Discurs de Carles Rebassa, Premi Sant Jordi de novel·la 2026

Sense llengua no hi ha ni país, ni llibres, ni projecte, ni rondalles, ni estratègies, ni res.
Ja en podem fer de grans propòsits. Però sense el català, nosaltres no hi som. La resta són mentides del temps de la moixa coixa i els nostres enemics això ho saben de fa molt de temps.

Cal que ens defensam dels atacs que rebam per ser qui som. Als jutajts i al carrer, al Senat i al Parlament, a l'escola, al metge i al cafè.

El futur del català també depèn de nosaltres, Carme Junyent, i tant que sí. Però no tan sols de nosaltres. Ni discursos apocalíptics ni mentides bilingüistes, ni racistes, ni franquistes que ens acusen de racistes, ni pactes autonòmics per la llengua.

Hem de tenir una legislació que faci que el català sigui imprescindible per viure als Països Catalans. I això els virreis i els titelles que ens governen no ho faran possible mai. Això tan sols ho podem fer possible nosaltres si ens tornam a determinar com vam fer fa nou anys abans que porucs, messells i traïdors ens deixessin amb el cul a l'aire. Tornam-hi doncs!

Manifest del 8 de març de 2026

El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, és una jornada de reivindicació i de memòria col·lectiva. Un espai compartit per reconèixer el camí recorregut pel moviment feminista, honorar les dones que ens han precedit i reafirmar, avui més que mai, el compromís amb la igualtat efectiva entre dones i homes com a pilar irrenunciable de la democràcia. 

Al llarg de la història, el feminisme ha estat un moviment capaç d’obrir escletxes en murs que semblaven inamovibles. Gràcies a la lluita sostinguda de generacions de dones organitzades, s’han conquerit drets civils, polítics, socials i laborals que avui formen part del nostre marc democràtic. Res no ha estat un regal; tot ha estat fruit de la mobilització, del pensament crític i de la resistència col·lectiva. 

Enguany, el 8 de març adquireix un significat especial. Ens acostem als 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a Barcelona el maig del 1976. Dones d’arreu del país ompliren amb la seva presència i les seves veus el Paranimf de la Universitat de Barcelona en un context de transició política, quan encara eren ben vives les ferides de la dictadura. Aquelles jornades van representar un punt d’inflexió: per primera vegada, les dones van ocupar un espai públic de debat per formular, amb veu pròpia, les seves reivindicacions i propostes després de dècades de silenci imposat. 

La gran força transformadora d’aquell moment històric rau en el fet que va ser un moviment construït des dels debats i les propostes col·lectives, protagonitzat per dones activistes i referents, però també per veïnes, mares, treballadores, estudiants i obreres. Aquestes dones van plantar la llavor del feminisme als barris i als pobles, i van impulsar processos participatius pioners en un país encara colpejat per la precarietat i les desigualtats. Es van organitzar per defensar una escola pública i democràtica, una sanitat universal, una igualtat jurídica plena i unes condicions laborals dignes. Van posar el cos i la veu per conquerir drets fonamentals com el dret a decidir sobre el propi cos, l’accés a l’avortament segur i legal, la igualtat salarial, la participació política o el reconeixement del treball de cures. Avui volem reconèixer el valor i la contribució d’aquelles joves idealistes i lluitadores del 76, dones grans avui, que van fer possible assolir aquests drets per a totes. 

Recordar aquell moment no és un acte nostàlgic. La memòria històrica ens permet entendre que els drets de les dones mai no han estat garantits de manera definitiva i que cada avenç ha conviscut amb resistències, reaccions i intents de retrocés. Els corrents ultradretans, antifeministes i autoritaris no són un fenomen nou: ja van existir abans, amb altres formes i discursos, i existeixen actualment, adaptats al nou context global. 

Avui assistim, de nou, a una ofensiva que qüestiona els consensos bàsics en matèria d’igualtat. Discursos que banalitzen la violència masclista, desacrediten el feminisme, neguen les desigualtats estructurals i pretenen dividir la societat. Aquesta ofensiva no només amenaça els drets de les dones, sinó que posa en risc els valors democràtics que sustenten la convivència. Combatre aquestes amenaces és un compromís necessari per garantir que les ara joves i els infants del nostre país puguin créixer com a ciutadanes i ciutadans en una societat lliure. 

Davant d’aquesta realitat, reafirmem el feminisme com a camí imprescindible cap a la justícia social, que beneficia el conjunt de la societat. La igualtat entre dones i homes no és una concessió ideològica, sinó un dret humà bàsic. 

Des de les institucions posem en valor la tasca imprescindible del moviment feminista i de totes les entitats que l’integren, i defensem un feminisme de totes i per a totes. I, per fer possible la igualtat, és necessari aplicar la transversalitat de gènere en totes les polítiques públiques, en tots els nivells de decisió i en totes les fases de l’acció pública, des de l’urbanisme i la mobilitat fins a l’educació, la cultura, l’esport, l’ocupació i la promoció econòmica, l’habitatge, el medi ambient o els serveis socials.

 Així mateix, és imprescindible incorporar la perspectiva interseccional en la intervenció pública. Aquesta mirada ens permet comprendre com les desigualtats de gènere interactuen amb altres eixos de desigualtat, com ara la situació socioeconòmica, l’origen cultural, la diversitat sexual, les capacitats, la salut, l’edat o la situació administrativa. 

Per això, avui fem una crida a l’esperança compartida i a la convicció democràtica. Avancem des del conjunt del Govern de la Generalitat, les diputacions provincials, els consells comarcals, els ajuntaments i altres ens locals del país. Ho fem conjuntament amb el feminisme organitzat i donem suport i escalf a les comunitats i col·lectius que treballen per la democràcia, els drets humans i la igualtat. 

Dones i homes, des de la diversitat d’orígens, edats i trajectòries, teixim un escut col·lectiu forjat amb ideals democràtics davant els discursos buits i contraris als valors de la humanitat. Apostem per la convicció i les polítiques feministes com a motor per continuar avançant en drets.

Trenquem la bretxa dels somnis - 8M

Actes del 8M a Ascó

Si sembla violència masclista, és violència masclista

Declaració institucional del 25 de novembre de 2025 

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones 

Aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, alcem la veu amb claredat i fermesa per denunciar una realitat que ens colpeix i que ens obliga a actuar amb urgència: les violències masclistes continuen sent una de les vulneracions més greus, persistents i invisibilitzades dels drets humans, tant a Catalunya com arreu del món.

És imprescindible entendre que es tracta d’una violència estructural i per això es dona en tots els àmbits, com la parella, la família, la feina i l’espai públic. A més, pot prendre moltes formes més enllà de la violència física, com és els cas de la violència psicològica, econòmica, sexual, digital, obstètrica, de segon ordre, institucional i vicària. 

