Nous horitzons i oportunitats per a la Ribera d'Ebre

Ascó aprova un pressupost de 17 milions d'euros per a 2022

En l’última sessió plenària, l’Ajuntament d’Ascó va aprovar el pressupost municipal per l’exercici 2022, sense cap vot en contra: els sis vots afirmatius de l’equip de govern i tres abstencions corresponents als grups municipals de l’oposició.

Amb aquest tràmit, l’Ajuntament d’Ascó iniciarà el 2022 amb un nou pressupost mig milió superior al del 2021 fins arribar als 17M€. Aquests ingressos provenen principalment d’impostos de béns immobles de característiques especials i de l’IAE.

Aquest pressupost, el tercer elaborat per l’actual regidoria d’hisenda, és de caire continuista però fent un gran esforç en la contenció del capítol 2 de despesa general. 

Les partides amb més increment són les de transferències corrents i transferències de capital amb un increment de 146.114,2€ i  121.000€ respectivament respecte el pressupost del 2021. Aquests increments repercuteixen en les partides destinades a inversió de l’organisme autònom Vídeo Ascó TV i la millora de les subvencions d’implantació de llocs de treball, adquisició d’habitatge i obres i reformes d’immobles.

Més de quatre milions d’inversió

Pel que fa al capítol d’inversió, aquesta partida s’incrementa amb 132.000€ respecte l’exercici anterior, i  segueix la línia dels exercicis anteriors en què s’està prioritzant la millora de l’hàbitat urbà, les polítiques de sostenibilitat, la cura del patrimoni i la millora de la mobilitat.

La part important d’aquest capítol (2,4M€) va destinada a urbanisme. Durant el 2022 es preveu actuacions als carrers Estudi, Figuereta, Castell, Alta Castell, Reg, Unió, Ibèric, Escorxador i Fontxinxella. També es preveu l’adequació de part del passeig del riu entre el nou pas soterrat i la plaça del Riu.

635.000 euros es destinaran a millores en equipaments existents: una coberta per la plaça del Casal, unes quadres al Circuit de Sant Antoni, la rehabilitació de la façana de l’edifici nou de l’escola, l’adequació d’una nau com a aula taller, i una nova nau per la brigada i el manteniment del llaüt turístic lo Roget. 

En medi ambient, amb una partida de 450.000 euros, s’actuarà en 3 projectes principals: la instal·lació de plaques fotovoltaiques al pavelló cobert i a les naus industrials, actuacions a la llacuna d’Ascó i l’adquisició d’unes màquines compactadores per la deixalleria.

D’altres actuacions que també s’han previst en els comptes de 2022 són la rehabilitació de les muralles d’Ascó (s’hi destinarà 135 mil euros) i la millora de camins, amb una inversió de 180.000 euros.

Renda disponible a la Ribera d'Ebre (2019)

Renda disponible per habitant dels municipis majors de 1.000 habitants de la Ribera d’Ebre a partir de l’estadística de l’IRPF de l’exercici 2019.

Al costat del sector de la restauració, ara més que mai

Estadística: renda disponible a la Ribera d'Ebre

Ja fa unes setmanes alguns mitjans es van fer ressò d'una estadística publicada per l'Agència Tributària en relació als declarants de l'IRPF de l'any 2016 en tots aquells municipis més grans de 1.000 habitants. Com sovint passa amb les estadístiques cal prendre-ho amb tota la cautela i més ja que quan es parla de mitjanes, vol dir que n'hi ha que estan per damunt, però també n'hi ha que estan per sota. 

Sempre he sentit explicar aquella estadística que explica que entre dos persones, si un s'ha menjat un pollastre sencer, i l'altre no n'ha menjat cap, la mitjana diu que cadascú s'ha cruspit mig pollastre, quan resulta que n'hi ha un que no n'ha tastat cap.

Així que fet aquest preàmbul, fixem-nos en què diu l'estadística de l'IRPF en aquells municipis de la Ribera d'Ebre que superen els 1.000 habitants, que són dels quals se'n té dades.

Al capdavant es troba Flix, qui obté una mitjana de 24.059 euros disponibles per persona, seguit a certa distància per Ascó, amb 22.724 euros, i Móra d'Ebre, amb 22.048 euros. Es tracta de poblacions amb dependència laboral de la central nuclear d'Ascó o bé de pensionistes de la fàbrica de Flix o de les empreses elèctriques, mentre que a Móra d'Ebre cal afegir-hi la tradició del sector serveis.

