La Capelleta

 

Quan a Ascó parlem de la Capelleta, ens referim sens dubte a la capella que hi ha a l'accés sud del poble dedicada a la Mare de Déu del Carme. una devoció qe ens lliga amb la tradició fluvial d'Ascó.

Avui, onomàstica del Carme, aprofito per celebrar-ho amb aquesta pintura de l'artista Ernest Descals: "En un dulce atardecer he pintado esta compleja escena con la ERMITA DEL CARME, también conocida como Capelleta de la Mare de Déu del Carme, en el pueblo de Ascó. Su proximidad con las vías del tren y el túnel ferroviario completan el paisaje urbano". 

És una pintura sobre paper de 50 x 70 centímetres.

Descobreix la Mostra d’Arts i Oficis d’Ascó: tradició viva a la Ribera d’Ebre

Tocar lo poble

Ascó | Dissabte, 9 de novembre

De 9:30 a 13:30 h | Durada: 4 h
Modalitat: Presencial
Docència: Maria Glòria Sabaté Fontanet
Espai: Taller de l'Escola Sant Miquel, Ascó

Taller per extreure mostres de diferents matèries i textures que configuren el paisatge tàctil d’un poble. Una oportunitat per sentir, a través del tacte, allò que hem estat veient de manera sistemàtica i donar-nos l'oportunitat d'extreure-les i recrear-les utilitzant un tros de fang.

La primera part de la pràctica consisteix en preparar el fang i fer un recorregut pel municipi per fer aquesta recollida de textures. La segona part és preparar peces i el seu encofrat, l’escaiola per fer un motlle i poder extreure'n còpies de les textures recollides.

El d'Ascó és un dels quatre tallers previstos per mostrejar lo poble, un per cada un dels sentits no visuals: oïda, gust, olfacte i tacte, l’objectiu dels quals és fer un inventari de mostres d’olors, sons, gustos i matèries d’alguns dels pobles de l’Escola nòmada. Amb aquestes mostres, es crearà un nou poble que des d’una lògica no visual acamparà, en format d’instal·lació, a l’Escola d'Art i Cultura. Aquesta és una més del conjunt d'activitats artístiques i culturals d'abast territorial que desenvolupen els principis conceptuals del projecte Pobles Mudats de la Xarxa d'Espais Culturals de la Diputació.

Un mural rememora les corrides al carrer dels Clots per la Festa Major de Sant Antoni

USK Terres de l'Ebre a Ascó

El passat 2 d'octubre, i dins de la Jornada Carmel Biarnés, es va programar una activitat amb el grup de dibuix Urban Sketchers Terres de l'Ebre (USK Terres de l'Ebre). Després de cada trobada -que té lloc un dissabte al mes- comparteixen les imatges al seu compte d'Instagram.

Adjuntem unes imatges de la trobada a Ascó així com de les produccions artístiques que en van sortir.

Aquest és el manifest que conté l'esperit de les trobades dels urban sketchers.

MANIFEST
1. Dibuixem "in situ", a cobert o a l'aire lliure, capturant directament el que observem.
2. Els nostres dibuixos expliquen la història del nostre entorn, dels llocs on vivim i on viatgem.
3. Al dibuixar documentem un lloc i un moment determinats.
4. Som fidels a les escenes que presenciem.
5. Celebrem la diversitat d’estils de dibuix i utilitzem qualsevol tipus d’eines i suport.
6. Ens ajudem mútuament i dibuixem en grup.
7. Compartim els nostres dibuixos a internet.
8. Mostrem el món, dibuix a dibuix.

La XII Jornada Carmel Biarnés completa el programa amb una trobada d'Urban Sketchers

Domingo Margalef i Agustí (1920-1989)

Santa Paulina

Avui fa 100 anys que naixia el pintor Domingo Margalef i Agustí (Ascó 1920 - Ascó 1989). En condicions normals, des de la regidoria de Cultura s'hauria preparat uns actes per commemorar l'efemèride, però que de moment haurà d'esperar temps millors.