En aquest marc, la pressió estètica sobre el cos de les dones és una violència masclista que afecta tot el cicle vital. La imposició de cànons irreals i la cosificació —sovint amplificades pels mitjans i les plataformes digitals— limiten drets i llibertats, danyen la salut física i psicològica i condicionen la participació plena en tots els àmbits.  

Sense deixar d’atendre totes les formes i àmbits de violència, enguany volem posar el focus en una manifestació de la violència masclista que sovint queda invisibilitzada: la violència en l’àmbit digital, que afecta les dones de qualsevol edat, context social i origen, però que impacta, sobretot, en la vida de les més joves. 

La reforma que fa la Llei 17/2020 de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, reconeix la violència digital com una forma específica de violència masclista, tant pel que fa a les seves manifestacions com als espais on es produeix. Tot i aquest avenç, encara cal desplegar mesures concretes per incorporar el món digital a l’abordatge integral de la violència masclista.

Les violències masclistes digitals a les quals s’enfronten les dones tenen expressions i formes múltiples, com ara el ciberassetjament, la geolocalització, la violació de la privacitat, l’accés no consentit als correus electrònics o fitxers, l’accés no permès als dispositius i als comptes de les xarxes socials, la captació en noves formes d’explotació sexual mitjançant plataformes com OnlyFans i els insults a dones amb projecció pública, com per exemple les que exerceixen un lideratge polític, les periodistes i les opinants o activistes. 

L’ONU assenyala que més del 73% de les dones de tot el món han estat exposades o han experimentat algun tipus de violència a internet i que el 90% de les víctimes de distribució d’imatges íntimes de contingut sexual sense consentiment són dones.1 A més, hi ha estudis nacionals que indiquen que el 74% de les víctimes són dones joves menors de 24 anys. 

La violència masclista en l’àmbit digital afecta el benestar de les víctimes, reforça estereotips, danya la dignitat i la reputació, atempta contra la privacitat i la llibertat de les dones, adolescents i infants, causa pèrdues econòmiques i n’obstaculitza la participació política i la llibertat d’expressió.  

La violència digital té un impacte profund i sostingut en les víctimes. Genera sentiments constants de por, culpa, vergonya, aïllament i indefensió. S’hi afegeix el fet que moltes dones no puguin posar nom al que viuen ni trobin reconeixement en el seu entorn, la qual cosa fa que augmenti encara més el seu patiment. La manca de validació i la normalització d’aquestes situacions els impedeixen demanar ajuda, els allarguen el malestar i fan que se’n cronifiquin els efectes.  

Negar la violència digital o invisibilitzar-la també és una forma de violència. L’àmbit digital no és aliè a la societat: és un espai més, però amb menys regulació i amb dinàmiques en evolució constant que reprodueixen i amplifiquen les mateixes desigualtats estructurals. 

En aquest context, els discursos antifeministes i negacionistes de les violències masclistes busquen minimitzar o invisibilitzar aquesta realitat i utilitzen les xarxes socials com a eina de lluita per atacar el feminisme i fer retrocedir els drets de les dones, alhora que qüestionen i posen en risc els avenços assolits gràcies a dècades de lluita feminista. Davant d’això, les institucions tenim l’obligació d’actuar amb fermesa i responsabilitat, i oferir respostes integrals, transformadores i valentes que garanteixin una vida lliure de violències. 

Erradicar les violències masclistes des de qualsevol espai és una premissa imprescindible per avançar cap a una societat justa, democràtica i igualitària. No parlem de fets puntuals, sinó d’una vulneració estructural de drets humans que impacta en tots els àmbits de la vida: la llar, l’espai públic, la feina, l’àmbit polític i l’institucional.  

Cap societat que es vulgui justa i democràtica no pot romandre indiferent. És responsabilitat colꞏlectiva i institucional desplegar polítiques públiques que responguin a les necessitats actuals, dotades de recursos i alineades amb l’estàndard de la diligència deguda, per garantir la prevenció i la reparació, així com l’exercici ple dels drets de les dones, les nenes i les adolescents.  

La Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, consells comarcals, diputacions, altres administracions supramunicipals i les entitats municipalistes refermem el nostre compromís de dedicar tots els esforços i recursos necessaris a avançar cap a una societat lliure de violències masclistes.  Per tot això, ens comprometem a: 

• Desplegar polítiques públiques que situïn en el centre les necessitats i els drets de les dones, nenes i adolescents des de l’abordatge integral i amb la diligència deguda d’acord amb la normativa catalana. 
• Potenciar les polítiques de detecció, prevenció i sensibilització de les violències masclistes aprofundint molt especialment en les violències digitals.  
• Reafirmar el nostre compromís de dissenyar i executar una resposta integral i coordinada en l’erradicació de totes les formes de violència masclista amb un Pacte Català contra les Violències Masclistes. Aquest és un compromís de país per a una transformació social profunda que permeti assolir una Catalunya on les dones i les nenes puguin viure lliures de por, discriminació i violència.  
• Continuar treballant plegats i plegades des de tots els àmbits (institucional, comunitari, tercer sector i ciutadania) per una Catalunya feminista, justa i lliure de masclisme.  

No podem esperar més ni podem mirar cap a una altra banda. 

Erradicar les violències masclistes no és una opció, és una obligació colꞏlectiva i un mandat democràtic.

 Per una vida lliure de violències masclistes. Ni una sola excusa, ni un pas enrere. 

25N a Ascó

Recuperem les tres hores de català al batxillerat

MANIFEST

Des del 2008, amb l'entrada en vigor el 2006 de la LOE (Llei Orgànica d'Educació), es va modificar el currículum i es van reduir les hores de català de les 3 d'aleshores a les 2 d'avui en dia. Aquesta situació, malgrat la tendència a la baixa del nivell de català escrit i oral dels estudiants de Batxillerat i una presència cada cop més minsa de català en l'ús social, no s'ha revertit. A més, segons el que ha expressat en diverses ocasions el col·lectiu de docents, les hores que es dediquen a l'assignatura de Llengua i Literatura Catalana no són suficients per treballar amb els alumnes com caldria la part de la literatura, fonamental per difondre i conservar el patrimoni cultural del país. Així doncs, la nova modificació del currículum és una oportunitat d'or per esmenar aquest error abans que no sigui massa tard i tornar a instaurar les 3 hores de català.

