'Manual en defensa del català', d'Òscar Andreu

Una de les lectures que em van regalar per Sant Jordi és el llibre Manual de defensa del català, d'Òscar Andreu. Va ser un dels èxits de vendes en llibres de no ficció de la recent diada. No sé si el podem catalogar dins dels llibres mediàtics per la popularitat de l'autor, però ho sigui o no, sens dubte es pot dir que val molt la pena llegir-lo. Sense perdre el seu toc d'humor, posa el català davant de l'espill i malauradament el reflex no és precisament massa afalagador. 

Mitjançant anècdotes i vivències, i amb dades que ho avalen, posa el termòmetre a la situació de la llengua catalana. El format és un monòleg, ja que en certa manera està inspirat en el que va estrenar el novembre de 2023 amb el títol de Crida als ocells de colors llampants, amb què va participar al festival Cruïlla Comèdia.

Aconsegueix arrencar-nos més d'un somriure, o d'una riallada... però també pot arribar a congerlar-nos el somriure. Són 76 pàgines que es llegeixen ràpid i que no tenen desperdici. I em quedo amb una idea tan certa com sovint ignorada, i és que proposa "una mesura radical per assegurar-ne la pervivència: parlar-la. Vet aquí el primer pas -fonamental, però no l'únic- per salvar el català: parlar-lo peti qui peti, a tot arreu, a tota hora i amb tothom".

Discurs de Carles Rebassa, Premi Sant Jordi de novel·la 2026

Sense llengua no hi ha ni país, ni llibres, ni projecte, ni rondalles, ni estratègies, ni res.
Ja en podem fer de grans propòsits. Però sense el català, nosaltres no hi som. La resta són mentides del temps de la moixa coixa i els nostres enemics això ho saben de fa molt de temps.

Cal que ens defensam dels atacs que rebam per ser qui som. Als jutajts i al carrer, al Senat i al Parlament, a l'escola, al metge i al cafè.

El futur del català també depèn de nosaltres, Carme Junyent, i tant que sí. Però no tan sols de nosaltres. Ni discursos apocalíptics ni mentides bilingüistes, ni racistes, ni franquistes que ens acusen de racistes, ni pactes autonòmics per la llengua.

Hem de tenir una legislació que faci que el català sigui imprescindible per viure als Països Catalans. I això els virreis i els titelles que ens governen no ho faran possible mai. Això tan sols ho podem fer possible nosaltres si ens tornam a determinar com vam fer fa nou anys abans que porucs, messells i traïdors ens deixessin amb el cul a l'aire. Tornam-hi doncs!

Ascó, entre els 212 municipis adherits al Pacte Nacional per la Llengua

Ascó figura entre els 212 municipis que s’han adherit formalment al Pacte Nacional per la Llengua, segons la llista publicada pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

El Pacte Nacional per la Llengua és un acord impulsat pel Govern amb l’objectiu de reforçar l’ús social del català i garantir-ne els drets lingüístics fins al 2030. El document promou que els ajuntaments elaborin plans municipals específics i despleguin mesures concretes per impulsar el català arreu del territori.

Un ampli ventall de municipis —des de capitals i grans ciutats fins a localitats petites— s’han sumat al Pacte, contribuint a reforçar la presència i l’ús del català en diferents àmbits municipals. L’adhesió es formalitza mitjançant l’aprovació d’una moció al ple municipal i el compromís d’elaborar un pla local d’impuls de la llengua.

Pel que fa a la comarca, a més d’Ascó, a la Ribera d’Ebre també s’hi han adherit Flix, Móra la Nova i Miravet. D’altra banda, Tivissa i la Torre de l’Espanyol hi han expressat el seu suport.

El català, entre el crit d'alerta i el compromís quotidià

La publicació recent de les dades territorialitzades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la població 2023 per l’Idescat ha tornat a situar la llengua catalana al centre del debat públic. Les noves dades d’ús mostren un país desigual i, malauradament, una urgència compartida.

Les Terres de l’Ebre hi apareixen, un cop més, com el territori del país on el català manté un ús habitual més alt (66,8%). És una bona notícia i un reconeixement a la persistència d’uns pobles i unes ciutats que encara fan del català la llengua natural en molts àmbits de la vida quotidiana.

Tanmateix, a casa nostra no tot és motiu d’optimisme. El setmanari L’Ebre ho recordava en l’edició del 5 de desembre amb un titular contundent: “L’ús del català a les Terres de l’Ebre retrocedeix un 18 per cent en 20 anys”. Aquest contrast entre lideratge i davallada evidencia que el got pot veure’s mig ple o mig buit, però sobretot posa de manifest una realitat: fins i tot als territoris on el català és fort, ja no ho és tant com ho era.

La situació és encara més preocupant quan ens fixem en l’àrea metropolitana de Barcelona, la zona més poblada del país. Només una quarta part dels ciutadans —un 24,7%— fan servir el català com a llengua habitual. Aquesta dada és un toc d’alerta potent, perquè la vitalitat d’una llengua depèn de la seva capacitat de ser útil, present i necessària justament allà on hi ha més interaccions socials, econòmiques i culturals.

Si la llengua es debilita, també ho fa la cohesió d’un país que s’ha construït parlant-la. La llengua ens fa nació. És un dels nostres principals elements d’identitat compartida, un fil que uneix generacions i territoris diversos. Per això, veure com el seu ús es redueix any rere any no pot deixar-nos indiferents. No n’hi ha prou amb lamentar-nos o amb enumerar xifres: cal assumir un compromís actiu.

Està molt bé que des de la Generalitat s’impulsi un Pla Nacional per la Llengua. Que els ajuntaments s’hi adhereixin i que promoguin accions en tots aquells camps en què tenen competència. Però amb una situació de retrocés accentuat, em temo que no podem deixar-ho tot en mans de l’administració. Ens hem de sentir interpel·lats com a ciutadans i ciutadanes. Això vol dir parlar català sempre que puguem i amb tothom, sense renúncies preventives. Vol dir exigir el dret de viure en català en tots els àmbits —administració, comerç, cultura, mitjans, món digital— i acompanyar amb respecte i paciència aquells que s’hi acosten i volen aprendre’l. Vol dir ser, en definitiva, soldats de la llengua: no pas des d’un excés d’heroisme, sinó des d’una constància quotidiana, tenaç i amable.