A través de Carmel Biarnés, podem recollir alguns trets biogràfics. Ja als 8 anys la revista L'Aixerit li va publicar dibuixos, cosa que demostra com de ben aviat va destacar per les seves dots pictòriques. Va estudiar la primera i la segona ensenyança a Reus, assolint notes excel·lents en dibuix.

De 1936 a 1939 va rebre formació de l'aquarel·lista reusenc Antoni Fuster i Banús.

Entre 1940 i 1942 va participar en l'Exposició Col·lectiva ded Pintura i Artesania Comarcal de Flix i en la Primera Exposició Col·lectiva de Pintura de la Fira de Mostres de Reus.

En tornar del servei militar -on havia pintat pels oficials-, va dedicar-se a la pintura religiosa per la reconstrucció de les esglésies d'Ascó, la Torre de l'Espanyol i Corbera d'Ebre.

Va treballar per la col·lecció sobre l'Antic Testament Héroes Bíblicos de l'Editorial Salesiana, essent destacable la seva faceta d'il·lustrador de còmics en les editorials Bruguera, Turay i Hispano Americana.

Als anys setanta va participar en diferents exposicions col·lectives i molta gent d'Ascó recorda l'exposició en el marc de la festa major de 1976 en què va exposar una trentena de la seva trajectòria pictòrica amb obres com Barques al riu, Església d'Ascó, Baixada Placeta, Absis, Bodegó, Beat Pere Sans, Ribera d'Ebre, Illes, Santa Paulina, Sequerets, La barca...

Va morir el 19 d'abril de 1989.

Beat Pere Sans

Bufa de matines

Tim 7 tiros, núm. 9 (1964)

Roser Bru Llop, Creu de Sant Jordi 2020

Aquesta tarda el President de la Generalitat, Quim Torra, ha lliurat les Creus de Sant Jordi 2020, i una de les guardonades té les arrels a Tivissa i a Ascó, es tracta de la pintora i gravadora Roser Bru Llop, de qui s'ha remarcat "el seu compromís amb les avantguardes artístiques i per la producció d’una obra que ha estat sempre un pont entre ambdues ribes de l’Atlàntic, a la vegada que un referent en els àmbits de la identitat i la memòria".

L'artista Roser Bru Llop (Barcelona, 1923) viu a Xile des de 1939 quan es va exiliar amb els seus pares: Lluís Bru Jardí (polític català nascut a Tivissa) i Josepa Llop Ribes (artista plàstica filla d'Ascó).

A enciclopedia.cat hi podem llegir el següent:

Roser Bru amb la seva mare, Josepa Llop

Roser Bru Llop

Disseny i arts gràfiques    Pintura

Artista, pintora i gravadora.

Barcelona, 15 de febrer de 1923

A  l’any de néixer, la seva família s’exilià a París en instaurar-se la Dictadura de Primo de Rivera. De tornada a Catalunya, es formà a l’Institut-Escola. El 1939 la família s’exilià per segona vegada, aquest cop definitivament a Xile. Formada com a pintora a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Santiago (1942), el 1947 s’incorporà al Grupo de Estudiantes Plásticos (GEP) i deu anys més tard al Taller 99, on s’inicià en el gravat. Des del 1958 tornà a Catalunya amb freqüència. En la seva obra poden distingir-se diverses etapes. A la primera (1960-73), marcada per la monumentalitat del romànic i l’obra d’Antoni Tàpies, segueix una evolució en sentit invers tendent a la difuminació i la fragmentació de les figures i la incorporació de materials externs al·lusius a la situació política de Xile (1973-88), que des d’aleshores pren cada cop més protagonisme. Cofundadora i professora de l’Escola d’Art de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile (1964-68), té obra als museus d’art contemporani de Santiago de Xile, Rio de Janeiro, Concepción i al Metropolitan de Nova York. Es poden esmentar també els gravats comentats per Pablo Neruda Diez odas para diez grabados de Roser Bru i els murals per a l’escola de Talcahuano, la Casa de Arte del Cerro San Cristóbal i l’edifici Unctad de Santiago. Ha rebut, entre altres distincions, l’Encomienda de l’orde d’Isabel la Catòlica de l’Estat espanyol (1995), l’orde del Mérito Artístico y Cultural Pablo Neruda (2005), el Premio Nacional d’arts plàstiques de Xile (2015), la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts de l’Estat espanyol (2018) i la Creu de Sant Jordi (2020).

