80 anys de l'execució del President Companys

Al president Companys

«No digueu que ell és mort -no mor l’alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort -la mort és cosa
dels homes sense rels a l’Infinit-,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l’herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort -la Mort seria
perdre’s en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,

i es fa pols amb la terra que l’aferra,
no podem dir que és mort-, ell s’ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu…»

Ventura Gassol

15 d'octubre, dia de memòria

La Generalitat de Catalunya declara el 15 d’octubre de cada any com a “Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista” 

La data coincideix amb l’aniversari de l’afusellament del president Companys 

El Govern ha acordat proclamar el 15 d’octubre de cada any com a “Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista”. La data coincideix amb l’aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys, màxim representant institucional dels ciutadans d’aquest país i únic president escollit democràticament de l’Europa occidental que ha estat executat pel feixisme. 

El Govern es compromet a adoptar les mesures necessàries per donar coneixement públic d’aquest acord a les diverses institucions catalanes i als ciutadans i organitzacions, en especial a víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista i les seves famílies, així com a entitats memorialistes relacionades amb Catalunya. 

Aquest acord de Govern dóna compliment a la Llei 13/2007, de 31 d’octubre, del Memorial Democràtic, i, en especial, a la referència que s’hi fa en el preàmbul al necessari reconeixement memorial a totes les víctimes, així com a les nombroses resolucions del Parlament de Catalunya en relació amb la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. 

L’acord també té en compte l’existència de pluralitat de memòries, que han de ser reconegudes sense ressentiments i de forma constructiva, i les diverses iniciatives que s’han posat en marxa per a l’esclariment de la veritat i la reparació moral i simbòlica de totes les víctimes i supervivents. 

Així mateix, s’ajusta a les nombroses resolucions i informes dels diversos organismes de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), i en particular a l’Informe amb data 22 de juliol de 2014 del relator especial de l’ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, després de la seva visita a Catalunya el gener de 2014.

premsa.gencat.cat

En homenatge al President Companys, 75 anys després

FI DE LLUÍS COMPANYS

 

Era el moment de les tenebres
quan llum no veieu ni camí
i amagaven la cara els àngels
d’amargues menes de morir.
Els grans traïdors de la terra
varen lliurar-lo al més roí.

–Véns i et perdem –deien en veure’l
la mar i l’aire pirinenc.
Ulls catalans espurnejaven:
Va de la mort al negre avenc.
Amb posat d’ira “¡Viva España!”
escopí un noi escardalenc.

Del pobre clos on el tancaven
sonaren pany i forrellat.
De sos amics era en la casa:
del perseguit i del postrat.
Tenia allí per companyona
la catalana llibertat.

El van jutjar quatre fantasmes
de l’eterna Espanya dorment,
amb llurs espases de per riure
i llur orgull, boira en el vent.
Fins que un matí sent a la porta:
Heus ací la mort, President.

“La mort m’espera, bona amiga
de mà cruel i tendra sí.
Ara, mos peus, aneu descalços:
sense embolcall m’heu de servir.
És tocant terra catalana,
sentint-la bé, com vull morir.”

Tot peresós, el sol d’octubre
daurava el dia a poc a poc.
Quan els fusells van encarar-li
ell espera la veu de: –Foc!
que, eixit d’un rengle, donaria
l’oficial, rígid i groc.

I en encetar-se’n la paraula
amb dring de renec foraster,
ell crida: –Visca Catalunya!
Tot, gent i pati, es va desfer:
i un batre d’ulls abans de caure
la gran Invocada veié
com una barca tota sola
però menada pels destins:
per uns destins d’ales nacrades
i el guspireig de les onades
i els salts de joia dels dofins.

JOSEP CARNER

Macià contra Companys

Aquesta setmana TV3 ha emès la pel·lícula 14 d'abril. Macià contra Companys dirigida per Manuel Huerga i amb guió de Toni Soler. Fermí Reixach i Pere Ponce són els actors que encarnen les figures dels presidents Macià i Companys, respectivament.

La pel·lícula narra els tres dies cabdals de la proclamació de la República a Barcelona, explicat com una ficció televisiva en format de documental. És així com si d'un 30 minuts de l'any 1932 es tractés, hi ha un seguit de protagonistes d'aquelles jornades que testimonien el que va succeir, en primera persona. Entremig es van intercalant fragments d'aquells tres dies (del 14 al 17 d'abril de 1931)

Es tracta d'un bon producte televisiu, que ens acosta a un dels episodis més destacats de la història de Catalunya del segle XX. La pel·lícula mostra les relacions no sempre fluïdes entre els presidents Macià i Companys. Tots dos són protagonistes en la gestació de l'Esquerra Republicana de Catalunya, però formaven part del mateix projecte polític des de sensibilitats diferents.

Veient la pel·lícula, tot plegat et sembla vagament familiar: les disputes dins del catalanisme per veure quin eix cal prioritzar o la gradualitat amb què cal defensar l'autogovern català, però també les tensions pròpies de la relació amb els governs de Madrid. Vuitanta anys després estem al mateix lloc, i a més, amb una bona part dels polítics catalans que apliquen fidelment les instruccions que els arriben de Madrid.

25/10/2011 - TV3
Audiència: 438.000 espectadors
Quota de pantalla: 15'1%

Dossier Companys

En el record del 70 aniversari de l'afusellament del president de Catalunya Lluís Companys us suggereixo la lectura del darrer número de la revista Sàpiens.
Coincidint amb aquest aniversari i amb els vuit anys de trajectòria d'aquesta revista, ens ofereixen un dossier especial dedicat a la figura de Companys i a la seua trajectòria: la gestació del seu ideari en una família benestant de l'Urgell, la seva vinculació amb els rabassaires, els fets de la República, els esdeveniments arran de la guerra civil i la repressió contra els vençuts.

A més inclou un reportatge, "El compte enrere", realitzat a través d'un manuscrit de la seva segona dona, Carme Ballester, i que explica els successos des de la detenció del president a La Baule-les-Pins, a la Bretanya, fins a l'execució al castell de Montjuïc de Barcelona el 15 d'octubre de 1940.

Recordant Companys

Avui fa 68 anys de l’assassinat del president Companys. Com es repeteix sempre, va ser l’únic president d’un país que va morir assassinat a mans dels feixistes. Però malgrat passar el temps, d’haver superat la dictadura franquista i viure en una democràcia, encara falta la valentia perquè es dignin a reparar la figura històrica d’aquest personatge. I no crec que serveixin les actituds de curta volada d’alguns dels nostres polítics. Així que cal aconseguir l’anul·lació d’un judici ple d’irregularitats

Per lluitar per altres ideals nobles hi ha molta gent. Però Catalunya només ens té a nosaltres.
LLUÍS COMPANYS