EL LLAMP, 1926
RESSURESCIT
A
n'aquesta processó se la nomena la del “encontre” i aquest no és altre que'l de
Crist i la seva Mare, després de la ressurrecció gloriosa que seguí a la passió
i mort del nostre Redemptor.
Potser
algú de vosaltres ha presenciat en algún poble aquest cerimònia commemorativa;
més, estic certa de que molts desconeixen la senzilla solemnitat amb que és celebrada
al poble on vaig néixer.
La
cerimònia en si, o sigui, l'acte en que té lloc l'encontre és, per cert, ben
curt, empró cal descriure l'emoció que corprèn les ànimes per sa senzilla
grandesa i per els, diguem-ne preludis, que precedeixen a la mateixa.
A toc
d'oració, les campanes, que dies ans estaven en silenci dolorós per la mort de
Jesucrist, deixen sentir els seus tocs alegres i seguidament veureu baixar cap
l'Esglèsia, acompanyat per la música, un estol de nenes blanques com l'estel de
la matinada; totes porten en son front una garlanda de flors també blanques i
moltes d'elles porten ales, oferint la visió de que un vol d'àngels baixa
volant fins arrans de terra. Totes son boniques, puix que totes són ignoscents.
Moltes i algunes d'elles, les més petitones, porten penjades al coll amb cintes,
unes artístiques cistelles plenes de flors.
Colocades
totes al voltant del presbiteri, amb el penó i les banderes que han de retre
homenatge al Déu del Cel i terra, comensa la Missa, i allavores podem contemplar
plàsticament aquells quadros que'ns representen a un nombrós grop d'esperits celestials
fent cort d'honor a la Eucaristia. Moment solemnial és aquell en que les nenes
s'acosten a la santa Taula amb sos vestides blancs, ses corones i ses ales. ¡El
Pa dels àngels, que's dóna als àngels!
Acabada
Ja missa, surt una processó amb una secció d'aquelles nenes, portant l'imatge
de la Verge entre quatre d'elles, sostenint quatre mes les cintes que adornen el
tabernacle. Van també en aquesta processó les banderes del Col·legi i la
il·luminació deguda, tot portat per noietes i un cop a la plassa, que esta
devant de l'Església, surt l'altra
processó en la que va Cristo ressucitat
i gloriós baix tàlem; fent-li escolta les petites que porten les
cistelles, les que van tirant flors a son pas; éssent un acte de mai prou
ponderada grandiositat el moment en que als acords de la marxa real, al só
alegre de les campanes i caient la multitut de genolls, apareix Jesús
Sagramentat entre'l fum del incens a la porta de sortida, on en aquells moments
i per maravella (puix que sempre ho he observat encar que'l reste del dia
permaneixi ocult) el sol naixent envia'ls seus raigs lluminosos, besant l'ostia
divina i posat enfront sembla que vulgui demostrar que la seva bellesa éssent
tan esplendorosa és superada encara per la de la Magestat Divina.
La
cerimònia comensa amb l'adoració del Àngel que és un nen que porta una bandera
blanca amb la que rendeix honors genolls en terra tres vegades davant del
Santíssim.
Després
venen les banderes del Col·legi i fan lo mateix, i últimament les que porten a
la Verge amb les de las cintes i demés s’agenollen tres vegades i totes a una
s’inclinen devant de Déu esplendorós però ocult baix les espècies sagramentals.
Finida
ja l'adoració, les dues processons en formen una sola i tornen a l'Esglèsia
passant per sobre una especie de catifa blanca que s'ha estès abans i que dóna,
per cert, un aire ben escaient a la festa.
Entra
Jesús radiant i gloriós amb l'imatge de la seva Mare Divina, dins sa casa i
abans de recloure's en son retir voluntari, vol beneir-nos solemnement i
mentres una pluja de flors surt de les manetes infantívoles, en tots els cors
hi cau la pluja de la benedicció divina, demostrant tots els rostres santa
alegria, sentint-se dins les animes la veu dolça de Jesucrist que'ns diu: ¡La
pau sigui amb vosaltresl!
C. BIARNÉS
Ascó, 6 Abril 1926.