En canvi, Tivissa i Benissanet tenen una renda disponible de 17.617 i 16.709 euros, respectivament. Si ens n'adonem, hi ha una important distància de més de 7.000 euros entre Flix i Benissanet.

Hem vist que passa a l'interior de la Ribera d'Ebre, però també podem saber quin és el posicionament de cadascun dels municips respecte la demarcació de Tarragona, respecte la mitjana dels municipis catalans i també a nivell de tot l'estat espanyol. A nivell de Tarragona, Flix ocupa la vuitena posició en renda disponible, mentre Ascó és en el lloc 13 i Móra d'Ebre en el 15. En canvi, Tivissa i Benissanet ocupen els llocs 71 i 73 de la llista. 

MUNICIPI	Titulars	Nombre de declaracions	Nombre d’habitants	Renda bruta (mitjana)	Renda disponible (mitjana)
Flix	2.118	1.697	3.605	29.851	24.059
Ascó	941	829	1.690	28.620	22.724
Móra d’Ebre	2.985	2.555	5.625	27.400	22.048
Riba-roja d’Ebre	599	486	1.116	25.706	21.104
Móra la Nova	1.583	1.295	3.070	24.517	20.233
Tivissa	849	734	1.677	20.528	17.617
Benissanet	594	528	1.172	19.707	16.709

La cria de cucs de seda

Història d'Ascó. Crònica il·lustrada (1999)

Tot i que força desconegut, però la cria del cuc de seda va ser una de les tasques productives des de que es va introduir cap allà al segle XIV, tot i que no va ser fins al segle XVIII en què sembla que es va consolidar al nostre territori esdevenint una activitat econòmica per les famílies que o bé criaven els cucs pel seu compte o bé per a altres famílies que els hi compraven els capolls, com per exemple els de cal Cavaller o la casa de Tomàs Biarnés Alcoberro.

Al còmic de la Història d'Ascó s'explica el procés que se seguia, des que s'adquirien els ous dels cucs de seda, com s'anava a recollir les fulles de les moreres amb què s'alimentaven i quan els cucs estaven a punt de fer el capoll es clavaven botges seques al seu voltant perquè s'hi poguessin enfilar. Abans de portar a vendre els capolls, s'estenien a les asgorfes.

En una notícia apareguda ara fa 100 anys diari amb seu a Tortosa El Restaurador (18.04.1918) es parla de la sericicultura i de la idea de promoure i fomentar "la industria rural del gusano de seda, como auxiliar de nuestros huertanos, de la cual en otras épocas obtenían saneados ingresos; y a este propósito creemos de oportunidad, repetir algunas consideraciones, y ofrecer algunos datos referentes a dicha industria, en los pueblos de la ribera del Ebro". Es promovia la cria dels cucs de seda després que a mitjans del segle XIX una malaltia gairebé acabés amb la seva producció.

En aquesta notícia del diari també ens informa del volum anual de capolls en alguns dels pobles de la comarca:

• Ginestar. 4.500 kg de capoll.
• Vinebre. 4.500 kg de capoll.
• Benissanet. 3.000 kg de capoll.
• Flix. 2.000 kg de capoll.
• Ascó. 1.500 kg de capoll.

L'article volia ser un impuls a la indústria de la cria de cucs de seda fins al punt que fa comptes del benefici que suposaria tant a un pagès com a un gran propietari.

"El resultado económico que obtiene el huertano de la cosecha del capullo de seda no puede ser más remunerador. Supongamos un huertano que ha plantado 18 o 20 moreras en las lindes de la finca, en la carretera, en el arenal del río, en el rincón que tuvo que dejarse para dar forma al tablar". En aquest cas xifra el benefici en 221,25 pessetes.

També fa números pels grans propietaris: "Un gran propietario que quiera dedicar una hectárea de terreno al plantío de moreras para la industria sericícola, el resultado que obtendría sería también altamente remunerador". En aquest cas obtindria un benefici de 1.987 pessetes.

Finalment s'esmenta que a això caldria sumar-hi "premios en metálico a la plantación de moreras y a la producción del capullo" que es concedien mitjançant una llei de protecció a la indústria sedera que estava en vigor des de 1915.