Entenem que en aquesta qüestió la Generalitat de Catalunya, i en concret el Departament d'Educació i Formació Professional, hi tenen un paper fonamental. És per això que:

1. Cal augmentar les hores de català per millorar els resultats de l'assignatura de Llengua i literatura catalana a les PAU, que actualment és de 6,3 punts sobre 10. Cal destacar que la nota mitjana de Llengua i literatura catalana a les PAU en els últims tres anys ha estat la nota més baixa de totes les assignatures comunes. La proposta de decret no estableix cap mesura per revertir aquesta tendència decreixent objectiva del coneixement del català. Així mateix,  contradiu el contingut del Pacte Nacional per la Llengua, signat pel govern el maig del 2025, que al punt 9.3 estipula que ha de "garantir que tot l'alumnat escolaritzat en el sistema educatiu de Catalunya acaba l'educació obligatòria havent assolit el ple domini de la llengua catalana tant oralment com per escrit".
2. El Govern, amb els seus respectius Departaments competents en matèria educativa i lingüística, han manifestat públicament la seva preocupació per l'estat de salut del català i, concretament, la seva voluntat d'enfortir la presència del català a l'escola. En aquest mateix sentit, el Parlament de Catalunya, el 27 de març del 2025, a la Moció 62/XV al punt e), insta el Govern a "recuperar una hora lectiva addicional per a cadascuna de les matèries comunes de llengua i literatura catalanes i castellanes a primer i segon curs de batxillerat (...)". Així doncs, el Govern hauria d'aplicar aquest mandat del Parlament, que representa la voluntat popular.
3. Diverses veus autoritzades de la comunitat educativa han mostrat preocupació per la situació, han presentat les al·legacions corresponents als òrgans en qüestió i han fet accions concretes -fins i tot demanar el boicot dels docents de català a les PAU- per reclamar la tercera hora de català al Batxillerat. El Govern diu que ha obert un procés de diàleg amb la comunitat educativa, i sabem i volem fer saber que el sentir majoritari és que la mesura que reclamem és imprescindible, però sembla que no ha estat prou valent per aplicar aquesta demanda. 

En definitiva, creiem que és urgent prendre mesures concretes per millorar les competències de català pels estudiants de Batxillerat, i l'augment de 2 a 3 hores de català al batxillerat és un primer pas necessari. No ens podem permetre perdre l'oportunitat de posar al centre la voluntat del poble per mitjà del Parlament de Catalunya i de la comunitat educativa del país, que reclama mesures concretes -més enllà de bones paraules- per millorar la presència del català a l'educació.  

Signa el manifest, recuperem les 3 hores de català al batxillerat! 

https://www.plataforma-llengua.cat/signa-3a-hora-catala/

50 dades sobre l'estat del català (2025)

Plataforma per la Llengua ha publicat l'InformeCAT, un recull de cinquanta dades que ofereixen una visió general de l’estat en què es troba el català. Són dades de tots els territoris del domini històric del català i de diversos àmbits materials. 

L’InformeCAT 2025 les classifica en set àmbits temàtics: dades sociodemogràfiques, cultura i mitjans de comunicació, empresa i serveis, educació i cohesió social, justícia, oficialitat i reconeixement, i internet i noves tecnologies. 

Sens dubte, un informe o unes dades que han de conduir a la reflexió a tots aquells governants que treballen per la llengua i a tots aquells professionals que han de vetllar per la salut del català.

DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES
1 - A Catalunya les persones que s'identifiquen com a bilingües català-castellà creixen 7,7 punts entre  el 2018 i el 2023.

 2 - Un 50,5 % dels catalanoparlants de Catalunya han renunciat en alguna ocasió a utilitzar la seva llengua per «evitar problemes».

3 - Només el 8,6 % dels nascuts a l'estranger parlen habitualment en català a Catalunya. El 72,9 % parlen habitualment en castellà.

4 - L'ús del català amb els amics cau 15 punts entre  els joves de les Illes Balears entre el 2014 i el 2022.

5 - El 65,0 % dels catalanoparlants de Catalunya consideren que la catalanitat té més relació amb compartir una llengua o uns valors i uns costums que amb la condició legal i administrativa que deriva del fet de viure a Catalunya.

6 - Set de cada deu catalanoparlants consideren que a Catalunya la llengua que està més imposada és el castellà.

7 - Tot i la tendència a canviar al castellà,  els catalanoparlants inicials tenen sis de cada deu converses en català.

CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
8 - La indústria de la música en català ha deixat d'ingressar 200 milions d'euros per l'incompliment  de la llei catalana del 25 %. 

9 - Malgrat el boicot de les sales, el cinema en català  fa història i frega el milió d'espectadors.

10 - Els espectadors de cinema en català a Andorra pràcticament es quadrupliquen en dos anys.

11 - À Punt arriba pràcticament a 3 milions d'espectadors  el novembre del 2024, un rècord històric.

12 - De les més de 300 pel·lícules estrenades el 2024  a les Illes Balears, no arriben a 15 les que es van poder veure en llengua pròpia.

13 - Un 67,9 % de la població de Catalunya està d'acord  que els continguts audiovisuals amb finançament  de la Generalitat i del 3cat han de ser produïts i emesos en català.

14 - Una sola cançó en català al Piromusical de la Mercè,  de les quinze que reprodueix.

15 - 30 municipis de Mallorca es comminen a potenciar  les revetlles en català.

EMPRESA I SERVEIS
16 - Un 82,4 % dels residents a Catalunya consideren  que el català és bastant o molt important per poder progressar professionalment.

17 - Només el 6,3 % de les denúncies per vulneració dels drets lingüístics tramitades per l'Agència Catalana de Consum i el Departament de Política Lingüística entre el 2012 i el 2024 han acabat en sanció.

18 - A Andorra, tan sols quatre de cada deu treballadors de cara al públic inicien la conversa en català, tot i que sis de cada deu l'utilitzen si el client els parla en català. 

19 - El 2024, seixanta-una noves normes discriminaven  el català en el món de l'empresa.

20 - El 36,5 % dels catalanoparlants de Catalunya declaren que sempre o la majoria de vegades que van a un comerç o que utilitzen un servei no són atesos en la seva llengua.

21 - El català, la llengua més utilitzada a l'hora d'atendre els clients entre les PIMES de Catalunya.

22 - El català retrocedeix 14 punts en set anys en l'atenció al públic en el sector del comerç a Barcelona i també baixa a Lleida, Tarragona i Girona.

23 - McDonald's i Burger King, dues de les deu cadenes  de menjar ràpid amb més establiments al món, incorporen el català al web i a les seves apps.

EDUCACIÓ I COHESIÓ SOCIAL
24 - Cap expedient sancionador entre el 2022 i el 2024  per no fer les classes en català a Catalunya.

25 - Gairebé un milió de persones nascudes fora de Catalunya consideren que no han tingut les oportunitats suficients per aprendre català.

