Exposició de pintura: 'Traços suaus, ànimes fortes'

L’aquarel·lista Teresa Jordà, convidada a exposar a Ascó

Teresa Jordà Vitó és una terrassenca il·lustre i la seva obra és coneguda arreu. El que pocs saben és que el seu pare era fill del municipi d’Ascó. Això, juntament amb la riquesa de la seva obra artística, ha estat el motiu pel qual l’Ajuntament d’aquest municipi de la Ribera d’Ebre l’ha convidat a exposar al Centre Cultural Magatzem de Rita.

La mostra, que s’emmarca en els actes culturals de la Festa Major d’Ascó, està formada per una trentena de peces que s’inspiren en la llibertat que la natura transmet a l’artista.

En l’acte inaugural, l’egarenca s’ha mostrat emocionada per poder exhibir les seves obres al municipi on va néixer el seu pare. Per tant, si encara esteu de vacances o teniu el cap de setmana lliure, sou a temps d’apropar-vos a Ascó per visitar la mostra, que es mantindrà oberta fins al 31 d’agost.

Una terrassenca model

Recentment, a Terrassa, Jordà va ser protagonista el passat abril del documental número 14 de la sèrie Terrassenques/Terrassencs d’Antoni Verdaguer. Aquest mostra un recorregut a l’obra d’aquesta aquarel·lista, totalment sorda des del 20 anys. Abans, el desembre de 2024, l’egarenca va donar de manera altruïsta 91 obres al Museu de Terrassa entre aquarel·les, teles, olis i dibuixos. I això no és tot: Jordà va rebre el 2022 la Medalla de la Ciutat de Terrassa al mèrit artístic.

La Capelleta

 

Quan a Ascó parlem de la Capelleta, ens referim sens dubte a la capella que hi ha a l'accés sud del poble dedicada a la Mare de Déu del Carme. una devoció qe ens lliga amb la tradició fluvial d'Ascó.

Avui, onomàstica del Carme, aprofito per celebrar-ho amb aquesta pintura de l'artista Ernest Descals: "En un dulce atardecer he pintado esta compleja escena con la ERMITA DEL CARME, también conocida como Capelleta de la Mare de Déu del Carme, en el pueblo de Ascó. Su proximidad con las vías del tren y el túnel ferroviario completan el paisaje urbano". 

És una pintura sobre paper de 50 x 70 centímetres.

Exposició de pintura de Manuel Beguer i Mayor

Des de la passada festa de Sant Antoni, en què es va inaugurar la primera fase de les obres de Cal Cavaller, consistent en la rehabilitació de les plantes baixa i semisoterrani d'aquesta casa pairal, es pot gaudir d'una exposició de pintura de Manuel Beguer i Mayor, descendent de l'esmentada casa pairal.

Es tracta d'una mostra d'una quinzena de quadres de pintura acrílica amb una tècnica de pinzell, espàtula i draps, i que es podrà visitar fins el proper cap de setmana amb el següent horari: dissabte 8 de febrer, de 17.30h a 19.30h; i diumenge 9 de febrer, de 12h a 13.30h.

Amb la rehabilitació d'aquesta espai de Cal Cavaller s'ha iniciat la recuperació d'aquest emblema patrimonial d'Ascó per esdevenir un espai cultural que sigui referent més enllà del poble, amb un primer projecte en marxa com és ser la seu del futur Museu del Joc que aplegarà material lúdic de la col·lecció de Biel Pubill i Lurdes Ambrós.

Imaginant Moncada, de la literatura a la pintura

A la Sala d'Exposicions de l'Antic Hospital es pot visitar en els propers dies una mostra amb aquarel·les de Sergio Callizo titulada "Imaginant Moncada, de la literatura a la pintura".

L'exposició està inspirada en l'obra (escenaris i personatges) de l'autor de Mequinensa Jesús Moncada. Per Callizo és "un homenatge íntim i personal a l'obra de Moncada". 

Forma part de les activitats incloses en l'agenda cultural de primavera i és una excusa per endinsar-se en l'obra de Jesús Moncada, un autor traduït a diversos idiomes, especialment amb el llibre Camí de sirga.