Autobiografia

El Castell d'Ascó

Des de 2014 s'estan realitzant diferents actuacions a un dels elements patrimonials més simbòlics d'Ascó, el castell. Unes restes que condensen la història d'Ascó des d'almenys l'edat mitjana i que ha estat testimoni de les diferents vicissituds viscudes al llarg d'aquests segles.
Remenant per la xarxa, he trobat aquest vídeo de www.castellscatalans.cat que ens mostra el castell d'Ascó amb alguns dels elements que han quedat al descobert i que cada cop ens ajuden a fer-nos una idea de la fortificació.
Pels propers temps, està previst que es comenci amb una nova fase dels treballs arqueològics.

Retaule del Santíssim a Ascó

La tradició religiosa del Dijous Sant indica que aquest dia es prepara l'altar on des dels oficis d'avui fins al Divendres Sant s'hi guarda el Santíssim (es reserva l'eucaristia consagrada el Dijous Sant per la comunió del Divendres Sant). Aquest altar es prepara per l'ocasió amb flors, les palmes i palmons beneïdes el Diumenge de Rams, i a Ascó amb unes plantes que s'anomenen les parres del monument, però que en altres indrets reben el nom de desmais o cabelleres. Aquestes plantes, que Ascó també s'anomenen les parres del monument, són els desmais o cabelleres. Aquestes surten de plantar gramínies que han deixat créixer a les fosques, i acaben format llargs filaments blancs. S'acaba de guarnir el monument amb plantes i espelmes.

L'altar que pren protagonisme avui és el del Santíssim. A l'església d'Ascó, l'últim treball pictòric que s'hi va fer va ser l'any 1993, obra de l'artista Carles Arola. A través del seu lloc web podem conèixer la descripció de la tasca que s'hi va realitzar utilitzant la tècnica del tremp d'or i pa d'or:

El retaule de la Capella del Santíssim d’Ascó consta de10 taules i predel·la.

Els temes de la predel·la són d’esquerra a dreta El centurió, Els pelicans, La cérvola que deleix l’aigua i el Cec de Jericó.

Pel què fa a les taules, amb el políptic tancat hi veiem L’arcàngel Sant Miquel i Santa Paulina, patrons d’Ascó. 

Quan el retaule és obert hi veiem d’esquerra a dreta La Samaritana, La Multiplicació dels Pans (amb la vista al fons del poble d’Ascó i el riu ), Els deixebles d’Emaús, L’anyell de Déu.

El retaule és coronat pel Calvari conformat per 4 taules que fan un sol bloc.

Ignasi Biarnés, l'artista dels diorames

La capacitat creativa d’Ignasi Biarnés elaborant diorames no és cap sorpresa per la gent d’Ascó. Ignasi és capaç de reproduir escenaris a escala dels episodis bíblics que van envoltar el naixement de Jesús amb tota cura de detalls que dona un aire molt real a l’indret treballat.

Com s’ha dit en altres ocasions, Ignasi segueix l’estela iniciada en el seu moment per dos altres artistes d’Ascó, el pintor Domingo Margalef, i el polifacètic Carmel Biarnés, que tant a l’església com a les seves cases recreaven uns pessebres espectaculars. L’amic Ignasi compta sovint amb la col·laboració del seu fill Tomàs, amb la qual cosa, possiblement la tradició pessebrista d’Ascó pot tenir continuïtat.

D’uns anys ençà, Ignasi Biarnés, com a membre de l’Associació Pessebrista de Tarragona, participa en les exposicions de diorames que l’entitat organitza a la ciutat. Aquest Nadal de 2018 l’Associació compleix 90 anys i en motiu d’aquesta efemèride, Ignasi ha elaborat els tres Reis d’Orient a mida natural. Melcior, Gaspar i Baltasar presidiran l’entrada i sens dubte no deixaran ningú indiferent, com es pot veure a les imatges que acompanyen l’article. A més dels Reis, com cada any, Ignasi participarà amb un diorama a l’exposició col·lectiva dels pessebristes de Tarragona.

