era para éstas fundamental tender y mantener puentes y pasarelas sobre el río, constituyendo la existencia de estos medios de paso, preocupación constante de ambos contendientes a lo largo de la batalla, siendo la Aviación nacional la encargada de localizarlos y atacarlos a medida que eran tendidos. Durante la noche del 27 al 28 de julio, y para reponer los destruidos en los bombardeos del día anterior, tendieron los pontoneros republicanos un puente en Ascó, por el que al amparo de la niebla matinal, comenzaron a pasar una considerable cantidad de artillería y medios blindados.

Era necesario un reconocimiento del río, a baja altura, y se encargó realizarlo a la escuadrilla 7-E-3, que aquella misma mañana había llegado del frente de Extremadura, al mando del capitán Gautier. Decidió éste ser él quien realizara la peligrosa misión, y, acompañado de otro Fiat de su escuadrilla, pilotado por el teniente Robles, despegó del aeródromo de campaña de Escatrón y se dirigió al frente, viéndose forzado por las malas condiciones atmosféricas, a descender a menos de 100 metros del suelo, recibiendo un tremendo fuego cruzado de los muy numerosos emplazamientos de armas antiaéreas, automáticas, emplazadas por el enemigo en ambas márgenes del Ebro para proteger puentes y pasarelas.

La pareja de Fiat recorrió el río a lo largo, localizando el importante puente, pero no fue invulnerable a la maraña de mortales trazadoras, y el avión del capitán Gautier fue alcanzado por varios proyectiles; el teniente Robles le vio llevarse la mano al pecho y retirarla ensangrentada, continuando, no obstante, la misión hasta que, perdido el control del avión, fue éste a caer, violentamente, en terreno propio, perdiendo la vida Heraclio Gautier. El puente de Ascó fue bombardeado y destruido aquella misma tarde.

El heroísmo del capitán Gautier fue recompensado el día 29 (siguiente al de su muerte) con la Medalla Militar individual, y en el decreto de concesión, al relacionar los méritos que lo justificaban, se decía: “[...] culminando el día 28 de julio pasado en que, habiendo recibido orden de reconocer los puentes tendidos por el enemigo sobre el Ebro, tuvo que descender a menos de cien metros, por las deplorables condiciones meteorológicas, sufriendo intenso fuego enemigo, que motivó varios impactos en el depósito de gasolina y graves heridas al capitán Gautier, el cual, no obstante, prosiguió su misión hasta el final, poniendo de manifiesto su elevado espíritu en el cumplimiento de su deber, en el cual encontró gloriosa muerte”.

dijous, 26 de maig del 2022

Mural de Domingo Margalef en honor a Sant Pere Màrtir

Aquest diumenge, 29 de maig, en què s'escau la Festa de Sant Pere Màrtir Sans i Jordà (Ascó 1680 - Xina 1747), es beneirà un mural que s'ha ubicat davant del carrer de la Mola, i que és una reproducció d'una obra del pintor local Domingo Margalef i Agustí (1920-1989).
En el transcurs de l'acte, l'Orfeó d'Ascó interpretarà els Goigs de Sant Pere Sans d'Ascó.

dijous, 1 d’octubre del 2020

20 anys de la canonització de Sant Pere Màrtir Sans i Jordà


L'1 d'octubre de 2000 tenia lloc a Roma la canonització del bisbe i missioner asconenc Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). Una celebració que va portar desenes d'asconencs al Vaticà i que uns dies després 

va commemorar-se amb una setmana d'acció de gràcies al seu poble natal, amb multitud d'actes programats.

En motiu d'aquest vintè aniversari, recupero l'article que es va publicar a Catalunya Cristiana (núm. 1.099, de 12/10/2000) que es fa ressò de l'esdeveniment.

