Tradicional mona de Pasqua

Diumenge de Pasqua, tradicional jornada en què els padrins i padrines reparteixen la mona per a les filloles i els fillols. Anem tancant així una setmana que des de Diumenge de Rams fins Dilluns de Pasqua es concentren tot un seguit d'actes, especialment religiosos, però d¡altres tradicionals vinculats a la gastronomia, actes socials, o rituals familiars d'aquestes dates.

Una d'aquestes tradicions és precisament la mona de Pasqua. Qui més qui menys tastarà un trosset de mona avui o demà, i tot i ser un simbolisme que ve d'antic, ha sabut adaptar-se als temps. Així que avui en dia conviuen les mones de xocolata, amb les mones en forma de tortada -de mantega, xocolata, trufa o fruita- amb aquelles més tradicionals, les d'ous.

És per això que un dia com avui recupero per al blog la recepta d'una mona tradicional que ara fa deu anys, el 2008, es va publicar en el recull de fotografia antiga Clotxina de retratos (Lourdes Ambrós, Biel Pubill i Josep Maria Raduà)

MONA D’OUS: 4 ous, ½ l de llet, ¼ l d’oli, ¼ kg de sucre, 125 g de llevat, 1 potax, farina, ous durs i anissets de colors.

Escalfem una mica la llet. En una part hi desfem la pastilla i en la resta el potax. Barregem tots els ingredients i anem afegint la farina que agafi, procurant que ens quedi una pasta molt tova. Deixem reposar la massa fins que dobli el seu volum. Tallem trossos i fem rectangles estrets i llargs, que farcim de cabell d’àngel i enrotllem com un cilindre. Després els posem en safates donant-los forma rodona o ovalada i unim els extrems. Posem els ous durs tot fixant-los amb unes tires de pasta. Pintem la mona amb ou batut i la decorem amb anissets de colors, la deixem reposar una estona i l’enfornem a 180ºC fins que agafi color.

Mones i coques (1969), Carmel Biarnés

Diumenge de Rams

Cedida per Amàlia Biarnés - Anys seixanta 

"El Diumenge de Rams obre el cicle de la Setmana Santa tot recordant l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Reproduint aquell fet, la gent va a rebre la benedicció del mossèn oferint palmes, palmons, branques d'oliver i llorer -entre els joves i grans no s'estilava el llorer, sinó que s'optava per una branca d'oliver, com més gran millor. Avui segueix essent una celebració atractiva per als fidels que, amb el pas dels anys, han vist com canviava de lloc de la benedicció: en temps de mossèn Bibiloni o el padre Pablo s'acostumava a beneir dins del temple, posteriorment al carrer Trinquet, la plaça Nova, el fossar Vell o la plaça de la Pau, d'ón és aquesta imatge".

Biel Pubill i Josep M. Raduà: A misses dites (2004)

Presentat Perxes i asgorfes

El dijous 15, per la tarda, va tenir lloc la presentació del volum deu de la col·lecció La Galvana: Perxes i asgorfes. L'encarregada va ser l'amiga, mestra i escriptora Laura Mur, qui ens va mostrar de quina manera havia vist la col·lecció que vam encetar ara fa deu anys i que almenys de moment fa una aturada.

Laura va perfilar la col·lecció, va compartir la mirada amb què els havia disfrutat. Ella hi ha descobert poesia, emocions i... memòria. Després ha volgut anar presentant el nou volum de la companyia de veus que han glosat Ascó, l'Ebre i la comarca com Carmel Biarnés, Andreu Carranza, Jordi Ferrús, Albert Guiu, Artur Bladé i Desumvila, Gerard Vergés i Desideri Lombarte. Només li podem agrair la sensibilitat i la generositat de les seues paraules. Gràcies Laura!

La presentació ha resultat ser bastant emotiva per a tots, tanquem un cicle que ha estat possible pels veïns que ens han deixat les seues imatges, ens han cedit les seues vivències i anècdotes, ens han obsequiat amb els seus records i ens han permès anar dibuixant pinzellades de la història d’Ascó del darrer segle parlant de vestits, de feines, de festes, de missa, de l’escola, del menjar i del riu.

