36è Aplec de Sardanes Vila d'Ascó i Festa de Sant Cristòfol

35è Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

34è Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

33è Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

32è Aplec de Sardanes Vila d'Ascó, en concert

Reunió sardanista i concert a Ascó

Aquest diumenge Ascó acollirà una reunió informativa de la Federació Sardanista de les Comarques Meridionals de Catalunya. Una trobada que servirà perquè el món sardanista de la nostra demarcació pugui debatre les activitats postpandèmia.

En finalitzar l'assemblea, hi haurà un concert a càrrec de la Cobla Cossetània al Casal Municipal.

A l’intermedi es farà entrega del guardó «Anella d’Or 2020».

Aquesta activitat està organitzada per la Federació Sardanista de les Comarques Meridionals de Catalunya i l'Associació Cultural Lo Llaüt.

31è Aplec de Sardanes Vila d'Ascó, en concert

Manifest del Dia Universal de la Sardana 2020

Estimats sardanistes i gent enamorada de la sardana, 

Us agraeixo que m’hàgiu fet l’honor d’escriure el manifest del Dia Universal de la Sardana i així poder enllaçar les meves paraules a les d’aquells que m’han precedit. 

Aquest any 2020 vivim una de les crisis més greus que no hauríem pensat mai. L’epidèmia COVID19 ens ha submergit en una crisi sanitària i social, sense precedents, que ens ha tingut tancats a casa durant tres mesos. Les activitats culturals s’han hagut de traslladar al món digital. A poc a poc, amb prudència i amb les mesures sanitàries corresponents, anirem recuperant la vida social activa i presencial. 

Us felicito, Confederació Sardanista de Catalunya, per mantenir any rere any aquesta commemoració i fer ben viva la sardana entre nosaltres. Quin encert que enguany la sardana commemorativa sigui Cantant l’amor del compositor escalenc Josep Vicens i Juli, l’Avi Xaxu, en motiu dels 150 anys del seu naixement i de la celebració de l’Any Xaxu. Què hi ha de més necessari i bell que cantar l’amor? Diuen els entesos que les sardanes de l’Avi Xaxu són les més violentes, les més ferotges, de més èxit. Sardanes que conserven l’espontaneïtat i la força expansiva. I en va compondre més de cinc-centes! 

De totes les llegendes que intenten explicar els orígens ancestrals de la sardana, me n’agrada molt particularment una. És aquella que diu que algunes tribus atàviques dansaven formant una rotllana al voltant del foc. El seu propòsit era imitar el moviment dels astres, escrit a la volta del cel suspès sobre les seves testes. 

Segons la prolongació d’aquesta llegenda, les tirades curtes de la sardana simbolitzarien la nit, mentre que les tirades llargues representarien el dia. M’agrada imaginar l’espurneig del foc, les mans acoblant-se, els crits d’exultació dels dansaires, els peus que buscaven un ordre, la joia penetrant la nit compacte i mineral. Em sembla fascinant celebrar aplecs i ballades per renovar aquest bell moviment de palpitació universal. 

Avui, aquí, celebrem un acte que subratlla el valor social de la cultura popular i la potència de l’associacionisme cultural en la transmissió de valors com són la participació, la cohesió social i la integració. Amb tota la raó del món, Manuel de Pedrolo deia: “Cultura no solament ho és l’art, sinó totes les formes de manifestació d’una comunitat. Cultura és la mateixa manera de viure que té un poble”. 

I és així. La cultura popular i tradicional no només és una forma de representació cultural d’una tradició, sinó que també és una forma d’expressió que acumula una gran dosi de coneixements i tècniques assentades i compartides a través d’oficis i de pràctiques col·lectives llegades de generació en generació. 

En aquest sentit la sardana forma part del nostre patrimoni immaterial, i en l’actualitat expressa la seva força estètica gràcies a la singularitat de la cobla i a l’alt nivell dels seus intèrprets. 