***

ROMA/ASCÓ.— Entre els 120 màrtirs de la Xina que l'I d'octubre passat Joan Pau II va canonitzar a la plaça de Sant Pere del Vaticà brillava amb llum pròpia per a la diòcesi de Tortosa i per a la població d'Ascó (Ribera d'Ebre) el record del bisbe Pere Màrtir Sans i Jordà (1680- 1747). El nou sant català havia estat beatificat pel papa Lleó XIII el 14 de maig de l'any 1893. 
Pere Màrtir Sans i Jordà va néixer a Ascó, on va ser batejat el 3 de setembre de l'any 1680. En quedar-se orfe als 10 anys, se'n va anar a viure a Lleida, on el seu oncle matem era capellà major de la Seu. Als 18 anys va ingressar com a novici a l'orde dels Dominics, a Lleida, on va ser ordenat prevere l'any 1704. Es va oferir als seus superiors per anar a evangelitzar la Xina, on va arribar l'any 1715. Des del 1723, va haver de viure amagat en un indret molt petit, on es passava tot el dia pregant i meditant sense poder sortir per no ser empresonat. 
El P. Sans, el 1730, sent a Canton, rep de Roma la petició que accepti ser ordenat bisbe, ministeri que va exercir des de la missió de Fogan. Als 66 anys d'edat, va ser fet presoner i va patir un veritable calvari. Condemnat a mort per causa del seu apostolat cristià, va ser decapitat el 26 de maig del 1747. 
Des del 9 i fins al 15 d'octubre se celebren a Ascó actes culturals i religiosos com a acció de gràcies per la canonització. Es posarà punt final el dissabte dia 14, a les onze del matí, amb una celebració eucarística i una processó presidides per l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Móns. Lluís Martínez Sistach, i el bisbe de Tortosa, Mons. Xavier Salinas, a l'església parroquial de Sant Joan Baptista d'Ascó. En finalitzar la processó, es farà a la plaça de l'església la benedicció del monument que el poble d'Ascó ha erigit al seu sant. 
Els 120 màrtirs assassinats a la Xina, entre els quals s'inclou el bisbe Pere Màrtir Sans i Jordà, van donar testimoni amb là seva vida en un període comprès entre 1649 i 1930. Es tracta del «reconeixement que els 120 màrtirs són un exemple de coratge i coherència per a nosaltres i honoren el poble xinès» i no d'un judici sobre períodes històrics, va dir el Papa. Això no obstant, el cap de l'Església catòlica xinesa, vinculat al règim comunista de Pequín, va atacar durament la canonització, per considerar que es tracta d'un insult als catòlics xinesos, sobretot en coincidir amb el 51è aniversari de la proclamació de la República Popular. En aquest sentit, el bisbe de Pequín va manifestar que «triar aquesta data per canonitzar els pretesos "sants" és un insult i una humiliació per als catòlics xinesos», alhora que va afegir que l'1 d'octubre «ressalta l'alliberament de la nació xinesa de la invasió i del pillatge imperialista i colonial». 
Juntament amb la canonització dels 120 màrtirs de la Xina, el mateix dia 1 d'octubre, Joan Pau II també va canonitzar Maria Josefa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, fundadora de les religioses Serventes de Jesús de la Caritat; Katharine Mary Drexel, fundadora de les religioses del Santíssim Sagrament per als indis i persones de color, a Filadèlfia (EUA), i Josefina Bakhita, religiosa africana, de la Congregació de les Filles de la Caritat Canosianes. (C.C.) 

dilluns, 8 de desembre del 2014

Personatges VII: Sant Pere Màrtir Sans i Jordà

SANT PERE MÀRTIR SANS I JORDÀ (Ascó 1680- Xina 1747)

Sant Pere Màrtir va néixer a Ascó, a ca Pinyol, el 3 de setembre de l’any 1680 i va ser batejat amb el nom de Josep Andreu, fill d’Andreu Sans i de Caterina Jordà.
Quan tenia deu anys, el seu pare el va enviar a estudiar a Lleida i el va deixar en mans del seu oncle, Miquel Jordà, germà de la mare, que era Capellà Major de la Seu. El juliol de 1697 va ingressar al convent de Sant Domingo de Lleida, després del noviciat va fer els vots de pobresa, castedat i obediència i per influència del seu oncle va prendre el nom de Pere Màrtir.
El 1704 és ordenat sacerdot pel bisbe d’Urgell, Julià Cano. En el setge a Lleida en la guerra de Successió acudia a auxiliar els ferits, curar els malalts i assistir els moribunds administrant-los els últims sagraments. Se’l coneixia com “l’àngel de la Caritat”.
Decideix emprendre un nou camí, les Missions, que el porten a Filipines (1712) i la Xina (1715). Al cap d’un temps va ser nomenat Vicari Provincial de la Missió, càrrec que va exercir durant vuit anys dedicat a la tasca evangelitzadora, especialment a la província de Fokien.
L’any 1729 les autoritats xineses, veient la tasca evangelitzadora dels missioners europeus, van decretar el desterrament de Fra Sans, el qual va refugiar-se a la ciutat de Canton. Aquell any va ser consagrat Bisbe de Mauricastro.
El 1732, juntament amb altres missioners, va ser expulsat de Canton i anaren cap a Macao. El 1738 va retornar cap al seu Vicariat Apostòlic de Fokien, i malgrat la seva delicada salut, complia amb les seves obligacions apostòliques.
El 1746 van denunciar les cases on vivien els missioners i els cristians. Així comença la persecució, tot i que en un principi va intentar amagar-se, finalment va decidir lliurar-se per evitar els perills a la família que l’amagava. Després de patir presó amb altres missioners, va ser traslladat a Focheu on va tenir lloc un judici en el qual va ser torturat i sentenciat a mort. Moria màrtir el 26 de maig de 1747.
El Sant Pare Benet XIV va elogiar les seves virtuts i treball apostòlic i el va declarar Màrtir Consumat (1748). Va ser beatificat pel Papa Lleó XIII (1893) i canonitzat pel Papa Joan Pau II (2000).
Font:
El Beat Pere Sans d’Ascó, de Carmel Biarnés

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Carpeta de Goigs dels Sants Patrons d'Ascó