Ha estat inevitable fer balanç i com no, d'agrair a tots qui han fet possible poder tirar endavant aquesta aventura (col·laboradors, institucions i entitats) i tots aquells qui han fet dels volums de La Galvana una eina per compartir un somriure, un somni o una llàgrima.

Recupero un petit fragment amb què vaig cloure la meua intervenció: De totes maneres, tot i que inevitablement una fotografia antiga és una mirada al passat que va acompanyada d’una mica de nostàlgia, no ens equivoquem! No podem viure només mirant enrere, al passat, sinó que el present, com diu la pròpia paraula, és el regal de què disposem.

Perxes i asgorfes

Perxes i asgorfes

de Biel Pubill i Josep M. Raduà

Dijous 15 d’abril a les 19:30h
Sala d’actes de l’Ajuntament d’Ascó

Presentació del llibre a càrrec de la mestra i escriptora
Laura Mur i Cervelló

Un nou volum de la col·lecció La Galvana

Properament i a les portes de la Festa de Sant Jordi, apareixerà el recull de fotografia antiga PERXES I ASGORFES. Aquesta publicació, que s’inclou en la col·lecció “La Galvana”, ha estat redactada per Biel Pubill i Soler i Josep M. Raduà i Serra, i en aquesta ocasió, s’han aplegat imatges de racons i panoràmiques de la població d’Ascó. Per tant, s’hi poden trobar fotografies curioses de carrers i places, vistes generals de la població i del terme però també instantànies d’esdeveniments històrics o festius que han marcat el dia a dia d’aquest poble de la Ribera d’Ebre.

El títol ens evoca les asgorfes de les cases d’Ascó, les quals ens ofereixen magnífiques vistes del nostre poble. Així, en aquesta pretensió de contemplar l’Ascó de postal hem triat els millors miradors per contemplar l’Ebre que es passeja a recer de les cases del poble, el castell que senyoreja des de dalt del turó, l’entramat de places i placetes, carrers i corralasses que configura una fesomia particular, i la gent que els habita, que ha anat escrivint la història, que li ha donat sentit. La gent trafegant per casa, pel tros o a la vora del riu, però també compartint l’alegria de la festa i del joc o la il·lusió per les celebracions col·lectives.

D’altra banda, els perxes –que és com a Ascó anomenem els porxos- s’han convertit en una referència del patrimoni arquitectònic de la Vila Closa del poble i n’han esdevingut un tret d’identitat (com per exemple els perxes de Pere Sans, del carrer de Santo Domingo, de Cal Cavaller o les Portetes, entre d’altres)

Aquest volum que tanca el cicle iniciat fa deu anys vol novament fer memòria. Al llarg d’aquest temps hem arribat a aplegar més de mil fotografies i hem reescrit passatges de la nostra història recopilant informació oral i escrita. Els reculls han intentat regirar el lector perquè pugui omplir els buits de la seva memòria i ampliar l’argument de la seva història.

Per fer-ho possible, cal esmentar la participació d’una trentena de persones que han cedit les imatges, recollint-se’n unes tres-centes, i que han permès tirar endavant la publicació. Se n’han seleccionat més de setanta, donant prioritat com sempre, a l’antiguitat, qualitat de la imatge i, optant per reproduir aquelles fotografies on descobrim elements significatius i identificatius del nostre poble. En aquesta ocasió cal destacar que els autors també han cercat imatges a la Biblioteca de Catalunya (Fons Salvany) i a l’arxiu de fotografia de la Biblioteca Nacional Española.

La presentació del llibre anirà a càrrec de la mestra i escriptora de Flix Laura Mur i Cervelló. Això serà el dijous 15 d’abril a les 19’30 hores a la Sala d’Actes de l’Ajuntament.

Presentem Cabussats a l'Ebre

FOTOGRAFIA: AURORA SERRANO

L’amic de Benissanet Joan Ramon Vinaixa ha presentat aquest dimecres el llibre de fotografia antiga Cabussats a l’Ebre. Ens ha regalat una magnífica presentació on ha glossat l’Ebre i la gent que hi vivim a prop des de la seua vessant d’historiador i riberenc.