Cada conversa és una oportunitat. Cada renúncia automàtica és un petit pas enrere. I avui, més que mai, ens cal avançar.

Josep Maria Raduà Serra

Desembre 2025

Manifest del Correllengua 2025

La llengua és una qüestió d’amor 

«Avui, a la meva edat, passada la frontera de tantes coses que m'havien fet malbé la vida, encara em queden unes quantes passions: escriure, el meu país, i el meu idioma tan dúctil i bell que em permet d'aconseguir una prosa neta i clara». Ho deia Mercè Rodoreda fa quaranta-cinc anys, amb paraules vives. Paraules que el mateix idioma, la llengua catalana, pot fer-se seves. Malgrat les circumstàncies adverses massa continuades al llarg de la història —i l’actual és un d’aquests moments que fan malbé la vida de tantíssimes persones—, la llengua catalana continua sent un tresor viu de la humanitat. 

Un tresor que nosaltres, parlants, lectors i escriptors, fem lluir com a mostra d’una felicitat que oferim al món divers. Aquesta és la base: la llengua és una qüestió d’amor. 

Les nostres passions són les mateixes de Mercè Rodoreda, gran escriptora, que enguany commemorem. Les nostres passions són: parlar, llegir i escriure, el país, i el nostre idioma tan dúctil i bell que ens permet d’aconseguir una manera neta i clara de dir les coses i comunicar-nos, en totes les ocasions de la vida en comú en aquest món complex, plural i ple de vida. No hi ha una vida bona en solitari, la vida bona és compartida. 

«El temps no compta. Hem de pensar que tots, cadascú en el seu lloc, som necessaris, som importants», ens recorda Rodoreda. 

Els moments de la història no són ara senzills de viure, tampoc per al nostre idioma. Són temps treballosos en tot el domini lingüístic. Ho són també per a les persones que, com la llengua catalana, miren de sobreviure en un món més i més desigual. No podíem imaginar, cinquanta anys després de la mort del dictador, tantes dificultats encara de viure plenament en català. Ni tampoc no era de creure, en tants països, la guerra, ara mateix a Europa, ni el retorn a formes autoritàries dirigides a enfondir més i més tota mena de desigualtats entre les persones. 

La llengua catalana no pot ser usada com a arma partidista, ni dintre ni fora de les seves fronteres. Ha d’existir i desenvolupar-se plenament. És una qüestió d’amor. 

Tot allò que encara li va en contra forma part de les adversitats d’un món en convulsió. Cal girar el rumb d’aquest món que ataca la convivència i la democràcia. Amb Mercè Rodoreda al cor, alcem la copa a favor del canvi. Celebrem la llengua i el futur. Que el caliu de la seva Flama arribi arreu on es parla i es vol parlar català. 

Mercè Ibarz 

Escriptora

Recuperem les tres hores de català al batxillerat

MANIFEST

Des del 2008, amb l'entrada en vigor el 2006 de la LOE (Llei Orgànica d'Educació), es va modificar el currículum i es van reduir les hores de català de les 3 d'aleshores a les 2 d'avui en dia. Aquesta situació, malgrat la tendència a la baixa del nivell de català escrit i oral dels estudiants de Batxillerat i una presència cada cop més minsa de català en l'ús social, no s'ha revertit. A més, segons el que ha expressat en diverses ocasions el col·lectiu de docents, les hores que es dediquen a l'assignatura de Llengua i Literatura Catalana no són suficients per treballar amb els alumnes com caldria la part de la literatura, fonamental per difondre i conservar el patrimoni cultural del país. Així doncs, la nova modificació del currículum és una oportunitat d'or per esmenar aquest error abans que no sigui massa tard i tornar a instaurar les 3 hores de català.

Entenem que en aquesta qüestió la Generalitat de Catalunya, i en concret el Departament d'Educació i Formació Professional, hi tenen un paper fonamental. És per això que:

1. Cal augmentar les hores de català per millorar els resultats de l'assignatura de Llengua i literatura catalana a les PAU, que actualment és de 6,3 punts sobre 10. Cal destacar que la nota mitjana de Llengua i literatura catalana a les PAU en els últims tres anys ha estat la nota més baixa de totes les assignatures comunes. La proposta de decret no estableix cap mesura per revertir aquesta tendència decreixent objectiva del coneixement del català. Així mateix,  contradiu el contingut del Pacte Nacional per la Llengua, signat pel govern el maig del 2025, que al punt 9.3 estipula que ha de "garantir que tot l'alumnat escolaritzat en el sistema educatiu de Catalunya acaba l'educació obligatòria havent assolit el ple domini de la llengua catalana tant oralment com per escrit".
2. El Govern, amb els seus respectius Departaments competents en matèria educativa i lingüística, han manifestat públicament la seva preocupació per l'estat de salut del català i, concretament, la seva voluntat d'enfortir la presència del català a l'escola. En aquest mateix sentit, el Parlament de Catalunya, el 27 de març del 2025, a la Moció 62/XV al punt e), insta el Govern a "recuperar una hora lectiva addicional per a cadascuna de les matèries comunes de llengua i literatura catalanes i castellanes a primer i segon curs de batxillerat (...)". Així doncs, el Govern hauria d'aplicar aquest mandat del Parlament, que representa la voluntat popular.
3. Diverses veus autoritzades de la comunitat educativa han mostrat preocupació per la situació, han presentat les al·legacions corresponents als òrgans en qüestió i han fet accions concretes -fins i tot demanar el boicot dels docents de català a les PAU- per reclamar la tercera hora de català al Batxillerat. El Govern diu que ha obert un procés de diàleg amb la comunitat educativa, i sabem i volem fer saber que el sentir majoritari és que la mesura que reclamem és imprescindible, però sembla que no ha estat prou valent per aplicar aquesta demanda. 