Domingo Margalef i Agustí (1920-1989)

Santa Paulina

Avui fa 100 anys que naixia el pintor Domingo Margalef i Agustí (Ascó 1920 - Ascó 1989). En condicions normals, des de la regidoria de Cultura s'hauria preparat uns actes per commemorar l'efemèride, però que de moment haurà d'esperar temps millors.

A través de Carmel Biarnés, podem recollir alguns trets biogràfics. Ja als 8 anys la revista L'Aixerit li va publicar dibuixos, cosa que demostra com de ben aviat va destacar per les seves dots pictòriques. Va estudiar la primera i la segona ensenyança a Reus, assolint notes excel·lents en dibuix.

De 1936 a 1939 va rebre formació de l'aquarel·lista reusenc Antoni Fuster i Banús.

Entre 1940 i 1942 va participar en l'Exposició Col·lectiva ded Pintura i Artesania Comarcal de Flix i en la Primera Exposició Col·lectiva de Pintura de la Fira de Mostres de Reus.

En tornar del servei militar -on havia pintat pels oficials-, va dedicar-se a la pintura religiosa per la reconstrucció de les esglésies d'Ascó, la Torre de l'Espanyol i Corbera d'Ebre.

Va treballar per la col·lecció sobre l'Antic Testament Héroes Bíblicos de l'Editorial Salesiana, essent destacable la seva faceta d'il·lustrador de còmics en les editorials Bruguera, Turay i Hispano Americana.

Als anys setanta va participar en diferents exposicions col·lectives i molta gent d'Ascó recorda l'exposició en el marc de la festa major de 1976 en què va exposar una trentena de la seva trajectòria pictòrica amb obres com Barques al riu, Església d'Ascó, Baixada Placeta, Absis, Bodegó, Beat Pere Sans, Ribera d'Ebre, Illes, Santa Paulina, Sequerets, La barca...

Va morir el 19 d'abril de 1989.

Beat Pere Sans

Bufa de matines

Tim 7 tiros, núm. 9 (1964)

Roser Bru Llop, Creu de Sant Jordi 2020

Aquesta tarda el President de la Generalitat, Quim Torra, ha lliurat les Creus de Sant Jordi 2020, i una de les guardonades té les arrels a Tivissa i a Ascó, es tracta de la pintora i gravadora Roser Bru Llop, de qui s'ha remarcat "el seu compromís amb les avantguardes artístiques i per la producció d’una obra que ha estat sempre un pont entre ambdues ribes de l’Atlàntic, a la vegada que un referent en els àmbits de la identitat i la memòria".

L'artista Roser Bru Llop (Barcelona, 1923) viu a Xile des de 1939 quan es va exiliar amb els seus pares: Lluís Bru Jardí (polític català nascut a Tivissa) i Josepa Llop Ribes (artista plàstica filla d'Ascó).

A enciclopedia.cat hi podem llegir el següent:

Roser Bru amb la seva mare, Josepa Llop

Roser Bru Llop

Disseny i arts gràfiques    Pintura

Artista, pintora i gravadora.

Barcelona, 15 de febrer de 1923

A  l’any de néixer, la seva família s’exilià a París en instaurar-se la Dictadura de Primo de Rivera. De tornada a Catalunya, es formà a l’Institut-Escola. El 1939 la família s’exilià per segona vegada, aquest cop definitivament a Xile. Formada com a pintora a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Santiago (1942), el 1947 s’incorporà al Grupo de Estudiantes Plásticos (GEP) i deu anys més tard al Taller 99, on s’inicià en el gravat. Des del 1958 tornà a Catalunya amb freqüència. En la seva obra poden distingir-se diverses etapes. A la primera (1960-73), marcada per la monumentalitat del romànic i l’obra d’Antoni Tàpies, segueix una evolució en sentit invers tendent a la difuminació i la fragmentació de les figures i la incorporació de materials externs al·lusius a la situació política de Xile (1973-88), que des d’aleshores pren cada cop més protagonisme. Cofundadora i professora de l’Escola d’Art de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile (1964-68), té obra als museus d’art contemporani de Santiago de Xile, Rio de Janeiro, Concepción i al Metropolitan de Nova York. Es poden esmentar també els gravats comentats per Pablo Neruda Diez odas para diez grabados de Roser Bru i els murals per a l’escola de Talcahuano, la Casa de Arte del Cerro San Cristóbal i l’edifici Unctad de Santiago. Ha rebut, entre altres distincions, l’Encomienda de l’orde d’Isabel la Catòlica de l’Estat espanyol (1995), l’orde del Mérito Artístico y Cultural Pablo Neruda (2005), el Premio Nacional d’arts plàstiques de Xile (2015), la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts de l’Estat espanyol (2018) i la Creu de Sant Jordi (2020).