De l'any 1916 en va resultar la següent taula:

Nombres	Pueblos	Semilla presentada Onzas	Peso del capullo Kilos	Producción por onza Kilos	Premio Pesetas
D. Baltasar de Salvador Ferrán	Ascó	50	1.828	55.560	914,00
D. Salvador Algueró Sedó	Mora Ebro	75	5.118	68.240	2.159,00
D. Adolfo de Martí Castellví	Vinebre	10	467	46.700	233,00
D. Juan Mauricio Navarro	Benisanet	55	2.791	50.745	1.595,50
D. Ramón Pradell Jordá	Vinebre	18	790	30.900	395,00
Sres. Puig y Wiches	Reus	3	148	49.400	74,00
Totales		211	11.142		5571,00

Interès d'Estat, en ruta

Pacte fiscal

Ja s'ha votat el pacte fiscal que ha protagonitzat bona part de l'actual legislatura catalana. Per fi cadascú s'ha posicionat i no hi ha hagut massa espai per a la sorpresa (bé, si descomptem que l'Ernest Maragall s'ha posicionat al costat del bloc majoritari).

CiU, ERC, ICV i DCat han donat suport a un canvi de model de finançament que ha de permetre disposar d'una Agència Tributària pròpia que gestioni tots els impostos, plena capacitat normativa, la quota de retorn a l'Estat i que Catalunya no perdi posicions al rànquing de renda per càpita. El PSC ha donat suport a bona part del text però s'ha desmarcat en els punts claus votant el mateix que el PP. SI i C's han votat en contra, però per motius diametralment oposats.
Ara comença la feina. La sensació és que per aquest camí no s'arribarà enlloc per manca d'interlocució a l'altre costat. S'ha arribat fins aquí amb el vot afirmatiu dels partits que representen el 67% dels votants. De totes maneres no es respira il·lusió, sinó més aviat escepticisme. Així que els plans B no s'expliquen, però s'han de preveure.

Adjunto el text aprovat pel Parlament de Catalunya.

PROPOSTA TEXT TRANSACCIONAL PER AL PLE MONOGRÀFIC SOBRE EL PACTE FISCAL

El ple del Parlament de Catalunya:

1- Constata que la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de Finançament basat en el Concert Econòmic va elaborar uns treballs i aprovar unes conclusions, que fonamenten aquesta resolució.

2- Constata que els successius sistemes de finançament que ha tingut la Generalitat de Catalunya al llarg d’aquests 32 anys han suposat un avenç en termes econòmics i de capacitat normativa, però no han permès resoldre alguns dels problemes de fons que pateix el nostre país. D’una banda, la publicació de les balances fiscals evidencia que Catalunya se situa en un preocupant dèficit fiscal, amb l’enorme perjudici que ha representat aquesta circumstància per al desenvolupament i el benestar del nostre país. De l’altra, la sistemàtica manca de lleialtat institucional per part de l’Administració General de l’Estat, incomplint normes i acords, tal i com es posa de manifest amb la no disponibilitat del fons de competitivitat i dels recursos de la disposició addicional tercera, relativa a les infraestructures, que ha contribuït a empitjorar aquesta situació. I en tercer lloc, la desproporció existent entre els nivells de despesa pública gestionada per la Generalitat i els objectius de reducció de dèficit públic que vénen imposats per l’administració central.

3- Reivindica un acord de finançament que suposi un canvi de model respecte als diferents acords assolits en la història del nostre autogovern. Aquest acord de finançament té com a objectius: assolir la plena capacitat de decisió sobre tots els tributs suportats a Catalunya, poder disposar d’aquells recursos econòmics que com a país generem per a atendre les polítiques socials i de creixement, i garantir la lleialtat institucional per evitar arbitrarietats i incompliments de les parts.