La passió d’Ignasi envers el pessebrisme es palpa en tot moment mentre continua immers en el seu treball artesanal en el que ha esdevingut el seu taller enmig d’un ambient acollidor i amb fil musical per l’ocasió. Amb aquest entusiasme et transmet la idea per al Nadal de 2019: fer una exposició a Ascó  que reculli tots els diorames que ha realitzat en els anys que porta col·laborant en l’Associació Pessebrista de Tarragona. A més, la petita aportació econòmica per visitar la mostra aniria destinada a la lluita contra el càncer. Segur que sí té aquesta idea, se’n sortirà. Així podrem contemplar diorames com Els reis seguint l'estel (2005), El somni de Sant Josep (2006) o Buscant posada (2007) i els més recents com Reus davant Herodes (2016) o Descans camí d'Egipte (2017).

Els diorames que elabora Ignasi no ens resulten estranys en tant que sovint alguns dels escenaris que utilitza ens són ben conegut –Cal Cavaller o el carrer dels Sequerets- i perquè ens recorda el nostre passat agrícola i ramader en qualsevol dels detalls de les figures utilitzades i de l’entorn representat.

JOSEP MARIA RADUÀ i SERRA

Article publicat a la revista Malpàs, núm. 100 (desembre de 2018)

Retaule de l'Epifania

Retaule del Conestable o de l'Epifania (1464-1465) per a la Capella del Palau Reial Major de Barcelona, de l'artista Jaume Huguet.

Va ser construït entre 1464 i 1465 per decorar la capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona, on encara es conserva.

Encenalls de la nostra història

GERARD MERCADÉ, Director de l'ACRE

presenta el llibre 

ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA. 

ASCÓ, UN LLEGAT PER PRESERVAR

de Biel Pubill i Josep Maria Raduà

Divendres, 26 de maig de 2017

Sala d'Actes de l'Ajuntament d'Ascó

18.30 hores

Agustí Ferrer Pino, pintor

El pintor de Sitges Agustí Ferrer Pino (1884-1960) era fill d'asconencs. A través de la tesi d'Antoni Sangrà Boladeres hem pogut recuperar el vincle que va mantenir amb Ascó en els inicis de la seva trajectòria pictòrica, així que reprodueixo els fragments de la tesi que ens evoquen aquesta relació amb el poble d'Ascó.
Els seus pares van ser Josep Ferré Montornés i Teresa Pino Borràs, tots dos fills d'Ascó, els quals van traslladar-se a Sitges per tal de guanyar-se la vida: "Agustí Ferrer pertany a una família humil, el seu pare era jornaler i la seva família no tenia propietats".

"Després d'acabar el primer curs amb un excel·lent, marxa a Ascó a pintar". A més, Sangrà ho corrobora amb documents inèdits del propi pintor. "A primeros de abril (de 1903), marché a pintar en Ascó, aconsejado por el profesor y ya tenía el curso hecho con un sobresaliente. (...) Allí principié a desfogarme con la naturaleza".
De nou recuperem l'explicació de Sangrà: "Durant la seva estada a Ascó, Ferrer Pino mostra interès pel decorativisme i el seu treball és valorat per alguns dels seus habitants", aquest cop mitjançant aquest text memorialístic de l'autor: "Conocí al Sr. Peresans, noble propietario e intelectual, que al verme dibujar una ventana gótica del castillo en ruinas que él recogió y tenía en su casa se convirtió en protector mio interesándose en Barcelona por facilitarme lo que yo necesitara en pro de mi arte cosa que yo evadí como siempre sin reparar en el disgusto que le di".
Després de tres anys d'estudis a la Llotja de Belles Arts de Barcelona, deixa els estudis i se'n va de viatge per Catalunya i per Espanya. Antoni Sangrà diu: "El seu caràcter romàntic i rebel, la incomoditat amb les estructures de poder de l'èpica, i alguns antecedents familiars influeixen en la presa d'aquesta decisió i com veurem, en d'altres de futures. La seva personalitat desafiadora, un caràcter torturat i la pressa per viure són factors que expliquen el final sobtat de la seva vida acadèmica".

