La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)

La setmana passada, l'arqueòleg Josep Maria Vila i Carabasa va pronunciar una conferència sobre la intervenció arqueològica al castell d'Ascó des de 2013 fins ara.

***

El castell d’Ascó té els seus orígens en un Hisn que en època islàmica presidia el turó sobre l’Ebre, al vessant del qual es va organitzar un primer nucli de poblament musulmà. Després de la conquesta cristiana, a mitjan segle XII el castell passa a ser el centre d’una comanda templera. Posteriorment, amb la dissolució del Temple a principis del segle XIV, va passar a l’orde de l’Hospital. Durant aquest període, el castell s’amplia fins a ocupar pràcticament la totalitat de l’espai del cim del turó. A mitjan segle XVII, i com a conseqüència de les destruccions derivades de la Guerra dels Segadors, el castell és abandonat definitivament. A partir d’aquest moment s’inicia un procés de destrucció de les estructures de l’antiga fortalesa, accelerat per l’espoliació massiva de materials constructius que es van dur a terme durant anys. A finals segle XIX, en el marc de la Tercera Guerra Carlina, es va reconstruir parcialment l’antiga torre com a estació repetidora d’una línia de telegrafia òptica militar. La voluntat de l’Ajuntament d’Ascó de recuperar aquesta torre, que era l’únic vestigi visible del castell, va comportar una primera excavació els anys 2013-2014 que va permetre comprovar que sota la runa que cobria completament el turó, els vestigis de l’antic castell es conservaven d’una manera prou important. Aquesta constatació ha comportat una sèrie de projectes d’intervenció arqueològica i consolidació d’estructures al castell que s’han desenvolupat fins al 2024 i que han permès recuperar i restaurar bona part de l’antiga fortalesa templera i hospitalera.

Jornades Europees de Patrimoni 2025 a Ascó

Un any més, Ascó se suma a la celebració de les Jornades Europees de Patrimoni, una cita imprescindible per posar en valor la nostra història, la cultura i els espais que conformen la identitat del nostre municipi. Aquestes jornades, obertes a tothom, conviden a descobrir i gaudir del patrimoni a través de visites, activitats i experiències que ens connecten amb el nostre passat i el nostre territori.

En aquesta edició, hem preparat una visita guiada pels espais patrimonials d’Ascó, una oportunitat única per conèixer de prop tres dels edificis més emblemàtics recentment recuperats: Cal Cavaller, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; el Magatzem de Rita, que conserva elements des d’una cabana del segle XVI fins a cubs de vi i oli del XIX; i l’Edifici de l’Estació (1892), actual seu de l’Oficina de Turisme.

📅 12 d’octubre de 2025, de 16.30 h a 18.30 h

📍 Sortida: Plaça Estació

📞 Reserves: 977 406 583 | ✉️ turisme@asco.cat

Totes les activitats són gratuïtes i formen part del programa oficial de les Jornades Europees de Patrimoni 2025 (patrimoni.gencat.cat/JEP2025).

Descobreix Ascó: passeig en llaüt, història, natura i artesania

Coneixes Ascó? 

Vine amb nosaltres a passar un cap de setmana inoblidable en aquest preciós poble de la Ribera d’Ebre. En aquest vídeo descobrirem Ascó des del riu Ebre, navegant amb el llaüt Lo Roget. 

A més, visitarem el castell d’Ascó, un punt estratègic durant l’època andalusina, entre d’altres, i explorarem els antics banys àrabs, gairebé intactes més de mil anys després. Ens hi acompanyarà l’historiador Felip Fucho, que ens explicarà la rellevància d’aquest poble en època sarraïna. 

També assistim a la Mostra d’Arts i Oficis, un esdeveniment únic en què artesans de tot Catalunya mostren tècniques ancestrals: terrissers, picapedrers, saboners, vitrallers... Una veritable festa de cultura i tradició! 

Finalment, acabarem amb una excursió pel camí de Sirga, entre Ascó i Móra d’Ebre, una ruta plena d’història i paisatges espectaculars. 

No et perdis aquest viatge entre natura, patrimoni i oficis tradicionals!

La festa major d'Ascó de fa... 100 anys!

Fa 100 anys trobem un article a La Vanguardia que descriu la festa major en honor als patrons d'Ascó, Sant Miquel i Santa Paulina.

ASCÓ

Con bastante afluencia de forasteros y general animación acaban de celebrarse en esta villa los tradicionales festejos con motivo de la fiesta mayor.

El día 29 del pasado, a las once, numerosa concurrencia de fieles se congregó en la iglesia para, rendir culto al Patrono San Miguel y presenciar los divinos oficios, siendo celebrante el párroco de la Torre del Español; ocupó la sagrada catedra el coadjutor, quien hizo el panegírico del santo con una elocuencia que le es proverbial.

Por la tarde, a las cuatro, se organizó la procesión, que estuvo muy concurrida, llamando la 

atención del vecindario la escuela de niños, por el estreno de un artístico pendón, confeccionado por nuestro dignísimo maestro nacional, que tanto se desvela por nuestro bienes. Fue pendonista su hija, la preciosa niña Pepita, acompañada de Asunción y Conchita Batiste.

Tarde y noche los bailes estuvieron muy concurridos en la Sociedad de Obreros y en el Sindicato 

Agrícola, tocando en la orquesta de este último el popular Tomás Batiste (a) «Deviló».

El siguiente, día 30, fue dedicado a la excelsa patrona Santa Paulina, abogada contra la sequía que tanto padecemos, siendo de elogiar el brillante discurso que en honor a la Santa cantó el citado orador. Por la tarde y por la noche hubo bailes como en el día anterior.

Se celebró la procesión en honor de la Santa, presidida por las niñas antes mencionadas y por nuestro querido maestro.—-Corresponsal.

Monogràfic: Quan les pedres parlen

Des de l'any 2007, juntament amb Biel Pubill, participem del programa de la Festa Major amb un monogràfic vinculat a alguna temàtica història, antropològica, cultural, patrimonial... del nostre poble. Aquest 2025 ens hem apropat a la història del nostre poble a través de les pedres... Us deixo amb la introducció del treball.

QUAN LES PEDRES PARLEN

La pedra ha estat, des dels orígens i en totes les cultures, una de les primeres matèries emprades per a fer eines -les petites puntes de fletxa, els gratadors o els burins de sílex que s’han trobat pel terme en són un bon exemple que ja ens parla d’un llunyà poblament a les nostres terres-. La pedra també es va usar, des de temps remots, per fer els sòcols dels abrics i de les primeres cabanes -en trobem també testimoni a jaciments del terme com ara el del Forn Teuler-.

Si passegem pels nostres pobles veurem com la pedra, ben treballada i escairada, es presenta elegant i atractiva en moltes façanes i construccions diverses. A Ascó, els carreus que mantenen el que, ara intuïm, era una imponent fortalesa templera; o les pedres que sostenen les nombroses voltes i sitges que ressegueixen els soterranis de la vila closa; o els treballats blocs que imposen solidesa i serenor a l’església o a la capelleta de Sant Miquel o, entre d’altres, els escuts i marques a les llindes de les nostres façanes no fan més que parlar-nos de la nostra història.