26 - El 78,5 % de les famílies de les Illes van triar el català com a llengua a l'escola.

27 - Els 60 membres dels Mataresos, la primera colla castellera de l'Alguer, estableixen el català com a llengua vehicular en el primer article dels seus estatuts.

28 - Més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant es decanten pel valencià  en una consulta fallida i opaca.

29 - Només el 0,23 % dels estrangers actius a Catalunya poden accedir a la formació professional de llengua catalana oferta pels organismes públics especialitzats.

30 - Llengua i literatura catalana va tenir la nota més baixa de les principals matèries de la fase general de la Selectivitat 2024 a Catalunya, amb un 6,53.

31 - El nivell de català a 4t de Primària es desploma  10 punts a les Illes Balears i menys de la meitat dels alumnes superen el nivell esperat.

32 - Només una de cada deu assignatures dels màsters són en català, i les universitats prioritzen el castellà sobre l'anglès per internacionalitzar-se.

JUSTÍCIA
33 - Set de cada deu persones enquestades es mostren d'acord que un jutge hagi d'acreditar un cert nivell  de català per exercir a Catalunya.

34 - Per primera vegada es podrà fer servir el català  en tribunals amb jurisdicció a tot l'Estat espanyol.

35 - El 79,2 % del total de resolucions que s'haurien d'haver notificat en català a Catalunya no s'hi han notificat.

36 - Prop de dos terços de la població de Catalunya han sentit a parlar dels drets lingüístics.

OFICIALITAT I RECONEIXEMENT
37 - El 65 % de la població considera que entendre el català ha de ser un requisit per a les persones nascudes fora per poder treballar a Catalunya.

38 - Només un terç dels sanitaris que s'apunten als cursos de català del Departament de Salut de Catalunya l'any 2024 els acaben, i menys d'una quarta part els aproven.

39 - Sis anys després que es constituís la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l'Alguer, el Municipi de l'Alguer adopta el bilingüisme en les actes institucionals.

40 - L'ús de la llengua, el quart dels motius principals de discriminació a Barcelona el 2023.

41- El 62,4 % de la població catalana considera que la llengua i la cultura catalanes es troben en perill i cal prendre mesures decidides per protegir-les.

42 - Set de cada deu catalanoparlants de Catalunya afirmen que han hagut de parlar en castellà al metge.

43 - Els casos de discriminació lingüística coneguts per Plataforma per la Llengua es multipliquen per set en l'administració autonòmica entre el 2019 i el 2023. Nou de cada deu casos s'han produït en els serveis sanitaris.

44 - El 84 % dels europeus considera que les llengües regionals i minoritàries haurien de ser protegides.

45 - Al Baix Vinalopó, la identificació amb el valencià es redueix amb cada generació i només el 20,0 % dels adults més joves consideren que és la seva llengua.

INTERNET I NOVES TECNOLOGIES
46 - Un 64 % dels videojocs fets a Catalunya l’any 2022  tenien versió en català.

47 - La tercera edició de SAGA, saló del gaming,  tanca amb més de 8.000 visitants.

48 - L'oferta de tecnologies lingüístiques en català augmenta 16 punts des del 2020.

49 - El servei d'atenció en català desapareix de Google Ads dos anys després de la polèmica de l'algoritme.

50 - A mitjan 2024, els cinc creadors valencians de continguts en català més seguits d'Instagram sumaven més de mig milió de seguidors.

Sant Jordi per la llengua

UN MANIFEST EN DEFENSA DEL CATALÀ

El vespre de la a manifestació en defensa del català. L’acció va causar ferits entre els manifestants, paradistes i passejants, i va provocar grans destrosses.

La situació de la llengua 40 anys després no ha fet més que agreujar-se. El català viu un retrocés històric sense precedents. A cada any que passa, avança el procés de minorització lingüística, i segons les enquestes, avui dia només un 32% dels seus habitants la utilitza habitualment. Viure plenament en català ha esdevingut utòpic al comerç, la sanitat, l’ensenyament, el cinema o la justícia, mentre la llengua ha esdevingut el quart motiu de discriminació a Barcelona.

El model econòmic de la ciutat, basat en l’especulació immobiliària i el turisme, agreuja els efectes de la globalització, gentrifica els barris i posa en perill la cultura pròpia. La Barcelona de postal feta pels grans esdeveniments ha esdevingut una poderosa màquina de trinxar la cultura i la llengua, afavorint la política d’assimilació promoguda per l’estat espanyol. La creixent minorització de la llengua fa que aquesta perdi el seu rol de cohesió social, enfront de l’avenç del castellà i l’anglès, condemnant Barcelona a esdevenir una ciutat sense ànima. La desnacionalització de la capital és el símbol d’un procés que s’estén arreu del Principat i dels Països Catalans.

La llengua catalana no només és un instrument de comunicació. Ens connecta amb el passat i ens projecta vers l’avenir. Explica allò que ens defineix com a poble, ens iguala i ens fa més forts. El català ens singularitza davant del món, i si Barcelona és capital, és en tant que capital d’un país amb una cultura i llengua pròpies. El català ens dota de resiliència col·lectiva davant dels reptes i amenaces d’un món cada cop més globalitzat, hostil i atomitzant.

Davant d’aquesta situació, agreujada per la manca de polítiques fermes de les administracions, exigim l’aplicació de mesures valentes per promoure el català en tots els àmbits, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos necessaris a cobrir la demanda formativa de català. Davant de la situació d’emergència lingüística que vivim, reivindiquem una diada de Sant Jordi per recuperar l’esperit de lluita en defensa de la llengua. Pel dret a viure plenament en català. Per revertir els efectes d’un model de ciutat que, fent bandera d’un fals cosmopolitisme, ha esdevingut l’agent més efectiu a l’hora de destruir la llengua i cultura pròpies.

Perquè estimem i volem fer valdre la Barcelona que ens ha vist créixer o la que ens ha acollit. La de les festes majors, els mercats de barri i la vida associativa de les entitats. Aquella que esdevé universal per la seva particularitat més genuïna, sense haver de renunciar-hi. La Barcelona de la cultura popular, la de la cultura en català.

Defensar la llengua és defensar la nostra manera de ser, de resistir i de teixir comunitat. Manifestem-nos aquesta diada de Sant Jordi a les 19 h a plaça Universitat. Defensem els nostres drets i exigim a les administracions que garanteixin el dret a aprendre la llengua i a viure plenament en català.

Aquest Sant Jordi: llibre, rosa i mani!

8M: Per la igualtat d’oportunitats, seguim lluitant!