Amb el suport de Joan Roig i Montserrat, rector d'Ulldemolins, hem elaborat una carpeta que recull els goigs que estan dedicats i que es canten o s'han cantat als diferents patrons de la vila d'Ascó. La carpeta aplega aquests càntics ben habituals a tots els Països Catalans, i que en la seva introducció, Mossèn Roig caracteritza com "fruit i vehicle de la religiositat popular (...) que des dels seus orígens s'han imprès sobretot en fulls volanders ben característics, i a més amb aquesta original composició tipogràfica: un text poètic, que va emmarcat per una orla, i és presidit per una representació, xilogràfica o dibuixada, de l'advocació de Jesucrist, la Mare de Déu o els sants als quals van dedicats els versos (...)".
En el cas d'Ascó, s'han recollit els següents goigs:
  • Al Santíssim Sagramanent, que es canten durant els oficis de Dijous Sant.
  • A la Mare de Déu del Carme, cantats a la Capelleta durant la novena del mes de juliol.
  • A Sant Miquel Arcàngel, els antics en castellà i uns de nous, elaborats per aquesta ocasió, en català, i amb lletra de mossèn Joan Roig.
  • A Sant Pere Màrtir Sans i Jordà, en aquest cas són tres goigs de diferents èpoques: de principis del segle XX, poc després de ser elevat als altars com a beat, fins a l'any 2000, que va ser canonitzat. També s'hi afegeixen uns goigs dedicats a Pere Sans, i als altres quatre dominics beatificats amb ell l'any 1893, publicats a Vic el mateix any.
  • A Santa Paulina, amb dos facsímils: un de 1926 i un altre de 1969. Recordem que la santa és patrona d'Ascó i disposa d'ermita al paratge de Mas de Prades.
  • A Sant Artemi, pare de Santa Paulina, editats el 1926, i on diu que a Ascó es veneren les seves relíquies.
  • A Sant Antoni, goigs que es presenten per primer cop, amb lletra de Mossèn Joan Roig, melodia de Monsenyor Valentí Miserachs i xilografies de Ricard Marlet.

Les transcripcions musicals que acompanyen els goigs les ha realitzat Bartolomé García-Plata, mentre que pel dibuix de portada s'ha comptat amb la col·laboració de Josep Maria Pros.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Sant Pere Màrtir, 10 anys


Fa 10 anys de la canonització al Vaticà de Pere Màrtir Sans i Jordà d’Ascó. Us adjunto el text que va publicar el web de notícies de Televisió de Catalunya així com els titulars d’alguns diaris en aquelles jornades.

TVC ON LINE NOTÍCIES:
En un acte celebrat aquest matí a la plaça de Sant Pere del Vaticà, Joan Pau II ha canonitzat 120 missioners que van ser ajusticiats a la Xina a partir del segle XVII. Però les autoritats xineses han criticat el Vaticà per haver volgut humiliar el seu poble, ja que, en el seu moment, els ara màrtirs van ser acusats de traïdors a la pàtria. Entre els canonitzats hi ha 33 missioners estrangers, 6 dels quals eren religiosos espanyols, un d'ells català: Pere Sans i Jordà. Nascut a Ascó el 1680, Pere Màrtir, com és conegut al seu poble, va predicar clandestinament a la Xina i va morir decapitat. A més, l'Església ha canonitzat la beata basca María Josefa del Corazón de Jesús Sancho, fundadora de la congregació de les Serventes de Jesús de la Caritat. El papa, parlant en euskera, ha demanat la intercessió de la nova santa perquè el País Basc sigui una "terra de pau". (1 octubre 2000)

LA VANGUARDIA: San Petolo de Ascó, mártir. El Papa canoniza hoy, junto a otros religiosos españoles, a un misionero catalán decapitado en China en 1747, 1 octubre 2000

AVUI: Joan Pau II canonitza un bisbe català entre 120 màrtirs de la Xina. Un missioner dominic natural d'Ascó, Pere Màrtir Sants, proclamat nou sant, 2 octubre 2000

EL PERIÓDICO: El català Pere Sans, entre els sis missioners espanyols santificats, 2 octubre 2000

RIBERA ON LINE: El beat Pere Sans, d'Ascó, ja és sant de l'Església universal, 2 octubre 2000

LA VANGUARDIA: Ascó se engalana para celebrar la canonización de Pere Màrtir, 15 octubre 2000

dimecres, 26 de maig del 2010

Xè aniversari de la canonització de Sant Pere Màrtir

Aquest 2010 es commemora el desè aniversari de la canonització del bisbe asconenc Sant Pere Màrtir Sans i Jordà (Ascó 1680 - Focheu, Xina 1747).
És per aquest motiu que la parròquia d'Ascó està organitzant diverses activitats al llarg d'aquest any: al voltant del 29 de maig, dia de l'onomàstica d'aquest sant, i a l'entorn de l'1 d'octubre, coincidint en els deu anys de la canonització d'aquest religiós dominic.