Una història que no s’entendria sense conèixer als seus protagonistes, els asconencs i asconenques que, amb el seu treball, esforç i constància l’han anat modulant en el temps. Ens referim a tots aquells pagesos, ramaders, comerciants o artesans que l’han fet tal com avui la coneixem. Però per la temàtica que ens incumbeix haurem de començar per centrar la mirada en un dels oficis artesanals d’Ascó que més petja ha deixat en la nostra fisonomia, l’ofici de picapedrer.

Ascó, degut a les característiques del sòl i l’orografia del terreny, va ser un dels pobles del nostre entorn amb major tradició en el treball de la pedra. Al llarg dels segles han estat molts els artistes anònims que han deixat la seva empremta personal en les pedres treballades. Un dels darrers picapedrers de la nostra població, Josep Jornet i Batiste -Pepe del Lechero-, encara el podem trobar any rere any a la mostra d’arts i oficis d’Ascó, donant fe d’aquest pesat però alhora atractiu ofici artesà.

Enguany us proposem que escolteu les pedres, ja que aquestes ens parlen! A través d’aquest monogràfic us invitem a fer un viatge per la nostra història, a partir de les pedres. Lluny de pretendre fer un repàs històric exhaustiu, us proposem un passeig lúdic pels carrers i places de la nostra vila, sense allunyar-nos més enllà del pas de barca, de la capelleta del Calvari o de les restes del castell que, amb la seva mirada, senyoregen, vigilen i protegeixen Ascó.

Deixem, doncs, que les pedres ens parlin…

Càpsula del temps

Entre el mes de novembre de 2024 i febrer de 2025, l’Escola d’Art i Cultura de la Diputació de Tarragona va impulsar “Pobles mudats”, un projecte artístic i cultural per incidir en la temàtica del despoblament, una problemàtica vigent, sobretot a les zones rurals interiors de la demarcació i del conjunt del país. En total van ser 29 activitats repartides, una de les quals va ser a Ascó: un taller de fang amb el títol “Tocar el poble”.

Una de les activitats on també ha participat Ascó és “Escampar lo poble”, l’últim acte de la perfomance “Els pobles acampen a l’Escola”. Vuit municipis de Tarragona - Ascó, Tivissa, Miravet, Mas de Barberans, Ulldecona, Albinyana, l’Arboç i Senan- han participat en l’elaboració d’una càpsula del temps per explicar el present rural del primer quart del segle XXI a casa nostra.

Aquests municipis van enviar a l’Escola un grapat d’objectes que representen la seva gent i la seva manera de fer: certificats, programes de festes, objectes típics, artesania, fotografies antigues, testimonis de tradicions… De tots aquests objectes, se’n va fer una selecció guiats pel director artístic Pedro Granero i l’arxiver Albert Curto. Un exercici per reflexionar sobre la vida rural i les narratives que construïm al voltant d’aquest concepte tan ampli.

Cada població va preguntar-se quins elements ens identificaven com a territori i les persones que habitem aquest territori. Des d’Ascó es va escollir:

• La declaració de Sant Antoni com a festa patrimonial d’interès nacional (2010) i com a festa d’interès comarcal (2005).
• Una litografia de Tere Martorell amb el nostre paisatge de la façana fluvial del poble i que mostra com és Ascó a dia d’avui.
• La canonització de Sant Pere Màrtir Sans i Jordà (2000).

Aquesta càpsula ha viatjat fins a l’arxiu de la Diputació de Tarragona, on restarà tancada fins al febrer de 2075.

Ascó a la "Coleccio de Monografías de Catalunya", de Josep Reig Vilardell

Monografías de Catalunya: diccionari histórich-geográfich és una col·lecció de monografies de Josep Reig Vilardell que va elaborar entre 1890 i 1893. En aquestes publicacions hi podem trobar informacions dels diferents indrets del país. Aquesta és la informació que es contempla respecte Ascó.

ASCÓ (1) .— Vila ab ajuntament, al que's troban agregadas 331 casas y masías aisladas. Partit judicial de Gandesa  á 16 kilometres; diócessis de Tortosa, á 49; y audiencia territorial de Barcelona y provincia de Tarragona.

Situació. En la pendent d' una montanya  á la dreta del Ebro, afrontant al N. ab lo terme de Flix, al S. ab los de García y Mora de Ebro, al E. ab Vinebre y García, y al O. ab los de Camposines y Fatarella.

Població. 2,332 habitants y 885 edificis.

Iglesias y monuments. La parroquial de Sant Joan consta d'una sola nau y es de regular construcció, no observantse rigurós ordre d' arquitectura: la cúpula del altar major es gótica, si bé no en totas sas parts; y lo restant pertany al ordre toscá. Hi há 8 altars, y'l major fou construhit en 1831 y 32, essent daurat en 1843. Pertany al ordre corinti. En lo terme hi há, á més, diferents oratoris, ermitas y santuaris. Dalt de la montanya se veuhen parets , columnas , ciments y despullas d' un convent de templaris.

Historia. La vila d'Ascó es molt antiga, si bé s'ignora la época, aixís com lo nom del fundador. Pertenesqué als cavallers templaris, y després de sa extinció passá á la ordre de Sant Joan. En 1846 hi havía la encomenda d' Azcon, y existeix la casa que habitava'l comendador quan residía allí, á la qual anomenan la Casa del Encomendador (2).

L'infortunat príncep Carles de Viana, al sortir de la presó d' Aytona, fou portat á la presó d' aquesta vila.

(1) En Madoz també l'anomena Azcona, Ancon ó Ascua
(2) Madoz

Per entendre la voluntat de l'obra és interessant de llegir la dedicatòria que en fa el seu autor: A totas las Societats, Centres y Associacions que's dedican á fomentar l'afició al excursionisme, que es la base pera'ls coneixements de las bellesas de nostra Regió; á totas las personas que s'interessan pel desenrotllo y esplendor de Catalunya, y, finalment, á tots los amichs y corporacions que m'han ajudat en ma tasca ab sos treballs literaris y artistichs, los hi dedico aquesta obra, inspirada en lo bon desitj y única pretensió de contribuhir á ampliar lo coneixement dels grans fets de nostra patria, aixís com la historia de las poblacions de nostra aymada Catalunya.

JOSEPH REIG Y VILARDELL

L'anarquisme a la Ribera d'Ebre durant la guerra civil

Aquesta tarda Ascó ha acollit una xerrada en el marc del curs Coneguem la Ribera d'Ebre, cicle organitzat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. En concret ha estat una conferència pronunciada pel doctor en Història Eduard Ballesteros Giménez amb el títol: La Ribera: focus de maximalisme anarquista durant la Guerra Civil? Ens ha permès descobrir com la nostra comarca es va convertir en un centre de transformació social sota els ideals llibertaris, que van deixar una petjada significativa en l'economia, la cultura i la societat locals.etjadsignificativa en l'economia, la cultura i la societat locals.

