Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Setmana Santa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Setmana Santa. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 d’abril del 2026

La Processó de l'Angelet: article de 1926

 EL LLAMP, 1926

RESSURESCIT

¿Haveu vist alguna vegada, estimats llegidors, la professó que's celebra en moltes viles el dematí de Pasqua de Ressurrecció?

A n'aquesta processó se la nomena la del “encontre” i aquest no és altre que'l de Crist i la seva Mare, després de la ressurrecció gloriosa que seguí a la passió i mort del nostre Redemptor.

Potser algú de vosaltres ha presenciat en algún poble aquest cerimònia commemorativa; més, estic certa de que molts desconeixen la senzilla solemnitat amb que és celebrada al poble on vaig néixer.

La cerimònia en si, o sigui, l'acte en que té lloc l'encontre és, per cert, ben curt, empró cal descriure l'emoció que corprèn les ànimes per sa senzilla grandesa i per els, diguem-ne preludis, que precedeixen a la mateixa.

A toc d'oració, les campanes, que dies ans estaven en silenci dolorós per la mort de Jesucrist, deixen sentir els seus tocs alegres i seguidament veureu baixar cap l'Esglèsia, acompanyat per la música, un estol de nenes blanques com l'estel de la matinada; totes porten en son front una garlanda de flors també blanques i moltes d'elles porten ales, oferint la visió de que un vol d'àngels baixa volant fins arrans de terra. Totes son boniques, puix que totes són ignoscents. Moltes i algunes d'elles, les més petitones, porten penjades al coll amb cintes, unes artístiques cistelles plenes de flors.

Colocades totes al voltant del presbiteri, amb el penó i les banderes que han de retre homenatge al Déu del Cel i terra, comensa la Missa, i allavores podem contemplar plàsticament aquells quadros que'ns representen a un nombrós grop d'esperits celestials fent cort d'honor a la Eucaristia. Moment solemnial és aquell en que les nenes s'acosten a la santa Taula amb sos vestides blancs, ses corones i ses ales. ¡El Pa dels àngels, que's dóna als àngels!

Acabada Ja missa, surt una processó amb una secció d'aquelles nenes, portant l'imatge de la Verge entre quatre d'elles, sostenint quatre mes les cintes que adornen el tabernacle. Van també en aquesta processó les banderes del Col·legi i la il·luminació deguda, tot portat per noietes i un cop a la plassa, que esta devant de l'Església,  surt l'altra processó en la que va Cristo ressucitat  i gloriós baix tàlem; fent-li escolta les petites que porten les cistelles, les que van tirant flors a son pas; éssent un acte de mai prou ponderada grandiositat el moment en que als acords de la marxa real, al só alegre de les campanes i caient la multitut de genolls, apareix Jesús Sagramentat entre'l fum del incens a la porta de sortida, on en aquells moments i per maravella (puix que sempre ho he observat encar que'l reste del dia permaneixi ocult) el sol naixent envia'ls seus raigs lluminosos, besant l'ostia divina i posat enfront sembla que vulgui demostrar que la seva bellesa éssent tan esplendorosa és superada encara per la de la Magestat Divina.

La cerimònia comensa amb l'adoració del Àngel que és un nen que porta una bandera blanca amb la que rendeix honors genolls en terra tres vegades davant del Santíssim.

Després venen les banderes del Col·legi i fan lo mateix, i últimament les que porten a la Verge amb les de las cintes i demés s’agenollen tres vegades i totes a una s’inclinen devant de Déu esplendorós però ocult baix les espècies sagramentals.

Finida ja l'adoració, les dues processons en formen una sola i tornen a l'Esglèsia passant per sobre una especie de catifa blanca que s'ha estès abans i que dóna, per cert, un aire ben escaient a la festa.

Entra Jesús radiant i gloriós amb l'imatge de la seva Mare Divina, dins sa casa i abans de recloure's en son retir voluntari, vol beneir-nos solemnement i mentres una pluja de flors surt de les manetes infantívoles, en tots els cors hi cau la pluja de la benedicció divina, demostrant tots els rostres santa alegria, sentint-se dins les animes la veu dolça de Jesucrist que'ns diu: ¡La pau sigui amb vosaltresl!

C. BIARNÉS

Ascó, 6 Abril 1926.

dissabte, 16 d’abril del 2022

La processó de l'Angelet d'Ascó, un record de 1992

Un dels moments àlgids de la Setmana Santa d'Ascó és la processó de l'Angelet el diumenge de Pasqua. És un esdeveniment únic en què en l'encontre entre la Mare de Déu i el Jesús Ressuscitat intervé la figura d'un àngel anunciant-ho. Es tracta d'un auto sacramental antiquíssim, se'n desconeix l'origen però és una processó que es perd en el temps, i que manté un protocol i un simbolisme molt singular.