Autobiografia

Retaule de l'Epifania

Retaule del Conestable o de l'Epifania (1464-1465) per a la Capella del Palau Reial Major de Barcelona, de l'artista Jaume Huguet.

Va ser construït entre 1464 i 1465 per decorar la capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona, on encara es conserva.

Agustí Ferrer Pino, pintor

El pintor de Sitges Agustí Ferrer Pino (1884-1960) era fill d'asconencs. A través de la tesi d'Antoni Sangrà Boladeres hem pogut recuperar el vincle que va mantenir amb Ascó en els inicis de la seva trajectòria pictòrica, així que reprodueixo els fragments de la tesi que ens evoquen aquesta relació amb el poble d'Ascó.
Els seus pares van ser Josep Ferré Montornés i Teresa Pino Borràs, tots dos fills d'Ascó, els quals van traslladar-se a Sitges per tal de guanyar-se la vida: "Agustí Ferrer pertany a una família humil, el seu pare era jornaler i la seva família no tenia propietats".

"Després d'acabar el primer curs amb un excel·lent, marxa a Ascó a pintar". A més, Sangrà ho corrobora amb documents inèdits del propi pintor. "A primeros de abril (de 1903), marché a pintar en Ascó, aconsejado por el profesor y ya tenía el curso hecho con un sobresaliente. (...) Allí principié a desfogarme con la naturaleza".
De nou recuperem l'explicació de Sangrà: "Durant la seva estada a Ascó, Ferrer Pino mostra interès pel decorativisme i el seu treball és valorat per alguns dels seus habitants", aquest cop mitjançant aquest text memorialístic de l'autor: "Conocí al Sr. Peresans, noble propietario e intelectual, que al verme dibujar una ventana gótica del castillo en ruinas que él recogió y tenía en su casa se convirtió en protector mio interesándose en Barcelona por facilitarme lo que yo necesitara en pro de mi arte cosa que yo evadí como siempre sin reparar en el disgusto que le di".
Després de tres anys d'estudis a la Llotja de Belles Arts de Barcelona, deixa els estudis i se'n va de viatge per Catalunya i per Espanya. Antoni Sangrà diu: "El seu caràcter romàntic i rebel, la incomoditat amb les estructures de poder de l'èpica, i alguns antecedents familiars influeixen en la presa d'aquesta decisió i com veurem, en d'altres de futures. La seva personalitat desafiadora, un caràcter torturat i la pressa per viure són factors que expliquen el final sobtat de la seva vida acadèmica".

De nou torna a aparèixer Peresans, i així ho explica el propi Agustí Ferrer en un document inèdit: "El día que fuimos a recoger los diplomas y moneda como premio al sobresaliente, el jurado nos felicitó a los alumnos aventajados encorajándonos para lo futuro y augurándonos toda clase de éxitos, me hicieron un sermón mis profesores y otros maestros algo que [il·legible] desinterés y falta de correspondencia por las atenciones y esfuerzos para encauzarme en el camino del triunfo que yo menospreciaba siempre increpándome a que me dejara guiar en la táctica, que tenía que desplegar en la empresa de ser un buen artista. El Sr. Peresans (de Ascó) también se había quejado a la dirección de bellas artes y en especial a mis profesores por no queren yo aceptar las proposiciones de protección que él me ofrecía".

Epifania

EPIFANIA - Fernando Gallego - Col·lecció MNAC

Descripció:
La Mare de Déu presenta l'Infant a l'adoració dels tres Reis Mags (Baltasar representat amb el rostre de color negre). Sant Josep assisteix a l'escena des de segon terme.

Medieval gòtic:

Pintura
Cap a 1480-1490
136 x 106 cm
Adquisició de la col·lecció Muntadas, 1956
Núm. del catàleg: 064084-000
De procedència desconeguda, tot i que s'ha suggerit que podria venir de la catedral de Salamanca.
Oli i daurat amb pa d'or sobre fusta
Religió

http://museunacional.cat/ca/colleccio/epifania/fernando-gallego/064084-000