De quan s'escollia Miss Ascó

Des de 1963 Ascó va incorporar el pubillatge com un dels actes centrals de la festa major d'estiu. Primer de tot tres noies -entre 17 i 20 anys aproximadament- que representaven la vila al llarg de l'any. El 1984 es va incorporar el pubillatge infantil: tres nenes de 9 anys que acompanyaven el pubillatge gran. Finalment, l'any 2008, es va incorporar els nois i els nens com a representants d'Ascó dins del pubillatge.

Però quin precedent tenim del pubillatge en el marc de la festa major? L'elecció de Miss Ascó. Us adjunto com s'anunciava al programa de 1934:

El dia primer d'Octubre

Últim dia de la Festa, davant d'un Tribunal competent, tindrà lloc amb la màxima solemnitat el nomenament de MISS ASCÓ obsequiant-se a l'agraciada formosa Senyoreta amb un Magnífic i Elegant Mantell de Manila que se li farà lliurament a l'acte, obligant-se a l'hora cercar un jove ballador per dansar sols la primera part d'un ball, amb el MANTELL posat a sobre, qual parella serà obsequiada per la Comissió amb caramels, confetti, etc. etc.

Festa Major d'Ascó 1934

Han passat 90 anys, i en ple període republicà, la vila d'Ascó es disposava a viure una Festa Major en honor als seus patrons Sant Miquel, Santa Paulina i Sant Gregori, encara que no apareixen en el programa de mà que es va editar. Corria l'any 1934 i encara se celebrava la festa grossa entre el 28 de setembre i l'1 d'octubre. Eren dies de cercaviles, concerts, balls a l'envelat, curses pedestres, cucanyes, focs d'artifici i elecció de Miss Ascó. No s'esmenten els actes religiosos.

DIA 28

A les 12: Una forta detonació anunciarà al veïnat la festa.

A les 16: Repartiment a Casa la Vila de bons als pobres de la localitat.

A les 18: Tornavila per la Banda de Música d'aquesta població.

A les 21: GRAN CONCERT a la Plaça Major convenientment il·luminada per l'acreditada Orquestra "ELS ESCOLANS" de Sant Sadurní d'Anoia, dirigida pel notable mestre En Antoni Torelló.

A les 22: Obertura del FASTUÓS I MOLT ELEGANT ENVELAT recentmemt estrenat. Instal·lat al punt conegut per Fossar Vell, on tindrà lloc el Lluït Ball de vigília de Festa amenitzat per l'esmentada Orquestra-Orquestrina, qui deixarà sentir per primera vegada en aquest poble els ballables més moderns de l'art musical.

DIA 29

A les 7 del matí: Cercavila per la Banda de Música.

A les 11: CURSA PEDESTRE, per homes, on assistirà l'Ajuntament en Corporació, sortint la Comitiva de Casa la Vila.

Els premis seran: un pollastre i deu pesssetes pel primer; un pollastre i cinc pessetes pel segon; i dues pessetes i la ceba pel tercer,

A les 12: Gran Ball Vermout a l'Envelat, dansant-se a l'ensems per distingides senyoretes i joves el típic ball català, SARDANA,

A les 17: Lluït Ball a l'Envelat interpretat per la mateixa Orquestrina.

A les 21.30: En la Plaça de l'Església Gran Concert per l'Orquestrina.

A les 22.30: EXTRAORDINARI BALL A L'ENVELAT.

DIA 30 i 1r d'Octubre

El mateix programa del primer dia, amb la variació següent:

DIA 30

A les 15.30: A la carretera, CURSA CICLISTA des del Kilòmetre 12 fins a Camposines, amb premis de 15, 10 i 5 pessetes als tres primers classificats.

A les 21: CONCERT per l'Orquestra, a la Plaça Vallxiqué.

DIA 1

A les 15: A la Plaça de l'Església, divertides Cucanyes i altres propis del fadrinatge.

A les 22: A la mateixa Plaça de l'Església, després del Concert musical, s'engegarà un MAGNÍFIC CASTELL de FOCS D'ARTIFICI de l'acreditada casa l'Ingeni de Barcelona com a final dels festejos populars.

En tots els balls que se celebraran a l'Envelat, hi haurà gran llançament de confetti, serpentines, boles de neu, caramels, etc. etc. sortejant-se artístiques Toies, Balls de Figuretes, Pensaments, celebrant-se tambe EL DIVERTIT BALL DEL SENALLÓ amb veritable obsequi a les senyoretes i jovent.

Monogràfic: 50è aniversari de la construcció del pont d'Ascó

Un any, i des de 2007, que en el marc del programa de la Festa Major, Biel Pubill i jo mateix tenim l'oportunitat d'inserir un monogràfic vinculat a alguna temàtica històrica, antropològica, cultural, patrimonial... del nostre poble. Aquest 2024 el monogràfic es dedica a la construcció del pont d'Ascó amb motiu de mig segle d'història. Us deixo amb la introducció del treball.

***

És evident que tot poble riberenc vol és estar ben comunicat. Secularment ho han estat a través dels propis rius. En el nostre cas, l’Ebre, des de temps remots amb l’arribada de fenicis, grecs i romans, va esdevenir una autèntica autopista fluvial d’intercanvi de productes però també d’idees. La major part del comerç i de transport de mercaderies es duia a terme pel riu. A Ascó la construcció de la via de ferrocarril Barcelona-Madrid el 1892, va suposar un primer gran cop al transport fluvial, tanmateix aquest va continuar tot i davallar progressivament al llarg de la primera meitat del segle vint amb l’increment del nombre de vehicles i la millora de la comunicació terrestre. Aleshores l’accés per carretera procedia de les Camposines i de Flix, a més de la carretera que puja a La Fatarella.

És evident que es tractava d’una zona mal comunicada, però encara estaven més mal comunicats els pobles veïns de la riba esquerra de l’Ebre (Vinebre i la Torre de l’Espanyol). És lògic entendre, doncs, que la idea de construir un pont que unís els dos marges de l’Ebre fos un tema recurrent des de temps enrere. 

No serà  fins el 1969 que l’Ajuntament d’Ascó va enviar a la Diputació de Tarragona una carpeta amb documentació que contenia diversos expedients «sobre els greus perjudicis que ocasiona en el pas de barca d’Ascó les continuades variacions del cabal d'aigua pel riu provocades per les preses de Mequinensa i Riba-roja, de l’empresa ENHER i la de Flix de FECSA», i on es demana com a única solució la construcció d’un pont. Aquesta carpeta, que a més contenia diversos articles de diari i fotografies de les destrosses que el riu feia en el pas de barca, fou tramesa a l’aleshores Diputación de Tarragona en data de 16 de gener de 1969.

Comencen els treballs de recuperació de les Muralles d’Ascó

Ca Biarnés, ara fa 100 anys

Ca Biarnés, al carrer de l’Abadia, és un immoble que està inclòs dins de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i que històricament té la importància d’haver estat la casa de Guillem de Montcada a Ascó. Un Montcada es va casar amb Maria de Bearn (Comitesa biarnensis).

Ca Biarnés és un edifici entre mitgeres de dues crugies, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. S'hi accedeix per un gran portal d'arc pla de pedra acarada; a l'altre eix hi ha un finestral de pedra acarada i ampit motllurat, amb un balcó suportat per mènsules a sobre. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat. Al pis inferior l'aparell del mur és fet de pedra disposada en filades més o menys regulars, i als pisos superiors és de tàpia.