Aquest dia d’enaltiment de la sardana remarca la capacitat del sardanisme per presentar uns continguts tradicionals adaptats a criteris de modernitat i d’alta qualitat artística i de valor escènic. 

És per això que, avui, és un goig entrellaçar les mans amb tots vosaltres, en el pensament, amb la confiança de fer-ho realitat ben aviat, i sotmetre’ns a aquest ordre de la sardana, un ordre que Josep Pla, en una passada de màgia de les seves, qualificava de voluptuós. 

Vostra,
Mariàngela Vilallonga 
Consellera de Cultura

XXXè Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

SALUTACIÓ

Ens trobem un any encetant el mes de juliol i per tant ultimant els preparatius d’una nova edició de l’Aplec de Sardanes Vila d’Ascó, que es va recuperar l’any 2011 i que des d’aleshores ja forma part del calendari d’activitats de l’estiu a Ascó. A més, en aquesta ocasió tenim el goig d’arribar a una xifra ben rodona: 30 anys fent rotllana.

Arribem a la plaça del casal i escoltem la música de cobla, que tant identifica les ballades de sardanes. Escoltem els acords de les tenores i els tibles, del flabiol i el tamborí, de les trompetes i el trombó, dels fiscorns i el contrabaix. Un cop allí, veiem com es forma la rotllana, com els balladors i balladores oscil·len a dreta i a esquerra, agafats de les mans i puntejant els dos passos de la sardana, llargs i curts. És un ritual que ens agermana, que convida a tothom qui s’hi vulgui incorporar en qualsevol moment i que és una mostra de la unió i el compromís cívic que simbolitza aquesta dansa col·lectiva.

Tot i que la jota és un emblema del nostre poble i per tant la dansa que més ens identifica, ja hi ha imatges de gent ballant sardanes a Ascó a principis del segle XX tant a la plaça de l’església com a la plaça major. Cal recordar que tant la jota com la sardana estan reconegudes com a danses nacionals de Catalunya en ser declarades l’any 2010 elements festius patrimonials d’interès nacional.

Us convidem a acompanyar-nos el 6 de juliol al 30è Aplec de Sardanes Vila d’Ascó, celebració que compartim amb la festa de Sant Cristòfol que prepara la Parròquia a través de Mans Unides, Càritas i Missions, i amb el suport de l’ajuntament d’Ascó.

Acabem amb un agraïment a tothom qui ho fa possible i a tothom qui ha permès que el nostre Aplec compleixi 30 anys.

Associació Cultural Lo Llaüt

Juliol de 2019

XXIXè Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

XXVIè Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

Memòria d'un aplec de sardanes

Aquest 2014 l'Aplec de Sardanes Vila d'Ascó ha complert vint-i-cinc edicions. 
Si fem una mirada enrere, ens hem de remuntar a l'any 1983. Aquell any va ser el primer cop que la ballada de sardanes a Ascó prenia caràcter d’aplec. Però a Ascó s’havien ballat sardanes al primer terç del segle XX –hi ha una imatge que testimonia una ballada a la plaça Major. Però també per festa major es ballaven sardanes, parlem dels anys de la dictadura, en què la sardana apareixia als programes amb el nom de “bailes regionales”, els quals els trobem tant a la Plaça de la Pau com al Pla de l’Església.

Tornem a l’any 1983. En aquell moment, una activa Associació de Veïns va ser l’encarregada de preparar aquell primer Aplec. El lloc escollit per fer la ballada: el pati de les escoles. Un aplec que es va repetir els anys 1984 i 1985 amb el mateix format i indret, i també organitzats per l’esmentada associació.