Des de 1985 Vídeo Ascó TV, la nostra televisió local, ha enregistrat aquest acte de Pasqua any rere any, a excepció dels dos últims, en què malauradament no es va poder portar a terme. I juntament amb l'arxiu fotogràfic de Carmel Biarnés, són testimoni de forma continuada d'aquesta celebració des dels anys seixanta ençà. 

He escollit la Processó de l'Angelet de fa 30 anys, la de l'any olímpic de 1992, que va emetre en directe Vídeo Ascó TV i que ja forma part de la nostra memòria televisiva.

dilluns, 13 d’abril del 2020

La Processó de l'Angelet

Processó de l'Angelet, Ascó 2012
Foto de Bartolomé García-Plata

Blanca és la llum del sol aquest matí,
i blanc és l'ornament sacerdotal,
blanques les veus que canten triomfal
"¡Al·leluia i Hosanna!" al rei diví.
Amb blanc llençol catifen el camí
que ha de seguir l'escorta virginal
de Maria, a l'encontre amb l'immortal
Fill seu, ressuscitat si en creu morí.
Tot blanc és l'Angelet que va al davant:
blanques les ales, blanca la senyera,
blanc el vestit, la testa amb blanques flors.
Blanques les nenes rera de l'infant
portant blanc estendard, blanca bandera...
I blanc l'amor que creix en tots els cors.
Tota blanca Maria Immaculada!
Tot blanc Jesús dins l'Hòstia Consagrada!
CARMEL BIARNÉS

diumenge, 12 d’abril del 2020

L'arxiu fotogràfic: la Processó de l'Angelet

Acabem aquest recull fotogràfic dels principals actes religiosos de la Setmana Santa d'Ascó, que enguany el confinament no ha permès dur a terme. La Pasqua a Ascó és sinònim de  mona (com a tot arreu) i de Processó de l'Angelet (una joia patrimonial única). És la processó de l'encontre que a molts indrets té lloc per commemorar la Pasqua però que a Ascó pren la forma d'un auto sacramental i un àngel pren el protagonisme. Aquest angelet recorre un llençol blanc i s'aproxima al Santíssim que duu el sacerdot sota pal·li mostrant-li respecte amb reverències. També hi ha unes nenes portant un estendard i una bandera, uns joves portant la Mare de Déu, i les nenes més petites del poble amb un cistellet de pètals. La plaça és silenci i recolliment. Un moment molt especial.
Carmel Biarnés, en un article al Diario Español de Tarragona el 1970 va definir-la d'aquesta manera: "Es una ceremonia por su sencillez muy elocuente, por su misticismo muy religiosa, por su folklore muy popular y por su blancura muy triunfal".

Diumenge de Pasqua, Ascó 1970
Fons Carmel Biarnés (Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre)

divendres, 10 d’abril del 2020

L'arxiu fotogràfic: Processó de Divendres Sant

La processó del Sant Enterrament posa el punt i final a les activitats litúrgiques del Divendres Sant, un recorregut gairebé a mitjanit recorre els carrers de costum amb recolliment i silenci, únicament trencat per la música de banda. Jesús crucificat, el Sant Sepulcre i la Dolorosa són els tres passos que han acostumat a ser duts pels penitents vestits de vestes. En aquest any que la processó no recorrerà els carrers d'Ascó, ho recordem amb aquestes imatges preses per Carmel Biarnés el Divendres Sant de 1970, tot just ara fa cinquanta anys.

Divendres Sant, Ascó 1970
Fons Carmel Biarnés (Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre)

Divendres Sant, Ascó 1970
Fons Carmel Biarnés (Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre)

L'arxiu fotogràfic: Via Crucis al Calvari

El Viacrucis al Calvari és un dels actes litúrgics de la Setmana Santa que no s'ha pogut celebrar aquest 2020, una activitat que té lloc la tarda del Diumenge de Rams i el matí de Divendres Sant. No s'havia deixat de celebrar mai ja que fins i tot els anys de pluja aquest es feia a l'interior de l'església.
El Calvari d'Ascó és un indret excepcional amb un camí zigzaguejant seguint les catorze creus de la passió i mort de Jesucrist, coronat per l'ermita i amb unes vistes impressionants. Carmel Biarnés, en un article d'ara fa 50 anys al Diario Español de Tarragona, el va descriure amb el seu particular estil literari.