De nou torna a aparèixer Peresans, i així ho explica el propi Agustí Ferrer en un document inèdit: "El día que fuimos a recoger los diplomas y moneda como premio al sobresaliente, el jurado nos felicitó a los alumnos aventajados encorajándonos para lo futuro y augurándonos toda clase de éxitos, me hicieron un sermón mis profesores y otros maestros algo que [il·legible] desinterés y falta de correspondencia por las atenciones y esfuerzos para encauzarme en el camino del triunfo que yo menospreciaba siempre increpándome a que me dejara guiar en la táctica, que tenía que desplegar en la empresa de ser un buen artista. El Sr. Peresans (de Ascó) también se había quejado a la dirección de bellas artes y en especial a mis profesores por no queren yo aceptar las proposiciones de protección que él me ofrecía".

Projecte Velázquez

Aquest trimestre els alumnes de Cicle Superior de l'Escola Sant Miquel d'Ascó han treballat el Projecte Velázquez. Una de les activitats realitzades ha estat aquesta adaptació del quadre de Las Meninas en les diferents sessions de plàstica i que aquests dies ja tenim plantat al passadís de l'escola. Com sempre, amb el mestratge de Rosa, la nostra tècnica de plàstica.

Epifania

EPIFANIA - Fernando Gallego - Col·lecció MNAC

Descripció:
La Mare de Déu presenta l'Infant a l'adoració dels tres Reis Mags (Baltasar representat amb el rostre de color negre). Sant Josep assisteix a l'escena des de segon terme.

Medieval gòtic:

Pintura
Cap a 1480-1490
136 x 106 cm
Adquisició de la col·lecció Muntadas, 1956
Núm. del catàleg: 064084-000
De procedència desconeguda, tot i que s'ha suggerit que podria venir de la catedral de Salamanca.
Oli i daurat amb pa d'or sobre fusta
Religió

http://museunacional.cat/ca/colleccio/epifania/fernando-gallego/064084-000

Diorames de Carmel Biarnés

Carmel Biarnés va ser un personatge polifacètic si ens atenim a la seva trajectòria de preservació i difusió del patrimoni cultural d'Ascó i de la Ribera d'Ebre (història, etnologia, arqueologia) a través de la fotografia, el periodisme i les publicacions. 

Un dels àmbits en els quals també va destacar fou l'art pessebrista, seguint el mestratge d'un altre il·lustre asconenc, el pintor Domingo Margalef. En el cas de Carmel va incorporar la marqueteria en els seus treballs pessebristes, i en els diorames que es conserven a la seva casa familiar, hi trobem tant escenes que evoquen passatges bíblics com situacions de caire més costumista.

Tant Domingo Margalef com Carmel Biarnés van encapçalar la confecció del pessebre de l'església durant una colla d'anys i van vetllar per l'adquisició a Olot de les figures que encara es conserven a dia d'avui. De la tasca d'aquests artistes en va agafar el relleu Ignasi Biarnés, com ha quedat palès en els seus diorames exposats a la Ribera d'Ebre però també fora d'aquí, ja que a més és membre de l'Associació Pessebrista de Tarragona.

En el marc de la VIII Jornada Carmel Biarnés (octubre de 2016) dedicada al pessebrisme es va fer una exposició de figures, diorames, materials i elements per a la construcció de pessebres, i vam poder gaudir, entre d'altres, de dos dels diorames que es conserven de Carmel Biarnés.

Els Mags de l'Orient visiten Herodes (Carmel Biarnés)

Fugida a Egipte (Carmel Biarnés)

Després de 134 anys...

Manifest en defensa de la unitat de les col·leccions del MNAC i el Museu de Lleida

Arran de les darreres informacions judicials relatives les col·leccions d'art del MNAC i del Museu de Lleida reclamades per Aragó, comparteixo el manifest elaborat per diferents entitats i em sumo al seu contingut.