MANIFEST DEL 8 DE MARÇ

Avui, 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, alcem la veu per reivindicar els drets de totes les dones i per recordar que la lluita feminista continua sent imprescindible.

Molts han estat els avenços aconseguits en els darrers anys en el nostre país gràcies a la lluita feminista, per exemple: el pacte d’estat contra la violència de gènere (2017); els plans d’igualtat obligatoris per a empreses (2021); l’equiparació progressiva del permís de paternitat i maternitat (2021); l’accés gratuït a productes menstruals i baixa laboral per dolor menstrual (2023) o la Llei de Paritat (2023), entre altres.

Però tot i els avenços aconseguits, encara ens trobem davant de desigualtats estructurals, discriminacions i violències que impedeixen assolir una igualtat real i efectiva.

Els municipis han estat i continuen essent un pilar fonamental en la construcció d’una societat més justa i igualitària. A través de polítiques locals, s’han implementat mesures per combatre la violència masclista, garantir la conciliació laboral i familiar, fomentar l’accés igualitari al mercat de treball i donar suport a les dones en situacions de vulnerabilitat. Des dels ajuntaments, s’han creat serveis d’atenció i assessorament, s’han impulsat plans d’igualtat i s’han reforçat campanyes de sensibilització per eradicar qualsevol forma de discriminació.

No obstant això, aquests drets que tant ha costat aconseguir es veuen avui novament amenaçats. Els discursos reaccionaris i l’expansió de discursos misògins a les xarxes socials contribueixen a la desinformació i intenten frenar el progrés i posar en dubte les conquestes feministes. Per aquest motiu, ara, més que mai, cal defensar els avenços assolits i continuar treballant per consolidar-los. No podem permetre cap retrocés. La igualtat no és negociable, és un dret fonamental.

Els governs locals mantindrem i reforçarem les polítiques d’igualtat perquè continuem necessitant més recursos per a la protecció de les dones, més educació en igualtat a les escoles, més suport a la inserció laboral i un compromís ferm contra qualsevol tipus de violència masclista.

A més, és imprescindible ampliar la mirada i abordar altres fenòmens de desigualtat emergents, ja que arreu del món la pobresa afecta molt més les dones. En aquest sentit, per exemple, diferents estudis de la Generalitat i altres administracions posen de manifest l’existència de desigualtats de gènere en l’àmbit de la mobilitat. Per aquest motiu, es va aprovar el passat any un pla estratègic de mobilitat i gènere per a la millora de la seguretat de les dones en el transport públic, amb l’objecte d’incorporar de manera transversal la perspectiva de gènere a la planificació del transport i la mobilitat, amb especial èmfasi en les dificultats en la mobilitat de les dones al món rural, les cuidadores de persones dependents i de dones que treballen en el sector del transport i el repartiment a domicili.

També la pressió social, la càrrega de cures i la desigualtat laboral afecten de manera desproporcionada el benestar emocional de moltes dones, són vectors de discriminació. Per això, calen polítiques públiques que garanteixin l’accés a recursos de salut mental amb perspectiva de gènere i promoguin un suport adequat per a totes les dones.

Finalment, aquesta és una lluita que ens concerneix a totes i a tots, que ha de ser compartida per tota la societat, no és d’una part en contra de l’altra, just al contrari, els homes tenen un paper fonamental en la construcció d’aquest món que volem més just i equitatiu. Només amb la implicació de tothom podrem assolir la igualtat real i efectiva per a les nostres mares, les nostres àvies, les nostres filles, les nostres germanes.

Avui, 8 de Març, totes i tots ens unim per dir PROU a la discriminació i a la violència. Ens unim per exigir la igualtat d’oportunitats efectiva. Perquè no hi haurà democràcia plena fins que les dones visquin lliures i amb drets garantits.

Seguim lluitant, seguim avançant. Perquè la igualtat no és el futur, és el present!

Federació de Municipis de Catalunya

Associació Catalana de Municipis

Activitats 8M a Ascó

25N: Volem espais lliures i segurs, volem la implicació de tothom

Manifest amb motiu del 25 de novembre de 2024

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, tornem a denunciar aquesta greu vulneració dels drets de les dones i les nenes arreu del món, i tornem a dir prou a totes les formes de violència masclista. El patriarcat no entén de fronteres, les violències masclistes es perpetuen arreu del món i n’augmenta la virulència en guerres i conflictes armats, en què les dones són assassinades i violades amb total impunitat. 

Un any més, volem expressar el nostre compromís ferm amb la lluita feminista i denunciar totes les formes de violència masclista que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. Una lluita que arreu del món i a casa nostra genera aliances i resistències davant les amenaces de retrocés dels drets de les dones en un context de reacció patriarcal davant els avenços del moviment feminista. 

És imprescindible visibilitzar i reconèixer les violències masclistes com una qüestió estructural que atempta contra els drets humans i que ha de ser abordada des d’una perspectiva integral i interseccional per part de les administracions, les institucions i la societat civil. Cal trencar estereotips, i deixar clar que la violència masclista pot donar-se en l’àmbit de la parella o en la família, però també en l’àmbit laboral i social, entre altres. D’altra banda, cal tenir present que la violència pot prendre moltes formes més enllà de la violència física, com és els cas de la violència psicològica, econòmica, obstètrica, sexual, digital i vicària, entre altres.  

Les darreres dades estadístiques constaten que el 79,3% de les catalanes ha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida. És una xifra molt greu, estem parlant de 8 de cada 10 dones. Així mateix, el 65,2% de les dones han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida. Es tracta de la violència masclista més comuna que afecta encara amb més freqüència les joves. 

La violència masclista continua present en el nostre espai públic: als carrers, les places i els parcs. Si consultem les dades catalanes sobre violència sexual, podem veure que un 19,3% de les enquestades van reportar que havien patit una agressió a l’espai públic, i un 2,6% al transport públic.

Davant aquestes xifres, enguany volem posar èmfasi en el fet que les violències masclistes a l’espai públic —incloent-hi també els equipaments, els comerços o els transports— són una de les expressions més greus de la desigualtat de gènere i són una realitat que afecta les dones i noies dels nostres municipis, sovint invisibilitzada i normalitzada.  

D’aquestes agressions, algunes són molt greus i penalitzades per la llei; i altres, en moltes ocasions, són situacions quotidianes, com ara mirades, gestos, xiulets, comentaris grollers, opinions sobre el físic o invasions del mateix espai físic i personal que formen part d’un assetjament constant que les dones patim des de molt joves. Per això afirmem ben alt i clar: volem espais lliures i segurs, i volem la implicació de tothom. 