El Calvario de Ascó es uno de los pocos que reúne unas condiciones excepcionales para la elevación del alma a Dios levantándose como otro Gólgota frente al pueblo. El camino del Viacrucis serpentea entre pinos, tomillos y romeros en flor, es el único bosque que tiene esa depresión de Ascó junto al Ebro, los otros bosques están mucho más apartados. 
Su elevación rodeado de profundos barrancos, uno por lado, le da ese desprendimiento terrenal que transmite a los que lo visitan y las cosas que nos rodean toman otro cariz vistas desde allá arriba. 
El pueblo enfrente coronado por las ruinas del castillo tiene ese aire de austeridad, de constancia, de humildad, confundido con el mismo monte en color y en forma. El Ebro a los pies forma un perfecto arco tensado presto a disparar la saeta que se le ponga. 
(...)
Ese es nuestro calvario donde peregrina dos veces al año Ascó precedido por el grupo de encapuchados y donde las estrofas del Miserere resuenan como afiladas saetas.
Carmel Biarnés
Diario Español de Tarragona, 1970

Divendres Sant (Ascó, 1970)
Fons Carmel Biarnés (Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre)

dijous, 9 d’abril del 2020

diumenge, 5 d’abril del 2020

L'arxiu fotogràfic: Diumenge de Rams

Deu fer 80 anys que als nostres pobles i ciutats no se celebraven els actes litúrgics de la Setmana Santa, essent la benedicció de rams, palmes i palmons el que donava el tret de sortida. Amb el pas del temps les tradicions s'han anat relaxant, o potser hauríem de dir que adaptant-se als temps, però sí que tradicionalment havien estat uns dies intensos per la quantitat de celebracions i per la forma com aquests es vivien.
La imatge d'avui, de Carmel Biarnés, és una celebració de 1966 pujant per la costa del Fossar Vell i dirigint-se a l'església. Probablement venien de la plaça de la Pau, un dels indrets habituals en aquells anys de la benedicció dels rams. D'uns anys cap aquí el lloc escollit per fer la benedicció de branques d'oliver i de llorer, així com de palmes i palmons és el balcó de l'Ebre, a la plaça Nova, havent passat en aquest temps pel carrer Trinquet o el final del carrer Doctor Galbán. Rams que a partir d'aquell dia serien penjats als balcons de les cases com a símbol de protecció, i no que seria restituït fins a la celebració de l'any següent.
Diumenge de Rams, Ascó 1966
Fons Carmel Biarnés (Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre)

diumenge, 21 d’abril del 2019

Bona Pasqua!

21 abril 2019
Processó de l'Angelet. Ascó. Pasqua. Maries. Emoció. Tradició. Devoció. Blancor. Representació. Música. Silenci. Estora. Respecte. Religió. Patrimoni. Cultura. Solemnitat. Infants. Mare de Déu. Bandera i estendard. Recolliment. Joia. Sentiment. Encontre. Singular. Antiguitat. Custòdia. Pal·li. Identitat.

divendres, 19 d’abril del 2019

El Calvari d'Ascó


Divendres Sant és jornada de Via Crucis al Calvari -igual com va ser-ho el Diumenge de Rams per la tarda. Actualment s'hi puja a les 9 del matí, però antigament s'hi començava a pujar quan en prou feines clarejava el dia. L'ermita del Calvari d'Ascó té poc més de dos segles, i és que a la clau de l'arc de mig punt s'hi troba la inscripció "Ramon Jorda Casó me fesit año 1807". 
En aquest temps hi trobem referències en algunes publicacions, encara que sigui de passada:
  • Al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, de Pascual Madoz (publicat entre 1846 i 1850) en parla quan diu, entre d'altres edificis religiosos, que a Ascó hi ha "'1 calvario con dos capillas, en las que se celebra misa".
  • A la Geografia General de Catalunya. Província de Tarragona (1909), s'hi refereix Emili Morera: Ademés de la esglesia parroquial hi ha un oratori dins de la població, dedicat a Sant Antoni de Pàdua, emplaçat en la antiga casa de D. Ramón de Salvador, y en lo radi del terme s’alça la ermita anomenada del Calvari y la en que-s veneren l’arcàngel Sant Miquel y Verge del Carme.
  • El 1929 el bisbe de Tortosa va manar als rectors de les parròquies realitzar un inventari dels bens immobles de les diferents parròquies. Aquest recull va ser publicat per Mn Alanyà al Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa (març 2015), i entres les possessions que hi tenia fa 90 anys l'església, hi consta: Nº 3. Capilla de Nuestra señora de los Dolores, abierta al culto público, situada en el Monte Santo, de extensión superficial aproximadamente 48 metros cuadrados, linda por derecha, izquierda y espaldas con fincas de Antonio Serra March antes, ahora José Margalef Biarnés. Su valor 500 pesetas.
  • A l'Enciclopèdia Catalana hi llegim: A ponent del pas de l’Ase, no gaire lluny del camí de les Deveses, hi ha la capella de la Mare de Déu del Carme. Prop d’aquesta i del Barranc Fondo es dreça la capella de la Mare de Déu dels Dolors o del Calvari, que corona el Montsant. Vora el límit de tramuntana del terme, en terrenys de la central nuclear, hi ha la capella de Sant Roc dels Horts. Totes aquestes capelles existents són, generalment, d’època barroca.