Després dels darrers esdeveniments succeïts al voltant d’algunes de les obres d’art procedents del monestir de Santa Maria de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida i que van ser adquirides legalment per la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, les entitats i associacions sotasignades MANIFESTEM:

- Que la Sentència 48/2015 de 8 d’abril de 2015 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca i el decret d’execució provisional 87/2015 de 24 de maig de 2016 del mateix Jutjat, que han declarat nul·les les operacions de compravenda i han ordenat el trasllat de les obres abans del 25 de juliol al monestir de Sixena, no són ferms i encara tenen recorregut judicial.

- Que la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei de Museus (1990) i la Llei de Patrimoni Cultural Català (1993), ha d’actuar amb fermesa i contundència per protegir aquest patrimoni i garantir que es conservi al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, atès que les obres en qüestió formen part de la unitat de les seves col·leccions.

- Que les obres afectades per aquest conflicte, avui conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, formen part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català i, per aquesta raó, no poden sortir del país sense l’autorització de la Generalitat de Catalunya, a qui les lleis esmentades obliguen a tenir cura d’aquest patrimoni.

- Que lliurar les obres i traslladar-les al monestir de Sixena implica no complir el marc legal establert per les lleis catalanes, a la vegada que posa en risc un patrimoni que es troba inscrit dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

- Que l’entrega de les obres contradiu l’esperit dels projectes museològics dels dos museus, però de manera especial el projecte de Lleida, en el qual, la Franja i centres religiosos com el monestir de Sixena o la catedral de Roda d’Isàvena, són elements imprescindibles d’un relat que aprofundeix en la història de la Corona d’Aragó i del territori històric del Bisbat de Lleida. Aquest patrimoni, a més, és una peça clau per explicar el context social i religiós d’unes parròquies i d’uns territoris units per l’entesa i l’agermanament al llarg dels segles, i que ara es volen presentar com a espais històrics separats.

- Que el President, el Govern i la Conselleria de Cultura, haurien d’assumir de forma decidida i clara, i utilitzant tots els mecanismes legals i administratius, la defensa de la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida, comptant amb el suport de la societat civil.

I, per tant, DEMANEM:

QUE LA GENERALITAT ACTIVI AMB URGÈNCIA ELS MECANISMES JURÍDICS, LEGISLATIUS I ADMINISTRATIUS QUE LI BRINDA EL PARLAMENT, EL SEU ESTATUT D’AUTONOMIA I LES LLEIS CATALANES DE MUSEUS (1990) I DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ (1993), I QUE OBLIGUEN LA GENERALITAT A VETLLAR PELS BÉNS PATRIMONIALS PROPIS I GARANTIR-NE EL GAUDI A LES GENERACIONS FUTURES. 

Santiago Costa, escultor (1895-1984)

En els darrers compassos de l'any, s'han publicat dos treballs guardonats amb el Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila, que convoca el CERE. Tots dos treballs fan incís en una figura destacada de la nostra comarca. Un d'ells és Santiago Costa, escultor (1895-1984) amb el qual Loreto Meix va ser guardonada en la quinzena edició del Premi Bladé.

En les cent pàgines de la publicació es fa un recorregut vital per aquest escultor nascut a Móra d'Ebre a finals del segle XIX, que de ben jove va abandonar la comarca per dedicar-se a la seva passió seguint el passos del seu cosí Julio Antonio, però que sempre mantingué un vincle amb les arrels, i que també es fa palès en la seva obra escultòrica i pictòrica.

Loreto Meix dóna a conèixer una figura potser no prou reconeguda tal i com es mereix, i ho fa des d'una vessant personal, però també fent una anàlisi de l'evolució artística de l'obra de Santiago Costa: ja sigui de les obres com de les diferents exposicions i concursos en què participava.

Avui en dia l'obra de Santiago Costa es pot contemplar al Museu d'Art Modern de Tarragona (en va fer donació l'any 1971), però passejant per Móra d'Ebre hi trobem a la Plaça de Dalt el monument d'homenatge a Julio Antonio (1929). Bona part de la seva trajectòria la viu a Madrid, i és allí on es pot visitar l'escultura 'Mujer del libro' (1943) al Parque del Retiro.