dimecres, 8 de maig del 2019
Miquel Àngel Ribes, candidat a l'alcaldia d'Ascó, a Ràdio Móra d'Ebre
dissabte, 21 de maig del 2016
Els Pets a la carta a Canet Rock
dimecres, 30 de març del 2016
Caipirinha olímpica amb Sònia Franquet
dijous, 25 de juny del 2015
Les corrides de Sant Antoni, a la Xarxa
diumenge, 1 de març del 2015
Els Perxes d'Ascó, a la Xarxa
divendres, 26 de setembre del 2014
La figura de Carmel Biarnés a RAC1
Honorables Catalans: Carmel Biarnés - RAC1 by Josep Maria Raduà Serra on Mixcloud
dimecres, 15 de gener del 2014
La festa de Sant Antoni d'Ascó a Catalunya Ràdio
dilluns, 28 d’octubre del 2013
El còmic d'Ascó a Ràdio Flix
diumenge, 17 de febrer del 2013
L'instant més gran dels Països Catalans
Aquesta setmana l'eliminatòria (la cinquena de les dotze previstes) ens fa decidir entre la primera sardana de l'any al Cap de Creus o la ballada de la jota al voltant de la foguera d'Ascó.
Participem-hi i fem sentir la nostra veu!

diumenge, 15 d’abril del 2012
Buscant la dansa més viva
El mes de febrer el Rogle es feia ressò de l'activitat del programa Mans de Catalunya Ràdio que busca la dansa més viva dels Països Catalans. Una de les danses que van passar a les semifinals era la Jota d'Ascó. Acabada aquesta fase, continua la selecció buscant ja els balls finalistes. Aquesta setmana en què s'està desenvolupant la tercera semifinal de nou hi torna a aparèixer la Jota d'Ascó. I és que fins dissabte 21 a l'hora del programa es pot escollir d'entre les següents danses la tercera semifinalista:- El Ball de Pabordes de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)
- El Ball de l'Estapera de Terrassa (Vallès Occidental)
- La Muixeranga d'Algemesí (la Ribera Alta)
- El Ball de Forques de Nalec (Urgell)
- El Ball dels Xatos de Rubí (Vallès Occidental)
- La Jota d'Ascó (Ribera d'Ebre)
El vot es pot emetre per diferents sistemes:
- trucant al contestador automàtic del programa 934 144 166
- enviant un missatge de text al 27033 amb la paraula CATMANS i a continuació la dansa escollida (el cost és d'1,42 €)
- per correu electrònic a l'adreça mans@catradio.cat
- escrivint al facebook del programa Mans
- al Twitter del programa, @manscatradio, amb l'etiqueta #dansaviva
dissabte, 11 de febrer del 2012
La jota al programa Mans
Aquesta temporada radiofònica el programa Mans de Catalunya Ràdio ha obert el concurs "La Dansa més Viva dels Països Catalans".Cada dissabte proposen tres balls locals que acostumen a acompanyar la majoria de les manifestacions festives que se celebren arreu del país. Al llarg de la setmana s'obre un període de votació, el resultat de la qual es desvetlla el dissabte següent.
La setmana passada van proposar l'eliminatòria amb tres jotes: la d'Arnes, la de Vilamarxant (al Camp del Túria, País Valencià) i la d'Ascó.
Aquest matí s'ha donat a conèixer el resultat, i la Jota d'Ascó ha passat l'eliminatòria, convertint-se en la dinovena semifinalista amb el 52% dels suports.
diumenge, 24 d’abril del 2011
La Processó de l'Angelet a Catalunya Ràdio
Processó Angelet by jradua2
dimarts, 3 de febrer del 2009
Llibres a Ràdio Flix
Ràdio Flix ha estrenat els dimecres d’aquesta temporada un espai de llibres que condueix Aleandra Guerrero dins del magazine matinal. En aquest espai -on hi col·laboren les llibreries de Flix i el CERE- consta d’una secció de lectura d’un llibre a càrrec dels alumnes del CEIP Enric Grau, hi ha un espai dedicat al món del còmic, el concurs... i també una persona que aconsella o suggereix un llibre. Aquesta setmana se’m va convidar a participar d’aquesta secció i durant uns minuts he tingut ocasió de parlar d’un dels llibres que he llegit i que m’ha agradat suficientment com per considerar oportú proposar-ne la lectura. L’obra escollida ha estat El noi del pijama de ratlles de John Boyne (Ed. Empúries, 2008). La novel·la mostra un dels episodis més dolorosos de la història de la humanitat com és l’Holocaust a través dels ulls d’un xiquet.
Els dos protagonistes de la història són dos nens de nou anys: el Bruno i l’Shmuel. Bruno, que és el fill d’un comandant nazi que dirigeix un camp de concentració (Out-with), a Polònia, i l’Shmuel, un nen polonès d’origen jueu que es troba presoner en el camp. S’explica la relació que s’esdevé entre els dos xiquets, cadascun d’ells a un costat de la tanca, que separa el món de l’un i de l’altre, i que mantenen el contacte amagats de la vista dels adults. En el cas del Bruno, tot ell desperta innocència, ingenuïtat... fins al punt d’envejar el seu amic perquè es pensa que pot jugar amb els altres nens amb qui conviu.
La imatge dels dos xiquets, cadascú a banda i banda de la tanca, és realment molt ben trobada, com a imatge de la separació d’un i altre, i no únicament física, sinó que darrera hi ha una càrrega en profunditat sobre el context on es desenvolupa la història. A més les converses entre un xiquet i l’altre són molt intenses, un xoc d’innocència i realitat.

divendres, 18 de juliol del 2008
Bassas
Avui s’ha posat fi, de moment, a una dilatada trajectòria de l’Antoni Bassas com a conductor del programa líder dels matins de la ràdio a Catalunya. Han estat 14 anys, i per tant, només de veure el temps que s’ha mantingut al capdavant d’un programa d’aquestes característiques, ja és prou indicatiu que ha sabut connectar amb l’audiència. Per tant, tot i comprendre que ningú és imprescindible ni insubstituïble, sembla com si els negociadors de la renovació del programa hagin fet tot el possible perquè aquest no continués. Han donat unes raons que es fan difícil d’acceptar: major pluralisme? fer un programa més adreçat a la societat? Jo creia que un programa era líder perquè era capaç d’arribar a la majoria de la gent.Crec que en general ens podem felicitar dels professionals que han treballat a la ràdio pública del país al capdavant d’aquest programa.
divendres, 20 de juny del 2008
25 anys de Catalunya Ràdio

Cal congratular-se de la feina feta en aquest temps, d’haver aconseguit liderar la ràdio en català i la ràdio que s’escolta a Catalunya.
Recordo programes com La nit dels ignorants que escoltava els dies que l’endemà no matinava, un clàssic com El matí de Catalunya Ràdio –amb Antoni Bassas, però també les dos o tres temporades d’estiu en què el va presentar Gaspar Hernández-, la tertúlia Postres de músic amb el Solé i Sabaté –fulminat amb el canvi polític i que a dia d’avui trobem ben subst
ituït per L’oracle de Xavier Grasset-, un altre clàssic com El suplement els dissabtes i diumenges o les retransmissions de futbol amb Joaquim M. Puyal. Sense oblidar els serveis informatius. En definitiva, un reguitzell de bons programes i bons professionals que han protagonitzat aquest primer quart de segle de la ràdio nacional de Catalunya.Ara cal que segueixi amb pas ferm en la normalització de la llengua i en esdevenir una eina de país, especialment en aquests temps en què hem sentit a parlar que algú volia arrencar la suposada crosta nacionalista dels mitjans públics del país.