dijous, 18 d’abril del 2019

Retaule del Santíssim a Ascó

La tradició religiosa del Dijous Sant indica que aquest dia es prepara l'altar on des dels oficis d'avui fins al Divendres Sant s'hi guarda el Santíssim (es reserva l'eucaristia consagrada el Dijous Sant per la comunió del Divendres Sant). Aquest altar es prepara per l'ocasió amb flors, les palmes i palmons beneïdes el Diumenge de Rams, i a Ascó amb unes plantes que s'anomenen les parres del monument, però que en altres indrets reben el nom de desmais o cabelleres. Aquestes plantes, que Ascó també s'anomenen les parres del monument, són els desmais o cabelleres. Aquestes surten de plantar gramínies que han deixat créixer a les fosques, i acaben format llargs filaments blancs. S'acaba de guarnir el monument amb plantes i espelmes.
L'altar que pren protagonisme avui és el del Santíssim. A l'església d'Ascó, l'últim treball pictòric que s'hi va fer va ser l'any 1993, obra de l'artista Carles Arola. A través del seu lloc web podem conèixer la descripció de la tasca que s'hi va realitzar utilitzant la tècnica del tremp d'or i pa d'or:
El retaule de la Capella del Santíssim d’Ascó consta de10 taules i predel·la.
Els temes de la predel·la són d’esquerra a dreta El centurió, Els pelicans, La cérvola que deleix l’aigua i el Cec de Jericó.
Pel què fa a les taules, amb el políptic tancat hi veiem L’arcàngel Sant Miquel i Santa Paulina, patrons d’Ascó. 
Quan el retaule és obert hi veiem d’esquerra a dreta La Samaritana, La Multiplicació dels Pans (amb la vista al fons del poble d’Ascó i el riu ), Els deixebles d’Emaús, L’anyell de Déu.
El retaule és coronat pel Calvari conformat per 4 taules que fan un sol bloc.

dilluns, 2 d’abril del 2018

Angelet 2018

La processó de l'Angelet és un dels actes emblemàtics de la Setmana Santa d'Ascó per la seva singularitat i antiguitat, i amb la qual es commemora la Pasqua.







diumenge, 1 d’abril del 2018

Tradicional mona de Pasqua

Diumenge de Pasqua, tradicional jornada en què els padrins i padrines reparteixen la mona per a les filloles i els fillols. Anem tancant així una setmana que des de Diumenge de Rams fins Dilluns de Pasqua es concentren tot un seguit d'actes, especialment religiosos, però d¡altres tradicionals vinculats a la gastronomia, actes socials, o rituals familiars d'aquestes dates.
Una d'aquestes tradicions és precisament la mona de Pasqua. Qui més qui menys tastarà un trosset de mona avui o demà, i tot i ser un simbolisme que ve d'antic, ha sabut adaptar-se als temps. Així que avui en dia conviuen les mones de xocolata, amb les mones en forma de tortada -de mantega, xocolata, trufa o fruita- amb aquelles més tradicionals, les d'ous.
És per això que un dia com avui recupero per al blog la recepta d'una mona tradicional que ara fa deu anys, el 2008, es va publicar en el recull de fotografia antiga Clotxina de retratos (Lourdes Ambrós, Biel Pubill i Josep Maria Raduà)

MONA D’OUS: 4 ous, ½ l de llet, ¼ l d’oli, ¼ kg de sucre, 125 g de llevat, 1 potax, farina, ous durs i anissets de colors.
Escalfem una mica la llet. En una part hi desfem la pastilla i en la resta el potax. Barregem tots els ingredients i anem afegint la farina que agafi, procurant que ens quedi una pasta molt tova. Deixem reposar la massa fins que dobli el seu volum. Tallem trossos i fem rectangles estrets i llargs, que farcim de cabell d’àngel i enrotllem com un cilindre. Després els posem en safates donant-los forma rodona o ovalada i unim els extrems. Posem els ous durs tot fixant-los amb unes tires de pasta. Pintem la mona amb ou batut i la decorem amb anissets de colors, la deixem reposar una estona i l’enfornem a 180ºC fins que agafi color.