En definitiva, creiem que és urgent prendre mesures concretes per millorar les competències de català pels estudiants de Batxillerat, i l'augment de 2 a 3 hores de català al batxillerat és un primer pas necessari. No ens podem permetre perdre l'oportunitat de posar al centre la voluntat del poble per mitjà del Parlament de Catalunya i de la comunitat educativa del país, que reclama mesures concretes -més enllà de bones paraules- per millorar la presència del català a l'educació.  

Signa el manifest, recuperem les 3 hores de català al batxillerat! 

https://www.plataforma-llengua.cat/signa-3a-hora-catala/

El Ple municipal d'Ascó aprova per unanimitat dues mocions en defensa i promoció de la llengua catalana

El Ple de l’Ajuntament d'Ascó, reunit avui dilluns, ha aprovat per unanimitat dues mocions presentades per la Regidoria de Cultura amb l’objectiu de reforçar la presència i el reconeixement de la llengua catalana, tant a nivell local com internacional.

D’una banda, el consistori s’ha adherit al Pacte Nacional per la Llengua, un marc de consens impulsat a Catalunya que estableix un full de ruta fins al 2030 per enfortir l’ús social del català. Amb aquest acord, l’Ajuntament es compromet a elaborar un pla municipal d’impuls del català, crear una taula local per la llengua i vetllar perquè l’ús del català sigui garantit en l’àmbit administratiu i en la relació amb la ciutadania.

D’altra banda, el Ple ha aprovat donar suport als ajuntaments de la Catalunya Nord, que han demanat al govern francès que el català sigui reconegut com a llengua oficial de la Unió Europea. La moció també recull l’agraïment per la solidaritat mostrada pels nord-catalans després de l’1 d’octubre de 2017 i expressa la voluntat de treballar conjuntament, de nord a sud del Pirineu, per fer del català una eina de desenvolupament cultural i econòmic.

L’aprovació d’aquestes dues mocions per unanimitat posa de manifest el compromís compartit del Ple municipal amb la llengua catalana, entenent-la com un element clau de cohesió, identitat i futur per al conjunt de la ciutadania.

50 dades sobre l'estat del català (2025)

Plataforma per la Llengua ha publicat l'InformeCAT, un recull de cinquanta dades que ofereixen una visió general de l’estat en què es troba el català. Són dades de tots els territoris del domini històric del català i de diversos àmbits materials. 

L’InformeCAT 2025 les classifica en set àmbits temàtics: dades sociodemogràfiques, cultura i mitjans de comunicació, empresa i serveis, educació i cohesió social, justícia, oficialitat i reconeixement, i internet i noves tecnologies. 

Sens dubte, un informe o unes dades que han de conduir a la reflexió a tots aquells governants que treballen per la llengua i a tots aquells professionals que han de vetllar per la salut del català.

DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES
1 - A Catalunya les persones que s'identifiquen com a bilingües català-castellà creixen 7,7 punts entre  el 2018 i el 2023.

 2 - Un 50,5 % dels catalanoparlants de Catalunya han renunciat en alguna ocasió a utilitzar la seva llengua per «evitar problemes».

3 - Només el 8,6 % dels nascuts a l'estranger parlen habitualment en català a Catalunya. El 72,9 % parlen habitualment en castellà.

4 - L'ús del català amb els amics cau 15 punts entre  els joves de les Illes Balears entre el 2014 i el 2022.

5 - El 65,0 % dels catalanoparlants de Catalunya consideren que la catalanitat té més relació amb compartir una llengua o uns valors i uns costums que amb la condició legal i administrativa que deriva del fet de viure a Catalunya.

6 - Set de cada deu catalanoparlants consideren que a Catalunya la llengua que està més imposada és el castellà.

7 - Tot i la tendència a canviar al castellà,  els catalanoparlants inicials tenen sis de cada deu converses en català.

CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
8 - La indústria de la música en català ha deixat d'ingressar 200 milions d'euros per l'incompliment  de la llei catalana del 25 %. 

9 - Malgrat el boicot de les sales, el cinema en català  fa història i frega el milió d'espectadors.

10 - Els espectadors de cinema en català a Andorra pràcticament es quadrupliquen en dos anys.

11 - À Punt arriba pràcticament a 3 milions d'espectadors  el novembre del 2024, un rècord històric.

12 - De les més de 300 pel·lícules estrenades el 2024  a les Illes Balears, no arriben a 15 les que es van poder veure en llengua pròpia.

13 - Un 67,9 % de la població de Catalunya està d'acord  que els continguts audiovisuals amb finançament  de la Generalitat i del 3cat han de ser produïts i emesos en català.

14 - Una sola cançó en català al Piromusical de la Mercè,  de les quinze que reprodueix.

15 - 30 municipis de Mallorca es comminen a potenciar  les revetlles en català.

EMPRESA I SERVEIS
16 - Un 82,4 % dels residents a Catalunya consideren  que el català és bastant o molt important per poder progressar professionalment.

17 - Només el 6,3 % de les denúncies per vulneració dels drets lingüístics tramitades per l'Agència Catalana de Consum i el Departament de Política Lingüística entre el 2012 i el 2024 han acabat en sanció.

18 - A Andorra, tan sols quatre de cada deu treballadors de cara al públic inicien la conversa en català, tot i que sis de cada deu l'utilitzen si el client els parla en català. 

19 - El 2024, seixanta-una noves normes discriminaven  el català en el món de l'empresa.

20 - El 36,5 % dels catalanoparlants de Catalunya declaren que sempre o la majoria de vegades que van a un comerç o que utilitzen un servei no són atesos en la seva llengua.

21 - El català, la llengua més utilitzada a l'hora d'atendre els clients entre les PIMES de Catalunya.

22 - El català retrocedeix 14 punts en set anys en l'atenció al públic en el sector del comerç a Barcelona i també baixa a Lleida, Tarragona i Girona.

23 - McDonald's i Burger King, dues de les deu cadenes  de menjar ràpid amb més establiments al món, incorporen el català al web i a les seves apps.

EDUCACIÓ I COHESIÓ SOCIAL
24 - Cap expedient sancionador entre el 2022 i el 2024  per no fer les classes en català a Catalunya.

