Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra Civil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra Civil. Mostrar tots els missatges

dissabte, 23 de novembre del 2024

L'anarquisme a la Ribera d'Ebre durant la guerra civil


Aquesta tarda Ascó ha acollit una xerrada en el marc del curs Coneguem la Ribera d'Ebre, cicle organitzat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. En concret ha estat una conferència pronunciada pel doctor en Història Eduard Ballesteros Giménez amb el títol: La Ribera: focus de maximalisme anarquista durant la Guerra Civil? Ens ha permès descobrir com la nostra comarca es va convertir en un centre de transformació social sota els ideals llibertaris, que van deixar una petjada significativa en l'economia, la cultura i la societat locals.etjadsignificativa en l'economia, la cultura i la societat locals.

dijous, 25 de juliol del 2019

Espais de la Batalla de l'Ebre a Ascó

Avui es commemoren els 81 anys de l'inici de la Batalla de l'Ebre el dia de Sant Jaume de 1938. Al nostre poble hi ha espais que conserven la memòria d'aquell episodi que va deixar molt de patiment a casa nostra. D'aquests racons de memòria, n'hi ha dos que formen part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

BÚNQUER DELS REGUERS
Descripció: 
Situat estratègicament a peu del camí del Mas de Prades, dominant la via ferroviària i el riu Ebre. 
Búnquer de forma cúbica fet de formigó armat, que es troba parcialment excavada al terra. S'hi accedeix per la cara de ponent, i presenta una obertura a sol ixent a mode d'espitllera. Queda amagat sota una coberta vegetal. 

Notícies històriques: 
Búnquer construït durant la Guerra Civil Espanyola. Formava part d'un sistema defensiu articulat entorn les principals vies d'accés, com són el camí de Móra passant pel Pas de l'Ase i el riu Ebre. 



CAMPAMENT DEL XV COS DE L’EXÈRCIT REPUBLICÀ
Descripció: 

Al terme municipal d'Ascó, proper al municipi i a la resta d'espais històrics, des d'un turó elevat, el campament domina tota la plana del riu Ebre, amb unes vistes impressionants sobre la població. Aquest campament va arribar a tenir una extensió d'uns 3 Km, i es va convertir en un lloc clau per a la batalla de l'Ebre. Hi havia instal·lat el lloc de comandament i era d'on partien els soldats que enviaven al front. També era el lloc on es reestructuraven les unitats que havien estat massacrades. El campament estava format per barracons, refugis, cuines, serveis sanitaris i fins i tot s'hi van instal·lar unes dutxes. 

Notícies històriques: 

Aquest conjunt formava part de tota la infraestructura que l'exèrcit de l'Ebre va dissenyar i desenvolupar per poder fer front a la batalla més decisiva, on es decidia el futur de la Guerra Civil. 

dijous, 15 de novembre del 2018

Després de la batalla..

El final de la batalla de l'Ebre, que en aquests dies es commemora el 80è aniversari, va ser el començament de la fi de la guerra civil espanyola. La retirada de les tropes republicanes de les seves posicions anava evidenciant la feblesa amb què es trobava aquest bàndol.
Les conseqüències d'una guerra són moltes i en diferents camps, començant per les vides humanes que es cobra. Passen els anys i la gent que l'ha viscut continua neguitejada pels records, les dificultats i les penúries passades.
Un altre enfocament de les repercussions d'una guerra es troba en la destrucció provocada al patrimoni. Qui va fer un buidatge d'aquestes dades va ser Manel Güell en l'article “Cifras declaradas de destrucción en la provincia de Tarragona (1939)” publicat el 2006 a partir de la informació dels expedients de "Regiones devastadas" on hi ha una fitxa per municipi "donde aparecen los principales datos para averiguar los daños sufridos en aquél municipio por causa de la Revolución del 1936 y subsiguiente Guerra Civil".
En començar la guerra civil, l'any 1936, Ascó comptava amb una població de 2.235 habitants. En finalitzar la guerra al cap de tres anys, la població havia disminuït fins als 2.025 habitants (1939). Per tant, la guerra civil va tenir en primer lloc una conseqüència demogràfica amb la pèrdua del 10% de la població.
Segons les dades d'aquest informe, de les 650 cases que hi havia aleshores a Ascó, en van ser destruïdes o afectades un total de 188, que suposa una afectació del 29% dels immobles de la vila.
Finalment, les altres dades que apareixen són les estimacions dels danys patrimonials: en el cas dels béns de l'església es van calcular en 5.800 pessetes, mentre que l'estimació de l'afectació patrimonial a particulars va ascendir a 742.995 pessetes.