Després de tres anys, l’Aplec va patir una primera aturada, i va deixar de celebrar-se. Fins que el 1989, un grup d’entusiastes de la dansa van impulsar de nou un Aplec Sardanista i es va traslladar la ballada al Pla de l’Església. Fins el 2006 van ser anys de continuïtat i de consolidació d’un Aplec que any rere any aplegava gent del poble i de pobles veïns. Amb el suport dels diferents ajuntaments, però caldria remarcar especialment dos figures que van ser l’ànima de l’organització: Joan Baiges i a Agustina Raduà. 

Des de l’any 2007 l’Aplec deixa de celebrar-se. Són anys de transició fins que el 2011 l’Associació Cultural Lo Llaüt crea una secció sardanista que serveix d’aixopluc per l’organització de nou de l'Aplec. Aquell any se celebra la 22a edició, amb novetats com poden ser la data de celebració. Es trasllada a la primera setmana de juliol, molt a prop de la festa de Sant Cristòfol, ja que d’aquesta manera la Parròquia organitza un sopar de germanor que serveix per recaptar fons en benefici de Mans Unides, Missions i Càrites. En aquests anys l’Aplec s’ha traslladat de la Plaça de l’Església a la Plaça del Casal.

Sardanes d'Ascó
Si tornem a l’any 1983, curiosament l’any en què es va crear l’Aplec es composava una primera sardana dedicada al nostre poble, tot i que van passar anys fins que va ser ballada pels veïns. És la sardana “Castell d’Ascó” del mestre Miquel Salvadó. Sardana que des de 2011 es balla cada any per l’Aplec en homenatge al músic i compositor local. Cal dir que l’arranjament de la sardana va anar a càrrec d’un dels principals compositors del país, en Tomàs Gil i Membrado, d’Horta de Sant Joan.

L’any 1997 trobem novament una sardana dedicada a Ascó, en aquest cas d’un músic de la Cobla Ciutat de Terrassa, en Daniel Gasulla, i que va titular com a “Records d’Ascó”.

La casualitat ha volgut que aquest any que commemoren el vint-i-cinquè aniversari, el compositor Rafael Xavier Vidal ha composat la sardana "Els jocs de Pandara".

XXVè Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

La sardana 'El castell d'Ascó'

Aquest cap de setmana se celebrarà el 24è Aplec de Sardanes Vila d'Ascó. De les dos tirades de sardanes que interpretarà la Cobla 11 de Setembre, dos d'elles estan dedicades al poble: "Records d'Ascó" de Daniel Gasulla i "El castell d'Ascó" del músic i compositor asconenc Miquel Salvadó Jornet. És precisament la partitura d'aquesta sardana, que enguany compleix 30 anys, que adjunto en aquest apunt al blog com a homenatge a la gran tasca musical que va tirar endavant Miquel de Solfa com a mestre i com a creador (aquí és inevitable recordar l'emotiva melodia que acompanya la Processó de l'Angelet el Diumenge de Pasqua).

La partitura es va adjuntar en un exemplar de la revista Malpàs l'any 1997.

XXIVè Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

Agenda sardanista de la Ribera d'Ebre

Fa pocs dies es va presentar a Andorra la Vella la Guia d'Aplecs de la Sardana per aquest any, amb un calendari que inclou cites al Principat de Catalunya, Andorra i la Catalunya del Nord.
La Ribera d'Ebre hi és representada amb un total de set cites repartides pel calendari des d'abril a octubre, on són set els municipis participants:

Benissanet
28 d'abril - 25è Aplec de la Renaixença

Móra d'Ebre
26 de maig - 40è Aplec de la Ribera d'Ebre

Ascó
6 de juliol - 24è Aplec Vila d'Ascó

Riba-roja d'Ebre
27 de juliol - 31è Aplec de Riba-roja

La Palma d'Ebre
4 d'agost - 30è Aplec de la Sardana

La Torre de l'Espanyol
31 d'agost - 33è Aplec de la Sardana

Flix
13 d'octubre - 46è Aplec del Remei

http://fed.sardanista.cat/guia

XXIIIè Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

XXIIè Aplec de Sardanes Vila d'Ascó