25 - Gairebé un milió de persones nascudes fora de Catalunya consideren que no han tingut les oportunitats suficients per aprendre català.

26 - El 78,5 % de les famílies de les Illes van triar el català com a llengua a l'escola.

27 - Els 60 membres dels Mataresos, la primera colla castellera de l'Alguer, estableixen el català com a llengua vehicular en el primer article dels seus estatuts.

28 - Més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant es decanten pel valencià  en una consulta fallida i opaca.

29 - Només el 0,23 % dels estrangers actius a Catalunya poden accedir a la formació professional de llengua catalana oferta pels organismes públics especialitzats.

30 - Llengua i literatura catalana va tenir la nota més baixa de les principals matèries de la fase general de la Selectivitat 2024 a Catalunya, amb un 6,53.

31 - El nivell de català a 4t de Primària es desploma  10 punts a les Illes Balears i menys de la meitat dels alumnes superen el nivell esperat.

32 - Només una de cada deu assignatures dels màsters són en català, i les universitats prioritzen el castellà sobre l'anglès per internacionalitzar-se.

JUSTÍCIA
33 - Set de cada deu persones enquestades es mostren d'acord que un jutge hagi d'acreditar un cert nivell  de català per exercir a Catalunya.

34 - Per primera vegada es podrà fer servir el català  en tribunals amb jurisdicció a tot l'Estat espanyol.

35 - El 79,2 % del total de resolucions que s'haurien d'haver notificat en català a Catalunya no s'hi han notificat.

36 - Prop de dos terços de la població de Catalunya han sentit a parlar dels drets lingüístics.

OFICIALITAT I RECONEIXEMENT
37 - El 65 % de la població considera que entendre el català ha de ser un requisit per a les persones nascudes fora per poder treballar a Catalunya.

38 - Només un terç dels sanitaris que s'apunten als cursos de català del Departament de Salut de Catalunya l'any 2024 els acaben, i menys d'una quarta part els aproven.

39 - Sis anys després que es constituís la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l'Alguer, el Municipi de l'Alguer adopta el bilingüisme en les actes institucionals.

40 - L'ús de la llengua, el quart dels motius principals de discriminació a Barcelona el 2023.

41- El 62,4 % de la població catalana considera que la llengua i la cultura catalanes es troben en perill i cal prendre mesures decidides per protegir-les.

42 - Set de cada deu catalanoparlants de Catalunya afirmen que han hagut de parlar en castellà al metge.

43 - Els casos de discriminació lingüística coneguts per Plataforma per la Llengua es multipliquen per set en l'administració autonòmica entre el 2019 i el 2023. Nou de cada deu casos s'han produït en els serveis sanitaris.

44 - El 84 % dels europeus considera que les llengües regionals i minoritàries haurien de ser protegides.

45 - Al Baix Vinalopó, la identificació amb el valencià es redueix amb cada generació i només el 20,0 % dels adults més joves consideren que és la seva llengua.

INTERNET I NOVES TECNOLOGIES
46 - Un 64 % dels videojocs fets a Catalunya l’any 2022  tenien versió en català.

47 - La tercera edició de SAGA, saló del gaming,  tanca amb més de 8.000 visitants.

48 - L'oferta de tecnologies lingüístiques en català augmenta 16 punts des del 2020.

49 - El servei d'atenció en català desapareix de Google Ads dos anys després de la polèmica de l'algoritme.

50 - A mitjan 2024, els cinc creadors valencians de continguts en català més seguits d'Instagram sumaven més de mig milió de seguidors.

Pere Lluís Font: “És la llengua la que fa la nació”

Pere Lluís Font (Pujalt, 1934), filòsof, teòleg i traductor guardonat amb el 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va dedicar una part rellevant del seu discurs a defensar la centralitat de la llengua catalana com a eix identitari, intel·lectual i polític.

1. La llengua com a eix de la nació

• “Si som una nació és perquè tenim una llengua pròpia” 

• Va rebutjar un model irlandès on la llengua és residual malgrat la independència política, afirmant que sense llengua no hi ha nació .

2. Rebuig al bilingüisme paradòxic

• “No hi ha pobles bilingües”, va dir, posant en dubte la idea que dos idiomes puguin tenir el mateix pes social i cognitiu 

• Va comparar el bilingüisme amb una lateralització imperfecta: una llengua domina l’altra .

• El català pateix un ràpid retrocés, passant d’un 60 % de catalanoparlants habituals a menys del 30% 

3. Llengua i pensament

• Lluís Font va subratllar que el pensament està condicionat per la llengua: "pensem en paraules", i cada llengua “retalla el món de manera diferent” 

• Va afirmar que cal defensar la filosofia en català com a eina per al pensament crític i la formació escolar 

4. Normalització i compromís cívic

• El filòsof va afegir que el premi esperava que fos un impuls per normalitzar la situació nacional i lingüística 

• Va reclamar més formació i exemple per part dels professors: tots haurien de ser “professors de llengua” per fomentar l’ús correcte del català 

El missatge de Pere Lluís Font és clar i contundent: la supervivència i plenitud de la nació catalana depèn de la vitalitat del seu idioma. Rebutja qualsevol model que relegui el català a l’espai privat o residual, i advoca per una regeneració educacional i compromís col·lectiu per garantir la normalitat d’una llengua que, segons ell, condiciona el nostre pensament i identitat.

Sant Jordi per la llengua

UN MANIFEST EN DEFENSA DEL CATALÀ

El vespre de la a manifestació en defensa del català. L’acció va causar ferits entre els manifestants, paradistes i passejants, i va provocar grans destrosses.

La situació de la llengua 40 anys després no ha fet més que agreujar-se. El català viu un retrocés històric sense precedents. A cada any que passa, avança el procés de minorització lingüística, i segons les enquestes, avui dia només un 32% dels seus habitants la utilitza habitualment. Viure plenament en català ha esdevingut utòpic al comerç, la sanitat, l’ensenyament, el cinema o la justícia, mentre la llengua ha esdevingut el quart motiu de discriminació a Barcelona.