dijous, 4 de gener del 2018

Hemingway, Orwell, Dos Passos, Saint-Exúpery. Ruta literària per Catalunya

Fa poques setmanes que ha aparegut una guia literària que porta per títol Hemingway, Orwell, Dos Passos, Saint-Exúpery. Ruta literària per Catalunya, de Roger Manau amb fotografia de Toni Dejuan. Què té de particular? Doncs que es tracta d'una invitació a recórrer alguns escenaris catalans de la guerra civil espanyola (1936-1939) partint de textos d'escriptors i reporters que la van viure o la van veure i en van deixar constància en els seus escrits. És el cas d'Ernest Hemingway, George Orwell, Antoine de Saint-Exúpery i John Dos Passos; els dos primers com a corresponsals de guerra.
A partir de fragments d'aquests autors ens situa en localitats com Reus, Tortosa, Gandesa, Xerta, Móra d'Ebre, Lleida, Barcelona, Sitges, Girona, Figueres... i esmenta indrets que es poden visitar i que ens recorden la cruesa de la guerra (refugis antiaeris, trinxeres...) així com espais de memòria. En definitiva, patrimoni històric que ens ajuda a entendre aquell període i les conseqüències que se'n van derivar.
Em quedo amb aquesta frase del pròleg que signa l'autor i fa així: "Són sols retalls d'unes vides que, malgrat que ens hagin arribat sense nom ni rostre, tenim el deure de recordar per construir un present més just, digne i lliure".

divendres, 28 d’abril del 2017

Geolocalització de fosses comunes a la Ribera d'Ebre

Memorial de les Camposines
El conseller Raül Romeva ha presentat avui des de la Fatarella l'estudi de geolocalització de fosses al Priorat i Terres de l'Ebre, així com els primers resultats del Pla de fosses.
L’estudi precisa la ubicació de 123 fosses a les comarques del Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta i permet complementar el mapa de fosses i repressió de Catalunya.
Tot llegint el resum executiu de l'estudi de geolocalització de fosses comunes de la guerra civil, podem saber quin és l'estat de la qüestió en aquestes cinc comarques abans esmentades.
En el cas de la Ribera d'Ebre, hi podem consultar la següent informació:

RIBERA D’EBRE 
41 fosses localitzades (25 confirmades – 16 probables) 

a. Dins de cementiri: 16 
- Confirmades: 16, de les quals:
  • 6 fosses de civils 
    • Cementiri de Flix 
    • Cementiri de Garcia 
    • Cementiri de Ginestar 
    • Cementiri de Móra la Nova 
    • Cementiri de Rasquera 
    • Cementiri de Riba-Roja d'Ebre 
  • 1 fossa de soldats 
    • Cementiri de la Torre de l'Espanyol 
  • 9 d’ambdós (soldats i civils) 
    • Cementiri d'Ascó 
    • Cementiri de Benissanet 
    • Cementiri de Darmós 
    • Cementiri de Tivissa 
    • Cementiri la Palma d'Ebre 
    • Cementiri Miravet 
    • Cementiri vell de Vinebre 
    • Cementiri de la Serra d’Almos 
    • Cementiri de Móra d’Ebre 
b. Fora de cementiri: 25 
- Confirmades: 
  • 9 fosses de soldats 
    • Benzinera Vinebre, Seviques (Vinebre)
    • Caseta de Peons Ferroviaris (Móra la Nova) 
    • Ermita del Remei (Flix) 
    • Estació de Flix (Flix) 
    • Vingalis (Flix) 
    • Gorraptes del Render - Vall Major (Palma d’Ebre) 
    • Mas de Santa Magdalena (Móra d’Ebre) 
    • Planes - Vall de Jacob (Ascó) 
    • Prenafeites (Miravet)
- Probables: 16, de les quals: 
  • 15 fosses de soldats 
    • Aixalella (Ascó) 
    • Los Reguers (Ascó) 
    • Pas de Barca (Ascó) 
    • Aumaec (Flix) 
    • Marrada (Flix) 
    • Punta Qüerna (Flix) 
    • Punta Faro - Comadevaques (Flix) 
    • Benzinera Vinebre, Seviques (Vinebre) 
    • Boscos - Eretes Noves (Torre de l'Espanyol) 
    • Estació de Garcia (Garcia) 
    • Hort de la Cordoneta - Club Nàutic Móra d'Ebre (Móra d’Ebre) 
    • Hort del Cortxo (Móra d’Ebre)  Les Solanes (Móra d’Ebre)  Mas de Pino (Móra d’Ebre) 
    • Les Cadolles – Comitjanes (Palma d’Ebre) 
  • 1 fossa d’ambdós (soldats i civils) 
    • Túnel d'Ascó (Ascó)