En cada racó, carrer, plaça (sigui de nit o no, hi hagi poca concurrència o no, estant soles o no) es poden donar situacions en què el context sempre és decisiu: o bé per perpetrar les violències masclistes o bé per combatre-les. Marquem la diferència entre totes i tots: ciutadania, comerços, transports, administracions. Cadascun i cadascuna de nosaltres podem ser agents de canvi. Trenquem tots els silencis i tinguem totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències a l’espai públic. Fem xarxa entre les institucions, les entitats, els agents i els territoris contra les violències masclistes! 

Les violències són conductes que s’aprenen i es transmeten. Per erradicar-les calen canvis culturals profunds en totes i tots nosaltres i en les estructures de poder que les sustenten. Calen canvis profunds que posin fi al sistema patriarcal que continua atemptant cada dia contra els drets de les dones i que proporcionin un sistema de valors basat en el respecte, la igualtat i l’empoderament de les dones.  

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, les institucions polítiques del país —la Generalitat de Catalunya, les administracions supramunicipals i locals i les entitats municipalistes— ens comprometem a dedicar tots els esforços i recursos necessaris per garantir que els espais i les vides de les dones siguin lliures i segurs. Sabem que hem avançat molt, però davant una problemàtica tan estructural i complexa, hem de donar encara més respostes valentes i integrals.  

Per tot això:  

• Abordarem totes les formes de violències masclistes (les més invisibles i les més visibles; les que es donen a la intimitat però també als espaispúblics), entre les quals hi ha les violències sexuals. 

• Treballarem per garantir els drets de totes les dones, infants i adolescents en situació de violències masclistes, i posarem els mitjans necessaris per erradicar les violències institucionals i actuar amb la diligència deguda des de les nostres administracions 

• Vetllarem per la millora constant del treball en xarxa i de la coordinació de tots i totes les agents que intervenen davant les violències masclistes, així com de l’atenció psicològica, l’assessorament laboral i jurídic, entre altres serveis.  

• Potenciarem les polítiques de prevenció i sensibilització davant les violències masclistes, especialment aquelles adreçades a la comunitat educativa, i aprofundirem en la coeducació com una eina transformadora.   

• Continuarem impulsant els programes de masculinitats alternatives amb propostes de sensibilització i prevenció, amb estratègies diferenciades per a la població adulta, jove, adolescent i la infantesa. 

Per fer-lo possible, treballarem braç a braç amb les entitats i el moviment feminista per continuar avançant i innovant juntes en l’abordatge de les violències masclistes en tots els àmbits. I implicarem encara més agents claus dels nostres municipis i de Catalunya per a la sensibilització, prevenció i intervenció davant l’assetjament i les agressions sexuals a l’espai públic. Perquè els espais són de totes: visca la lluita feminista!

50 dades sobre la llengua catalana

DADES DEMOGRÀFIQUES

01 A Catalunya, vuit de cada deu catalanoparlants consideren que per ser català és molt important saber parlar català

02 El 9,4 % dels residents del País Valencià que no parlen valencià amb la família l’utilitzen amb els amics, i el 15,9 %, a la feina.

03 El 54,2 % dels habitants de les Illes Balears parlen sempre en castellà amb la família, i només el 27,3 % ho fan en català.

04 A Catalunya, el 52,3 % dels joves parlants de llengües no oficials volen parlar català a la feina.

05 A Catalunya, només un 12,1 % dels joves parlen únicament el català com a llengua habitual, però el 47,1 % el fa servir habitualment.

06 El català, dotzena llengua més influent del món segons el baròmetre del Ministeri de Cultura de França.

07 Malgrat que només el 5,7 % dels habitants de Catalunya Nord utilitzen habitualment el català, el 46,2 % opina que s’usa molt o prou sovint.

08 Només el 25,6 % dels usuaris dels serveis sanitaris de la zona valencianoparlant del País Valencià hi usen el valencià en la mateixa proporció que el castellà o més.

09 Quatre de cada cinc residents a Andorra creuen que parlar habitualment català és important per considerar que algú està ben integrat al país.

10 El govern de Carlos Mazón va fer el 95,6 % de les seves intervencions a les Corts Valencianes en castellà entre el juliol i el desembre del 2023.

 

CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

11 Rècord de The Tyets a Spotify: primer grup en català amb més d’un milió d’oients al mes.

12 Es multipliquen per cinc les subscripcions a les revistes en català després que el PP i VOX les censuressin a Borriana.

13 La 41a Setmana del Llibre en Català s’acaba amb 60.000 assistents i un 20 % més de vendes.

14 Les Biblioteques de Catalunya tenen 1.194 audiollibres en castellà disponibles al catàleg, i només 302 en català.

15 La delegació algueresa de l’ONG del català celebra 10 anys d’activitat.

16 Neix 3Cat, la plataforma digital amb 280.000 hores de continguts audiovisuals en català.

 

EMPRESA I SERVEIS

17 El 90,0 % dels residents a Catalunya són favorables a garantir el dret de ser atès en català.

18 Un 69,9 % de la població de Catalunya considera força o molt important l’etiquetatge en el seu idioma habitual a l’hora de comprar un producte.

19 Segons una enquesta de la Generalitat de Catalunya i PIMEC, solament el 22,6 % de les empreses donen facilitats per a l’aprenentatge i perfeccionament del català.

20 Un de cada tres catalanoparlants diu que té problemes per expressar-se en català als restaurants a Catalunya.

21 Només una de les dotze principals filials d’empreses industrials estrangeres que operen a Catalunya té el web en català.

 

EDUCACIÓ I COHESIÓ SOCIAL

22 Plataforma per la Llengua arriba als 30 anys de defensa i promoció del català.

23 A Catalunya, tres de cada deu alumnes de primària i secundària parlen habitualment tant en català com en castellà, i són molt més bilingües que el conjunt de la població.

24 El govern de Mazón elimina el mínim de 25 % d’educació en valencià a les comarques castellanoparlants del País Valencià, però no elimina el mínim de 25 % de castellà a les valencianoparlants.

25 El 67,8 % dels exàmens de la Selectivitat del juny del 2023 a les Illes Balears es van respondre en llengua catalana.

26 Un 86,0 % de la població de Catalunya opina que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament del català a les persones immigrades.

27 Un 53 % de les converses entre els infants dels caus i esplais de Catalunya són en català.

28 Un 93,1 % de la població de Catalunya opina que s’han de fer polítiques per tal que els infants dominin el català en acabar l’escolarització.

29 Més de la meitat dels catalans creuen que el català hauria de ser la llengua principal a les universitats catalanes.

30 Els centres de català de titularitat del govern d’Andorra incrementen el nombre d’alumnes en el 122,9 %.

31 El 86 % dels joves de 18 a 24 anys de l’Estat francès són favorables a l’ensenyament de les llengües dites regionals a l’escola pública.