El model econòmic de la ciutat, basat en l’especulació immobiliària i el turisme, agreuja els efectes de la globalització, gentrifica els barris i posa en perill la cultura pròpia. La Barcelona de postal feta pels grans esdeveniments ha esdevingut una poderosa màquina de trinxar la cultura i la llengua, afavorint la política d’assimilació promoguda per l’estat espanyol. La creixent minorització de la llengua fa que aquesta perdi el seu rol de cohesió social, enfront de l’avenç del castellà i l’anglès, condemnant Barcelona a esdevenir una ciutat sense ànima. La desnacionalització de la capital és el símbol d’un procés que s’estén arreu del Principat i dels Països Catalans.

La llengua catalana no només és un instrument de comunicació. Ens connecta amb el passat i ens projecta vers l’avenir. Explica allò que ens defineix com a poble, ens iguala i ens fa més forts. El català ens singularitza davant del món, i si Barcelona és capital, és en tant que capital d’un país amb una cultura i llengua pròpies. El català ens dota de resiliència col·lectiva davant dels reptes i amenaces d’un món cada cop més globalitzat, hostil i atomitzant.

Davant d’aquesta situació, agreujada per la manca de polítiques fermes de les administracions, exigim l’aplicació de mesures valentes per promoure el català en tots els àmbits, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos necessaris a cobrir la demanda formativa de català. Davant de la situació d’emergència lingüística que vivim, reivindiquem una diada de Sant Jordi per recuperar l’esperit de lluita en defensa de la llengua. Pel dret a viure plenament en català. Per revertir els efectes d’un model de ciutat que, fent bandera d’un fals cosmopolitisme, ha esdevingut l’agent més efectiu a l’hora de destruir la llengua i cultura pròpies.

Perquè estimem i volem fer valdre la Barcelona que ens ha vist créixer o la que ens ha acollit. La de les festes majors, els mercats de barri i la vida associativa de les entitats. Aquella que esdevé universal per la seva particularitat més genuïna, sense haver de renunciar-hi. La Barcelona de la cultura popular, la de la cultura en català.

Defensar la llengua és defensar la nostra manera de ser, de resistir i de teixir comunitat. Manifestem-nos aquesta diada de Sant Jordi a les 19 h a plaça Universitat. Defensem els nostres drets i exigim a les administracions que garanteixin el dret a aprendre la llengua i a viure plenament en català.

Aquest Sant Jordi: llibre, rosa i mani!

Declaració de Prada

Crida a la mobilització per la llengua

En els darrers anys, diferents indicadors mostren que la situació de la llengua catalana és d’emergència lingüística. Actualment, amb només el 32 % de parlants habituals, l’ús social del català s’ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic. Per superar la minorització de la llengua, a part de la tasca que han de fer les diferents administracions (locals, nacionals, estatals i europees), de la qual no es poden desentendre de cap manera, són fonamentals els comportaments quotidians de tothom -persones individuals i entitats o col·lectius- per tal d’evitar una societat fragmentada, segregada i amb desigualtat d’oportunitats.

Amb la ferma voluntat i compromís de voler incidir socialment i influir políticament, els sotasignats fem una crida a situar la llengua catalana al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana. És cabdal que les persones i entitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer s’impliquin de manera activa i conscient en la defensa i promoció de la llengua.

Instem i proposem a les entitats de la societat civil i a la ciutadania de tot l’àmbit lingüístic que actuïn de forma urgent en els àmbits següents:

1. Parlar en català amb tothom, oferir la llengua catalana com a punt de trobada i com a element clau per obrir fronteres, en el marc de la interrelació de valors i persones. El coneixement i ús del català és, i ha de ser encara més, eina de cohesió social i d’augment d’oportunitats per a tothom.

2. Consumir i gaudir de cultura i entreteniment en llengua catalana. Sigui en plataformes de continguts audiovisuals, llibres, espectacles en viu, etc. Això reforçarà un mercat cultural en tot l’àmbit, impulsant circuits d’arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional.

3. Conscienciar el conjunt de la societat que tots som referents lingüístics, i de la importància del nostre exemple individual i col·lectiu. Ciutadania i entitats socials han de ser agents actius en la creació i transmissió de consciència lingüística, i esdevenir referents per a tothom.

4. Reivindicar que les entitats de qualsevol tipus (socials, culturals, esportives, científiques, lúdiques, ONG, etc.) han d’estar compromeses amb la llengua i fer les seves activitats i comunicacions sempre en català.

5. Col·laborar amb entitats de defensa de la llengua a través de la participació activa i/o a través de la col·laboració econòmica. Ens cal organitzar la pressió ciutadana i vehicular-la cap on pot ser més eficaç.

6. Enfortir les xarxes veïnals que vertebren la vida quotidiana dels nostres pobles i ciutats perquè incorporin el català com a llengua de comunicació i cohesió en el seu dia a dia.

7. Exigir als representants dels estats espanyol, italià i francès la reciprocitat total dels mitjans de comunicació en català als territoris de parla catalana.

8. Exercir amb plenitud els nostres drets lingüístics en els àmbits de la sanitat, la justícia, les administracions públiques, el consum i el comerç de qualsevol tipus i els serveis d’atenció a les persones usuàries.

9. Afavorir que les entitats dels territoris de parla catalana comparteixin experiències professionals, lúdiques, activitats, etc. que permetin viure en català amb normalitat i reforcin la consciència d’unitat lingüística i el sentiment de pertinença a una cultura comuna de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer.

Els sotasignats apel·lem a la responsabilitat individual i col·lectiva de tota la ciutadania i del teixit associatiu per refermar el compromís amb la llengua, aturar el procés de desnaturalització cultural, i situar-ho tot al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana.