4- Insta el Govern a iniciar un procés de negociació amb el Govern espanyol d’un model de finançament propi per a Catalunya, dins d’aquest any 2012, d’acord amb les conclusions de la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de Finançament basat en el Concert Econòmic, i particularment tenint present els punts següents:

a) La gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a Catalunya ha de correspondre a l’Agència Tributària de Catalunya, que en serà l’única administració responsable.

b) L’Agència Tributària de Catalunya ha de disposar de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions pròpies de la gestió tributària, i hauria de col·laborar administrativament amb d’altres administracions de caràcter local, estatal i europeu, especialment en la lluita contra el frau fiscal.

c) La Generalitat ha de disposar de plena capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots i cadascun dels impostos suportats a Catalunya, dins del marc d’harmonització fiscal comunitària, tot assegurant la consecució efectiva del principi de progressivitat fiscal en el sistema impositiu.

d) L’establiment de l’aportació catalana a l’Estat en concepte del cost de les competències o els serveis comuns i prestats que afecten a Catalunya i que li són propis, i en concepte de cooperació interterritorial. Aquesta aportació ha de ser revisada quinquennalment i acordada bilateralment amb l’Estat.

e) A l’hora de determinar l’aportació catalana, Catalunya no pot perdre posicions respecte a la seva situació en capacitat fiscal un cop feta la contribució a la solidaritat. Els recursos a la solidaritat s’han de destinar als serveis bàsics de l’estat del benestar tenint en compte l’esforç fiscal.

5.- Insta el Govern a garantir la lleialtat institucional entre la Generalitat i les administracions locals i a establir un sistema de finançament dels ens locals adaptat a la redistribució competencial que determini el model d’organització territorial propi, que tindrà com a principis l’autonomia local, la corresponsabilitat fiscal, la solidaritat, i el reequilibri territorial.

6.- Insta el Govern a crear un grup de treball amb capacitat decisòria per fer el seguiment d’aquesta negociació amb l’Estat, integrat pel Govern i per les forces parlamentàries que manifestin el seu ple suport a aquesta proposta de resolució. Aquest grup fixarà un calendari d’actuació, que anirà lligat al temps de negociació amb l’Estat.

7.- Insta al Govern a aconseguir la màxima implicació activa de tots els sectors polítics, econòmics i socials de Catalunya al voltant del present acord, així com a traslladar a les institucions europees la naturalesa i els objectius del mateix.

10 anys d'euro a la butxaca

Aquest Cap d’Any s’ha commemorat els deu anys d’existència de l’euro a les butxaques dels ciutadans de disset Estats europeus. Era un dels èxits de la Comunitat Econòmica Europea que des dels anys cinquanta estava estabilitzant el mercat comú i l’economia europees. Arribar a l’euro era una notícia de gran transcendència pel que suposava als Estats membres la pèrdua de la seva moneda nacional i implicava apostar per una política econòmica comuna, amb un Banc Central Europeu que havia i ha de vetllar per la salut de l’euro.
La casualitat ha fet que el que havia de ser la commemoració dels 10 anys de la història d’un èxit, coincideixi en un dels moments de pitjor crèdit de l’euro. La crisi financera dels darrers anys està demostrant que les autoritats monetàries europees i els líders dels Estats tenen dificultats de proposar solucions que ajudin a sortir el més aviat possible d’aquest pou. El desprestigi de les institucions europees està arribant a posar en dubte la viabilitat de l’euro, si més no en alguns països. Ha quedat demostrat que la convergència econòmica dels estats, o sigui, el compliment dels criteris que possibilitaven accedir a l’euro no van ser tals –fins i tot hi va haver països que van maquillar les dades-.
En els darrers temps s’ha demostrat l’existència de profundes desigualtats entre les economies de l’euro, que hi ha països que tenen diferents prioritats i per tant diferents visions sobre com sortir de l’actual atzucac, diferents ritmes de creixement, crisis més acusades en algun sector...
Sembla que la burocràcia europea és incapaç de proposar solucions en una Europa on cadascú va per la seva banda, on es troba a faltar una autoritat monetària, o que aquesta pensi més en els privilegis dels bancs que en els drets dels ciutadans.
A més, el fet que l’entrada en circulació de l’euro hagi suposat un encariment dels productes de prop d’un 50% mentre que en prou feines els salaris s’han incrementat un 14%, no és la millor propaganda que es pot fer de la moneda única.
Malgrat tot, rarament trobarem a experts econòmics defensant que es desfaci el camí recorregut fins ara. Precisament, tot i que avui en dia estigui en entredit, la integració europea i compartir una moneda han de suposar la fortalesa d’una Europa que pot sentir-se acomplexada davant els Estats Units o les economies emergents de l’Àsia.
Euro, per molts anys!