En els darrers temps ha estat la seu de Vídeo Ascó Televisió, i abans la Biblioteca Municipal. Però que succeïa en aquest edifici ara fa 100 anys? Doncs que des de l’Ajuntament es va projectar ubicar-hi la casa-quarter de la Guàrdia Civil i escola pública per ambdós sexes i habitació per als mestres. Aquests són els dos edictes que van sortir publicats al Boletín Oficial de la Provincia al maig i al juny de 1923, signats per l’aleshores alcalde Miquel Ferrús.

ALCALDIA CONSTITUCIONAL DE ASCÓ

Este Ayuntamiento en consistorio del día 20 del actual aprobó el pliego de condiciones para la subasta pública relativa a la construcción de las obras en la casa llamada Biarnés, sita en la calle Abadía nº 1 propiedad de este Ayuntamiento, consistentes dichas obras en el arreglo de los bajos, entresuelo, primer piso y cuadra para casa-cuartel de la Guardia civil en esta localidad y a tenor de lo dispuesto en la Instrucción vigente sobre construcción de servicios provinciales y municipales se hace público que las reclamaciones que se produzcan deberán presentarse

ante la Corporación municipal dentro el plazo de diez días contados desde la fecha de fijación de este edicto en los bajos de esta Casa Capitular; en la inteligencia de que pasado dicho plazo, no se admitirá ninguna de las que se formulen.

Ascó 21 Mayo de 1923. — El Alcalde-Presidente, Miguel Ferrús. — P. A. del A. —El Secretario, Ramón Martínez. BOPT 27/05/1923

 

ALCALDIA CONSTITUCIONAL DE ASCÓ

Proyectado por el Ayuntamiento que presido la construcción de obras en el piso segando de la casa Biarnés de esta localidad para escuelas públicas de ambos sexos, habitación para los señores Maestros y proposición de un empréstito de siete mil pesetas para cubrir los gastos de dichas obras y rnenaje para la casa-cuartel de la Guardia civil en dicha casa Biarnés, se instruye expediente que se expone hoy al público en la Secretaría del Ayuntamiento por término de diez días hábiles para que puedan enterarse los vecinos que gusten examinarlo. En dicho expediente constan el plano-croquis; presupuesto de gastos y demás. Los que tuvieren que exponer alguna cosa en contrario, lo verificarán dentro del plazo arriba indicado por escrito o verbalmente, cuyas reclamaciones se resolverán luego por el Ayuntamiento en Junta municipal.

Ascó 15 Junio de 1923. — El Alcalde, Miguel Ferrús. — P. A. del A.—El Secretario, Ramón Martínez. BOPT 20/06/1923

Monogràfic: La història d'Ascó amb nom de dona

Com ve sent habitual en el programa de la festa major, hi trobem un espai dedicat a endinsar-se en la  història de la vila, tasca que des de 2007 anem realitzant amb l'amic Biel Pubill.

Aquest any s'ha dedicat a la història d'Ascó amb nom de dona. El monogràfic vol ser una petita aportació a la lluita per la igualtat real i tangible entre dones i homes, per una societat inclusiva on no hi hagi diferències de gènere. I què millor que fer-ho reivindicant la figura femenina en la nostra societat. Per tant vol ser una reivindicació d’aquelles dones d’Ascó que bé mereixen ser ressenyades com a persones que han excel·lit en algun àmbit professional o bé han destacat en alguna faceta, circumstància o episodi concret.

Artistes, esportistes, religioses... que no ens ha de fer ignorar que en la vida quotidiana les dones també han estat i són protagonistes de la història del dia a dia. A Ascó, especialment, les dones pageses que després de passar el dia al tros continuaven les tasques de cura de la família i de les feines de la llar; o les dones dels llaüters que ho tenien tot a punt per quan l’home embarqués o tornés a casa; o les que trobàvem darrer dels taulells de les botigues. Sense elles no s’explicaria la història sencera.

Des de temps remots trobem dones que han destacat duent a terme activitats, tasques o feines més enllà de les tasques domèstiques. Si ens fixem en l’últim segle, per exemple, moltes persones recorden a unes figures que van tenir cura dels asconencs i les asconenques d’aquell temps: la infermera Vicenta Hernández Sánchez, que va exercir a Ascó entre 1950 i 1980, aproximadament; la Margarita Sevil Burillo, que va exercir de llevadora en aquell mateix període; o la Raimunda Agustí Biarnés, que va estar al capdavant d’una guarderia des de 1950 fins a 1973. Unes persones a les quals caldria sumar el nom de les mestres que van exercir el seu magisteri a Ascó com ara donya Inés Anguera Sans, donya Flora Alonso Vilanova o donya Pilar García Monzón, entre moltes d’altres. Infermera, llevadora, magisteri... oficis molt adreçats a tenir cura dels altres.

Les dones que protagonitzen el monogràfic són Santa Paulina i la Mare de Déu del Carme, la reina Sança, Elisabet i Blanca d'Aragó i Anjou, Francesca Antònia de Salvador i Biarnés, Margarida Jordà Serra, Benita Franquet Sans, Roser Bru Llop, Joana Biarnés Florensa, Carme Montornés Serra, Maria Teresa Linyan Serra, Montserrat Vallés Grau, Sònia Franquet Calvente, Eva Sans Grau i Judith Sans Serra.

Temps de rogatives

Malauradament, les notícies de les últimes setmanen venen marcades per l'episodi de sequera que està vivint el país, amb uns registres de pluviometria molt inferiors al que seria habitual. La manca de pluja està generant debat polític i preocupació social, i les administracions tenen damunt de la taula un problema seriós que cada dia que passa va a més. I el pitjor de tot és que per la primera quinzena d'abril els pronòstics continuen sent igual de pessimistes.

Els episodis de sequera, en l'antiguitat, donaven peu a les rogatives. Precisament els dos patrons d'Ascó, Santa Paulina i Sant Miquel, havien estat els intercessors a qui es demanava aigua. En el cas de Sant Miquel, es feia pelegrinatge a l'ermita que a dia d'avui es troba ja dins del nucli urbà, per l'accès nord a Ascó. Fins i tot sembla que els de Flix també venien a demanar pluja al sant patró d'Ascó. En el cas de Santa Paulina, fins i tot la rogativa anava acompanyada amb la pregària Dàmo-ne aigua, Paulina, dàmo-ne si mo'n convé. Santa Paulina no tenia erigida cap ermita, i el lloc de peregrinatge era a la roca del Mossollo on segons la llegenda va fer cap la imatge de la santa, i on s'havia de construir una ermita al seu honor. 

Consultant el còmic de la Història d'Ascó hi ha un apartat que parla d'una rogativa de 1629. Per tal de portar a terme aquest costum de les rogatives calia que la universitat ho demanés al rector. Vist que les pregàries no funcionaven (tres misses a la Santíssima Trinitat) es va decidir fer una processó a Santa Madrona de Riba-roja, i com que seguia sense ploure, es va acordar fer una processó a Sant Pere del Castell. Passaven els dies i continuava sense fer acte de presència la pluja. La decisió va ser preparar tres noves processons: a Sant Pere del Castell, a les Lloses del Mossollo i a Sant Miquel. Va ser durant la processó al Mossollo, fent la rogativa a Santa Paulina, que va començar a ploure. Com agraïment a la pluja, es va decidir dir una missa on s'honoraria el Santíssim i fent una missa d'acció de gràcies el dia de Pasqua, a l'ermita de Sant Miquel.