Andorra

• Juli Minoves Triquell. Ministre de Cultura, Turisme i Ensenyament Superior
• Susanna Vela Palomares. Ministra d’Educació i Cultura

Balears

• Fanny Tur Riera. Consellera de Cultura
• Esperança Camps Barber. Consellera de Transparència, Participació i Cultura
• Bàrbara Galmés Chicón. Consellera d’Educació i Cultura
• Damià Pons Pons. Conseller d’Educació i Cultura
• Gabriel Oliver Oliver (Biel Majoral). Consell Insular de Mallorca

Catalunya del nord

• François Calvet. Diputat a l’Assemblea Nacional Francesa i senador
• Joan Pau Alduy Triaire. Senador i batlle de Perpinyà
• Jaume Roure. President de la Regidoria de Cultura Catalana de Perpinyà

Catalunya del sud

• Lluís Puig Gordi. Conseller de Cultura
• Joan Manuel Tresserras Gaju. Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació
• Àngels Ponsa Roca. Consellera de Cultura
• Laura Borràs Castanyer. Consellera de Cultura
• Ferran Mascarell Canalda. Conseller de Cultura
• Josep-Lluís Carod-Rovira. Vicepresident de la Generalitat de Catalunya
• Clara Ponsatí Obiols. Consellera d’Ensenyament
• Oriol Izquierdo Llopis. Director de la Institució de les Lletres Catalanes
• Pau Villòria i Sistach. Secretari General de Cultura

Franja d’Aragó

• Josep Antoni Chauvell Larrégola. President Comarcal de La Llitera
• Rosa M. Domènech Vidal. Vicepresidenta del Consell Comarcal i consellera de Cultura

L’Alguer

• Esteve Campus. President de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques
• Carles Sechi Ibba. Síndic de l’Alguer

País Valencià

• Josep Lluís Albinyana i Olmos. President de la Generalitat Valenciana
• Àgueda Micó Micó. Diputada i portaveu de Compromís al Congrés dels diputats espanyol
• Jordi Sebastià Talavera. Diputat al Parlament Europeu
• Rafael Climent Gonzàlez. Conseller d’Economia Sostenible
• Francesc Xavier Rius Torres. Responsable de l’Àrea de Cultura a la Diputació de València

Universitat Catalana d’Estiu, Prada de Conflent, 22 d’agost de 2024

Manifest del Correllengua 2024

El dia 3 de setembre de l’any passat es va morir M. Carme Junyent, una autèntica donassa, una lingüista excepcional que s’hauria pogut dedicar exclusivament a la recerca acadèmica, a la universitat, però que va veure que calia treballar per restablir l’equilibri ecolingüístic del planeta. I, fruit d’aquesta tasca, es va abocar a estudiar la situació del català i a fer propostes per a redreçar-la. 

Ella estava convençuda que la convivència de moltes llengües era un gran avantatge per al català. Veia el multilingüisme no pas com un perill, sinó com una riquesa. L’enemic a combatre, insistia, era el bilingüisme, un parany letal, com va argumentar a bastament. 

M. Carme Junyent creia en la gent, en la força transformadora de la societat. I alhora era crítica amb els polítics. Va denunciar ja fa molts anys que la immersió a les escoles havia fracassat. També es va oposar tenaçment a la política lingüística oficial, perquè veia que els governants no eren capaços de convertir-la en un projecte de país. Malgrat aquesta posició crítica, quan el govern li va demanar que s’arromangués es va arromangar. Vegeu, per exemple, la llista de propostes que van sortir del Consell Lingüístic Assessor, que ella va presidir. I què se n’ha fet, d’aquelles mesures proposades? No hi ha polítics valents, capaços de garantir que als instituts s’hi facin totes les classes en català? I que els ensenyants siguin lingüísticament competents? 

La realitat és complexa. Però M. Carme Junyent no defugia mai aquesta complexitat, sinó que sabia veure-hi oportunitats. I per això feia propostes aplicables i que podien ser guanyadores. 

Del manifest del Correllengua de l’any 2021, escrit per ella, se’n destaquen tres missatges, com tres fars que ens il·luminen. El primer, “Encara hi som a temps”. El segon, “Uns tenim la responsabilitat de preservar el llegat que ens han transmès i els altres de respectar-lo”. I el tercer, “Cal que reaccionem, que fem viure la nostra llengua amb tothom i en tots els entorns. I que la fem viure amb la consciència que, quan la compartim, estem donant el millor que tenim i estem dient: tu també ets nosaltres”

Si fem nostre el primer d’aquests missatges, no ens hem de sentir derrotats. Sabem que tenim poc temps, però encara no s’ha acabat. En segon lloc, hem de saber que cadascú té una responsabilitat i que tots plegats tenim molta feina, principalment la de convèncer els indiferents, parlin la llengua que parlin, perquè sense ells no ens en podríem sortir. I el tercer missatge ens diu quin paper ha de tenir el català per a poder reeixir: el paper de llengua de convivència, de força de cohesió, d’instrument d’integració. La llengua no és cap barrera, com ens volen fer creure, sinó una eina d’acostament. Mantenir tothora el català no és una falta de respecte, sinó una invitació respectuosa i generosa a formar part del nostre poble.

Seguint l’exemple de M. Carme Junyent, doncs, cal que reaccionem. 

No diguem que és complicat: actuem. No diguem que és impossible: fem-ho possible. 

Visca el Correllengua, visca la llengua catalana i visca els Països Catalans! 

Jordi Badia 

Filòleg i escriptor 

Nova proposta de mapa dialectal del català

Fa uns dies es va donar a conèixer una nova proposta de mapa dialectal del català elaborat pels professors Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili) i Vicent Beltran (Universitat d'Alacant). Aquest nou mapa proposa nous subdialectes com el gironí o el valencià mallorquí, i també incorpora franges de transició entre subdialectes que s'ajusten més a la realitat lingüística de poblacions amb contacte i barreja entre parlars, com seria el cas d'Ascó, que aplega diferents característiques dels parlars del català nord-occidental.

De ben segur que serà una eina molt útil i més ajustada a la realitat, i en segon terme, una forma de reivindicar la riquesa lingüística del català amb els seus dialectes.

50 dades sobre la llengua catalana

DADES DEMOGRÀFIQUES

01 A Catalunya, vuit de cada deu catalanoparlants consideren que per ser català és molt important saber parlar català

02 El 9,4 % dels residents del País Valencià que no parlen valencià amb la família l’utilitzen amb els amics, i el 15,9 %, a la feina.