 

JUSTÍCIA

32 El 2022, només el 8,1 % de la documentació de les notaries i el 6,9 % dels documents mercantils de Catalunya van ser en català.

33 La Fiscalia de Barcelona només tramita un de cada deu escrits en català

34 A Catalunya, només un 36 % dels catalanoparlants creuen que parlar en català en un judici no pot perjudicar els seus interessos.

35 Primer projecte perquè l’alumnat del grau de Dret es formi en drets lingüístics.

 

OFICIALITAT I RECONEIXEMENT

36 El suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea augmenta 20 punts en un any a Catalunya: del 61,8 %, el 2022, al 81,4 %, el 2023.

37 Cap de les vuit denúncies presentades per Plataforma per la Llengua des del 2022 contra agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics han suposat l’obertura d’un procediment sancionador per depurar possibles responsabilitats.

38 El català s’estrena al Congrés dels Diputats, després de pràcticament dos segles d’exclusió.

39 Tres de cada deu metges a Catalunya no saben parlar en català i més d’un de cada deu no l’entén.

40 El Departament de Salut de les Illes Balears eximeix, en un procés d’estabilització, 248 places d’infermeria i medicina del requisit de saber català, després d’intentar inicialment eximir-les totes 2.283.

41 100 anys de la detenció de Gaudí per parlar en català a la policia.

42 ELEN demana a l’Estat italià que ratifiqui la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, vint-i-quatre anys després de signar-la, i que reconegui el dret a l’escolarització en català de l’Alguer.

43 Les discriminacions per parlar en català van augmentar un 63,6 % el 2022, segons dades reflectides en el darrer Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona.

44 75 reclamacions el 2023 a Andorra per l’incompliment de la legislació lingüística.

 

INTERNET I NOVES TECNOLOGIES

45 Un estudi conclou que Google ha fet perdre visites a dues de cada tres webs en català.

46 El català és la trenta-cinquena llengua del món a Internet.

47 Google Maps incorpora l’assistent de veu en català, divuit anys després del seu llançament.

48 El català esdevé la cinquena llengua amb els 10.000 millors articles de Viquipèdia.

49 HBO Max suma 100 nous títols en català i Netflix afegeix 30 versions catalanes més a les 120 que ja tenia al catàleg, gràcies als doblatges i subtítols cedits per TV3.

50 El català, la llengua del món amb més talls de veu al repositori CommonVoice.

Ribera orgullosa

Dia internacional de l'orgull LGBTI+ 2024: Igual de diferents

Declaració institucional del 28 de juny de 2024, Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+

El Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+ ens uneix no només en la celebració de la diversitat. Ens uneix també en una crida a l’acció per reconèixer i respectar les identitats, expressions i experiències que fan que cada persona sigui única i inestimable per a la nostra societat. 

Ens uneix la ferma reivindicació del dret fonamental de cada persona a ser qui és. Aquesta és la base per garantir tots els drets que encara avui veuen vulnerats les persones LGBTI+. Unes vulneracions que impacten greument en les seves condicions materials de vida i en la qualitat democràtica de tota la societat.

Per això ens uneix la defensa del dret a l’educació sense cap mena d’assetjament escolar i en què infants i adolescents aprenguin que totes les orientacions sexuals i identitats de gènere són igual de normals; la defensa del dret al treball sense que cap persona hagi d’amagar qui és per por a no ser contractada o simplement a no ser acceptada, o la defensa del dret a la integritat física i psicològica de totes les persones, que implica acabar amb les discriminacions, violències, prejudicis i estigmes per raó de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere. 

En definitiva, ens uneix la defensa dels drets LGBTI+, perquè són drets humans. El veritable orgull del nostre país rau en el compromís col·lectiu de defensar els drets per a tothom, cada dia i arreu, perquè la llibertat de les persones LGBTI+ ens fa una societat més lliure i un país millor. 

La lluita pels drets LGBTI+ no es limita a un sol dia de l’any, sinó que ha de ser un exercici quotidià, individual i col·lectiu, que es propagui per totes les nostres ciutats, pobles i viles, perquè totes les persones puguin viure-hi amb llibertat i dignitat. És cosa de tothom garantir que ningú visqui amb por o que es vegi forçat al sexili, a marxar a un altre lloc de residència per poder viure de manera lliure i oberta la pròpia orientació sexual, identitat o expressió de gènere. És a dir, pel fet de ser qui és. 

Tothom mereix —i hi té dret— sentir-se segur, respectat i inclòs en la seva comunitat, en els seus entorns quotidians, visqui on visqui, des de la ciutat més gran al poble més petit del país. Tothom ha de poder accedir a recursos i serveis especialitzats, visqui on visqui. Aquesta responsabilitat col·lectiva és la veritable mesura de la igualtat i la justícia. 

El Govern de Catalunya i el conjunt d’institucions del país ens comprometem a mantenir l’aposta per les polítiques que garanteixin els drets LGBTI+ i combatin l’LGBTI-fòbia, a continuar avançant en el reconeixement legal d’aquests drets, a reforçar encara més la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI arreu de Catalunya, i a treballar plegades i amb la màxima aliança amb les entitats LGBTI+. 

Però no ho podem fer soles. En un context de creixement de l’extrema dreta, que amenaça de fer retrocedir uns drets que han costat molt de conquerir i que amb els seus discursos d’odi legitima i fomenta les discriminacions i les agressions, fem una crida a tota la ciutadania a unir-se en aquesta missió col·lectiva: a sentir com a pròpia la defensa dels drets LGBTI+, perquè totes les persones som igual de diferents. 

Fem que els nostres carrers, escoles, centres de treball, espais d’oci i llars siguin llocs on tothom pugui viure amb dignitat i orgull. Fem també del nostre país un model de llibertat i un far d’esperança per a les comunitats LGBTI+ d’arreu del món. 

Diada dels Països Catalans

HIMNE A LA NOSTRA PARLA

Catalunya i València,

Mallorca i Rosselló,

les branques són d'un arbre

que al món no té parió.

Són d'una pàtria sola

des de la creació.

La nostra parla és una

i és un nostre braó.

Tenim un mar que és nostre

que el mar ningú ens el pren,

La terra, quina toia,

avui i eternament!

El sol ens besa l'ànima

i ens fa la sang bullent.

Primer surt per nosaltres,

després se'n va a ponent.

Nobles i grans com fórem

els món ens hi veurà.

Volem records d'enrera,

més endavant marxar.

On són les races lliures

la nostra hi anirà

i al poble que badalli,

el nostre esclafarà.

Germans de Catalunya,

germans del Rosselló,

de València i Mallorca,

som terra de saó.

