ASCÓ I LA RIBERA D’EBRE HOMENATGEN EL SEU HOMENOT, CARMEL BIARNÉS
El dissabte 3 d’octubre es celebrarà a Ascó la I Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés sota el títol “400 anys de l’expulsió dels moriscos”.
La jornada naix amb la voluntat d’homenatjar Carmel Biarnés (Ascó 1928-1992), una d’aquelles figures que han estat cabdals en la cultura comarcal pel seu compromís amb el territori i amb la llengua catalana, i per la curiositat amb què es dedicava a recopliar informacions sobre Ascó i la comarca, així com la dèria amb què treballava per donar a conèixer tot allò es coïa a casa nostra. En definitiva, un activista cultural i que va tenir un paper destacadíssim en la constitució del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE).
Són múltiples les facetes en les quals Biarnés va deixar empremta: periodisme (escrivint al Diario Español de Tarragona, l’Avui, La Vanguardia, El Correo Catalán, La Antorcha i La Veu de Flix, així com col·laborant habitualment a Ràdio Flix i Ràdio Móra, o liderant el projecte de la revista local Castrum de Ascho 1148), història (els templers, els moriscos...), antropologia i etnologia, arqueologia, sardanisme, pessebrisme, fotografia...
Carmel Biarnés ens va llegar nou obres publicades: Moros i moriscos a la Ribera d’Ebre (1972), El Beat Pere Sans i Jordà d’Ascó. Vida, Martiri i Glorificació (1980), Els moriscos a Catalunya (1981), Guia d’Ascó (1983), en col·laboració amb Josep Cid, la Guia de la Ribera d’Ebre (1984), La implantació de l’Orde del Temple a la Ribera d’Ebre –guanyador del II Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila (1985)-, El meu riu, l’Ebre. Pàgines viscudes (1985), La navegació fluvial per l’Ebre (1987) i la novel·la pòstuma La creu de la Mitja Lluna (1992).
Tot just aquesta primera jornada es dedica a una de les seues passions: el món dels moriscos coincidint en el quart centenari de l’expulsió (1609-1610). Aquest àmbit va ser probablement en el qual més va destacar sent un precursor a Catalunya gràcies a les seues recerques en arxius i les obres publicades o comunicacions presentades en congressos i jornades. Prendran part en la jornada els professors universitaris Jordi Ferrús, doctor en antropologia, amb la ponència Carmel Biarnés, el primer estudiós dels moriscos de i a Catalunya, i Josep Serrano Daura, doctor en Dret, amb la ponència Sarraïns i moriscos a la Ribera d’Ebre. El cas d’Ascó.
En aquesta primera edició es vol homenatjar la figura de Carmel Biarnés amb la inauguració d’un pou (que és com a Ascó es coneixen les sènies) que s’ha ubicat a la plaça del Riu. Aquest element commemoratiu durà la inscripció del vers d’una obra de Carmel que diu: “Us deixo a tots lo meu riu com a herència”.
Per aquesta jornada també s’ha convocat un Premi de Periodisme en tres categories: premsa escrita, ràdio i televisió i internet. L’objectiu és premiar aquells professionals del periodisme que siguin autors de treballs que difonguin a través de mitjans de comunicació els resultats de la tasca d’investigació i recerca duta a terme per tercers (centres d’estudis, entitats culturals, investigadors a títol individual) en matèria d’estudis locals i territorials. S’han presentat un total de 24 obres: tretze articles de premsa escrita, tres en la categoria de ràdio i televisió i vuit treballs publicats a Internet. El veredicte es donarà a conèixer durant el transcurs de la jornada el dissabte 3 d’octubre.
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre s’afegeix a l’homenatge amb un reconeixement especial en el qual els presidents de l’entitat llegiran fragments de la seua obra amb un acompanyament de música de clarinet.
També Vídeo Ascó Televisió, ha realitzat un documental-homenatge que s’emetrà en el tram final de la jornada, en el qual s’hi ha inclòs intervencions que havia fet Carmel Biarnés a la televisió local.
Completarà la jornada dues activitats: la projecció de la pel·lícula Expulsados 1609. La tragedia de los moriscos (divendres 2 a les 22.30 hores) i l’actuació del grup de folc i ball de les Terres de l’Ebre Terrer Roig (dissabte 3 a les 23 hores).
La jornada ha estat organitzada per l’Ajuntament d’Ascó, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i l’Associació Cultural Lo Llaüt.
El divendres passat va tenir lloc la novena edició del Joc a joc, plaça a plaça, una activitat conjunta que organitza l'Associació Cultural Lo Llaüt per l'alumnat de cicle superior de l'escola Sant Miquel d'Ascó. Fent un recorregut per alguns dels indrets més característics de la vila closa d'Ascó, l'alumnat es troba amb diferents propostes de jocs.
Els indrets més afectats pel decret d’expulsió van ser els pobles del baix Segre i de les ribes de l’Ebre, ja que molts d’ells eren habitats per població d’origen àrab. D’aquestes viles cal destacar precisament Ascó, ja que dels poc més de 4.000 moriscos catalans que varen ser foragitats de les seues cases, nou-cents d’ells eren vilatans d’Ascó. Altres pobles que van patir notablement l’expulsió són Benissanet, Miravet, Tivenys i Vilanova de Tortosa (a l’Ebre) i Aitona, Fraga, Mequinensa, Seròs i Lleida (al Segre). 