03 El 54,2 % dels habitants de les Illes Balears parlen sempre en castellà amb la família, i només el 27,3 % ho fan en català.

04 A Catalunya, el 52,3 % dels joves parlants de llengües no oficials volen parlar català a la feina.

05 A Catalunya, només un 12,1 % dels joves parlen únicament el català com a llengua habitual, però el 47,1 % el fa servir habitualment.

06 El català, dotzena llengua més influent del món segons el baròmetre del Ministeri de Cultura de França.

07 Malgrat que només el 5,7 % dels habitants de Catalunya Nord utilitzen habitualment el català, el 46,2 % opina que s’usa molt o prou sovint.

08 Només el 25,6 % dels usuaris dels serveis sanitaris de la zona valencianoparlant del País Valencià hi usen el valencià en la mateixa proporció que el castellà o més.

09 Quatre de cada cinc residents a Andorra creuen que parlar habitualment català és important per considerar que algú està ben integrat al país.

10 El govern de Carlos Mazón va fer el 95,6 % de les seves intervencions a les Corts Valencianes en castellà entre el juliol i el desembre del 2023.

 

CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

11 Rècord de The Tyets a Spotify: primer grup en català amb més d’un milió d’oients al mes.

12 Es multipliquen per cinc les subscripcions a les revistes en català després que el PP i VOX les censuressin a Borriana.

13 La 41a Setmana del Llibre en Català s’acaba amb 60.000 assistents i un 20 % més de vendes.

14 Les Biblioteques de Catalunya tenen 1.194 audiollibres en castellà disponibles al catàleg, i només 302 en català.

15 La delegació algueresa de l’ONG del català celebra 10 anys d’activitat.

16 Neix 3Cat, la plataforma digital amb 280.000 hores de continguts audiovisuals en català.

 

EMPRESA I SERVEIS

17 El 90,0 % dels residents a Catalunya són favorables a garantir el dret de ser atès en català.

18 Un 69,9 % de la població de Catalunya considera força o molt important l’etiquetatge en el seu idioma habitual a l’hora de comprar un producte.

19 Segons una enquesta de la Generalitat de Catalunya i PIMEC, solament el 22,6 % de les empreses donen facilitats per a l’aprenentatge i perfeccionament del català.

20 Un de cada tres catalanoparlants diu que té problemes per expressar-se en català als restaurants a Catalunya.

21 Només una de les dotze principals filials d’empreses industrials estrangeres que operen a Catalunya té el web en català.

 

EDUCACIÓ I COHESIÓ SOCIAL

22 Plataforma per la Llengua arriba als 30 anys de defensa i promoció del català.

23 A Catalunya, tres de cada deu alumnes de primària i secundària parlen habitualment tant en català com en castellà, i són molt més bilingües que el conjunt de la població.

24 El govern de Mazón elimina el mínim de 25 % d’educació en valencià a les comarques castellanoparlants del País Valencià, però no elimina el mínim de 25 % de castellà a les valencianoparlants.

25 El 67,8 % dels exàmens de la Selectivitat del juny del 2023 a les Illes Balears es van respondre en llengua catalana.

26 Un 86,0 % de la població de Catalunya opina que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament del català a les persones immigrades.

27 Un 53 % de les converses entre els infants dels caus i esplais de Catalunya són en català.

28 Un 93,1 % de la població de Catalunya opina que s’han de fer polítiques per tal que els infants dominin el català en acabar l’escolarització.

29 Més de la meitat dels catalans creuen que el català hauria de ser la llengua principal a les universitats catalanes.

30 Els centres de català de titularitat del govern d’Andorra incrementen el nombre d’alumnes en el 122,9 %.

31 El 86 % dels joves de 18 a 24 anys de l’Estat francès són favorables a l’ensenyament de les llengües dites regionals a l’escola pública.

 

JUSTÍCIA

32 El 2022, només el 8,1 % de la documentació de les notaries i el 6,9 % dels documents mercantils de Catalunya van ser en català.

33 La Fiscalia de Barcelona només tramita un de cada deu escrits en català

34 A Catalunya, només un 36 % dels catalanoparlants creuen que parlar en català en un judici no pot perjudicar els seus interessos.

35 Primer projecte perquè l’alumnat del grau de Dret es formi en drets lingüístics.

 

OFICIALITAT I RECONEIXEMENT

36 El suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea augmenta 20 punts en un any a Catalunya: del 61,8 %, el 2022, al 81,4 %, el 2023.

37 Cap de les vuit denúncies presentades per Plataforma per la Llengua des del 2022 contra agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics han suposat l’obertura d’un procediment sancionador per depurar possibles responsabilitats.

38 El català s’estrena al Congrés dels Diputats, després de pràcticament dos segles d’exclusió.

39 Tres de cada deu metges a Catalunya no saben parlar en català i més d’un de cada deu no l’entén.

40 El Departament de Salut de les Illes Balears eximeix, en un procés d’estabilització, 248 places d’infermeria i medicina del requisit de saber català, després d’intentar inicialment eximir-les totes 2.283.

41 100 anys de la detenció de Gaudí per parlar en català a la policia.

42 ELEN demana a l’Estat italià que ratifiqui la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, vint-i-quatre anys després de signar-la, i que reconegui el dret a l’escolarització en català de l’Alguer.

43 Les discriminacions per parlar en català van augmentar un 63,6 % el 2022, segons dades reflectides en el darrer Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona.

44 75 reclamacions el 2023 a Andorra per l’incompliment de la legislació lingüística.

 

INTERNET I NOVES TECNOLOGIES

45 Un estudi conclou que Google ha fet perdre visites a dues de cada tres webs en català.

46 El català és la trenta-cinquena llengua del món a Internet.

47 Google Maps incorpora l’assistent de veu en català, divuit anys després del seu llançament.

48 El català esdevé la cinquena llengua amb els 10.000 millors articles de Viquipèdia.

49 HBO Max suma 100 nous títols en català i Netflix afegeix 30 versions catalanes més a les 120 que ja tenia al catàleg, gràcies als doblatges i subtítols cedits per TV3.