Ascó al portal "Historia Hispánica"

Aquests dies s'ha presentat el portal Historia Hispánica en el qual hi ha geolocalitzats més de 20.000 esdeveniments i 50.000 personatges, una enciclopèdia digital elaborada per la Real Alcademia de la Historia.

Quan busquem Ascó en el cercador, veiem que hi té catalogats dos personatges i cap esdeveniment. Els dos personatges són Sant Pere Màrtir Sans i Jordà, bisbe dominic nascut a Ascó el 1680, que va morir màrtir a la Xina el 1747. En paraules de Carmel Biarnés, "un català universal". L'altre personatge que hi apareix és Heraclio Gautier Larraínzar, un aviador militar nascut a Guadalajara que va trobar la mort a Ascó, en els primers dies de la Batalla de l'Ebre mentre conduïa el seu aparell.

San Pedro Mártir

Sans y Jordá, Pedro José. San Pedro Mártir. Ascó (Tarragona), 2.IX.1680 – Foochow (China), 26.V.1747. Misionero dominico (OP), mártir, santo.

Pedro José Sans y Jordá nació en la tarraconense Ascó, diócesis de Tortosa, el 2 de septiembre de 1680. El 6 de julio de 1698 hizo su profesión religiosa en la Orden de Predicadores en el Convento de Lérida, momento en que cambió su nombre de pila por el de Pedro Mártir y donde cursó los estudios de Filosofía y Teología. El 20 de septiembre de 1704 era ordenado sacerdote, y ejerció el ministerio sacerdotal en Lérida, época en la que se distinguió por la solicitud y caridad con que atendió a los heridos de la guerra de sucesión. Cuatro años después fue asignado al Convento de San Ildefonso, de Zaragoza, en calidad de predicador itinerante, allí se distinguió como apóstol del rosario de la Virgen María. Respondió a la necesidad de misioneros en Extremo Oriente y salió de Cádiz el 16 de septiembre de 1712 y a finales de agosto de 1713 se hallaba ya en Manila.
Aprendió el idioma chino y el 12 de junio de 1715 partía para las misiones en China. Convenientemente disfrazado, pudo introducirse en terrenos de misión en China, sometidos a fuerte persecución, donde comenzó a desplegar intensa actividad apostólica, en medio de grandes peligros, sufrimientos y dificultades en el distrito de Fogan. No mucho después fue nombrado vicario provincial de los misioneros dominicos para el período 1718-1720 y lo fue otra vez entre 1725-1727, pero cuando arreció la persecución, los frailes prefirieron retirarse a Cantón en 1730 para no perjudicar a los cristianos. Allí le llegó el nombramiento de obispo titular de Mauricastro, y coadjutor del vicario apostólico de Fukien, fue consagrado el 24 de febrero de aquel mismo año y el 3 de enero de 1732 sucedió al vicario apostólico en el cargo. Ante la responsabilidad que había adquirido y en vista de que poco podría hacer desde Cantón, decidió arriesgarse y con otros cuatro dominicos se internó en la provincia de Fokien en 1738, y fijó su residencia en Moyang. El 25 de junio de 1746 llegó un emisario del virrey de Fochew para prender a los misioneros. Monseñor Sans, de sesenta y seis años de edad, herniado, con vómitos de sangre y las piernas hinchadas, con habilidad y astucia se pudo librar de caer en manos de sus perseguidores. Después de días y noches sin comer ni dormir, agotado por la persecución, imposibilitado de andar, creyó llegado el momento de dar la vida por la fe: era el 30 de junio de 1746. Pronto fue apresado y conducido a Foochow, fuertemente maniatado, el día 6 de julio. Sometido a un pesado interrogatorio, dio una vez más testimonio elocuente de su fe. Encerrado en un calabozo con otros misioneros, tuvieron que aguantar indecibles tormentos. Fue decapitado el 26 de mayo de 1747.
El papa Benedicto XIV, en el consistorio del 16 de septiembre de 1748, cantó las glorias de estos mártires de China y le proclamó insigne. El papa León XIII lo beatificó el 14 de mayo de 1893, y Juan Pablo II lo canonizó el 1 de octubre de 2000. La Orden de Frailes Predicadores celebra su memoria el 15 de enero, junto con los demás compañeros mártires de China.

Heraclio Gautier Larraínzar

Gautier Larraínzar, Heraclio. Guadalajara, 10.VIII.1911 – Ascó (Tarragona), 28.VII.1938. Aviador militar.

Hijo de uno de los primeros aerosteros militares que hubo en España, ingresó Heraclio Gautier a los dieciséis años de edad en la Academia Militar de Ingenieros, en Guadalajara, de la que salió promovido a teniente en 1932. Decidido desde niño a ser aviador, logró ser en 1935 observador de aeroplano (pese a las dificultades creadas por la situación que a la sazón pasaba España). El 18 de julio de 1936 se encontraba encuadrado en las Fuerzas Aéreas de Marruecos, como observador de los Breguet XIX de Tetuán, y participó desde el primer momento en las operaciones del Estrecho, pasando en septiembre a formar parte del grupo de bombardeo 1-G-22, organizado con algunos Junkers 52 sacados del “puente aéreo”.

Con este grupo participó en los combates desarrollados en torno a Madrid aquel otoño, y en la dura batalla del Jarama, en febrero de 1937, en la que los Junkers marcaron la pauta de aquel “bombardearemos, caiga quien caiga” de Calderón.

Ascendido a capitán por méritos de guerra, continuó en la misma unidad, tomando parte en los vuelos de abastecimiento a los defensores del santuario de Nuestra Señora de la Cabeza, en el frente Sur, y, posteriormente, en el frente Norte, combatió en las campañas de Vizcaya y de Santander. Destinado como jefe de observadores al grupo 3-G-28, de trimotores Savoia 79, participó en la dura batalla que se desarrolló en torno a la villa de Belchite, en agosto y septiembre de 1937, donde las fuerzas nacionales, abastecidas desde el aire, realizaron una increíble y desesperada resistencia ante fuerzas enemigas veinte veces superiores en número. La labor del capitán Gautier, como jefe de observadores, fue calificada por el Mando como “muy precisa, de gran eficacia en sus bombardeos, muy valiente...”, pero él quería ser piloto, y en 1938 realizó el correspondiente curso, y el de caza, y terminado éste, fue destinado al grupo 3-G-3.

Cruzado el Ebro por las fuerzas gubernamentales el 25 de julio de 1938, era para éstas fundamental tender y mantener puentes y pasarelas sobre el río, constituyendo la existencia de estos medios de paso, preocupación constante de ambos contendientes a lo largo de la batalla, siendo la Aviación nacional la encargada de localizarlos y atacarlos a medida que eran tendidos. Durante la noche del 27 al 28 de julio, y para reponer los destruidos en los bombardeos del día anterior, tendieron los pontoneros republicanos un puente en Ascó, por el que al amparo de la niebla matinal, comenzaron a pasar una considerable cantidad de artillería y medios blindados.