Un temps amb sang regada,

demà, no ho sabem, no!

Cridem en nostra parla:

Visca nostra nació.

ÀNGEL GUIMERÀ

Manifest del Dia Internacional de les Dones

Un any més, i com cada 8 de març, les dones de tot el món alcem la nostra veu per commemorar el Dia Internacional de les Dones, defensar els nostres drets socials, polítics i econòmics i reivindicar la igualtat efectiva entre dones i homes. Són molts els avenços que s’han aconseguit, però encara queda un llarg camí per recórrer per erradicar definitivament qualsevol discriminació i aconseguir la plena participació de les dones, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la societat.

El 8 de març és una jornada de reivindicació. Hem de fer sentir el nostre dret a la igualtat en tots els àmbits de la vida personal, social i professional. Les dones volem una societat igualitària, justa, equilibrada, inclusiva i integradora. Denunciem la bretxa salarial i la precarització laboral que patim. Reclamem la corresponsabilitat en les tasques de cura. Tenim dret a viure lliures de violències masclistes; en pau, sense cap tipus d’exclusió ni discriminació sexista. Lluitem en contra del racisme, la xenofòbia i l’LGTBIfòbia. Reivindiquem la igualtat de tots els drets humans de les dones en relació amb els homes: dret al treball, dret a la coeducació, dret a una corresponsabilitat efectiva i paritària, drets sexuals i reproductius, dret a la salut, dret a la presa de decisions, dret a una societat lliure de violències masclistes.

Les reivindicacions d’aquest dia són les de cada dia i la nostra lluita és constant perquè, malgrat tot, existeix encara el perill de retrocedir en els drets que tant ens ha costat d’assolir. Lluitem per eliminar estereotips contra la discriminació laboral i salarial, contra la violència masclista, però sobretot per construir un canvi de paradigma amb la mirada posada en la plena igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

Des del món local hem ser motor per a construir aquesta igualtat efectiva entre homes i dones i posar l’educació al centre de l’agenda política. Defensem una educació pública, laica, inclusiva i feminista que faci créixer lliures nenes i nens. Hem d’educar els nostres infants en els valors de la igualtat de gènere i posar en valor la lluita feminista i la perspectiva de gènere des dels primers trams educatius fins a la universitat.

Els governs locals volem posar en valor els avenços assolits els darrers anys en l’àmbit de la igualtat, però hem de continuar esforçant-nos per incorporar la mirada de gènere en les polítiques públiques. Cal aplicar aquesta mirada a tots els projectes de recuperació i protecció social al nostre abast durant els pròxims anys, a fi que s’aconsegueixi una veritable corresponsabilitat paritària que reforci de manera definitiva el fonament i l’efectivitat de tots els nostres drets. Així mateix, ens comprometem a implementar polítiques i programes que promoguin la igualtat de gènere en l’accés a l’educació, l’ocupació, la salut i la participació política i la presa de decisió en tots els àmbits. 

És imperatiu que tota la ciutadania i totes les institucions del nostre país, ens comprometem amb la igualtat d’oportunitats. El desafiament és col·lectiu, i plegats podem construir un món on les dones i les nenes visquin lliures de discriminació i violència, assolint així la veritable igualtat. És el moment d’actuar de manera concertada, amb la col·laboració de totes les institucions, agents socials, dones i homes dels nostres pobles i ciutats, per assolir la igualtat real.  

Federació de Municipis de Catalunya

Associació Catalana de Municipis

Activitats 8M a Ascó

"A Margalida", recordant els 50 anys de l'execució de Salvador Puig Antich

Protestar no és terrorisme

Protestar. Manifestar-se. Mobilitzar-se.

SÓN DRETS FONAMENTALS.

En els darrers anys hem vist com des de la política i la justícia s’ha dut a terme una clara criminalització de la protesta, amb greus repercussions per a les persones que exercien el dret de reunió i manifestació, vulnerant reiteradament la llibertat d'expressió a cantants, actors i actrius, obstaculitzant l’exercici del dret a la informació per part de professionals de la informació, censurant obres de teatre, perseguint l’independentisme, el feminisme, la lluita pel dret a l’habitatge, l’antiracisme, l’ecologisme i atacant el dret de vaga i la llibertat sindical.

Avui vivim una nova escalada contra el Dret a la Protesta. Davant de la persecució i investigació per terrorisme d’11 persones dins de la causa contra Tsunami Democràtic, la societat civil manifestem que:

La investigació que porta a terme l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem contra Tsunami Democràtic suposa un atac directe a l'exercici de drets fonamentals, especialment del dret de manifestació i llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació.Un nou exemple de l’aplicació extensiva del codi penal en la criminalització de la protesta.

Milers de persones van sortir legítimament i democràtica al carrer per expressar el seu rebuig a una sentència que condemnava els líders polítics i socials a un empresonament injust contra el qual també s’havien pronunciat tant el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides com el Consell d'Europa, així com diverses organitzacions internacionals de drets humans.

Les mobilitzacions ciutadanes vehiculades a través de Tsunami Democràtic sol·licitaven diàleg sota el lema “sit and talk” i s’emmarcaven en l’acció noviolenta, que forma part de l’exercici legítim del dret a la protesta, protegit pel dret internacional dels drets humans, que és també dret intern.

La decisió de l'Audiència Nacional d’investigar per terrorisme representants polítics, periodistes i membres de la societat civil, en el context actual, mostra una clara intenció de desgastar el govern estatal i la majoria parlamentària en la tramitació de la llei d’Amnistia, fet que suposa una ingerència del poder judicial sobre el legislatiu i que afebleix la democràcia i la voluntat de la ciutadania que es va expressar amb el seu vot el passat 23 de juliol.

Investigar per terrorisme un moviment pacífic amb l'únic objectiu de criminalitzar la protesta, limitar els drets fonamentals i silenciar la dissidència política és una actuació de caràcter autoritari que restringeix l’espai de la societat civil i posa en perill els principis democràtics i de l’estat de dret.

Aquesta criminalització té un efecte dissuasori dirigit a tota la societat perquè persegueix el mecanisme principal mitjançant el qual defensen els drets i llibertats tota mena de col·lectius i organitzacions, ja siguin de caràcter sindical, feminista, ecologista, independentista, antiracista o qualsevol altra lluita social.

Com a persones i organitzacions que treballem per una societat més justa i considerem el dret a la protesta com un mecanisme essencial per assolir canvis socials, exigim que es prenguin les mesures necessàries per aturar la utilització de la justícia en una nova persecució política contra les mobilitzacions socials i l'exercici de drets fonamentals, i que es retirin les imputacions de terrorisme.

Protestar no és terrorisme