Mones i coques (1969), Carmel Biarnés

diumenge, 16 d’abril del 2017

Les músiques de l'Angelet

Processó de l'Angelet, 2017
L'ambient que es genera a la plaça d'Ascó en el moment que es representa la processó de l'Angelet és certament d'un silenci emocionant, i d'un respecte cap a les figures protagonistes: l'angelet, les Maries, i els portants de la Mare de Déu.
Ara bé, aquest silenci de la gent també es deu al recolliment per escoltar les peces que s'interpreten durant el transcurs de la processó i que bona part d'elles han estat composades pel músic d'Ascó Miquel Salvadó Jornet, qui durant una bona colla d'anys també en va ser intèrpret.

Recullo un fragment de la fitxa del catàleg de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre i que dóna notícia de la música de la processó de l'Angelet:

En el mateix punt d'inici de la processó de l'angelet, es troben els músics, que interpreten en directe unes peces musicals tradicionals que van ser compostes especialment per a la processó de l'Angelet per Miquel Salvadó Jornet, un compositor asconenc. Aquestes són:
Pregària núm. 1
Largo en do major
Pregària núm. 2
Vals de l’Angelet
En els darrers anys també es van introduir altres composicions, l'Ave Maria, la de Franz Schubert de 1825 i l'Ave Maria que va compondre Charles Gounod el 1859 prenent com a base el Preludi BWV 856 de Johann Sebastian Bach. També s'interpreta l'Adagio d'Albinoni, composta per Remo Giazotto als anys quaranta del segle XX. Actualment, totes les peces són interpretades per Miquel Salvadó Llop, fill del compositor, a més d'algun altre músic, i s'interpreten principalment amb violí i guitarra.
La música que acompanya la representació des de ben antic, però durant els anys setanta del segle XX s’introdueix la primera de les composicions del músic asconenc Miquel Salvadó Jornet, el Vals de l’Angelet. Durant aquella dècada, també va compondre la Pregària núm. 1 Pregària núm. 2 i, cap a mitjans de la dècada de 1980, la darrera peça, el Largo en do major. Miquel Salvadó, abans de compondre aquestes peces que donen a l’escena un caràcter solemne i emotiu, ja interpretava des de ben jove, juntament amb altres músics de la població, algunes peces de música sacra, durant la processó de l’Angelet. Des de l’any 1987 fins al 1996, any de la seva mort, va interpretar les seves composicions pròpies juntament amb el seu fill. Aquest, Miquel Salvadó Llop, interpreta actualment les peces musicals del seu pare.

Font: 
fitxa de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre, a  partir de la informació facilitada pel músic d'Ascó Miquel Salvadó Llop.

dissabte, 15 d’abril del 2017

La Processó de l'Angelet a l'IPCITE

Processó de l'Angelet 2016
Cada Diumenge de Pasqua, el pla de l'església d'Ascó acull la la processó de l'Angelet, un tipus de representació gairebé única a Catalunya si ho comparem amb les diferents posades en escena de les processons de l'encontre que tenen lloc arreu del país. 
Únicament Blanes i Olot són ciutats on apareix també la figura d'un àngel, tot i que es tracta de representacions diferents a la que es celebra a Ascó per Pasqua.
L'any passat va ser recollida aquesta processó dins del catàleg de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre, i aplega força informació d'aquest element tan característic de la Setmana Santa d'Ascó i que ha perviscut al llarg del segle XX fins als nostres dies amb l'excepció del període de la guerra civil. La memòria oral remunta aquesta tradició almenys al segle XIX.
Aquest és l'enllaç a la fitxa de l'Inventari:
http://www.ipcite.cat/ipcite/representacions-i-jocs-tradicionals/La%20representaci%C3%B3%20de%20l%E2%80%99Angelet%2C%20d%E2%80%99Asc%C3%B3%20

divendres, 14 d’abril del 2017

El Calvari d'Ascó

En aquestes jornades de Setmana Santa un dels escenaris dels actes litúrgics és el Calvari, situat al sud del poble, i on s'hi celebren els Via Crucis al Calvari del Diumenge de Rams a la tarda i del Divendres Sant al matí.