L'economia de la Ribera d'Ebre 2007

S’ha donat a conèixer l’Anuari Econòmic Comarcal que cada any presenta Caixa Catalunya. A banda d’informar de l’evolució de l’economia a nivell català, té la particularitat que dóna les dades dels diferents sectors de producció comarca per comarca. Us adjunto el text que tracta de la situació econòmica de la Ribera d’Ebre, en aquesta ocasió no gaire positiva: és la que comarca que ha quedatmés malparada amb un retrocés del 0'9% a causa de la mala evolució de la indústria i l'agricultura.

Ribera d'Ebre

El 2007, el VAB de la Ribera d’Ebre va retrocedir del 0,88%, el registre més baix de totes les comarques, des de l’avanç de l’1,02% el 2006. Explica aquest empitjorament la dinàmica industrial, que intensifica el ritme de caiguda des del 0,58 al 3,52% i resta 2,38 punts percentuals al creixement de la comarca. També davalla el sector primari, fins al 8,08%, des de l’avanç del 5,72% un any abans. Addicionalment, l’activitat terciària s’alenteix, del 4,74 al 4,38%. Només el sector de la construcció millora el seu registre, passant del 6,43 al
6,78%. Amb aquestes dades, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007 se situa en el 27,8%, davant el 27,9% de les Terres de l’Ebre i per sobre de l'alça acumulada del conjunt català (23,4%).
En el subsector agrícola són destacables les caigudes de la fruita seca (-25,4%), de la fruita fresca (-7,7%), de les hortalisses (-0,8%) i de l’oli (-17,1%), mentre que el vi i raïm avancen d’un modest 2,2%. En el subsector ramader cau del 8,2% el porcí i té un avanç nul l’aviram. Pel que fa a la producció de fusta, recula del 3,5%. En el sector industrial, la principal branca d’activitat de la comarca, l’energia, aigua i extractives (pes del 81,4%), mostra una caiguda del 4,8%, parcialment compensada per la química, la segona per ordre d’importància (pes de l’11,1%), la qual avança del 7,5%. De resultes d’això, el nombre d’afiliats en el sector disminueix del 6,2%. En el sector de la construcció, els principals indicadors del subsector residencial tenen creixements forca elevats. Els habitatges en construcció i els acabats avancen del 22,9 i el 76,9%, respectivament, des del 2,0 i el 2,9% de mitjana de Catalunya. Addicionalment, els habitatges iniciats augmenten del 47,8%, quan la mitjana catalana disminueix del 32,7%. Amb tot, els afiliats en el sector baixen del 3,1%, després de l’augment del 12,7% el 2006. En el sector terciari tenen increments elevats les activitats immobiliàries i serveis empresarials (9,0%) i en intermediació financera (6,9%), i de menor intensitat les branques de comerç i reparacions (2,3%), hoteleria (5,1%) i serveis col·lectius (2,5%), que són les de més pes (62,7% en conjunt). Tot i això, els afiliats a la Seguretat Social en el sector avancen del 7,8%, registre que compensa les pèrdues de la indústria i la construcció, i eleva la xifra agregada fins al 2,6%, per sota el 3,1% de Catalunya.

Això del mal finançament ve de lluny

M'he començat a llegir El gran llibre per la independència de Francesc Ferrer i Gironès, i he ensopegat amb uns fragments que semblen de la premsa d'aquests dies... però no!... són de 1893 i 1932. Em sembla que no hem avançat gaire.

Dels datos donats en les estadístiques d’on havem tret los números apuntats se’n desprèn que a n’els conceptes anotats, hi contribueixen cada espanyol de fora de Catalunya amb 2,08 pessetes, i cada habitant de Catalunya amb 4’78 pessetes, això és, amb més del doble que els demés habitants d’Espanya.(...) I en canvi d’aquest sacrifici, ¿què li garanteixen a Catalunya los governs de Madrid?
Ponència de Ferran Alsina (juny de 1893)

Estudiant els coeficients de la tributació de Catalunya i les partides que rep de l’Estat central, resulta que un ciutadà català paga 123 pessetes, mentre que un ciutadà de la resta de la nació paga solament 60 pessetes anuals. Per una altra banda, un habitant de Catalunya percep per despeses estatutàries la suma anual de 48 pessetes i l’habitant de la resta del país en percep 75.
Conferència de Joan P. Fàbregas, dirigent de la CNT (1932)

2006: la Ribera d'Ebre creix un 1'32%

Us facilito les dades referents a l'evolució econòmica de la Ribera d'Ebre l'any 2006 arran de la publicació de l'estudi que cada any en Caixa Catalunya: l'Anuari Econòmic Comarcal.