50 El català, la llengua del món amb més talls de veu al repositori CommonVoice.

Diada dels Països Catalans

HIMNE A LA NOSTRA PARLA

Catalunya i València,

Mallorca i Rosselló,

les branques són d'un arbre

que al món no té parió.

Són d'una pàtria sola

des de la creació.

La nostra parla és una

i és un nostre braó.

Tenim un mar que és nostre

que el mar ningú ens el pren,

La terra, quina toia,

avui i eternament!

El sol ens besa l'ànima

i ens fa la sang bullent.

Primer surt per nosaltres,

després se'n va a ponent.

Nobles i grans com fórem

els món ens hi veurà.

Volem records d'enrera,

més endavant marxar.

On són les races lliures

la nostra hi anirà

i al poble que badalli,

el nostre esclafarà.

Germans de Catalunya,

germans del Rosselló,

de València i Mallorca,

som terra de saó.

Un temps amb sang regada,

demà, no ho sabem, no!

Cridem en nostra parla:

Visca nostra nació.

ÀNGEL GUIMERÀ

Som mestres del català

Manifest del Correllengua 2023

 Poble, treu-te aquest gep. Alçat i salva't

D'una saliva d'una llengua estranya.

Al bat del sol tu sol dona la mida

De les espigues.

Fragment de Primer de maig (1956)

En aquest poema, Joan Brossa apunta que amb esforç de la gent del carrer, Catalunya podrà ser lliure.

JOAN BROSSA, de qui aquest any 2023 es commemoren els vint-i-cinc anys de la seva mort, va ser un home intel·ligent, íntegre, compromès políticament, republicà i catalanista.

La seva lluita la feia amb la poesia, amb la poesia visual, amb el teatre, fet i fet, amb les paraules. I sempre amb la seva llengua, el català.

El novembre de 1973, va escriure: Sonet a Jordi Carbonell, torturat recentment per exigir el dret a parlar en català.

Cinquanta anys després, encara hem de seguir lluitant per la normalització de la nostra llengua, que és la base de qualsevol cultura. No podem permetre que el català vagi perdent presència en llocs on abans era habitual.

Qualsevol iniciativa, activitat, campanya que reivindiqui l'ús social del català, benvinguda sigui:

• 21 dies. D'entrada, parla en català amb tothom.
• No em canviïs la llengua.
• Voluntariat per la llengua.
• Més català.
• Defensem l'escola en català.
• Xerrem Junts.

I els Països Catalans hem d'anar plegats perquè tindrem més força.

I al nostre Govern hem d'exigir-li que només pacti lleis que protegeixin el català.

El mal costum dels catalanoparlants de canviar de llengua, no facilita l'aprenentatge del català a les persones que han vingut d'altres països. La llengua ens agermana.

Mots

Tinc un llenguatge per a explicar faules

i designar conjurs de cor i ment;

conjunts de lletres formen les paraules

que jo articulo gramaticalment.

Jo no sé pas si un dia podré escriure

El mot en tant que mot i objecte lliure.

Fragment de Sonets de seny i cabell (1965-1966)

Hem de parlar sempre en català. Hem de fer que sigui la llengua essencial.

Només depèn de nosaltres.

Visca el Correllengua.

Carme Sansa

Actriu i activista

Europa en català

Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa. 

 

Raons per fer que el català sigui oficial a la Unió Europea:

01.  PELS DRETS LINGÜÍSTICS. Per garantir els drets lingüístics de 10 milions de ciutadans europeus que avui no tenim la nostra llengua, el català, reconeguda com a oficial a la Unió Europea. No reivindiquem un tracte de favor, sinó la igualtat lingüística.

02.  PER LA NORMALITAT DEMOCRÀTICA. Per corregir l’anomalia històrica que 10 milions de ciutadans europeus no puguem utilitzar la nostra llengua, el català, a la Unió Europea. La llengua catalana es pot equiparar en ús al grec, al suec, al búlgar, al croat o al danès. De fet, el català és una de les 15 llengües oficials més parlades del continent. Tanmateix, encara no és oficial a la Unió Europea.

03.  PER LA RIQUESA LINGÜÍSTICA. Per enfortir encara més la riquesa de la diversitat lingüística d’Europa. L’exclusió del català de la llista de llengües oficials a Europa contravé a les bases fundacionals de la mateixa Unió Europea. No s’entén Europa sense la seva pluralitat, també lingüística i cultural, que li aporta una gran riquesa

04.  PER APROPAR EUROPA A LA CIUTADANIA. Per apropar la Unió Europa a la societat catalana, que és i històricament ha estat europeista, i augmentar progressivament la proximitat i adhesió al projecte europeu.

05.  PER RESPONDRE A UNA PETICIÓ HISTÒRICA. Per donar resposta a una llarga reivindicació de la societat i de les seves institucions de Catalunya, que des dels anys vuitanta intentem que la llengua catalana sigui oficial a la Unió Europa. Aquesta no és una demanda que tan sols s’expliqui pel context polític actual.

06.  PER ENFORTIR LA LLENGUA DAVANT ¡ LA GLOBALITZACIÓ. Per potenciar una llengua que, tot i ser parlada per 10 milions de ciutadans, fa front al repte majúscul d’evitar ser substituïda per altres llengües oficials amb més pes mundial, com el castellà, així com a altres reptes derivats de la globalització. Per això és important que gaudeixi del reconeixement, la protecció i l’impuls que mereix. Perquè volem que totes les llengües siguin més vives que mai.

07.  PERQUÈ HO TENIM TOT A PUNT PERQUÈ EL CATALÀ SIGUI OFICIAL A LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA. La llengua catalana disposa de l’estructura necessària per esdevenir oficial a la Unió Europea. És una llengua perfectament estandarditzada, amb recursos normatius i tecnològics desenvolupats, així com amb recursos humans i professionals capacitats per assumir el repte. El Govern de Catalunya ho tenim tot a punt i estem a la plena disposició de les institucions europees per desplegar les actuacions necessàries per fer efectiva l’oficialitat amb la màxima celeritat.