El Calvari està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del qual se'n dóna la següent informació al lloc web del Mapa del Patrimoni de Catalunya:

Descripció
Situada al cim d'una muntanya situada al sud del nucli, coneguda com a "Monte Santo". El camí que hi puja té un Via Crucis format amb creus metàl·liques numerades, la darrera amb XIV. Petita ermita d'una sola nau de planta rectangular i absis no marcat en planta. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt motllurat, amb una orla decorativa a la clau que incorpora la inscripció "Ramon Jorda Casó me fesit año 1807". Sobre d'aquest hi ha un òcul i una finestra cega d'arc de mig punt. Corona l'edifici un campanar d'espadanya ceràmic d'un sol ull.

Notícies històriques
Segons la tradició, aquesta ermita va ser construïda per un matrimoni que va negar-se al Dret de Cuixa, i des d'ençà que els hi diuen de Casa "Casó i s'hacabó".

© Generalitat de Catalunya, Jordi Contijoch

dijous, 13 d’abril del 2017

El Monument de Dijous Sant

Una de les tradicions litúrgiques del Dijous Sant és la preparació dels monument, que és l'altar on durant el Dijous i el Divendres Sant  s'exposa el Santíssim amb l'hòstia consagrada als oficis de Dijous Sant. Aquest espai es guarneix al llarg del dia amb palmes i palmons de la benedicció de diumenge, i també, tot i que cada cop menys, amb plantes que simbolitzen la resurrecció de la vida. Aquestes plantes, que Ascó també s'anomenen les parres del monument, són els desmais o cabelleres. Aquestes surten de plantar gramínies que han deixat créixer a les fosques, i acaben format llargs filaments blancs. S'acaba de guarnir el monument amb plantes i espelmes.
Era tradició que durant la nit de Dijous a Divendres Sant l'església estigués oberta i que un parell d'homes custodiés el Monument -eren dues persones que feien guàrdia en trons de mitja hora, que prèviament havia repartit l'agutzil tot passant per les cases avisant del torn que li corresponia realitzar a l'home de la casa.
Església d'Ascó, Dijous Sant, 24/03/2016

diumenge, 27 de març del 2016

La Processó de l'Angelet

Un dels actes més particulars que identifiquen la celebració litúrgica de la Setmana Santa a Ascó és la Processó de l'Angelet, amb què el Diumenge de Pasqua es commemora la resurrecció de Jesús. 
En la publicació que es va fer de història d'Ascó en còmic -realitzada per l'il·lustrador de la Bisbal de Falset, Francesc Masip, i amb guió de Carmel Biarnés i del propi Masip-, es recull aquest acte tan sentit, especial i emotiu amb aquesta vinyeta. 


dijous, 24 de març del 2016

Miserere d'Ascó

Carmel Biarnés, en el seu llibre Els moriscos a Catalunya (1981), recull el que va anomenar l'única saeta catalana: el Miserere. Era un cant que s'interpretava per Setmana Santa i que s'entonava com una saeta. Probablement es devia cantar o bé al Viacrucis al Calvari o bé a la processó del Sant Enterrament, tots dos actes per Divendres Sant.
La transcripció d'aquest cant la va fer el músic i compositor Miquel Salvadó.
Segons se'ns informa en aquesta publicació, el darrer intèrpret del Miserere va ser l'oncle Josep Miquel del Rano, de qui es diu que tenia una veu extraordinària.

diumenge, 20 de març del 2016

Diumenge de Rams

Cedida per Amàlia Biarnés - Anys seixanta 






















"El Diumenge de Rams obre el cicle de la Setmana Santa tot recordant l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Reproduint aquell fet, la gent va a rebre la benedicció del mossèn oferint palmes, palmons, branques d'oliver i llorer -entre els joves i grans no s'estilava el llorer, sinó que s'optava per una branca d'oliver, com més gran millor. Avui segueix essent una celebració atractiva per als fidels que, amb el pas dels anys, han vist com canviava de lloc de la benedicció: en temps de mossèn Bibiloni o el padre Pablo s'acostumava a beneir dins del temple, posteriorment al carrer Trinquet, la plaça Nova, el fossar Vell o la plaça de la Pau, d'ón és aquesta imatge".
Biel Pubill i Josep M. Raduà: A misses dites (2004)