Certament ha estat una exposició acurada, treballada... bé, tal i com ens té acostumats Joan Ramon en les seues tasques. A partir d'episodis històrics o de textos literaris ha anat enfilant un discurs centrat en l'Ebre des de perspectives diferents. Fins i tot s'ha permès un joc tot imaginant-se què en pensarien professionals de diferents branques si haguessin de definir aquest àlbum fotogràfic. En tot moment ha sabut captar l'atenció i l'interès de les persones que érem a la sala.

No podem més que agrair-li la preparació i la feinada que li ha degut comportar. Moltes gràcies Joan Ramon!

Cabussats a l'Ebre

Cabussats a l'Ebre
de Biel Pubill i Josep M. Raduà

Dimecres 22 d’abril a les 19:30h

Sala d’actes de l’Ajuntament d’Ascó

Presentació del llibre a càrrec del mestre i historiador

Joan Ramon Vinaixa

S'amplia la col·lecció La Galvana

Properament apareixerà el recull de fotografia antiga CABUSSATS A L’EBRE. Aquesta publicació, que s’inclou en la col·lecció “La Galvana”, ha estat redactada per Biel Pubill i Soler i Josep M. Raduà i Serra, i en aquesta ocasió, s’han aplegat imatges relacionades amb aquelles activitats que antigament estaven vinculades amb el riu, i en concret, en el seu pas per Ascó.

Per tant, s’hi poden trobar fotografies d’activitats laborals i feines que es generaven al riu, com ara anar a buscar aigua o portar a abeurar l’animal, anar a rentar la roba... oficis com el de barquer, activitats d’oci i lleure com passejar, banyar-se, jocs i entreteniments, i altres imatges relacionades amb la Batalla de l’Ebre o les crescudes del riu.

Perquè la memòria no ens faci una mala passada, aquest recull vol deixar testimoni gràfic de la importància que ha tingut el riu en multitud d’activitats. Volem que les imatges ens evoquin instantànies de quan aquest era un dels indrets entorn el qual es desenvolupava bona part de la vida quotidiana. Però també d’un Ebre que ha estat protagonista d’episodis cabdals de la nostra història, que ha fertilitzat les terres per on ha passat, que ha generat activitat econòmica al seu voltant, que ha estat una important via comercial, que el seu flux ha esdevingut porta d’entrada d’influències culturals ben diverses.

Cal esmentar la participació d’una trentena de persones que han cedit les imatges, recollint-se’n més de dues-centes cinquanta, i que han fet possible tirar endavant la publicació. Se n’han seleccionat 89, donant prioritat com sempre, a l’antiguitat, qualitat de la imatge i, optant per reproduir aquelles fotografies on descobrim elements significatius i identificatius del nostre poble.

Els títols de la Galvana

Adjunto les vuit publicacions que han sortit editades dins de la col·lecció de fotografia antiga d'Ascó LA GALVANA.

BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

La mostra Cuines i Cuinetes

En paral·lel a la presentació del llibre fotogràfic-gastronòmic Clotxina de retratos, hem preparat una mostra de cuina tradicional que es pot visitar fins el dia 26 d'abril a la Sala d'Exposicions d'Ascó. Aquí en teniu unes imatges...