dijous, 23 de març del 2017

Apareixen a Ascó projectils de la guerra civil

El passat 14 de març, mentre s'estaven realitzant treballs a l'entorn del castell d'Ascó (moviment de terres per obres en un terraplè a la base de les muralles del castell), van aparèixer dos projectils d'artilleria de la guerra civil espanyola de 75 i 105 mm de calibre.
Un cop els operaris van donar l'avís als Mossos d'Esquadra, es va activar el protocol corresponent consistent en aturar els treballs, aïllar la zona per raons de seguretat i procedir a la seva desactivació per part de la unitat especialitzada en aquestes tasques, els TEDAX-NRB.

diumenge, 19 de març del 2017

Trinxeres


Està a punt d'acabar l'emissió dels capítols del programa Trinxeres de TV3, que des del mes de gener, els diumenges a la nit, ofereix una proposta interessant resseguint el curs del front català de la guerra civil espanyola. Van començar la ruta al nord, al Pirineu, i per etapes han arribat fins al delta de l'Ebre. Ara queda el programa que han dedicat a Barcelona, i la retirada republicana (de Barcelona a Argelers).
El programa parteix del trajecte a peu que fan els tres responsables del programa -Carles Costa, Marc Juan i Eloi Vila- buscant les empremtes que encara queden d'aquell fatídic episodi, empremtes materials, però també i sobretot, empremtes humanes. Cada cop queden menys persones que van viure la guerra en primera persona, però esborrona escoltar el record d'aquelles persones que ho van viure, que fins i tot hi van lluitar, que hi van perdre gent estimada, que van patir repressió, que van haver de sobreposar-se al dolor i la pèrdua. En definitiva, testimonis que no deixen indiferent.
Veient el programa han fet un autèntic exercici de memòria històrica. Ens han apropat a històries que són una mica de tots, cada història és un bocí de la nostra memòria col·lectiva.
Trinxeres és d'aquells programes que dóna sentit a una televisió pública. Servei públic de qualitat que ha ajudat a dignificar aquesta memòria viva. En aquest país que estem construint, hem de ser capaços de dignificar la memòria històrica, ha d'esdevenir una prioritat pensant en la dignitat dels desapareguts i la serenitat de les famílies.
Acabo amb algunes idees caçades al vol a l'últim programa: 'Tres anys d'una guerra que només va destruir. Adéu als somnis. Històries enterrades al camp de batalla. No ho oblidarem'.

dimarts, 16 d’agost del 2016

Fosses comunes a la Ribera d'Ebre

Avui el Diari de Tarragona s'ha fet ressò d'una notícia sobre les fosses comunes a diferents comarques de la demarcació, en concret, del projecte de la URV encapçalat per l'historiador Josep Sánchez Cervelló, i de Josep Munté. Les comarques on es farà la tasca de localització són el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, i posteriorment es faran les tasques d'exhumació dels cossos. 
La notícia s'acompanya amb aquest mapa de les comarques de Tarragona sobre les possibles localitzacions de fosses així com aquelles que estan confirmades.

