Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arquitectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arquitectura. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de novembre del 2025

La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)

La setmana passada, l'arqueòleg Josep Maria Vila i Carabasa va pronunciar una conferència sobre la intervenció arqueològica al castell d'Ascó des de 2013 fins ara.

***
El castell d’Ascó té els seus orígens en un Hisn que en època islàmica presidia el turó sobre l’Ebre, al vessant del qual es va organitzar un primer nucli de poblament musulmà. Després de la conquesta cristiana, a mitjan segle XII el castell passa a ser el centre d’una comanda templera. Posteriorment, amb la dissolució del Temple a principis del segle XIV, va passar a l’orde de l’Hospital. Durant aquest període, el castell s’amplia fins a ocupar pràcticament la totalitat de l’espai del cim del turó. A mitjan segle XVII, i com a conseqüència de les destruccions derivades de la Guerra dels Segadors, el castell és abandonat definitivament. A partir d’aquest moment s’inicia un procés de destrucció de les estructures de l’antiga fortalesa, accelerat per l’espoliació massiva de materials constructius que es van dur a terme durant anys. A finals segle XIX, en el marc de la Tercera Guerra Carlina, es va reconstruir parcialment l’antiga torre com a estació repetidora d’una línia de telegrafia òptica militar. La voluntat de l’Ajuntament d’Ascó de recuperar aquesta torre, que era l’únic vestigi visible del castell, va comportar una primera excavació els anys 2013-2014 que va permetre comprovar que sota la runa que cobria completament el turó, els vestigis de l’antic castell es conservaven d’una manera prou important. Aquesta constatació ha comportat una sèrie de projectes d’intervenció arqueològica i consolidació d’estructures al castell que s’han desenvolupat fins al 2024 i que han permès recuperar i restaurar bona part de l’antiga fortalesa templera i hospitalera.

dimarts, 3 de setembre del 2019

Apareixen restes medievals al Magatzem de Rita

El passat mes de maig, i en el transcurs de les obres que s’estan realitzant a l’espai conegut com a Magatzem de Rita, es van localitzar unes restes que els informes van interpretar com diverses estructures d’un trull o molí d’oli, ja que es van identificar tres basses de decantació i les fonamentacions de diverses canalitzacions. Aquestes restes es van datar al segle XVIII, tenint en compte també el moment en què es va urbanitzar l’antic camí del Riu (actual carrer del Riu), segons la documentació històrica.
Aquesta setmana passada, seguint amb les obres al Magatzem de Rita, han aparegut les restes de dos murs en maçoneria de morter de calç, dels quals se’n conserven tres filades en alçat, que es troben en una cota inferior als tres dipòsits que van aparèixer al mes de maig, cosa que suposaria una major antiguitat. Però a més, s’han recuperat fragments de ceràmica dels segles XIV i XV (tenalla decorada amb estampetes, verd gòtic català). Per tot això, els informes tècnics consideren que aquestes restes formen part d’un espai arquitectònic d’època baixmedieval de certa entitat existent fora de la vila closa.

diumenge, 12 d’agost del 2018

Pavelló Mies van der Rohe

El Pavelló Mies van der Rohe és un emblema de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Es tractava del pavelló nacional d'Alemanya que van encarregar a l'equip format pel propi van der Rohe i Lilly Reich, i va suposar una fita arquitectònica per l'època com una mostra de "claredat, simplicitat i honestedat" de l'Alemanya d'aquell moment (República de Weimar). Hi trobem materials nobles (marbres, ònix i travertí) i elements moderns com l'acer i làmines de vidre. Utilitza làmines d'aigua com a espai de superfícies reflectores.
Tal i com estava previst, l'any 1930, finalitzada l'Exposició Universal, es va desmuntar l'edifici. Tot i que l'arquitecte Oriol Bohigas des dels anys cinquanta va perseguir la idea de reconstruir-lo, no va ser fins el 1986 que va ser possible, fent una reproducció fidel de l'original, l'encàrrec dels quals va ser pels arquitectes Cristian Cirici, Fernando Ramos i Ignasi de Solà-Morales.A dia d'avui és la seu de la Fundació Mies van der Rohe, que treballa per preservar el seu llegat i per perpetuar l'esperit innovador de l'arquitecte, essent un espai de debat i investigació en el camp de l'arquitectura i de l'urbanisme.
També hi trobem entre el mobiliari del pavelló la que es va  conèixer com cadira Barcelona, així com una escultura de Kolbe-Der Morgen, L'alba.