Era necesario un reconocimiento del río, a baja altura, y se encargó realizarlo a la escuadrilla 7-E-3, que aquella misma mañana había llegado del frente de Extremadura, al mando del capitán Gautier. Decidió éste ser él quien realizara la peligrosa misión, y, acompañado de otro Fiat de su escuadrilla, pilotado por el teniente Robles, despegó del aeródromo de campaña de Escatrón y se dirigió al frente, viéndose forzado por las malas condiciones atmosféricas, a descender a menos de 100 metros del suelo, recibiendo un tremendo fuego cruzado de los muy numerosos emplazamientos de armas antiaéreas, automáticas, emplazadas por el enemigo en ambas márgenes del Ebro para proteger puentes y pasarelas.

La pareja de Fiat recorrió el río a lo largo, localizando el importante puente, pero no fue invulnerable a la maraña de mortales trazadoras, y el avión del capitán Gautier fue alcanzado por varios proyectiles; el teniente Robles le vio llevarse la mano al pecho y retirarla ensangrentada, continuando, no obstante, la misión hasta que, perdido el control del avión, fue éste a caer, violentamente, en terreno propio, perdiendo la vida Heraclio Gautier. El puente de Ascó fue bombardeado y destruido aquella misma tarde.

El heroísmo del capitán Gautier fue recompensado el día 29 (siguiente al de su muerte) con la Medalla Militar individual, y en el decreto de concesión, al relacionar los méritos que lo justificaban, se decía: “[...] culminando el día 28 de julio pasado en que, habiendo recibido orden de reconocer los puentes tendidos por el enemigo sobre el Ebro, tuvo que descender a menos de cien metros, por las deplorables condiciones meteorológicas, sufriendo intenso fuego enemigo, que motivó varios impactos en el depósito de gasolina y graves heridas al capitán Gautier, el cual, no obstante, prosiguió su misión hasta el final, poniendo de manifiesto su elevado espíritu en el cumplimiento de su deber, en el cual encontró gloriosa muerte”.

Es publiquen les bases del IV Concurs de Microrelats

L’Ajuntament d’Ascó ha publicat les bases de la quarta edició del concurs de Microrrelats després de l’èxit de les anteriors convocatòries, un guardó que va néixer en plena pandèmia. La temàtica d’enguany se centra en la Memòria Històrica.

Voluntaris catalans a la Gran Guerra

En el número 249 de la revista Sàpiens (desembre 2022) es dedica un reportatge als voluntaris catalans de la Gran Guerra (1914-1918) i en concret a la voluntat d'Espanya de diluir la participació catalana en la Legió estrangera francesa, mostrant el seu suport al bàndol aliadòfil.

Més d'un miler de catalans van lluitar com a voluntaris i Sàpiens posa a l'abast de tothom la possibilitat de consultar tots els noms dels participants catalans com a voluntaris a l'exèrcit francès.

Es pot fer la consulta pel seu lloc d'origen dels Països Catalans, i també es troben ordenats alfabèticament.

D'Ascó apareixen dos noms: Manel Montané i Montané Anguera. Podria ser que fos la mateixa persona però anotada de dues maneres diferents? De ser així, les dades d'aquest voluntari fill d'Ascó podria ser:

MANEL MONTANÉ ANGUERA

Data de naixement: 22 de març de 1892

Lloc de naixement: Ascó (Ribera d'Ebre)

Data i/o lloc d’allistament: 1913

Ferides:

Data i lloc de defunció: 10 de novembre de 1918

De la Ribera d'Ebre apareixen dos voluntaris més: Joan Gil (Garcia) i Pere Inglés (Móra d'Ebre).

Fosses de la guerra civil a Ascó

La Direcció General de Memòria Democràtica ha incorporat a la web del Banc de la Memòria el mapa de fosses de la guerra civil. A dia d’avui hi ha documentades 897 fosses a Catalunya, 10 de les quals es troben al terme municipal d’Ascó. 

MAS DE PRADES

DESCRIPCIÓ
Categoria de fosses: Confirmada
Tipus de jaciment: Recollida en superficie
Conservació: Desapareguda
Municipi: Ascó, Ribera d'Ebre
Dins de cementiri: No

Descripció: L'any 2010 un veí d'Ascó va fer entrega d'una caixa on havia dipositat les restes òssies d'un soldat de l'exèrcit republicà que havia trobat, parcialment inhumat i amb connexió anatòmica, en la zona del Mas de Prades.

Concretament, les restes es varen localitzar en una zona situada a l’oest de la zona coneguda amb el topònim de Solà de Mugrons, 125 metres a l’est del camí del Mas de Prades, on existeixen terrasses de pedra seca abandonades que han estat ocupades per bosc i matolls bastant densos, als marges d’unes terrasses amb oliveres

A part de les restes òssies, a la caixa també hi havia bales i restes de l'uniforme.

Per aquest motiu, un equip de tècnics arqueòlegs es van desplaçar a la zona on l'informant va extreure les restes per tal de determinar si en l'àrea hi havia indicis de més inhumacions.  Es va sondejar una àrea d’aproximadament 700 m², amb resultats negatius, doncs, no es varen localitzar més restes d'interès.

L'estudi antropològic de les restes va determinar que es tractava d'un individu de sexe masculí, d'una edat estimada d'entre els 17 i els 19 anys.

CONTEXT HISTÒRIC
Àmbit temàtic: Batalla de l'Ebre

Context històric: Les restes localitzades a Mas de Prades, es troben a l’oest de la zona coneguda amb el topònim de Solà de Mugrons, 3 Km al sud-est d’Ascó, a 1,5 Km del Pas de l’Ase, al riu Ebre. Aquesta zona, doncs, resta molt propera al riu, en el punt on, durant l’ofensiva del 25 de juliol de 1936, van creuar el riu les tropes republicanes. La importància d’aquesta zona també devia ser rellevant els darrers dies de la batalla, durant el replegament de l’exèrcit república, per tornar a creuar el riu Ebre.

Es tracta d’una zona on existeixen terrasses de pedra seca abandonades que han estat ocupades per bosc i matolls, amb les restes d’almenys una trinxera encara visibles.

DIGNIFICACIONS

Dignificada: No

 
INHUMACIONS
Nombre d'inhumats: 1

***

LOS REGUERS

DESCRIPCIÓ
Categoria de fosses: Probable
Tipus de jaciment: Fossa
Conservació: Es desconeix
Municipi: Ascó, Ribera d'Ebre
Dins de cementiri: No

Descripció: Segons afirma Julián Diamante (que fou comandant del Batalló de Ponts Pesats Número 3), en l’indret de la partida de Los Reguers, en terme municipal d’Ascó, es va muntar un pont per a càrregues pesades de fusta que fou fortament bombardejat.

Durant el tercer bombardeig efectuat durant la jornada del 26 de juliol de 1938, es van produir dos morts entre les forces dels pontoners, desconeixent el lloc exacte on aquests foren inhumats.