Consultant la web  http://fossesirepressio.cat/ que recull les fosses comunes  hi trobem la següent informació sobre les fosses comunes probables (Ascó, Móra d'Ebre i Ginestar) i la confirmada a la comarca de la Ribera d'Ebre (Serra d'Almos)
  • Terme municipal d'Ascó: Amb referència Ascó es recullen les morts de diversos soldats republicans que foren executats després de ser fets presoners. Tot i que actualment no se sap on foren inhumats aquests soldats, sí que per altres situacions semblants ocorregudes arreu es pot pensar que foren enterrats en fossa comuna, encara que actualment no estigui localitzada
  • Cementiri de Móra d'Ebre: L'historiador local Artur Cot ens confirma una fossa al cementiri i diferents enterraments al municipi, degut sobretot a la gran quantitat d'hospitals de campanya que es van instal·lar per la zona. El diari el Punt, el setembre de 2007, publicà que Móra d'Ebre albergava les restes de soldats republicans que, en els últims dies de la batalla de l'Ebre, no van poder creuar el riu per rebre atenció mèdica ni per reforçar les tropes que lluitaven a les serres de Pàndols i Cavalls contra l'exèrcit franquista.
  • Terme municipal de GinestarA partir d'un testimoni se sap que els ferits del front de l'Ebre, després de passar per Móra la Nova, anaven cap a Ginestar. Abans d'arribar-hi hi ha un lloc que en diuen la Masó, que no ha pogut ser localitzat.
  • Cementiri de la Serra d'Almos: La proximitat geogràfica de la Serra d'Almos (8 km) amb el riu Ebre, va convertir aquest indret en una posició de la immediata reraguarda republicana. 
    Igual que en altres poblacions (Guiamets, Torre de Fontaubella o Pradell de la Teixeta), l'exèrcit republicà hi va instal·lar un hospital militar, que en el cas de la Serra d'Almos, es va ubicar al mas d'Alerany, un edifici de grans dimensions cololectivitzat el 1936, al començament de la guerra. 
    L'hospital de la Serra d'Almos era un dels considerats punts d'evacuació, on arribaven els soldats ferits per a ser curats o transportats cap a altres hospitals de la reraguarda. Segons el seu estat, els ferits eren traslladats al tren-hospital dels Guiamets. 
    Els soldats que moriren al mas d'Alerany eren enterrats en dues rases obertes al cementiri de Serra d'Almos, al lateral esquerra segons s'entra. Hi ha una llista amb els noms de 179 soldats morts entre el 20 de setembre i el 21 de novembre de 1938.

dissabte, 6 de juny del 2015

Banc d'ADN de desapareguts de la Guerra Civil

Memorial de les Camposines
Fa uns dies es va presentar a Ascó el Banc d'ADN per a la futura identificació dels parents desapareguts a la Guerra Civil  Va ser una xerrada de Roger Heredia, de la Torre de l'Espanyol, i en el transcurs de l'acte també es va emetre un documental que ens va explicar com s'ha arribat fins aquí.
Sens dubte, una iniciativa lloable, que potser ja arriba tard tot i els més de trenta anys llargs de democràcia. Mai és tard per restituir la memòria de les persones que van perdre la vida en aquella malaurada guerra, i almenys obre la porta a l'esperança a aquelles famílies de desapareguts
Encara hi ha massa fosses comunes per obrir -almenys 240- i convé el compromís de les administracions en facilitar aquesta tasca.
Sol·licitar la inclusió al banc d'ADN és una acció individual de cada família amb la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, i els quatre passos a seguir són:
  • Fer un esquema de l'arbre genealògic familiar.
  • Trucar o escriure un correu electrònic a la Unitat de Medicina Legal de la Universitat de Barcelona.
  • Extracció de les mostres de sang de cadascun dels familiars que seran registrades al banc d'ADN.
  • Recull de les mostres en tub, amb l'extracte sec de la sang on hi ha l'ADN purificat (la família conserva una part de la mostra) amb tota la documentació que ho acredita.
El cost aproximat del cost d'aquest protocol és de 150 €.