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Presentem la Clotxina

Ahir dissabte va tenir lloc la presentació del llibre de fotografia antiga i receptari de cuina Clotxina de retratos, una nova aventura de la col·lecció La Galvana que he tingut ocasió de compartir amb Lourdes Ambrós i Biel Pubill.
Anna Llop i Laura Mur, mestres i autores del llibre Coques i corassons, van ser les encarregades de fer una presentació amena, distesa, sentida... Cal agrair el seu bon fer, la seua predisposició i interès, i la capacitat de transmetre allò que creiem que es pot trobar en aquest nou àlbum de fotos i recull gastronòmic. Gràcies!
Us transcric un fragment de les paraules que vaig tenir ocasió d'adreçar en l'acte d'ahir:
Doncs enguany hi ha canvis evidents. No únicament hem aplegat fotografies sota un mateix fil conductor, sinó que podem trobar més de setanta receptes de cuina tradicional d’Ascó, i com passa en aquests casos, de la nostra contrada.
Ha estat habitual que la gent, sempre generosa en els seus comentaris, hagi dit que els llibres de la col·lecció els ha permès evocar, que els ha despertat sensacions, que els ha traslladat fins aquell racó més nostre on hi tenim desats els records. I des d’allí, han anat descabdellant un fil que els ha permès recuperar rostres, somriures, emocions...
Una fotografia reflexa una imatge que ens transporta en el temps, ens situa en algun lloc on només d’aclucar els ulls ja notem les rialles d’un dia de la mona al de fora, el cric-crac del carro de camí del tros, l’olor de fum de les festes d’hivern, la fressa del tràfec diari al riu, el garbo de les dones a la cuina, l’asgorfa o el rebost.
El mateix ens passa amb el menjar, i més si fa temps que no el tastem. Assaborir una llesca de pa amb xocolata et remet a la infantesa, un auberge collit de l’arbre en un dia de reg mentre l’aigua va circulant per la sèquia o unes figues gustoses menjades a l’ombra de la figuera.
Així que aquest any Clotxina de retratos permet que els records ens arribin també pel gust.

Clotxina de retratos

Clotxina de retratos

de M.Lourdes Ambrós, Biel Pubill i Josep M. Raduà

Divendres 19 d’abril a les 18:30
Sala d’actes de l’Ajuntament d’Ascó

Presentació del llibre a càrrec de les mestres
Anna Llop i Laura Mur

Cuines i Cuinetes

ASCÓ.

Sala d’Exposicions Municipal, del 19 al 26 d’abril de 19h a 20h

Com un acte complementari a la publicació del llibre de fotografia antiga i receptari culinari CLOTXINA DE RETRATOS, s'obre al públic una mostra sobre objectes, eines, estris i altres elements propis d'una cuina tradicional d'Ascó.

Organitza: Lo Llaüt

Col·labora: Ajuntament d'Ascó

Nou recull de fotografia i cuina a Ascó

Properament i coincidint amb la Festa de Sant Jordi, apareixerà el receptari gastronòmic CLOTXINA DE RETRATOS amanit amb un recull de fotografia antiga. Aquesta nova publicació s’inclou en la col·lecció “La Galvana”, i ha estat preparat per M. Lourdes Ambrós i Ortiz, Biel Pubill i Soler i Josep M. Raduà i Serra.

CLOTXINA DE RETRATOS és el vuitè volum de la col·lecció “La Galvana” i manté l’estil dels anteriors quant a format i en l’elecció d’un eix temàtic com a fil conductor. Per tant, el protagonisme de les imatges continua sent important per contextualitzar la informació que es dóna. Ara bé, la novetat d’enguany és precisament que els peus de foto que acompanyen les imatges no únicament juguen un paper de contextualització, sinó que al llarg de la publicació s’han aplegat més de setanta receptes de cuina que han estat o encara són habituals en les llars asconenques en funció de l’època de l’any, del moment del cicle agrícola o de l’abundant calendari festiu.

Així trobem un ampli receptari que inclou des de les gustoses viandes de festa major, els dolços que amorosien les sobretaules de dies de festa grossa o celebracions familiars, els àpats habituals durant la temporada de caça, les receptes amb els fruits i els productes de la terra en cada moment de l’any així com els menjars dels pagesos al tros, com pot ser la tradicional clotxa de la Ribera d’Ebre, que ha donat títol al llibre.

La distribució de les receptes al llarg del llibre s’ha fet seguint la cadència dels mesos en el calendari, posant èmfasi en les feines habituals de cada època de l’any, les celebracions, les festes o altres moments d’oci. Són diversos els elements que ens permeten conèixer la identitat d’una societat, i la cultura gastronòmica n’és un d’ells, com bé queda plasmat en aquest recull de receptes i imatges.

Les fotografies publicades ens permet mostrar com era l’esdevenir quotidià d’un poble d’interior banyat per l’Ebre, però també reflexa les seves festes. El conjunt d’imatges són un retrat de l’Ascó pretèrit que permet apropar-nos al tarannà d’una societat en aquest cas mitjançant les diferents menges i destreses culinàries.