CONTEXT HISTÒRIC
Àmbit temàtic: Batalla de l'Ebre

DIGNIFICACIONS
Dignificada: No

INHUMACIONS
Nombre d'inhumats: 2

DOCUMENTACIÓ
Referències bibliogràfiques i documentals
Diamante Cabrera, Julián, 1906-1993. Mis recuerdos de la Guerra Civil Española / Julián Diamante. Instituto de Mayores y Servicios Sociales (IMSERSO).

***

LES PLANES – VALL DE JACOB

DESCRIPCIÓ
Categoria de fosses: Confirmada
Tipus de jaciment: Fossa

Descripció: Segons el propietari d’aquesta finca, el seu pare va inhumar les restes de dos soldats republicans davall d’un marge de la seva finca. Manifesta que un dels difunts, portava un objecte on s’hi podia llegir Vilaboi, el nom republicà de Sant Boi del Llobregat. Per raons de respecte, aquest voral de la finca no fou treballat ni llaurat.

Conservació: Es desconeix

Municipi: Ascó, Ribera d'Ebre

Dins de cementiri: No

CONTEXT HISTÒRIC
Àmbit temàtic: Front de l'Ebre

DIGNIFICACIONS
Dignificada: No

INHUMACIONS
Nombre d'inhumats: 2

DOCUMENTACIÓ

Referències bibliogràfiques i documentals

Estudi documentació de les fosses de les Terres de l'Ebre. URV - Direcció General de Memòria Democràtica. 2016

***

QUATRE CAMINS

DESCRIPCIÓ
Categoria de fosses: Probable
Tipus de jaciment: Fossa
Conservació: Es desconeix
Municipi: Ascó, Ribera d'Ebre
Dins de cementiri: No

Descripció: L'informant informa d'una possible fossa situada en l’indret anomenat Quatre Camins d’Ascó. Segons ens informa, la fossa està senyalitzada amb una creu i contendria les restes d’un Maquis. Aquesta creu es troba al Coll de Besida, entre el camí dels Canyerets, el camí del Pla de Lacàs i el camí de l'obaga de Vispella.

L'any 2010 els tècnics arqueòlegs van desplaçar-se a l'indret per tal de prospectar l'espai cercant la presència de restes humanes. Els resultats van ser negatius. 

CONTEXT HISTÒRIC
Àmbit temàtic: Maquis

DIGNIFICACIONS
Dignificada: No

INHUMACIONS
Nombre d'inhumats: 1

***

VALLXIQUÉ

DESCRIPCIÓ
Categoria de fosses: Confirmada
Tipus de jaciment: Fossa, Recollida en superfície

Descripció: El dia 11 de desembre de 2021 el Cos dels Mossos d’Esquadra van rebre l’avís que en una obra de remodelació d’un camí del terme els treballadors havien trobat unes restes òssies humanes. El mateix 11 de desembre un equip dels Mossos d’Esquadra es desplaça a l’indret, activen al jutge de guàrdia, i junt amb una antropòloga forense van procedir a l'aixecament de les restes. El dia 13 es va comunicar la troballa a la Direcció General de Memòria Democràtica davant la sospita de que es tractessin de restes humanes associades amb la Guerra Civil. El dia següent els tècnics arqueòlegs van desplaçar-se fins a l'indret de localització per tal d'avaluar l'espai, confirmant la presència d'una fossa en la que encara semblaven conservar-s'hi més restes òssies.

Un cop constatada la presència de més restes òssies soterrades, el 23 de febrer de 2022 es va dur la intervenció arqueològica d'exhumació de la fossa, gràcies a la qual es van recuperar les restes d'un únic individu masculí adult, possiblement un soldat republicà, mort per causes encara desconegudes, durant la batalla de l’Ebre.

Com tants d’altres en aquest conflicte, deuria quedar abandonat en el lloc on va morir i els veïns de la zona, en trobar-lo, el van enterrar en una petita tomba excavada al marge del camí.

Conservació: Excavada

Municipi: Ascó, Ribera d'Ebre

Dins de cementiri: No

CONTEXT HISTÒRIC
Àmbit temàtic: Batalla de l'Ebre

DIGNIFICACIONS
Dignificada: No

INHUMACIONS
Nombre d'inhumats: 1

***

TÚNEL FERROVIARI

DESCRIPCIÓ
Categoria de fosses: Probable
Tipus de jaciment: Fossa
Descripció: En els Llibres de Defuncions del Registre Civil del Jutjat de Pau d’Ascó, en el registre de defunció de José Monte Serrano, natural de la vila d'Ascó, s'indica que aquest va morir a l’hospital de campanya que hi havia situat en aquest túnel ferroviari. Aquest hospital dins del túnel ferroviari sabem que va funcionar com a tal durant les primeres jornades de la batalla de l’Ebre. Desconeixem si en aquest mateix punt sanitari hi hagueren més defuncions i el lloc exacte on foren inhumats. 
Malgrat les restes de José Monte Serrano podrien haver estat inhumades al cementiri, era habitual que en la zona propera a aquests espais hospitalaris s'hi inhumessin els soldats que hi morien, sobretot si no estaven identificats, eren de poblacions llunyanes o en context bèl·lic no permetia els desplaçaments.
Conservació: Es desconeix
Municipi: Ascó, Ribera d'Ebre
Dins de cementiri: No

CONTEXT HISTÒRIC
Àmbit temàtic: Batalla de l'Ebre
Hospital o punt sanitari: Els túnels ferroviaris sovint van ser utilitzats per a instal·lar-hi centres hospitalaris o punts sanitaris. Per una banda permetien tenir unes instal·lacions sanitàries properes al front de la guerra i, a més, estaven protegits dels bombardeigs i ocults. Per altra banda, a l'estar a tocar de les vies, permetia l'evacuació ràpida i en gran nombre dels ferits cap a la resta d'hospitals o punts sanitaris segons les necessitats. 

DIGNIFICACIONS

Dignificada: No

INHUMACIONS
Nombre d'inhumats: Indeterminat

Tipus de fossa per nombre: Indeterminat

DOCUMENTACIÓ
Registre Civil del Jutjat de Pau d’Ascó, Llibre de Defuncions, número 18. Full 17. Tom 8.
Referències bibliogràfiques i documentals
Estudi documentació de les fosses de les Terres de l'Ebre. URV -Direcció General de Memòria Democràtica. 2016

***

PAS DE LA BARCA

DESCRIPCIÓ
Categoria de fosses: Probable
Tipus de jaciment: Fossa
Descripció: Segons ens narra Lluís Ferran de Pol, en un indret proper al lloc on antigament creuava l’Ebre, el Pas de la Barca d’Ascó, s’hi enterraren els soldats de pontoners republicans de la Comandància General d’Enginyers de l’Exèrcit de l’Ebre, destinats a mantenir en servei el transbordador fluvial, instal·lat en aquest lloc, sense poder saber el lloc exacte on es realitzaren les inhumacions.
Conservació: Es desconeix
Municipi: Ascó, Ribera d'Ebre
Dins de cementiri: No

DIGNIFICACIÓ
Dignificada: No

CONTEXT HISTÒRIC
Àmbit temàtic: Front de l’Ebre

INHUMACIONS
Tipus de fossa per nombre: Indeterminat
Nombre d'inhumats: Indeterminat

 

DOCUMENTACIÓ
Referències bibliogràfiques i documentals
Ferran de Pol, Lluís. Un de tants / Lluís Ferran de Pol ; edició a cura de Josep-Vicent Garcia Raffi. Club editor. 2009

***

TERME MUNICIPAL D’ASCÓ

DESCRIPCIÓ
Categoria de fosses: Probable
Tipus de jaciment: Fossa
Conservació: Es desconeix
Municipi: Ascó, Ribera d'Ebre
Dins de cementiri: No

Descripció: Amb referència a Ascó, en els llibres de defuncions es recull la mort de diversos soldats republicans en que s'explicita que foren inhumats al camp de batalla, molt probablement al lloc on van morir. Desconeixem aquests punts d'inhumacions, els quals, molt probablement són fosses individuals o amb pocs individus. 