Aquest és el text íntegre sobre la comarca:

El 2006, el VAB de la Ribera d'Ebre va augmentar d'un baix 1,32% inferior al de les Terres del Ebre (4,07%) i al de Catalunya (3,71%), i també per sota el contingut registre del 2005 (2,32%). L'empitjorament s'explica pel comportament de l'energia, alhora que el menor creixement dels serveis va més que compensar les millores de la construcció i del primari.

Aquesta darrera branca va presentar un avanç del VAB del 5,72%, per sobre l'1,42% del 2005. Aquest mateix perfil alcista va presentar també la construcció, des d'un augment pràcticament nul el 2005 fins al 6,43% del 2006. Els serveis, en canvi, van augmentar menys, del 4,74% (per comparar amb el 6,08% anterior). De tota manera, el sector responsable del baix avanç agregat és el de l'energia i la indústria, el majoritari en la generació del VAB total, amb un 66,8% el 2005, que amb una caiguda de -0,58% resta unes 4 dècimes al creixement comarcal. Aquesta disminució expressa, fonamentalment, la del sector energètic (-0,98%). Malgrat aquest alentiment en l'avanç del VAB el 2006, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2006 se situà entre els més importants del país, amb un 31,1%, per sobre el 19,1% català i el 27,1% de les Terres del Ebre, per la més intensa progressió del component energètic (37,8% d'augment la Ribera d'Ebre, davant el 13,9% català).

El 2006, els positius resultats del primari reflecteixen els comportaments oposats del subsector agrícola (augment del 7,7%) i del ramader (davallada del 4,0%), bé que el pes majoritari de l'agricultura (vora el 83% del VAB del primari) és el determinant de l'evolució agregada. Dins el subsector agrari, els tres principals subsectors van presentar resultats força diferenciats. El més important, el de la fruita fresca, amb més del 30% del VAB agrari, va caure del 2,5%, mentre que el segon per pes, l'oli d'oliva, amb més del 22%, va avançar del 7,5% i la fruita seca (amb més del 10%) ho va fer per sobre el 30%. La pèrdua de la ramaderia expressa les reduccions del porcí i de l'aviram.

La pèrdua industrial reflecteix la del component energètic (que aporta vora el 83% de tot el VAB del sector), el qual va caure del 0,98% esmentat, mentre que les produccions industrials avançaren d'un 1,34%, sense poder compensar aquella reducció.
Dins aquest context, l'afiliació en el règim general de la indústria va créixer d'un 2,2% (3,7% el 2005), força per sobre la davallada del conjunt de Catalunya (-2,2%). Ja s'ha indicat que la construcció va moderar el seu ritme de creixement, per una clara contenció en el subsector residencial. Els habitatges iniciats van caure del 15,1%, cosa que només es va traslladar parcialment als efectivament en construcció, que van presentar un augment del 24,8% (98,9% el 2005). Dins aquest context, el nombre d'afiliats al règim general de la Seguretat Social en el sector va augmentar d'un molt notable 12,7% (-5,1% el 2005), per sobre la mitjana catalana (9,4%).

Finalment, en l'àmbit dels serveis, la seva contenció expressa la del comerç, que creix d'un 4,2%, per sota el 6,1% del 2005, mentre que les activitats immobiliàries i els serveis empresarials van continuar augmentant amb intensitat, d'un 4,3%. Els serveis públics van tenir resultats dispars: les AAPP avançaren d'un 1,4%, l'educació d'un 4,9% i la sanitat i els serveis col·lectius d'un 10,6%. Dins aquest context, el nombre d'afiliats al terciari va augmentar d'un molt intens 16,7%, bé que per sota l'elevat 21,7% del 2005. Conjuntament, el mercat de treball de la Ribera d'Ebre va caracteritzar-se el 2006 per un augment de l'ocupació important, de manera que els afiliats al règim general de la Seguretat Social es van incrementar notablement, del 12,3% (10,4% el 2005), per sobre del 4,1% del conjunt català.

Font: CAIXA CATALUNYA