Per altra banda, també es té constància de la morts de diversos soldats republicans que foren executats després de ser fets presoners. Tot i que actualment no se sap on foren inhumats aquests soldats, sí que per altres situacions semblants ocorregudes arreu es pot pensar que foren enterrats en fossa comuna, encara que actualment no estigui localitzada.

DIGNIFICACIÓ
Dignificada: No

CONTEXT HISTÒRIC
Àmbit temàtic: Front de l’Ebre

INHUMACIONS

Tipus de fossa per nombre: Indeterminat
Nombre d'inhumats: 36

DOCUMENTACIÓ

Referències bibliogràfiques i documentals

• Solé i Sabaté, Josep M; Villarroya i Font, Joan. L'ocupació militar de Catalunya : març 1938-febrer 1939 / Josep M. Solé Sabaté, Joan Villarroya. l'Avenç. 1987

• Estudi documentació de les fosses de les Terres de l'Ebre. URV - Direcció General de Memòria Democràtica. 2016

***

CEMENTIRI D’ASCÓ

DESCRIPCIÓ

Categoria de fosses: Confirmada
Tipus de jaciment: Fossa
Descripció: Segons la informació extreta dels llibres de registre de defuncions d'Ascó, al cementiri d'Ascó, en fosses de les quals en desconeixem l'emplaçament, hi ha inhumades diverses persones que van morir a causa de la Guerra Civil en cronologies i circumstàncies diverses.
Conservació: Es desconeix

Municipi: Ascó, Ribera d'Ebre

S'hi poden trobar civils víctimes de la repressió a la rereguarda, civils refugiats de guerra, soldats republicans morts en l'hospital de campanya existent a Ascó a causa de les ferides rebudes al front  i, almenys, 1 soldat de l'exèrcit franquista que disposa de làpida individualitzada. 

Dins de cementiri: Sí

DIGNIFICACIÓ
Dignificada: No

INHUMACIONS
Tipus de fossa per nombre: 10-50
Nombre d'inhumats: 28
Difunts documentats:

·        Agulló Roselló, Bonaventura | Buenaventura

·        Anguera Pros, Ramon

·        Aragonés Sangenís, Francesc | Francisco

·        Arbonés Gual, Antonio

·        Bargalló Savall, Lluís | Luis

·        Batiste Ferrús, Miguel

·        Bodro Altés, Josep | José

·        Boldú Jové, Manel | Manuel

·        Bonet París, Delfí | Delfín

·        Boquera Boquera, José

·        Canals Tiradó, Carles | Carlos

·        Capel Tristán, Antonio

·        Castellnou Domenech, Roger | Rogelio

·        Civit Ferré, Lluís | Luis

·        Díaz Mondaza | Mendaza, Jesús

·        Domínguez Alcalde, Casimira

·        Falguera Lladanosa, Josep | José

·        Ferrer Torrelles | Ferré, Joan Baptista | Juan Bautista

·        Figueras Molàs, Antonio

·        Font Ginesta, Xavier | Javier

·        Font Vallés, Arturo

·        Galofré Batlle | Galufré, Andreu | Andrés

·        Gil Margalef, Josep | José

·        Gironés Delfou | Gironés Delforn, Juan

·        Grau Franquet, Fernando

·        Guirao Flores, Francesc | Francisco

·        Hurtan Valdivio | Valdivia, Dionisio

·        Lara Domingo, Josep Maria

·        Lara Garido, Agustín

·        Lasus Salazar, Mariano

·        López Delgado, Macario

·        Luquez Pedregosa | Luque, Manuel

·        Madico Pujol, José

·        Margalef Margalef, Francisco

·        Marquès Escoda, Ramon

·        Marquès Llaó, Joan | Juan

·        Martínez Cosin, Miguel

·        Monclús Montornés, José

·        Monte Serrano, José

·        Morist Costa, Àngel

·        Muñoz Rubira, Wifredo

·        Núñez Freire, Manuel

·        Paija Barberà, Antoni | Antonio

·        Papiol Burriel, Ramon

·        Peinado Caminero, José

·        Porquet Buil, Francesc | Francisco

·        Prats Bobet, Miquel | Miguel

·        Pros Ribes, Enrique

·        Pujol Rofes, Jaume | Jaime

·        Rabascall Crusat, Joan Baptista

·        Rafals Salvador, Bernat

·        Regué Solé, Josep | José

·        Rovira Boronat, Francesc | Francisco

·        Ruíz Lozano, Francisco

·        Sabaté Gil, Eugeni | Eugenio

·        Salvat Llauradó, Josep Maria | José María

·        Sánchez García, Sabino Inisio

·        Seriñana Figa | Serinyana, Joaquím | Joaquin

·        Serra Ruana, José

·        Vallès Ormo, Josep | José

·        Velázquez López, Manuel

·        Vernet Avuí, Hermenegild | Hermenigildo

·        Villalba Sangregorio, Andrés

DOCUMENTACIÓ
Llibres de registre de defuncions del Registre Civil del Jutjat de Pau d’Ascó, Toms 1, 2, 3 i 8.
Referències bibliogràfiques i documentals
Estudi documentació de les fosses de les Terres de l'Ebre. URV - Direcció General de Memòria Democràtica. 2016

***

AIXALELLA

DESCRIPCIÓ
Categoria de fosses: Probable
Tipus de jaciment: Fossa
Descripció: Fossa situada davall d’un marge en una finca d’oliveres erma, molt propera a la riba de l’Ebre. Segons l’informant, una veïna de La Torre de l’Espanyol, quan era petita i treballava a l’oliva en aquest lloc, el seu pare li manifestava que davall d’un marge hi havia enterrat un soldat republicà.
Avui en dia, donat l’estat d’abandonament de la finca, no va saber precisar el lloc exacte, afirmant que es trobaria sota un marge dels tres darrers bancals de la finca, propers al camí que es dirigeix de Vinebre a Flix.
Conservació: Es desconeix
Municipi: Ascó, Ribera d'Ebre
Dins de cementiri: No

DIGNIFICACIÓ
Dignificada: No

CONTEXT HISTÒRIC
Àmbit temàtic: Front de l’Ebre

INHUMACIONS
Nombre d'inhumats: 1

 

Font: Banc de la Memòria Democràtica

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/mapa_fosses